La
investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat de
Catalunya ha estat el desllorigador d'una situació d'impasse
que durant els tres últims mesos ha mantingut a la ciutadania i
especialment als sobiranistes i als independentistes del nostre país
amb l'ai al cor; i fins i tot als partidaris del dret a decidir.
El
primer que vull deixar palès en aquesta opinió és un sentiment
d'enorme agraïment envers el president Artur Mas, que ha estat capaç
de sacrificar-se fent un pas al costat i posant al davant -com així
ha de ser- els interessos del país. Això ha estat un fet decisiu i
només el temps li reconeixerà com cal la importància d'aquesta
renúncia; de ben segur ha estat un pas dolorós per a un president
que va prendre amb decisió les regnes del procés independentista
per complir allò que el poble li havia demanat.
En
segon lloc, i havent pres aquesta opció, de ben segur no ha estat
fàcil decidir quina era la persona idònia per abanderar i portar
endavant un procés que no serà fàcil ni agradós; s'acosten temps
de decisions difícils i de lluita contra un estat que es nega a
escoltar la veu d'un poble, un estat que s'ha atrinxerat darrera
d'una constitució ja caducada fa temps, que bona part de la
ciutadania actual no va votar, i que prefereix oposar dos sectors
del poble català abans de posar les eines de la democràcia al
servei de les persones perquè puguin decidir en llibertat què és
allò que volen.
Escollir
Carles Puigdemont com a futur president no és quelcom gratuït; els
municipis representen el més proper i autèntic fonament dels
desitjos d'un poble. Els alcaldes de Catalunya s'han destacat
especialment en aquest procés d'independència en el que es troba
immersa Catalunya. Són molts els pobles i ciutats representats a
través dels seus alcaldes els que han reclamat a través d'acords
plenaris el dret a decidir.
El
ja ex alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha estat fins el moment
d'esdevenir President de la Generalitat, el president de l'Associació
de Municipis per a la Independència (AMI). A banda d'això és un
polític que des de fa molts anys ha defensat l'independentisme de
manera clara i decidida.
El
fet que un alcalde prengui l'enorme responsabilitat de dirigir un
país dóna veu al municipalisme, els pobles i ciutats passen a tenir
un paper molt més significatiu, és un reconeixement a la política
municipal com a la més valorada per la ciutadania en moments de
desafecció política. En la meva opinió així ha de ser en aquests
moments, la base i el gruix de la població es troba en els
municipis; al ser l'administració més propera a la ciutadania és
la que viu els problemes de més a prop, els problemes ben cert, però
també les alegries i les iniciatives dels seus ciutadans. El fet de
tenir ara un president que ha estat alcalde esdevé d'una importància
fonamental en el procés que s'està desenvolupant.
Com
deia anteriorment venen temps difícils, i haurem de fer front a tota
la maquinaria que de ben segur posarà l'estat per impedir que
Catalunya pugui esdevenir lliure si així ho decideix, caldrà que
tots els responsables polítics prenguin consciència d'allò que
s'espera d'ells. Quan més a prop de la ciutadania es trobin aquests
responsables millor ens anirà.
Com
a alcalde de Ripoll i com a diputat al Parlament de Catalunya, sento
un gran goig per la investidura d'un president que coneix per
experiència les dificultats que els municipis pateixen de forma
atàvica, tant de bo aquesta mancança desaparegui si podem finalment
esdevenir un país amb estat propi. Tal com la família és la base
de la societat, els municipis són la base i la baula que pot
permetre que esdevinguem un país més just i equitatiu. Desitjo
molts encerts al nou President de la Generalitat i estic segur que
com a alcalde que ha estat, en el futur no s'oblidarà de donar un
paper protagonista als pobles i ciutats de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada