Ahir,
celebrant aquest dia festiu imposat, la televisió nacional va oferir
de tort i de través les imatges dels exèrcits patris desfilant. La
veritat és que personalment mirar-ho em fa venir una mica de
gratera, això de les desfilades sembla propi d'èpoques ancestrals o
bé de països que volen mostrar poder a força de treure pit i em
venen al cap les desfilades -també vistes per televisió- de la
Xina, Corea, Rússia... i sense menystenir la tasca que desenvolupen
els professionals. Avui dia, desaparegut el servei militar
obligatori, no deixa de ser una sortida professional tan digna com
les demés. També en aquesta data tan assenyalada tenim cada any
l'oportunitat de veure altres manifestacions paral·leles, que per
sort cada vegada tenen menys poder de convocatòria, i on onegen
banderes espanyoles pre-constitucionals, alguns hi acudeixen amb la
bandera que porta el “toro”, d'altres amb la de la falange, i
fins i tot hi ha algunes esvàstiques. Allà s'hi recrea el que abans
sortia al NODO, el país de les ulleres fosques i els bigotis
retallats a la moda dels cinquanta i alguns crits -com a la coneguda
cançó de Manolo Escobar- de “viva ejpaña”.
Tot
i així en una data tan significada sempre m'agrada recordar el
darrer llibre de Sala Martín, on s'esmenta que dels 150 països que
arreu del món han aconseguit la independència i el reconeixement
internacional de les Nacions Unides durant els darrers dos segles, 22
han procedit del desmembrament aquest imperi colonial espanyol; i que
-per cert- cap dels 22 ha demanat mai per retornar-hi. Això deu ser
bona senyal, que se n'han sortit, i al menys a mí m'anima tot
pensant que després del passat 27S tenim a prop poder ser el 23è
país d'aquest llistat.
La
guinda divertida del pastís de la desfilada militar d'aquest dia de
la Hispanidad la va posar la legió, que va aparèixer amb la seva
mascota, enguany va ser la cabra (o cabrit?) Pablo. Els comentaris
d'algunes cadenes nacionals eren gairebé hilarants! Semblava com si
la cabra fos el centre de l'orgull patri; d'altra banda simbolisme
ben respectable com el ruc català, el gall ripollès o el lluert de
Vallfogona. Sort que la cabra Pablo ha tingut la xamba d'anar a parar
a la legió, en altres indrets les cabres ho passaven força pitjor;
recordo que temps enrere al poble de Manganeses de la Polvorosa
(Zamora), durant les festes tiraven una cabra des del campanar. En
canvi la cabra Pablo va desfilar tota espavilada al costat dels
“novios de la muerte”, i ha estat la figura per excel·lència
del dia, ha tingut el seu minut de glòria i no tan sols ha escapat
de la caiguda lliure des d'un campanar, sinó que sembla que tampoc
se la menjaran a la brasa.
En
dates semblants, es reitera que en aquest país tota excusa és bona
per no parlar de temes que són importants i candents per al conjunt
de la ciutadania. Mentre Brussel·les avisa que Espanya incompleix
els compromisos i l'amenaça de futures retallades s'albira ja a
l'horitzó, el que compta és la bonica desfilada i la simpàtica
cabra Pablo. O mentrestant es continua sense afrontar ni buscar solució al dret a dicidir dels catalans fins i tot després del resultat de les eleccions del 27S. Es podria ben aplicar la dita del simpàtic Asterix
“estan bojos aquests romans”.
Nosaltres
però mentrestant fem via!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada