10/2/13

10 de febrer, Cafè de Lletres a La Taverneta

TOTS ELS RENECS DEL CAPITÀ HADDOCK


Enguany es celebra el 50 anniversari de Tintin en català, també el 10è anniversari de 1001.cat l'associació catalana de tintinaires, que celebraren el 20 d'octubre la seva trobada anual a Ripoll, en el marc de la Capital Catalana de la Cultura 2013; per tots aquests motius la meva participació al Cafè de Lletres de La Taverneta d'aquest any, ha estat aquesta lectura dels renecs del Capità Archibald Haddock, ordenats alfabèticament.
Acaparador . aeròlit recauxutat . aixafaterrossos . aixafaterrossos caragirat . almirall de safareig, amfitrió . anacolut . analfabet . animal . animalot . antropòfag . antropopitec . antropopitec de pa sucat amb oli . apatxe . aprenent de dictador amb salsa de coco . aprofitat . arlequí . arpellut, arsenicòfeg, arvicòlid, asteca . astronauta de terra endins . atleta de pa sucat amb oli . atropellador . autòcrata . autodidacta . banda de babuins . banda de canacs . banda de caps quadrats . banda de marxants de guano . banda de vampirs . banda de zapoteques . banda de zapoteques d'estar per casa . banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó . bandarra . bandit . barbamec,  bàrbar . barretina . belitre caragirat . bergant . bèstia . bleda assolellada . boterut, botxí . brètol . brivall . brontosaure . bufaforats . bufacanyes, buidaampolles . buldòzer a reacció . cafre . caguetes . calçasses . caldereta reescalfada . canalla . caníbal . caníbal emplomallat del carall . caníbal impresentable . cap d'ase . cap de carbassa . capgròs . caragirat . carcamal, carn de patíbul . carquinyoli . carquinyoli remullat . carterista . catacresi . cataplasma . cataplasma de neula remullada . ceballot . cebollí . cercopitec . cianur . cicló ambulant . ciclotró . clatellut, climatèric, coleòpter . coleòpter caragirat . colla de bèsties . colla de sapastres . colominot, coloquinta . concentrat de neula remullada . contrabandista . corsari . cotorra del diable . cotorra llenguda . cotorra xerrapeta . covard . cowboy de l'asfalt . cretí . cretí escabetxat . cromanyó de nyigui-nyogui . croqueta de cuscús . cuc miserable . cuit amb sutge d'antracita, descamisat . desnerit, dinamiter . diplodocus . dromedari estrafet . ectoplasma . ectoplasma de bunyol estrafet . egoista . empastifós, ensofrat, equilibrista . escampafems . escanyabruixots . escanyabruixots amb all-i-oli . escanyapobres . esclavista . escurçó . escurçó maleït . esgarriacries . espantasogres . esparracat, esqueixat, extracte de cataplasma . extracte de ceballot . extracte de cretí momificat . extracte d'hidrocarbur . figureta de pessebre amb funda . fil·loxera . filibuster . filibuster de pa sucat amb oli . filibuster renegat . gallina . gamarús . ganàpia, gàngster . gàngster d'estar per casa . gardunya, gargarisme . giroscopi . godall, grandíssim covard . gratapalles, grumet desvergonyit . grumet del dimoni, heretge . hidrocarbur . home del sac farcit de crema de suro . hotentot . hotentot desvergonyit . iconoclasta . incendiari . incívic . invertebrat . judes . ku-klux-klan . lladre . lladregot . llagasta, llamp de llamps, llanut caragirat . lleganyòs, logaritme caragirat . macaco . macrocèfal . mal educat . malandrí . mameluc . mandril . mariner d'aigua dolça . mariner de terra endins . marxatons . mataparents, megacicle . megalòman . mercenari . mosca vironera . negrer . neuler rovellat . ninot de fira . oficleide . òliba mal dissecada . onicòrfor . oricterop . ornitorrinc .ostrogot . palíndrom . pallanga . papamosques, papú . paranoic . paràsit . pastanaga . patagó . piconadora . pillastre . pirata . pirata d'aigua dolça . pirata de l'asfalt . pirata del cel . pirofòric . piròman . pixallits . pixapins . pocapena . pocavergonya . podrit . polígraf . projecte d'analfabet caragirat . projecte de pillastre . protozous . quadrilàter . rapinyaire . rata . renegat . rizòpode . rostit d'ectoplasma amb all-i-oli . ruc . rufià . sabatot, sac de gemecs . sac de pus, sacabutxos . salpassers, saltabardisses . saltabarrancs . saltamarges, saltataulells . saltimbanqui . salvatge . sapastre . sàtrapa . sòmines, subproducte d'ectoplasma . suc de regalèsia . tanoca . tastacrestes, tecnòcrata . terrorista . tigressa . tinyosos, tombatruites . tornavís . trabucaire . trabucaire del carall . traïdor . transcolador d'aigua . trinxeraire . trinxeraire dels càrpats . troglodita . troglodita de carnaval . tros de babau . tros de catacresi . tros de mula . tros de quòniam, tros de tifa interplanetària amb ulleres . tros d'ectoplasma rebullit . tros d'iconoclasta . truà . vampir . vàndal . vatua el món, vegetarià . venedor de catifes . visigot . viviseccionista . ximpanzé . xuixo de crema . zapoteca d'estar per casa . zuau escabetxat . zulú

28/1/13

Inauguració Ripoll Capital Cultura Catalana 2013


Permeteu-me que més abans del protocol, saludi avui primer als membres de la Comissi organitzadora de Ripoll 2013 i a tots els que han col.laborat desinteressadament en l'espectacle inaugural, i que els agraeixi públicament la seva il.lusi ói implicació en aquest repte de Ripoll 2013;

Vull saludar també a les persones que ens estan seguint des de la Sala Abat Senjust degut al límit de capacitat d'aquest Reial Monestir, bona tarda.

Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat; representant del Bisbat, vicepresident i executiva del Patronat del Monestir, Delegat del Govern, Sra. Carme Crespo tinent d'alcalde de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sr. Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana; president en funcions de la Diputació de Girona, Director General de Patrimoni, president del CCR, Diputada al congrès i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats i viles del país; resta d'autoritats; representants d'entitats i institucions, pubilla, hereu, pubilleta....senyores i senyors, amigues i amics, Finalment també saludar a totes les persones i families que ens veuran en diferit demà i dies posteriors per la xarxa de televisions locals de Catalunya arreu dels pasos catalans.

Avui és un dia molt important per Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment tot un any en que la nostra vila representarà la cultura de tota una nació. Assumim el repte amb convicció i amb un gran orgull, varem prendre el relleu de Tarragona, i d'aquí menys d'un any el cedirem a Barcelona; la capitalitat ha recaigut en tres indrets que son de suma importància en el nostre país:

Tarragona, la Tarraco romana, amb una llarguíssima història al darrera, punt de referència de l'arribada i expansió de l'imperi cultural romà; deixador d'una empremta transcendental en la població i en la societat que marcaria el futur de la llavors encara inexistent Catalunya.

Ripoll, el bressol de Catalunya. Una vila possiblement modesta si la comparem amb Tarragona o Barcelona, per que en canvi ha tingut una importància històrica transcendental; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifrè el Pelòs, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciador de la dinastia catalana i precursor del naixement de la nostra nació.

Barcelona, cap i casal des de l'edat mitjana, assumit per la seva importància i la primacia sobre la resta de comtats catalans. Barcelona és alhora moltes coses, entre altres, una metròpoli mundialment coneguda, la ciutat de referència de la Mediterrània, la futura capital -així ho desitgem- del futur nou estat d'Europa.

Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca Ripoll, associada a la cultura i al turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic conceptualment molt important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intellectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura sé el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat.

Fa molt de temps que des de Ripoll ens preparem per assolir aquest repte, -com ha dit el Sr. Tudela, es va iniciar l'anterior legislatura amb altres persones, però continua ara per què és transversal- sabem que per a nosaltres representa una gran embranzida per als anys veniders i són moltes les persones i entitats que han participat per a programar al llarg de tot aquest any una intensa oferta cultural. A totes moltes gràcies una altra vegada.

Fem pivotar les manifestacions al llarg del 2013 sobre tres dimensions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana :
  • El patrimoni i la història. Justament ens trobem ara dins el Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, la representació més valuosa del romànic català, la portalada anomenada la bíblia de pedra propera candidata a Joia Patrimoni de la Unesco. Que per cert Hble Conseller us emplacem a que ens hi ajudeu. Des d'aquest monestir i el seu scriptorium la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. En aquest edifici ens han precedit personalitats preeminents com Guifrè el Pelós, l'abat Oliba, Gerbert d'Orlhac, Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades, Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història.
  • La industrialització. la vila de Ripoll ha estat al llarg de la seva història un poble industrial. A l'esguard de la protecció abacial i dels recursos hidràulics, molins i fargues eixiren i marcaren la nostra història i la cultura. Els nostres antecessors ja eren obrers (foguers, fargaires, picamenes, estiraires, escolans ......) a les fargues des del segle XV, l'original treball del ferro i més tard de l'aram a travs del mètode de la farga catalana possibilitaria la rellevància de Ripoll en la fabricació de tota mena d'eines, claus i armes de foc. Més endavant es consolidaria amb força la nova indústria del tèxtil, que s'aprofitaria de la força de l'aigua per expandir-se. Finalment, i ja a partir de finals del segle XIX arribaria la metal.lúrgia moderna que encara té un paper rellevant al nostre poble. Tot això ho donem a conèixer en l'exposició permanent de La Farga Palau -que per cert Hble Conseller ens agradaria acabar-la reconeixent com a bé cultural d'interés nacional- i en el Museu Etnogràfic de Ripoll, com també en l'exposició Ramon Casanova "el boig de l'hispano" que inaugurarem d'aquí una estona.

  • El tercer eix o dimensió és la cultura popular, altrament dit el folklore o l'etnografia. Ripoll és un poble no massa gran, però molt viu, cruïlla de camins i d'influències. Tenim un altíssim nombre d'associacions i entitats que promouen des de fa segles les tradicions, les viuen i les projecten de generació en generació, fins als nostres dies i cap al demà. Avui aquí mateix i seguidament a la plaça en veurem una petita mostra; al llarg de l'any gaudirem de la seva programació i desitjo que per molts anys més. Ripoll compta amb un dels més antics i millors museus etnogrfàics de Catalunya, que el 2012 ha obtingut el Premi Nacional de Cultura i que es va omplint d'aquest llegat popular, històric i científic amb les aportacions d'entitats i families i persones.

Per mitjà d'aquests tres eixos mostrarem al país el nostre potent i important bagatge cultural. Des de fa més de mil anys som reconeguts com el bressol de Catalunya, referència poltica obligada a Guifrè I el Pels, referent també de l'expansió del món cristià i del repoblament del país a partir d'aquest monestir que avui ens acull; també per la figura cabdal de l'Abat Oliba, bisbe de Vic, impulsor de la Pau i Treva; artfex de la fundació de Montserrat el 1025.

Com a Capital de la Cultura Catalana al llarg d'aquest 2013 tenim previstes desenes d'activitats. Tenim gaireb éun any per endavant i us demano ara i aquí la participació i ajut dels ens pblics, entitats i associacions, també de les empreses, de tots i cadascún dels ripollesos i ripolleses. Tots podem participar d'aquest gran esdeveniment en la mesura de les nostres possibilitats, aquest 2013 per Ripoll ha de significar la inflexió definitiva en el sentiment del nostre propi orgull colectiu de poble i la capacitat de mobilitzar cap a Ripoll el sentiment, la voluntat, la mirada, la presència de milers de persones.

Volem i podrem incrementar el prestigi de la nostra vila i afegir valor a la nostra CULTURA en majúscula. Compto, comptem, amb tothom per reeixir en aquesta missió i us en dono les gràcies per endavant.

Visca Ripoll i visca Catalunya

 



Inauguració Exposició Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danés, el boig de l'Hispano

Em fa una especial il.lusió inaugurar aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”. El nom de boig podria encobrir una ofensa: boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau, però boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.

Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors... 

Inaugurem avui un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé diu el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella, sovint rememorem i homenatgem la nostra història mil.lenària i ens oblidem de la centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural. 

Sovint, la conducta una mica excèntrica d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.

L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic, gairebé tots tenim un familiar o amic que treballa o ha treballat a la “la farga”; fins i tot jo mateix vaig poder treballar un temps al 1988 amb Damià Casanova, fill de Ramon, un altre inventor i innovador, en un projecte empresarial endegat els anys 70 fruit d’una innovació seva i que encara avui perdura a la comarca del Vallès, el motor de rotor pla de baixa inèrcia...

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Com ja esmento en el pròleg de l'opuscle que s'ha publicat, crec que val la pena seguir l'exemple de Ramon Casanova i Danés, potser ens pot ajudar a oblidar-nos d'alguns dels inconvenients que ens porta el present. Mirar com encarar el futur i fer-ho amb desig de millorar les circumstàncies actuals. Tot això només ho podem fer amb molt d'esforç, però també amb molta gosadia i amb una gran dosi d'esperança.

Espero i desitjo que tothom pugui gaudir d'aquesta exposició tan ben planejada, vull agrair la tasca que han desenvolupat tots els integrants de la comissió organitzadora amb el seu comisari Pere J Piella al front, més d'una vintena de persones i col.laboradors, gràcies públicament a tots i totes.

Per acabar, esmentar que durant el 2013 i el 2014 aquesta exposició serà l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès en diferents llocs del nostre país que l’acolliran, serà embaixadora de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de Sant Eudald” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

Moltes gràcies i enhorabona!


2/1/13

13 desitjos per al 2013

En el punt d'iniciar un nou any és un bon costum fer una mica de balanç sobre l'exercici anterior i proposar-se moltes bones intencions per al curs que està a punt de començar.

Aquest canvi de cicle que suposa l'entrada al 2013 és molt potent, tant políticament i social com econòmicament i cultural per a la nostra vila de Ripoll. Per poc positiva que sigui qualsevol persona, és recomenable que s'arribi a començar l'any força animat pel què ha de venir, pensar que totes les nostres bones intencions per a l'any entrant arribaran a fer-nos creure que tot serà possible i que, aquest any sí, aconseguirem la majoria dels nostres objectius.

A tots els ripollesos i ripolleses els desitjo que sigui així, però amb ànim realista em permeto compartir una reflexió : Cal tenir clar que el més important no serà el què pensem ni el que programem, sinó el què realment "Fem". Pensar és importantíssim, però és gratis. Planificar és fonamental però al cap i a la fi és rectificable o postergable. Per això el que comptarà de veritat és l'acció; que és la que de veritat ens aportarà un resultat determinat sobre allò que realment teníem intenció de fer.

Així doncs, per aquest 2013 no us desitjo pas que es facin realitat els vostres somnis, sinó que us desitjo que feu vosaltres realitat els vostres projectes; portant algun dels vostres somnis a la categoria de projecte, i duent el projecte a l'acció efectiva.

I per acompanyar aquest desig, exposo els 13 pels quals treballaré des de la meva responsabilitat política al llarg d'aquest any i des del mateix dia 1 de gener :

1.- completar el procés de tràmit urbanístic del sector Preparació Tèxtil com a element clau per al desenvolupament econòmic del Ripoll dels propers anys, i fent possible l'elevada inversió i el seu efecte multiplicador que portarà associada i la generació de llocs de treball.
2.- potenciar el projecte del nou Centre d'Interpretació del Monestir de Ripoll i tot el desenvolupament turístic que ha de suposar per Ripoll, aprofundint també en el concepte d´un futur aparcament cèntric com a clau en el suport i revitalització comercial i turística del centre històric.
3.- maximitzar l'impacte de la celebració de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013 i el seu efecte dinamitzador de vinguda de persones d'arreu cap a Ripoll al llarg de l'any i veniders, com a element dinamitzador del comerç, l'hostaleria, els serveis, els equipaments culturals... i el címax de sentiment positiu i orgull que ha de suposar per als propis ripollesos i ripolleses.
4.- treballar en el procés d'aconseguir l'estat propi per a Catalunya, des del municipalisme i des d'on s'escaigui, i fermament convençut que és l'única via per a mantenir l'estat del benestar al nostre país i al nostre poble, i el seu creixement econòmic a l'eliminar l'embargament de la nostra fiscalitat al qual ens sotmet l'estat central.
5.- ajudar per tots els mitjans que aflori activitat econòmica a Ripoll i l'entorn, cooperant en la creació d'un clímax agradable i sostenible per a les iniciatives empresarials i la creació de llocs de treball, com a millor eina de millora socioeconòmica per als ripollesos i ripolleses.
6.- dinamitzar els equipaments municipals que poden incrementar el nombre d'usuaris i visitants per a rendibilitzar-los socialment i econòmicament (Museu Etnogràfic, Centre de Tecnificació Esportiva, Àrea de Trial, Centre d'Interpretació del Monestir, ...)
7.- dinamitzar els mercats, fires i manifestacions de tipus comercial que poden ser atractives i captivadores per a públic local, comarcal i forani cap a Ripoll.
8.- mantenir el conjunt de la vila i els seus barris i carrers nets i endreçats com a autosatisfacció, orgull i confortabilitat per als propis vilatans i vilatanes, que ens sentim bé tots a la nostra vila, al notre barri, al nostre carrer, la nostra plaça... : És la millor sensació d'orgull que podem expressar tots plegats tenir una bona imatge de la nostra vila.
9.- mantenir el bon nivell de seguretat i convivència ciutadana que ens faci sentir bé a la nostra vila.
10.- promocionar l'esperit i activitat del nou  consistori infantil com a eina d'implicació de la societat ripollesa infantil i les seves families en el dia a dia i en el demà de la nostra vila.
11.- continuar potenciant la participació ciutadana i dels grups polítics en els consells de l'esport, de cultura, de joventut, comissions... i altres mecanismes municipals de consulta i decisió.
12.- no reduir ni els esforços ni els recursos destinats a la prevenció social i l'atenció dels més desfavorits i afectats per la situació econòmica mentres no remonti el cicle, apostant fermament pel model consorciat comarcal que permet la millor optimització dels mitjans materials i humans que es disposa.
13.- contribuir fermament a la coordinació comarcal i amb els ens privats i públics implicats en la dinamització i projecció econòmica per a aconseguir el màxim de recursos i la màxima eficàcia de les polítiques adreçades al desenvolupament de l'ocupació, l'empresa, la promoció turística i agroalimentària, la formació...

A totes i tots us desitjo de tot cor un bon 2013, esperant que puguem compartir un munt d'experiències i aprenentatges al llarg de la capitalitat cultural de Ripoll.

Jordi Munell
1 de gener de 2013

31/12/12

El Ripollès en miniatura

Excepcional el treball artístic del ripollès Toni Colomer i el seu pessebre monumental que aquests dies podem visitar a Ripoll a la mateixa Plaça de l'Ajuntament als baixos de Ca l'Uñó.

Una mostra del romànic, arquitectura tradicional i rural, oficis, la farga... de tot el Ripollès començant per la magnificiència del Reial Monestir de Santa Maria. Molt recomenable per a visitar i la gran afluència de públic durant les festes nadalenques mostra l'apreci que l'obra de Toni Colomer té a Ripoll mateix i entre els nombrosos visitants de fora.

14/12/12

Cloenda Tarragona 2012

Cloenda de la Capital de la Cultura Catalana 2012, Tarragona, 11 de desembre de 2012

Alcalde Josep Felix, regidora de cultura Carme, regidores, regidors, autoritats, ripollesos i ripolleses, tarragonins i tarragonines, senyores i senyors, gràcies en primer lloc per convidar-nos a acompanyar-vos en aquest acte de cloenda de la vostra capitalitat, és un goig i un honor estar aquí.

Al febrer, quan també em vareu convidar a la inauguració us deia que Tarragona, Ripoll, les viles i ciutats nomenades Capital de la Cultura Catalana, sentim que tenim la missió i fins i tot el deure de fer-nos sentir com a país, un país amb una sensibilitat i forma de ser especials i particulars, com és la nostra Cultura pròpia. Cultura és un terme simbòlic de gran importància, que inclou també les experiències i la manera de representar dun poble. I daixò Tarragona n’ha dónat fè al llarg de tot aquest any, i a Ripoll ho volem fer l’any vinent.

Avui ens enduem el vostre testimoni i el relleu cap a Ripoll, bressol de Catalunya, cap al Pirineu, terra freda –avui a -4ºC-, terra de visigots i vàndals, terra de reconquesta, terra de comtes i abats on el Comte Guifrè va sentar les bases de la dinastia nacional catalana, en un primer acte d’independència respecte l’imperi del rei franc.

A Ripoll per conmemorar aquesta capitalitat, una Comissió formada per persones tant a títol individual com en representació del teixit associatiu local de Ripoll han programat tota l’oferta cultural de l’any 2013 a partir de tres grans eixos :

El Patrimoni i la historia serà un dels eixos que vertebraran la Capital de la Cultura Catalana d’aquest 2013.  El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva historia, i la tasca del seu Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’Abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme i Rubió…

La industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, Claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua.  D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la industria textil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.
Finalment tindrem un tercer eix que incideix en l’etnografia i la cultura popular.  A Ripoll tenim un dels museus etnogràfics més antics del país -recent Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les nostres tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.
  
Segur que com  vosaltres, el principal objectiu de la capitalitat serà la MOBILITZACIÓ DE MILERS DE PERSONES CAP A RIPOLL AL LLARG D’AQUEST ANY I ELS PROPERS; EL SEU PRINCIPAL EFECTE ÉS POTENCIAR LA MARCA “RIPOLL” ASSOCIADA A LA CULTURA I AL TURISME D’INQUIETUTS CULTURALS.
 
Mentrestant i avui aquí felicito Tarragona per l’èxit d’aquest any de capitalitat, i per la inauguració d’aquest impressionant nou teatre que desitjo que gaudiu molts anys. I aprofito per a convidar-vos a venir a Ripoll, a conèixer Ripoll, -a menys de 200km i de dues hores d’aquí- al llarg i través de totes les activitats que oferirem al llarg del proper 2013.



 

1/12/12

Consorci del Ter

L’agrupació de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:
L’exemple del Consorci del Ter

Mancomunar serveis, treballar en xarxa i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57 Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies -a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-, el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no hagués pogut mai assolir.
 
La visió inicial, molt encaminada a un projecte d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.

Tota aquesta feina al llarg de més d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant europeu premiat.

Aquests esforços, amb recursos diversos procedents de fons europeus (com  els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu, fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva, tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però, per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.
 
Un bon exemple d’aquestes iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i els nostres paisatges.

És en moments com els actuals quan cal apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica, de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat, implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit les nostres comarques i el nostre país.

 

11/11/12

La web de Protecció Civil Ripoll

S'ha actualitzat el web del voluntariat de Protecció Civil Ripoll.

El nou banner vol representar la importància i el protagonisme invisible de les persones voluntàries en la tasca que presta aquesta organització al servei del municipi tant en cassos d''emergència i catàstrofe com en col.laboracions en tot tipus d'activitats que organitzen les entitats de casa nostra. Col.laboraciò que es fa per tal de garantir la seguretat i el bon ordre en el seu desenvolupament, la prevenció d'accidents i sinistres i sempre en coordinació amb la resta de forces de l'ordre, sanitàries i d'emergència.

19/10/12

Global

Que el món és global i que nosaltres i Ripoll formem part d'aquesta globalitat és quelcom que tinguem tots assumit ?

Una anècdota simpàtica ens ho corrobora : el protagonisme de Ripoll el passat 12 d'octubre per mitjà de la portalada del Reial Monestir de Santa Maria en l'estrena del nou programa de TV3 Odisees, és una notícia que va passar desapercebuda pràcticament a la nostra vila. Ha estat una ripollesa resident a Londres, la Montserrat, qui ens ha fet descobrir aquest programa i ho ha fet saber a través de sa germana -regidora d'ERC a l'ajuntament de Ripoll-. Un programa magnífic de l'Enric Calpena d'acompanyant-nos a desllorigar els secrets de la nostra Portalada joia del romànic.


Un reportatge que de ben segur afegeix interés a la iniciativa que s'està impulsant per aconseguir que la portalada de Ripoll sigui declarada Joia patrimoni de la humanitat per part de la Unesco, una proposta presentada al Plenari municipal de Ripoll pel grup d'ERC i aprovada i impulsada per unanimitat de tot l'ajuntament, i que compta amb el suport plenari del Congrés de Diputats i el suport necessari del Govern de Catalunya a través de l'Hble Conseller de cultura Sr. Ferran Mascarell.

La notícia també afegeix interés al Simposi internacional sobre la portalada de Ripoll que s'està impulsant de cara a la tardor del 2013 emmarcat dins la Capital de la Cultura Catalana de Ripoll. Una idea original del president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès i impulsada des del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll i el propi Centre d'Estudis.

18/9/12

11 de setembre 2012

Dia 11 de setembre, a les 20h al Palau del Parlament de Catalunya, conjuntament amb l'ANC i la seva presidenta Sra. Carme Forcadell i els alcaldes de l'executiva de l'AMI (de Vic, de Girona, de Montblanc, de Balaguer...) demanant a la Presidenta, membres de la Mesa del Parlament i representants de formacions polítiques parlamentàries que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol per part del Parlament.

12/9/12

Qüestionari Devesa del Pla

Transcripció del qüestionari sobre la Devesa del Pla que el periodista local Arnau Urgell ha elaborat com a complement a la informació sobre la modificació del POUM aprovada incialment el passat dia 5 de setembre pel Plenari municipal de Ripoll amb els vots a favor de CiU i del PSC.


Per quins motius li convé a Ripoll un desenvolupament urbanístic com el de la Devesa del Pla?

La Devesa del Pla, de fet és un desenvolupament  previst al POUM aprovat el 2008 i la proposta actual permetrà desencallar la seva viabilitat i solucionar la situació d'abandonament d'una part central i estratègica de Ripoll que pot acabar-se convertint en un niu de problemes i degradació si no s'actua, i per que aquesta modificació converteix aquest sector de la Devesa del Pla en el pol d'atracció de serveis que farà revitalitzar tota la vila. Un altre motiu important és que no costarà ni un euro a l'ajuntament i que aquesta inversió farà bullir l'olla a Ripoll durant els propers anys.
Serà un pol triple : comercial i de serveis, de futura reserva d'habitatge i natural-paisatgístic amb l'ellongament del Passeig Ragull avall fins a la zona esportiva i la millora i accessibilitat i potenciació del parc botànic del Pirineu que actualment queda una mica tancat entre murs; li donarà una nova dimensió a tota la riba del Ter possibilitant un acostament al riu i un gran pulmó verd dins la trama urbana de Ripoll.

La propietat ha parlat d'una inversió de 8 milions d'euros en una primera fase (i 30 en el global del projecte). Quants llocs de treball, directes i indirectes, estimeu que es poden crear?

Durant la fase d'obres podríem estar parlant d'un mínim d'una trentena de persones. Un cop en explotació al 100% podríem estar parlant d'un centenar de directes. Pensi que només Mercadona que està negociant amb la propietat la seva instal.lació ens parla de crear uns 40 contractes fixes de persones de Ripoll.

És molt difícil valorar els indirectes a  partir de la pròpia activitat de construcció i manteniment de tota la zona i dels establiments o equipaments que s'hi instal.lin.


Quan CiU estava a l'oposició va reclamar –i aconseguir- una consulta sobre el projecte de l'ARE. Ara no se n'hauria de celebrar una altra perquè la ciutadania refrendrés la nova proposta?

La situació és molt diferent; el Tripartit no portava l'ARE al seu programa electoral del 2007 i a més es proposava ampliar fins a 520 habitatges la zona del Pla al cap de molts pocs mesos després de l'aprovació d'un Pla General que havia mantingut amb absolut secretisme un conveni amb la Preparación Textil signat el 2006. Aquell conveni permetia uns 420 habitatges a la zona, i la principal queixa de CiU i de molts ciutadans era que aquesta proposta de tants habitatges no s'havia debatut als tallers de participació per a la revisió del POUM, ni tampoc s'oferia com a informació pública a les persones que consultaven el POUM amb la possibilitat de fer al.legacions; tot d'amagatotis.

Nosaltres creiem que la consulta  ciutadana va servir per dir-li al conseller Nadal i als que defensaven aquest model imposat de creixement urbà d'alta densitat humana que no era el que volíem els ripollesos i ripolleses per al barri de la Carretera de Barcelona ni per Ripoll. Per nosaltres, el resultat d'aquella consulta demanava una alternativa engrescadora i una reducció substancial del nombre d'habitatges al sector de la Devesa del Pla i fou precisament el detonant de l'actual proposta. Varem entendre el què sí que volíem els ripollesos i ripolleses i varem oferir un nou projecte que va ser el puntal del nostre programa de les eleccions del maig del 2011. Varem apostar fort  amb aquell compromís electoral i varem rebre un ampli suport electoral. No farem una consulta quan el que estem fent és complir un compromís electoral que Ripoll ens va  confiar amb una àmplia majoria. Som gent de paraula que volem complir el que el poble ens ha encomanat que tirem endavant.

 

Han anunciat uns terminis de sis mesos de tràmits i 15 d'obres... Creu que a la tardor de 2014 la nova Devesa del Pla serà una realitat?

Parlar de terminis en termes urbanístics sempre és més aviat agossarat, però sí, treballem amb aquesta previsió.


L'estrella de la nova proposta és el firal. En què consistirà? No afectarà l'aposta per fires (grans i petits) al centre?

Cal imaginar aquest "firal" com un porxo diàfan, semiobert, com un espai multifuncional, de gran capacitat,  com a exemple pensem en el porxo del pati dels Salesians en més gran i més alt, que ens permeti ofertar i incorporar actes de  més gran format a l'activisme social, cultural, comercial, festiu i esportiu de Ripoll.

En cap moment no pensem en canviar ni reduir -ans al contrari- les fires i mercadets o actes que ja tenim i es fan al centre de la vila.  De fet ens imaginem un  nou gran espai d'aixopluc  que eviti haver de suspendre per culpa de la meteorologia cap activitat gran de les que es fan a Ripoll i que l'espai de La Lira no pot encabir i a la vegada poder-ne oferir de noves; pensem en activitats com la fira de la vaca bruna, el concurs de cavall pirinenc, el concurs de doma vaquera o l'Esplaiada 2012,... que han requerit despesa important en llogar carpes i envelats per evitar la pluja.  La nova Devesa  del Pla no és una competència al centre comercial i històric - qui ho pensi així s'equivoca - ; serà un bon complement  per  fer creixer les activitats que es fan a Ripoll  durant tot l'any i que totes aporten públic, visitants i per tant persones que faran despesa al nostre poble en benefici directe del comerç, l'hosteleria, els serveis, ....


L'altre element clau és la instal·lació d'un Mercadona. Serà el sisè hipermercat de Ripoll –el tercer a l'interior del nucli urbà-. No pot acabar sent el cop definitiu al petit comerç?

Pot acabar efectivament essent una competència però especialment dels hipermercats existents.  No podem oblidar que des de la instal.lació del primer supermercat a Ripoll als anys vuitanta i fins l'actual oferta de súpers i hipermercats hem perdut molts establiments comercials de botigues d'ultramarins, alimentació i petits autoserveis (recordem amb enyorança Ca la Rumalda, Can Selva, Can Sorinas, Can Sidru Vila, Can Castells, Ca l'Estrada, Can Torres, Can Nabà, Ca la Teresa, Ca la Mimí, l'autoservei Teresa, la Bodega, Ca la Flora, Ca la Laieta, Can Segú, Can Pous, Ca l'antic, Can Salomó, Can Conill, Ca la Pepi, Ca la Vda. Bou, Ca la Guillermina,...  i segur que m'en deixo molts d'altres) però també se n'han especialitzat molts i se n'han obert molts de nous.  A CiU sempre hem defensat el comerç de proximitat com a un dels pals de paller de l'economia del poble, i entenem que el petit comerç pugui estar espantat, però no els deixarem de banda. Des de l'ajuntament treballarem conjuntament amb ells per convertir les pors en oportunitats.  

D'altra banda, Mercadona és una primera marca que no oblidem el per què vol venir a Ripoll:  per que els ripollesos de la comarca  ja  compren habitualment als seus establiments de Vic i Manlleu, i molt  properament ens temem que ho facin als nous Mercadona de Torelló i Olot; es tracta per tant d'evitar i reduir la fuga comercial i de despesa fora de Ripoll i al contrari ser atractius per a que tot l'entorn comarcal i del Bisaura vegin a Ripoll una oferta comercial i un petit comerç variat, especialitzat, competitiu i potent conjuntament amb una oferta continua d'activitats (firals, esportives, culturals, socials...) i serveis de tot tipus que els motivin i els encisin a venir a Ripoll cada setmana a comprar, passejar, mirar i sobretot gastar al nostre poble.

 
La proposta de modificació del POUM també preveu 189 habitatges. Malgrat que són més de la meitat dels previstos inicialment no és molt difícil que tirin endavant en l'actual context?

Hem d'entendre que l'urbanisme treballa en tres etapes temporals, planifiquem sempre a curt, mitjà i llarg termini. Segurament de pis al  sector de la Devesa del Pla no en veurem cap en els propers anys, però ningú entendria que no ho tinguéssim a punt pel dia que acabi la crisi i a mitjà termini quan els joves i adolescents d'avui desitgin emancipar-se o formar una família el dia de demà. Passa el mateix amb el sòl per a activitats econòmiques, quan comencem a sortir del pou, el poble que no hagi fet els deures quedarà l'últim de la fila  per no poder oferir emplaçaments.  Pensem també que d'aquests habitatges un 10% formarà part de l'oferta municipal d'habitatge de protecció pensant en aquest futur a mitjà termini. 

 
El POUM preveu creixements residencials en diversos punts de la vila. Des de l'equip de govern es prefereix o es prioritzarà el sector de la Devesa del Pla respecte els altres?

Siguem seriosos, nosaltres no podem prioritzar res entre privats. Des del primer dia treballem amb la mateixa intensitat per a desencallar qualsevol activitat que generi un sol lloc de treball  en qualsevol lloc de Ripoll que ho prevegi el planejament vigent; i fins i tot ens avenim a estudiar i aprovar modificacions puntuals si permeten desencallar qualsevol iniciativa. Repeteixo, qualsevol activitat i a qualsevol lloc, aquí el que compta és que l'adminstració sigui més eficient i eficaç que mai  i que sapiguem encisar, engrescar la iniciativa privada a invertir a Ripoll. 


El conveni aposta per les empreses i professionals locals per executar el projecte. Tindran capacitat per competir –especialment les de construcció- per competir amb les foranes?

M'insinua que no la tenen?  Nosaltres creiem fermament que sí. A Ripoll tenim empreses constructores i industrials que treballen des de fa molts anys al primer nivell i arreu del país i fora, que són capaces de competir tècnicament i econòmica amb qualsevol altra empresa que vingui de fora. Si volen aquests contractes seran seus, surten amb l'avantatge que els dóna el conveni impulsat des de l'ajuntament i la propietat pel fet de ser de Ripoll.  Volem que les empreses locals es puguin guanyar la vida i mantenir o crear llocs de treball; aquest és també un dels ànims principals d'aquest projecte i una de les nostres il.lusions com a ajuntament. 

 
El nou conveni descarta construir el pont que havia de finançar la propietat. S'és menys exigent que en l'anterior acord?

No. Hem estat exigents amb el fet de no construir un pont que no va enlloc i que a més, una part l'hauria hagut de pagar l'ajuntament  per completar el seu elevat cost. També hem estat exigents a no rebaixar l'aportació de la propietat d'1.750.000€,  recordem que el conveni de l'any 2006 deia que aquesta quantitat s'actualitzaria en base a l'índex de preus de la construcció! Podríem estar parlant de la meitat o menys.  Per tant fixi's si hem estat exigents en aquest sentit, sempre convençuts que el nou destí d'aquesta aportació ajudi a fer bullir l'olla a Ripoll amb el porxo firal i les millores en equipaments previstes a la nova proposta. Un nou pont de ben segur ajudaria poc a crear llocs de treball una vegada construït.