L’agrupació
de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:
L’exemple del
Consorci del Ter
Mancomunar serveis, treballar en xarxa
i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i
alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de
l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital
importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a
potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això
és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per
part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i
que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar
la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57
Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci
del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros
per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys
d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense
que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser
l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments
que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies
-a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-,
el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar
els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no
hagués pogut mai assolir.
La visió inicial, molt encaminada a un projecte
d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat
transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda
atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible
font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als
ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual
situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les
necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.
Tota aquesta feina al llarg de més
d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com
és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No
en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones
Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant
europeu premiat.
Aquests esforços, amb recursos
diversos procedents de fons europeus (com
els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a
través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament
dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar
desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu,
fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni
natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la
seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva,
tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests
recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de
tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que
executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre
anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació
del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que
en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i
material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però,
per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta
associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament
territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement
sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.
Un bon exemple d’aquestes
iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la
capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels
més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot
aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra
història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i
els nostres paisatges.
És en moments com els actuals quan cal
apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica,
de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals
coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar
l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar
oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin
cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual
crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de
recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer
lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat,
implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un
territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un
motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit
les nostres comarques i el nostre país.
