19/10/12

Global

Que el món és global i que nosaltres i Ripoll formem part d'aquesta globalitat és quelcom que tinguem tots assumit ?

Una anècdota simpàtica ens ho corrobora : el protagonisme de Ripoll el passat 12 d'octubre per mitjà de la portalada del Reial Monestir de Santa Maria en l'estrena del nou programa de TV3 Odisees, és una notícia que va passar desapercebuda pràcticament a la nostra vila. Ha estat una ripollesa resident a Londres, la Montserrat, qui ens ha fet descobrir aquest programa i ho ha fet saber a través de sa germana -regidora d'ERC a l'ajuntament de Ripoll-. Un programa magnífic de l'Enric Calpena d'acompanyant-nos a desllorigar els secrets de la nostra Portalada joia del romànic.


Un reportatge que de ben segur afegeix interés a la iniciativa que s'està impulsant per aconseguir que la portalada de Ripoll sigui declarada Joia patrimoni de la humanitat per part de la Unesco, una proposta presentada al Plenari municipal de Ripoll pel grup d'ERC i aprovada i impulsada per unanimitat de tot l'ajuntament, i que compta amb el suport plenari del Congrés de Diputats i el suport necessari del Govern de Catalunya a través de l'Hble Conseller de cultura Sr. Ferran Mascarell.

La notícia també afegeix interés al Simposi internacional sobre la portalada de Ripoll que s'està impulsant de cara a la tardor del 2013 emmarcat dins la Capital de la Cultura Catalana de Ripoll. Una idea original del president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès i impulsada des del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll i el propi Centre d'Estudis.

18/9/12

11 de setembre 2012

Dia 11 de setembre, a les 20h al Palau del Parlament de Catalunya, conjuntament amb l'ANC i la seva presidenta Sra. Carme Forcadell i els alcaldes de l'executiva de l'AMI (de Vic, de Girona, de Montblanc, de Balaguer...) demanant a la Presidenta, membres de la Mesa del Parlament i representants de formacions polítiques parlamentàries que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol per part del Parlament.

12/9/12

Qüestionari Devesa del Pla

Transcripció del qüestionari sobre la Devesa del Pla que el periodista local Arnau Urgell ha elaborat com a complement a la informació sobre la modificació del POUM aprovada incialment el passat dia 5 de setembre pel Plenari municipal de Ripoll amb els vots a favor de CiU i del PSC.


Per quins motius li convé a Ripoll un desenvolupament urbanístic com el de la Devesa del Pla?

La Devesa del Pla, de fet és un desenvolupament  previst al POUM aprovat el 2008 i la proposta actual permetrà desencallar la seva viabilitat i solucionar la situació d'abandonament d'una part central i estratègica de Ripoll que pot acabar-se convertint en un niu de problemes i degradació si no s'actua, i per que aquesta modificació converteix aquest sector de la Devesa del Pla en el pol d'atracció de serveis que farà revitalitzar tota la vila. Un altre motiu important és que no costarà ni un euro a l'ajuntament i que aquesta inversió farà bullir l'olla a Ripoll durant els propers anys.
Serà un pol triple : comercial i de serveis, de futura reserva d'habitatge i natural-paisatgístic amb l'ellongament del Passeig Ragull avall fins a la zona esportiva i la millora i accessibilitat i potenciació del parc botànic del Pirineu que actualment queda una mica tancat entre murs; li donarà una nova dimensió a tota la riba del Ter possibilitant un acostament al riu i un gran pulmó verd dins la trama urbana de Ripoll.

La propietat ha parlat d'una inversió de 8 milions d'euros en una primera fase (i 30 en el global del projecte). Quants llocs de treball, directes i indirectes, estimeu que es poden crear?

Durant la fase d'obres podríem estar parlant d'un mínim d'una trentena de persones. Un cop en explotació al 100% podríem estar parlant d'un centenar de directes. Pensi que només Mercadona que està negociant amb la propietat la seva instal.lació ens parla de crear uns 40 contractes fixes de persones de Ripoll.

És molt difícil valorar els indirectes a  partir de la pròpia activitat de construcció i manteniment de tota la zona i dels establiments o equipaments que s'hi instal.lin.


Quan CiU estava a l'oposició va reclamar –i aconseguir- una consulta sobre el projecte de l'ARE. Ara no se n'hauria de celebrar una altra perquè la ciutadania refrendrés la nova proposta?

La situació és molt diferent; el Tripartit no portava l'ARE al seu programa electoral del 2007 i a més es proposava ampliar fins a 520 habitatges la zona del Pla al cap de molts pocs mesos després de l'aprovació d'un Pla General que havia mantingut amb absolut secretisme un conveni amb la Preparación Textil signat el 2006. Aquell conveni permetia uns 420 habitatges a la zona, i la principal queixa de CiU i de molts ciutadans era que aquesta proposta de tants habitatges no s'havia debatut als tallers de participació per a la revisió del POUM, ni tampoc s'oferia com a informació pública a les persones que consultaven el POUM amb la possibilitat de fer al.legacions; tot d'amagatotis.

Nosaltres creiem que la consulta  ciutadana va servir per dir-li al conseller Nadal i als que defensaven aquest model imposat de creixement urbà d'alta densitat humana que no era el que volíem els ripollesos i ripolleses per al barri de la Carretera de Barcelona ni per Ripoll. Per nosaltres, el resultat d'aquella consulta demanava una alternativa engrescadora i una reducció substancial del nombre d'habitatges al sector de la Devesa del Pla i fou precisament el detonant de l'actual proposta. Varem entendre el què sí que volíem els ripollesos i ripolleses i varem oferir un nou projecte que va ser el puntal del nostre programa de les eleccions del maig del 2011. Varem apostar fort  amb aquell compromís electoral i varem rebre un ampli suport electoral. No farem una consulta quan el que estem fent és complir un compromís electoral que Ripoll ens va  confiar amb una àmplia majoria. Som gent de paraula que volem complir el que el poble ens ha encomanat que tirem endavant.

 

Han anunciat uns terminis de sis mesos de tràmits i 15 d'obres... Creu que a la tardor de 2014 la nova Devesa del Pla serà una realitat?

Parlar de terminis en termes urbanístics sempre és més aviat agossarat, però sí, treballem amb aquesta previsió.


L'estrella de la nova proposta és el firal. En què consistirà? No afectarà l'aposta per fires (grans i petits) al centre?

Cal imaginar aquest "firal" com un porxo diàfan, semiobert, com un espai multifuncional, de gran capacitat,  com a exemple pensem en el porxo del pati dels Salesians en més gran i més alt, que ens permeti ofertar i incorporar actes de  més gran format a l'activisme social, cultural, comercial, festiu i esportiu de Ripoll.

En cap moment no pensem en canviar ni reduir -ans al contrari- les fires i mercadets o actes que ja tenim i es fan al centre de la vila.  De fet ens imaginem un  nou gran espai d'aixopluc  que eviti haver de suspendre per culpa de la meteorologia cap activitat gran de les que es fan a Ripoll i que l'espai de La Lira no pot encabir i a la vegada poder-ne oferir de noves; pensem en activitats com la fira de la vaca bruna, el concurs de cavall pirinenc, el concurs de doma vaquera o l'Esplaiada 2012,... que han requerit despesa important en llogar carpes i envelats per evitar la pluja.  La nova Devesa  del Pla no és una competència al centre comercial i històric - qui ho pensi així s'equivoca - ; serà un bon complement  per  fer creixer les activitats que es fan a Ripoll  durant tot l'any i que totes aporten públic, visitants i per tant persones que faran despesa al nostre poble en benefici directe del comerç, l'hosteleria, els serveis, ....


L'altre element clau és la instal·lació d'un Mercadona. Serà el sisè hipermercat de Ripoll –el tercer a l'interior del nucli urbà-. No pot acabar sent el cop definitiu al petit comerç?

Pot acabar efectivament essent una competència però especialment dels hipermercats existents.  No podem oblidar que des de la instal.lació del primer supermercat a Ripoll als anys vuitanta i fins l'actual oferta de súpers i hipermercats hem perdut molts establiments comercials de botigues d'ultramarins, alimentació i petits autoserveis (recordem amb enyorança Ca la Rumalda, Can Selva, Can Sorinas, Can Sidru Vila, Can Castells, Ca l'Estrada, Can Torres, Can Nabà, Ca la Teresa, Ca la Mimí, l'autoservei Teresa, la Bodega, Ca la Flora, Ca la Laieta, Can Segú, Can Pous, Ca l'antic, Can Salomó, Can Conill, Ca la Pepi, Ca la Vda. Bou, Ca la Guillermina,...  i segur que m'en deixo molts d'altres) però també se n'han especialitzat molts i se n'han obert molts de nous.  A CiU sempre hem defensat el comerç de proximitat com a un dels pals de paller de l'economia del poble, i entenem que el petit comerç pugui estar espantat, però no els deixarem de banda. Des de l'ajuntament treballarem conjuntament amb ells per convertir les pors en oportunitats.  

D'altra banda, Mercadona és una primera marca que no oblidem el per què vol venir a Ripoll:  per que els ripollesos de la comarca  ja  compren habitualment als seus establiments de Vic i Manlleu, i molt  properament ens temem que ho facin als nous Mercadona de Torelló i Olot; es tracta per tant d'evitar i reduir la fuga comercial i de despesa fora de Ripoll i al contrari ser atractius per a que tot l'entorn comarcal i del Bisaura vegin a Ripoll una oferta comercial i un petit comerç variat, especialitzat, competitiu i potent conjuntament amb una oferta continua d'activitats (firals, esportives, culturals, socials...) i serveis de tot tipus que els motivin i els encisin a venir a Ripoll cada setmana a comprar, passejar, mirar i sobretot gastar al nostre poble.

 
La proposta de modificació del POUM també preveu 189 habitatges. Malgrat que són més de la meitat dels previstos inicialment no és molt difícil que tirin endavant en l'actual context?

Hem d'entendre que l'urbanisme treballa en tres etapes temporals, planifiquem sempre a curt, mitjà i llarg termini. Segurament de pis al  sector de la Devesa del Pla no en veurem cap en els propers anys, però ningú entendria que no ho tinguéssim a punt pel dia que acabi la crisi i a mitjà termini quan els joves i adolescents d'avui desitgin emancipar-se o formar una família el dia de demà. Passa el mateix amb el sòl per a activitats econòmiques, quan comencem a sortir del pou, el poble que no hagi fet els deures quedarà l'últim de la fila  per no poder oferir emplaçaments.  Pensem també que d'aquests habitatges un 10% formarà part de l'oferta municipal d'habitatge de protecció pensant en aquest futur a mitjà termini. 

 
El POUM preveu creixements residencials en diversos punts de la vila. Des de l'equip de govern es prefereix o es prioritzarà el sector de la Devesa del Pla respecte els altres?

Siguem seriosos, nosaltres no podem prioritzar res entre privats. Des del primer dia treballem amb la mateixa intensitat per a desencallar qualsevol activitat que generi un sol lloc de treball  en qualsevol lloc de Ripoll que ho prevegi el planejament vigent; i fins i tot ens avenim a estudiar i aprovar modificacions puntuals si permeten desencallar qualsevol iniciativa. Repeteixo, qualsevol activitat i a qualsevol lloc, aquí el que compta és que l'adminstració sigui més eficient i eficaç que mai  i que sapiguem encisar, engrescar la iniciativa privada a invertir a Ripoll. 


El conveni aposta per les empreses i professionals locals per executar el projecte. Tindran capacitat per competir –especialment les de construcció- per competir amb les foranes?

M'insinua que no la tenen?  Nosaltres creiem fermament que sí. A Ripoll tenim empreses constructores i industrials que treballen des de fa molts anys al primer nivell i arreu del país i fora, que són capaces de competir tècnicament i econòmica amb qualsevol altra empresa que vingui de fora. Si volen aquests contractes seran seus, surten amb l'avantatge que els dóna el conveni impulsat des de l'ajuntament i la propietat pel fet de ser de Ripoll.  Volem que les empreses locals es puguin guanyar la vida i mantenir o crear llocs de treball; aquest és també un dels ànims principals d'aquest projecte i una de les nostres il.lusions com a ajuntament. 

 
El nou conveni descarta construir el pont que havia de finançar la propietat. S'és menys exigent que en l'anterior acord?

No. Hem estat exigents amb el fet de no construir un pont que no va enlloc i que a més, una part l'hauria hagut de pagar l'ajuntament  per completar el seu elevat cost. També hem estat exigents a no rebaixar l'aportació de la propietat d'1.750.000€,  recordem que el conveni de l'any 2006 deia que aquesta quantitat s'actualitzaria en base a l'índex de preus de la construcció! Podríem estar parlant de la meitat o menys.  Per tant fixi's si hem estat exigents en aquest sentit, sempre convençuts que el nou destí d'aquesta aportació ajudi a fer bullir l'olla a Ripoll amb el porxo firal i les millores en equipaments previstes a la nova proposta. Un nou pont de ben segur ajudaria poc a crear llocs de treball una vegada construït.

10/9/12

El "secret" del Pla

En el darrer Plenari de 5 de setembre es va aprovar inicialment la modificació puntual nº 8 del Planejament de Ripoll, una modificació que hauria de permetre desencallar la inversió privada important al sector del Pla, l'antic recinte de la filatura La Preparación Textil tancada el 2005 i solucionar un dels reptes que té Ripoll abans que aquest sector del barri de la Carretera de Barcelona entri en una fase de degradació important.

La modificació comporta la signatura d'una addenda que canvia alguns paràmetres d'un conveni existent signat entre la propietat i l'anterior alcaldia de Ripoll el 2006. Precisament aquesta addenda i la seva negociació ha estat qualificada de feta amb nocturnitat, secretisme, .... per part d'un grup a l'oposició municipal.
 
La veritat és que a l'any 2006 en la revisió del planejament general hi va haver uns tallers de participació ciutadana i caldria recordar a tots els participants que en cap d'aquests tallers es va fer esment al conveni que s'estava preparant amb la Preparación Textil SA per part de l'ajuntament de Ripoll, i just quan es va aprovar el POUM de forma inicial va ser la primera vegada, concretament el 18 de setembre de 2006, que es va tenir l'opció de veure aquest document que anava annexa a la documentació del POUM. Per tant quan ara es parla de nocturnitat, alevosia i de secretisme és com a mínim el mateix que el que hi va haver a l'any 2006 amb un agreujant ja que en aquell moment s'estava revisant el planejament general i hi havia un conjunt de persones que participaven en diferents tallers per a la preparació de la documentació del POUM i la recolllida d'opinions i discussions sobre el futur de la nostra vila i el model de poble que es demanava planificar.
 
Fins i tot, aquell secretisme i mutisme va motivar en el seu dia una pregunta del grup municipal de Convergència i Unió en la que es demanava informació sobre el conveni, concretament el mes de setembre de 2006 que mai va ser contestada per part de l'equip de govern. De la mateixa forma es va presentar una al·legació en l'aprovació inicial del POUM posant de manifest que a les persones que consultaven el Pla General no se'ls facilitava el conveni ni tampoc estava penjat a la web per a consulta dels ciutadans.
 
Continuant amb el secretisme, ara s'ha descobert que a l'any 2010 hi va haver una negociació i consta un esborrany de nou conveni  entre l'anterior alcaldia i el representant de la propietat que fins i tot alguns regidors de l'anterior equip de govern també desconeixien. L'existència d'un esborrany de nou conveni  implicava la necessitat de variar els paràmetres que hi havien el planejament, fruit del canvi de la situació econòmica i de les expectatives de creixement immobiliari; i no consta que es donés informació als altres grups municipals i per tant el secretisme continuava essent-hi a l'any 2010.
 
Al Juliol del 2012 als portaveus municipals es va anunciar i explicar que hi havia una proposta de modificació o addenda del conveni en negociació avançada i que entre el juliol i setembre es proposaria al Plenari, des d'aquelles moments algun regidor de l'oposició es va preocupar per conèixer els termes d'aquest conveni, i va ser atès contestant-li totes i cada una de les preguntes que va formular, juntament amb l'exhibició de la documentació que es disposava en aquell moment; per què de secrets cap, discreció i prudència tota; doncs la mà està estesa i la porta oberta per a tots els regidors que volen treballar i es volen implicar en el dia a dia municipal.

Fruit del nou conveni la urbanització de tot el sector es realitzarà amb una sola fase, a diferència del conveni negociat a l'any 2010 que preveia la realització de la urbanització en dues fase sense posar un termini de finalització de la segona fase; amb el perill conseqüent que es podés quedar relegada o sense acabar.

El sector del Pla també fou  objecte d'una gran proposta de transformació que desvirtuava i passava per sobre del planejament aprovat i el conveni existent. Fou a finals del 2008 just quan s'havia aprovat definitivament el POUM.  La proposta de l'ARE -àrea residencial estratègica- ,modificava substancialment el sector per augmentar l'ús residencial d'habitatge de 420  fins a 520 habitatges aproximadament amb una elevada densitat. Motiu pel qual i pel fet que no havia existit discussió dels usos del sector durant la revisió del POUM que es considerar sotmetre-ho a consulta ciutadana popular.
 
Modificar el POUM ha de ser habitual i possible, és una eina dinàmica sobre la base d'unes directrius que permeten ser modificades, i caldria també recordar que tres de les quatre modificacions recents que s'han realitzat en el planejament de Ripoll van destinades al foment de l'activitat econòmica a Ripoll, com va ser l'ampliació dels usos i activitats permesos en sòl industrial per tal de fomentar l'economia, o bé la redefinició de sectors on les activitats i indústries existents no complien la parcel·la mínima prevista en el POUM, permeten alhora que altres activitats i indústries petites es poguessin instal·lar.

El nou conveni no preveu la construcció d'un nou pont de connexió entre la carretera de Barcelona i el passeig del Ter  i en canvi es fa l'aposta per un recinte firal en el sector de “El Pla”, el recinte firal vol ser un porxo firal, un aixopluc de tota l'activitat associativa, firal, cultural, econòmica...  que genera Ripoll -com poden ser l'esplaiada 2012 que van venir més de dos mil nens a Ripoll, o bé el concurs de Cavall Pirinenc, o el concurs de la vaca raça bruna...- actes en que s'ha hagut de llogar envelats i espais per tal de poder donar cobertura atès que no hi ha prou aixopluc per a dur a terme aquestes activitats. Segur que la construcció d'aquest aixopluc firal portarà més activitat econòmica, més rotació d'euros que no pas un pont en aquests moments.

 

6/9/12

11 de setembre 2012

un moment històric

Permeteu-me que reflexioni públicament mitjançant un breu article d'opinió, just uns dies abans de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, que serà històrica en mig del context en que ens trobem com a país.

Us ho escric com a alcalde del Bressol de Catalunya, des de Ripoll, la terra que va veure forjar la dinastia nacional catalana a l'esguard del Comte Guifré el Pilós. La mateixa terra que ha vist i veu que, tot i ser un país perfectament capaç de generar prou riquesa i de competir en productivitat dins un món global, es veu limitat i gairebé aniquilat financerament pel fet de dependre dun estat centralista que ens escanya, que ens retalla i ens condemna a la precarietat social i del benestar; que ens condemna a la precarietat dinfrastructures i que no ens retorna ni en quantitat ni en puntualitat la distribució de la renda, de la riquesa i de les inversions que ens pertoquen, o fins i tot ens escatima en serveis bàsics com leducació o el benestar social o la sanitat.

Aquesta situació fa que ja no sigui possible seguir intentant aconseguir l'encaix amb Espanya. Catalunya ha de dir prou, prou a lespoli fiscal, prou a la dependència forçada i interessada per part de laltra part. El dia 11 toca sortir al carrer i demanar de ser el nou estat dEuropa. Hem de demostrar-nos nosaltres mateixos com a país que podem i que hem d'aconseguir la independència de Catalunya. Una independència inclusiva, a diferents ritmes potser, assegurant -igual que hem fet i fem amb les polítiques socials- que ningú quedi enrera.

Cal que fugim de caure en el parany espanyolista de dividir-nos als catalans amb partidismes i colors polítics, aquesta vega da va de debò i hem de ser prou hàbils com per a saber respectar que podem tenir camins diferents, però el mateix destí; que independència en lEuropa sense fronteres no significarà barreres ni murs ni exèrcits, que el mercat i els bescanvis comercials, culturals, ... han de continuar.  Cal cercar la unitat en el destí de la llibertat entenent que tothom pot tenir la seva forma d'arribar-hi. Un país que no neixi sota la mirada del respecte no funcionarà. Aquesta idea no és una excusa, el camins de la independència poden ser variats i hem d'assegurar que tots arribem fins el final, evitant que algú s'aturi per veure's obligat a fer-ho de forma imposada.
 
Per tant, i davant de les incerteses que pogueu tenir, us demano que sapigueu reconèixer els patriotes d'entre aquells que intentaran falsejar o difamar per que aquesta travessia no arribi a bon port. Us demano que sapigueu respectar-los a tots i que entre tots els donem un cop de mà. De la mateixa forma que us demano que sapigueu respectar a tothom qui no pensi com nosaltres o com vosaltres. Al cap i a la fi, tampoc els convencerem en base a imposicions (com tantes vegades ha fet Espanya amb nosaltres) sinó explicant-los que un horitzó nou és possible, que una Catalunya lliure és viable i cada vegada més a prop i que en bona part el nostre propi benestar, la capacitat de millorar com a societat i i la possiblitat de competir contra la crisi global passa necessàriament per aquest nou camí que volem explorar com a nou estat de lEuropa. Nestic fermament convençut i ho vull compartir amb els que em llegiu aquesta article..

Visca Ripoll i visca Catalunya lliure.

12/7/12

La poda de Ripoll

La poda dels arbres de Ripoll, juntament amb les flors d'ornamentació disposades al llarg del darrer any i dins el marc de la campanya "Posa una flor al teu balcó" hauran estat vistos en perspectiva, uns dels temes més polèmics del primer any de responsabilitat de govern del grup de CiU a l'Ajuntament de Ripoll pel que fa a les intervencions i declaracions dels grups polítics a l'oposició.

L'arbrat viari, com a arbres ornamentals, es veu en la necessitat de ser podat per diferents motius : problemes d'espai, estètica, problemes fitosanitaris, de situació, de seguretat i per tal de garantir un desenvolupament correcte; en qualsevol cas caldrà respectar l`estructura de l'arbre, el seu ritme de creixement, l'etapa de desenvolupament en què es troba, les característiques de l'espècie, les seves reserves d'acord a l'época i l'especie i els seus sistemes de defensa. Per aquests motius la poda ha de ser realitzada i dirigida sota criteris professionals i tècnics.

En aquests moments, es distingeixen diferents tipus d'intervenció en poda :
  • de "realce" : es tracta d'eliminar les branques baixes que entorpeixen el pas de vianants o vehicles, com la realitzada a la plaça Gran.
  • de sanejament : s'eliminen les branques mortes, trencades, malaltes, febles, mal orientades, amb condominància, creuades, mal enganxades al tronc principal o a les branques principals i els nous brots.
  • d'unificació de copa : es realitza per tal de mantenir la forma natural de l'arbre
  • de seguretat : eliminació selectiva de branques per tal d'evitar perills a la via pública, afectació de visibilitat en encreuaments o senyalització, instal.lacions elèctriques o serveis, .. que respon a peticions concretes de veïns o de la Policia Local o propietaris de serveis afectats, com ha estat el cas del CAP, o ADIF.
  • d'aclariment : s'eliminen selectivament branques o parts per reduir la densitat del pes de la copa, incrementar la penetració de llum i aire a l'interior, que l'arbre ofereixi menys resistència al vent o per a potenciar la floració de brots interns més equilibrats.
  • de reducció de copa : eliminació selectiva de  branques per reduir l'alçada o amplada de l'arbre, per donar seguretat i espai suficient a l'arbre respecte edificis, serveis, garantir l'estàtica de l'arbre, permetre arribar la llum del sol al sòl en places, carrers, vivendes.
  • de brocada : un poda de totes les branques deixant una brocada amb un determinat nombre de floracions laterals, és molt adequada com a actuació prèvia de transplantament o la única que admeten certes especies, com l'efectuada al Passeig de Santa Joaquima de Vedruna..
  • de formació o reestructuració : en arbres mal formats o mal orientats, no és possible en totes les especies.

Segons els cossos tècnics de vegetals d'algunes ciutats grans, la poda de l'arbrat es pot agrupar en categories segons l'etapa de desenvolupament de l'arbrat, el tipus de poda, l´època, l'estat vital i els condicionants físics i espaials i la tipologia vegetal a la que pertany l'arbre :
  • poda de formació : per formar l'arbre des de les primeres etapes de creixement per aconseguir un desenvolupament correcte. Es pot dur a terme durant tot l'any. En arbres menors de 4 anys.
  • poda de manteniment : poda per mantenir l'arbre en bones condicions, a partir dels quatre anys de vida de l'arbre i es pot aplicar durant tot l'any.
  • poda excepcional : reduir la copa per refer l'estructura de l'arbre. Cal realitzar-la a l'hivern.

Fent bullir l'olla

Xerrada pronunciada amb motiu de complir-se el primer any d'alcaldia a Ripoll, i davant els amics, simpatitzants i militants de l'assemblea local de CiU, el dia 11 de juliol.
Aquesta frase feta, típicament emprada en la terminologia popular i tradicional dels nostres pobles i agafada en alguna de les seves múltiples accepcions : tenir suficient per menjar, sacsejar, fer efervescència i engrescar l'entorn social i econòmic..., l'he posada en la meva boca molt sovint durant aquest primer any de responsabilitat des de l'alcaldia de Ripoll; fins i tot els grups de l'oposició la fan servir encara que sigui per criticar l'acció de govern... en qualsevol cas crec i estic ben convençut que és positiu haver-la posat de moda per que té moltes significacions coherents amb el que necessita Ripoll per ser una vila efervescent, agitada culturalment i econòmica i on tots els ripollesos i ripolleses ens hi puguem guanyar la vida i viure-hi bé.
Bona part de l'acció de govern ha estat enfocada en aquest sentit, fins i tot la inicial creació d'una àrea específica de Projecció Econòmica dins l'estructura tècnica i política de l'ajuntament; i la coordinació efectiva amb els demés estaments locals i comarcals que treballen en la promoció de l'economia : Ripollès Desenvolupament, la Fundació Eduard Soler, la Cambra de Comerç i Indústria i la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès. Tots junts varem engegar la taula i les jornades de treball sectorial per a la reactivació econòmica del Ripollès que varen presentar fins a 21 propostes concretes per a actuacions estratègiques al nostre territori, que ara s'han d'acometre.
De la transversalitat d'aquesta àrea i d'aquesta frase feta, en dóna fe el resum d'actuacions endegades i algunes ja aprovades, al llarg d'aquest any. Permeteu-me fer-ne una pinzellada.
Des de la perspectiva de l'urbanisme (el Territori que s'en diu ara), s'ha treballat en solucionar les limitacions que suposava el planejament vigent (el POUM aprovat el 2008) per a l'activitat empresarial :
  • es va aprovar una ampliació dels usos dels poligons industrials per encabir més enllà de les activitats estrictament industrials i manipulatives, les activitats d'oci, restauració, comerç a l'engrós, esport.... que suposarà que es pugui endegar alguna nova iniciativa emprenedora ben aviat.
  • També s'ha modificat la limitació que suposava la dimensió mínima de parcel.la en sectors ja consolidats com Casanova de Baix, per a permetre legalitzar i per tant ubicar noves empreses en les naus actuals.
  • En tercer lloc també es treballa conjuntament amb Direcció General de Carreteres i l'ACA en la proposta presentada per una part dels propietaris del sector de la carretera de Les Llosses que històricament ha acollit i acull activitats econòmiques.
  • Finalment en un altre àmbit s'ha presentat a la Direcció general d'urbanisme una proposta per incrementar el nombre d'activitats legalitzables i disminuir la dimensió mínima de parcel.la en zones de colonies industrials com El Roig per a permetre dinamitzar aquest sector amb noves iniciatives empresarials que fins ara queden limitades pel Pla Director Urbanístic de les colonies del Ter que té àmbit supramunicipal per damunt del POUM local vigent.
Pel camí d'aquest any de mandat, s'han portat a terme altres iniciatives de projecció econòmica :
  • l'Ajuntament s'ha adherit també a la Xarxa d'ens locals de promoció econòmica i vivers d'empresa que coordina la Diputació de Girona per al territori;
  • es va rebaixar el preu de lloguer de les naus de transició i emprenedoria de la Barricona, la qual cosa va permetre omplir dues d'aquestes naus i hem rebut vàries visites d'empresaris i emprenedors interessats els darrers mesos, la darrera avui mateix.
  • s'ha tramitat una subvenció estatal dins el programa Emprender de forma coordinada amb la resta d'ens de promoció.
  • S'ha formalitzat un conveni amb l'entitat Microbank per a dotar de crèdit a petites noves iniciatives empresarials
  • ens hem adherit a la Fundació Guifi.net per impulsar l'arribada de la fibra òptica a la nostra vila i s'ha difós als barris rurals el servei de banda ampla rural.
  • S'ha aconseguit per aquest curs 2011-2012 dos mòduls de casa d'oficis i de taller d'ocupació amb les modalitats de : pintura, serveis sociosanitaris i atenció al públic, amb un total de 24 persones en formació, més un Pla d'ocupació de 6 mesos.
    Des de la perspectiva comercial i firal :
  • s'ha treballat conjuntament amb la Unió de Botiguers de Ripoll per a ampliar el suport de l'administració catalana al Pla de Dinamització Comercial de Ripoll amb un major percentatge de dotació econòmica subvencionable,
  • s'ha endegat un segon mercat local al barri de la Crta. de Barcelona que a més de dinamitzar el comerç i establiments del barri més poblat de la nostra vila, evita la fuga comercial cap a d'altres mercats entre setmana i esdevé element d'atracció per a persones i clients de poblacions veïnes.
  • S'han endegat un conjunt de petites fires i mercadets a recer del mercat setmanal dels dissabtes com a argument de dinamització comercial del dia de major afluència comercial a Ripoll i a per generar major capacitat d'atracció i captivació de públic : Fira del disc, fira immobiliària, fira del llibre d'ocasió, fira del cotxe d'ocasió, fira del vehicle 4x4, fira de la Neu (Ripineu), fira del coleccionisme, fira del bolet, el dijous llarder,... que es van repartint al llarg de l'any.
  • s'ha tirat endavant la iniciativa APARCA I COMPRA per ajudar a la competitivitat del comerç del centre històric amb la gratuïtat de la zona blava els dissabtes tarda, la nova zona d'aparcament de rotació al sector del Passeig del Ferro davant el CAP, i els tiquets de bonificació de temps d'estacionament gratuït inicialment als sectors de la Font Viva i Plaça Santa Maria.

Des de la perspectiva esportiva - turística :
  • hem posat molts esforços a dinamitzar el Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll per tal que sigui conegut per diferents federacions esportives de Catalunya i que el puguin utilitzar de referent (Federació d'entitats excursionistes, Federació de ciclisme, Federació de motociclisme-trial, UEFA,...), que sigui conegut pel Centre d'Alt Rendiment de Catalunya, i per altres clubs i entitats d'arreu del país. Aquest centre ja haurà acollit el darrer any diferents entitats i clubs (el Vendrell, el Sabadell, Santa Coloma,...) i aquest estiu es repetirà l'experiència. De fet el curs 2011-2012 ja es va normalitzar la precària ocupació del curs anterior que va motivar fins i tot una reducció de l'aportació de la Secretaria General de l'Esport "per baix rendiment". Es tracta de "mercantilitzar" aquesta instal.lació, dotar-la de visió econòmica i buscar-li rendabilitat esportiva i social però també econòmica.
  • Per al curs 2012-2013 hi ha bones perspectives amb la consolidació del ciclisme de carretera i el manteniment del bicitrial com a esports en tecnificació. 
  • El Centre de Tecnificació haurà acollit enguany esdeveniments com : els 33è Jocs Esportius de Persones sordes de Cataluna, les proves d'ingrés als cicles formatius de muntanya, l'Europeu de Futbol Sala sub21, els entrenaments de la Selecció nacional de Moçambic d'hoquei sobre patins, un campus infantil de porters, i varis equips esportius... i Ripoll haurà estat lloc de pas, de control o d'avituallament d'activitats com el Ral.li Costa Brava històric, la ciclomarató de Catalunya, el RallyMontecarlo, la trobada de patinadors de Barcelona, ..
També s'han posat esforços directament o donant suport a entitats locals per a potenciar Ripoll com a lloc de referència d'activitats populars, culturals, festives i tradicionals d'abast nacional com

                  el Concurs de cavalls de raça pirinenca,
                  l'Esplaiada 2012,
                  el primer concurs de doma vaquera,
                  el campionat nacional de patinatge infantil,
    el campionat estatal infantil d'hoquei sobre patins,
    el campionat de Catalunya de cotxes teledirigits,
    el campionat d'Espanya de cotxes teledirigits
    un cicle de cinema en català, previst per la tardor
    els 33ens jocs esportius de Catalunya per a persones sordes
    Un curs internacional de Dansa per al mes de juliol
    També des de l'estiu passat es va dotar Ripoll d'una àrea autoritzada per a l'estacionament puntual (24h) d'autocaravanes, una forma de turisme en auge, i que haurà tingut una molt bona acollida i ocupació,
    i s'haurà reinaugurat el CAT després de romandre tancat des de finals d'estiu del 2011, buscant la complicitat amb el sector privat...
    La regidoria de Cultura a part del dia a dia (activitats de sempre, tocs de nit, cooperació amb les entitats que organitzen esdeveniments com el festival de música o e curs d'interpretació musical, la programació de teatre,...) està treballant en la preparació de tota la programació d'actes i esdeveniments previstos al llarg del 2013 dins el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana, conjuntament amb una comissio de persones, regidors i regidores i representants d'entitats de la vila.
El nomenament d'una persona dins l'estructura municipal amb la responsabilitat d'ajudar a "vendre" tots els equipaments en els àmbits turístic, cultural, esportiu... a partir del proper mes d'agost, és una altra estratègia per "treure suc" de tot el nostre potencial : creació de "paquets", acció comercial, estratègies de difusió i coneixement... seran la seva principal tasca.
Des de la Regidoria d'hisenda, l'acolliment al Pla d'Ajust del Govern Central ha permés a l'Ajuntament de Ripoll situar-se a pagament de proveïdors a uns 70-80 dies, la qual cosa també afavoreix el teixit local de proveïdors i subcontratistes municipals i per tant ajuda a fer fluïr els diners.
Les demés regidories completen un ventall d'actuacions que tant des de la perspectiva social, com veïnal, participativa o de seguretat ciutadana faciliten el camí a totes les iniciatives abans referenciades.
Per acabar, i com a simbolisme, la iniciativa de posar flors als carrers, places i ponts de Ripoll, i de demanar als vilatans de posar-ne al balcó, és una acció simpàtica que pretèn dotar d'amabilitat, de colors i olors a la nostra vila, per a gaudi i agradabilitat dels propis vilatans i especialment també per a oferir una bona imatge als nombrosos visitants. Tot pensant per a ajudar a FER BULLIR L'OLLA !!!

3/6/12

Presentació Assemblea Nacional Catalana a Ripoll

Intervenció de Jordi Munell amb motiu de la presentació al Teatre Comtal de Ripoll, el dia 2 de juny, de l'Assemblea Nacional Catalana al Ripollès.

Benvinguts i benvingudes a Ripoll "bressol de Catalunya", especialment aquelles persones que veniu d'arreu de les comarques catalanes i dels diferents pobles del Ripollès. Gràcies per estar aquí. Gràcies també a totes les persones del Ripollès per la Indenpendència i de l'Assemblea Nacional Catalana per haver organitzar aquest acte a Ripoll.


Permeteu-me que en el meu cas us faci referència a l'Associació de Municipis per la Independència, de la qual formo part de la seva Junta. L'Associació es va constituir a Vic, en un acte solemne el passat 14 de desembre de 2012, amb 137 ajuntaments presents. Fou un acte molt emotiu, alguns alcaldes i alcaldesses i regidors avui presents, també hi ereu, i varem poder comprovar l'emotivitat d'aquella assemblea, talment com si assistissim a una Declaració d'Independència del nostre país. L'objectiu, de l'AMI, obrir un nou front per treballar per la independència de Catalunya des d'una associació institucional.

Abans d'aquella assemblea constituent, l'ajuntament de Vic fou el primer en aprovar al seu Plenari de 12 de setembre l'adhesió, el 27 de setembre ho feia el Plenari de Ripoll per majoria dels seus regidors, i en compliment del mandat popular recollit en els resultats de la consulta popular del 13 de desembre de 2009, a l'organització de la qual també hi participaveu bona part dels organitzadors de l'acte d'avui. Pel mig l'ajuntament de Pardines fou el primer ajuntament del Ripollès a aprovar l'adhesió a l'AMI. Avui dia ja som 14 dels 19 ajuntaments ripollesos adherits, un 74% de la comarca. Assumint el mandat del Plenari de Ripoll, vaig comprometre'm a formar part de la Junta de l'AMI, conjuntament amb els alcaldes de Berga, Olot i Vic, amb el simbolisme de representar les quatre capitals de comarca de la Catalunya vella amb el pes de la història més que mil.lenària que representem per al nostre país.

En total, a data d'ahir, l'Associació de Municipis per la Independència aglutina a gairebé 460 ajuntaments, 23 consells comarcals i 1 Diputació; el que representa prop del 38% de la població del nostre país. Un èxit si tenim a més en compte la irregular distribució de la població majoritàriament concetrada en una gran àrea metropolitana.
Des d'aquella data, les principals fites del calendari de l'Associació de Municipis per la Indenpendència han estat :
  • el 3 de febrer de 2012, queda inscrita al registre d'ens locals de Catalunya
  • el 15 de febrer, es presenta l'AMI en reunió al Parlament de Catalunya, davant l'Aliança Europea per la Independència que aglutina nacions com la nostra que clamen per un estat propi.
  • el 23 de març, la Junta de l'AMI presentem la nostra entitat i els nostres objectius a la Presidenta del Parlament de Catalunya.
  • el 16 de maig, el president de l'AMI acompanayat dels presidents de la FMC i l'ACM es reuneixen amb la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament per a tractar dels tràmits del projecte de llei de consultes populars.
  • el 31 de maig, abans d'ahir, es produeix el primer encontre formal entre el president de l'AMI Sr. Josep Ma. Vila d'Abadal i la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Sra. Carme Forcadell, a l'Ateneu de Barcelona, per a posar en comú els nostres fulls de ruta i sumar sinèrgies de cara als propers passos a fer.
  • el proper 7 de juliol celebrarem la segona assemblea general de l'AMI al Palau de Congressos de Girona, a la qual esperem arribar a la xifra de 500 ajuntaments adherits. Sobrepassant de llarg el 50% dels municipis de Catalunya.
Per acabar, permeteu-me que us citi a dues persones, polítiques d'actualitat, que han expressat recentment missatges relatius al nostre objectiu de la indenpendència :

En primer lloc, l'alcalde, amic i president de l'AMI, Sr. Josep Ma Vila d'Abadal, deia fa pocs dies :
"volem un estat independent des de la democràcia i la pu; ser independents no significa aixecar cap mur. Catalunya serà independent quan ho vulguin la majoria dels seus ciutadans"

I en segon lloc l'expresident i reconegut estadista, Sr. Jordi Pujol i Soley :
"l'única alternativa és la independència; la majoria social es pot aconseguir amb temps i molta mobilització. Que ningú no es rendeixi, no deixem que s'apagui mai ni la nostra fe ni la nostra esperança"

Gràcies una vegada més per l'organització d'aquest acte a Ripoll i ara sí, endavant amb aquesta Assemblea Nacional Catalana que celebrem a Ripoll.

1/6/12

El transvassament del Ter, una realitat incòmoda

Dijous dia 31 de maig a la sala de Plens de l'Ajuntament de Girona es va fer l'acte de presentació del  llibre “El transvament del Ter: Passat, present i futur d’una realitat incòmoda”, editat amb el suport del Consorci Alba Ter

En primer lloc felicitar des del Consorci als autors, redactors i coordinadors del llibre. Agrair al meu predecessor Sr. Francesc Camps com a president del Consorci i actualment com a president de la Plataforma del Ter la seva implicació en el projecte d'aquest llibre. Destacar l'encert del subtítol del llibre que avui presentem "UNA REALITAT INCÒMODA", efectivament és incòmoda si tenim en compte que prop de dos terços de l’aigua del Ter al llarg de les darreres dècades no ha desembocat a l’Empordà sinó a les comarques barcelonines, ens adonem que el riu Ter ha contribuït decididament al desenvolupament territorial, econòmic i social de les comarques gironines i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tant, el riu Ter i la seva aigua han estat una peça clau per al creixement i progrés de Catalunya.
El territori de les comarques que hem cedit l’aigua encara que incòmodes o reticents també n’hem d’estar orgullosos i en certa forma satisfets, perquè formem part de Catalunya i ens hem beneficiat d’aquest progrés del conjunt del país. Però per una banda, aquest reconeixement públic al nostre territori és necessari i cal tenir-lo ara i sempre present (perquè ha estat amb sacrifici, hem passat de la generositat a l'abús, i en detriment natural i paisatgístic del tram baix del riu), i per altra banda, caldria que aquest mateix progrés a que ha contribuit la nostra aigua, pugui suposar també un replantejament i per tant un retorn dels cabals necessaris, gràcies una gestió diferent (optimitzant recursos hídrics, utilitzant l’esmentat progrés per a invertir en la nova tecnologia hidràulica, amb solidaritat territorial més equitativa i propocional gràcies a l’aigua d’altres conques, etc.). I millor plantejar ara sense la pressió de la sequera, i amb entitats com les aquí presents que més que aixecar el crit i el clam volem fer aportacions i treballar constructivament per a buscar solucions.
Són moments econòmicament complexos i, certament, l’aigua més barata (i de major qualitat) és la del Ter. Però caldria també comptabilitzar més enllà del cost mercantil de l'aigua transvassada, els costos ambientals i socials que suposa el fet de deixar el riu amb cabals tan escassos durant bona part de l’any: Problemes de propagació d’espècies al·lòctones invasores, problemes de manca d’aigua als aqüífers, alteració de les dinàmiques fluvials habituals, etc.

* Un exemple d’aquest darrer punt és que ara tenim el Ter ple d’arbres al bell mig del llit del riu, a causa de la manca de riuades periòdiques, ja que els embassaments en regulen el seu cabal. Abans, per si sols s’anaven “netejant”, però ara hi ha una acumulació de material vegetal que pot arribar a ser perillós. Molts ajuntaments reclamen justament les intervencions del Consorci en aquesta línea.

* Un altre exemple és que el riu porta més aigua durant els mesos d’estiu (quan cal abastir les zones turístiques i cal regar els conreus del Baix Ter), que no pas a la tardor i l’hivern (que és quan més plou però en canvi, quan s’acumula l’aigua als embassaments). Aquest fet ha alterat del tot l’ecosistema.

* també reflexionem que Ter amunt, a les comarques de muntanya, l’aigua no és trasvassada però és “segrestada” i retornada i tornada a “segrestar” i ho ha estat, per centenars d’aprofitaments hidràulics que deixen les lleres en molts punts aixutes i per sota dels cabals biològics amb un efecte similar al del baix Ter.

De totes maneres, més enllà d’aquestes problemàtiques, els municipis fluvials i el Consorci Alba-Ter en primer lloc, treballem per al desenvolupament territorial, i també per al diàleg reivindicatiu -sumant a les entitats que defensen el riu-, per al retorn pactat, entès i acordat entre els diferents territoris de Catalunya, per modificar i actualitzar la llei de 1959 que regula el transvassament del Ter, amb una realitat territorial, turística i de pluviometria de ben segur molt diferent de fa 50 anys; i  a fer possible que el nostre territori i els nostres pobles es vegin nodrits de l’aigua que necessitem i que es mereix el nostre riu, el qual és font de vida, font de riquesa i font de recursos i potencialitats. Posar-los en valor és la missió del Consorci Alba Ter..