Bon estiu
Fent un tomb per Ripoll veurem aquests dies obres públiques a dojo: tota la carretera de Sant Joan i la plaça de l'Ajuntament, la plaça Abat Arnulf i el carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina, els edificis annexos a la nova Biblioteca Lambert Mata i l'edifici de la biblioteca vella, la sala soterrània polivalent de la plaça de La Lira, les naus de lloguer del polígon empresarial La Barricona, el centre de tecnificació esportiva annexe al nou pavelló d'esports, han acabat d'acabar les obres de la residència d'avis de la Fundació Guifré, han tornat a reparar fa pocs dies el terra de la plaça Gran i plaça Sant Eudald, les obres de la capella de la Congregació i l'església de Sant Pere que acollirà el projecte Terra de Comtes i Abats, el nou Centre d'Acollida Turística, neteja de l'antiga oficina de la Policia Local, ... talment sembla que la inversió pública a la nostra vila no es ressenteixi d'aquesta crisi que patim i que ha descapitalitzat bona part del teixit empresarial de Catalunya i ha deixat sense accés al crèdit a la major part de la població, reduint el consum i provocant la major escalada d'atur de la història recent del país.
No, a Ripoll el ritme inversor no decreix malgrat l'estat redueix la seva aportació als municipis, pren mesures de reducció dràstica de la despesa i els salaris públics, incrementant la contribució de l'IRPF i congelant les pensions... i la Generalitat està començant a restringir pagaments (per exemple a la sanitat concertada) i reduir sous públics i concertats, postposar obres... En aquests moments el "cash" de la Generalitat està en nombres vermells, tal i com publica la premsa està negociant a marxes forçades un prèstec o col.locació de deute públic per 2.000 milions d'euros !!!
No, a Ripoll el pressupost per al 2010 continua mantenint un ritme de despesa i d'inversió envejables per a altres municipis. Evidentment -com deia Keynes i aplicava el president del Govern durant aquests dos anys anteriors...- tota aquesta obra pública genera despesa i genera ocupació i moviment econòmic... però la podrem pagar tota ? podrà l'ajuntament fer front a tota la despesa i retorn de crèdits els anys veniders ? es podrà mantenir tot plegat ? no hi ha el perill que acabi tot "deixat de la mà..." com passa en els programes de manteniment i neteja de barris ? com passa al Parc Botànic de la Devesa ? com ja comença a brutejar la nova plaça ?
Un altre aspecte a considerar seria l'oportunitat i la gestió de tota aquesta obra que s'executa a Ripoll. Era necessària i estratègica l'elevadíssima inversió a la plaça de La Lira, la passera i la sala soterrània ? era oportuna en aquests moments l'obra i l'aplicació de contribucions als veïns al carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina ? ha estat el millor moment per a "tancar" tot l'accés al rovell de l'ou turístic de Ripoll (plaça Cívica, plaça Abat Oliba i entorn del Monestir) durant uns dels mesos de major afluència de turisme exterior a la nostra vila i afectant un munt de negocis i comerços que en aquesta època "fan l'agost" ? podrem mantenir el personal, despesa i instal.lacions d'un Centre de Tecnificació Esportiu amb la previsió pressupostària i de retorn de crèdits els anys que venen ? és suficient l'oferta d'aparcaments al centre comercial i històric després de la reconversió de les places ? sabeu que a Vic la primera i principal inversió de la seva Llei de Barris ha estat fer un aparcament ?
No volem ser pessimistes, però sí crítics amb la manca de visió estratègica global i la manca de lideratge que hem observat els darrers anys i des de la revisió del Pla General. Cap a on volem portar Ripoll ? Nosaltres estem convençuts que només l'aposta ferma per donar el màxim suport a un teixit empresarial potent i diversificat és la clau per a mantenir i generar llocs de de treball. Si la gent es guanya la vida al poble això sí que genera "vida" en el comerç, l'hostaleria, els habitatges, els equipaments esportius i culturals, i es pot complementar amb una bona oferta turística i de serveis; però no a l'inrevés.
L'arribada del desdoblament de la C-17 i la reconducció de certes actituds contràries al món de l'empresa i la indústria són oportunitats que l'any 2011 no podem deixar perdre els ripollesos: l'horitzó de Ripoll Capital de la Cultura Catalana el 2013 ha de ser un estímul per posar "en solfa" tota la nostra orquestra i aprofitar de veritat tota la inversió en equipaments que actualment s'està gestant.
Bon estiu i bones vacances d'estiu als que tingueu la sort de fer-ne aquestes dies.
Jordi Munell
Portaveu del Grup Municipal de CiU
27/7/10
1/6/10
Ralli dels Volcans 2010
El Ralli dels Volans 2010 va servir de test de la preparació i reparacions efectuades sobre el Seat 600 E de l'equip Rallyraid Services. La prova disputada per les carreteres de La Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany i Ripollès al llarg del dissabte dia 29 de maig tenia un recorregut d'uns 350km que el vehicle va superar amb escreix, sense cap problema mecànic.
Tots els vehicles participants de l'equip RallyRaid Services varen acabar la prova sense cap incidència. Podeu veure les classificacions al blog http://rallyraidservices.blogspot.com/
19/5/10
Davant les mesures adoptades pel govern "Zapatero"
Tard i a remolc...
Aquesta seria el resum i en poques paraules de les mesures anuciades per Zapatero i el seu executiu aquests darrers dies.
Tard per que arriben després de mesos sencers de negar primer l'evidència de la crisi i de dos anys seguits d'inoperància i indecisió sobre les mesures a adoptar, i a remolc per que ara s'ha vist forçat per la pressió de la Unió Europea i els organismes internacionals. És preocupant d'altra banda que les primeres mesures proposades comencin per retallar els drets socials: reduir les pensions, reduir els recursos destinats a les polítiques de dependència, I cal tenir clar que si ara s’han de prendre mesures dràstiques és perquè no s’han gestionat bé fins aquests moments els recursos públics. El cost addicional de la situació actual és que l’Estat espanyol genera desconfiança internacional: el seu president Zapatero no té gens de credibilitat.
En la situació conjuntural actual és quan més esperem -en teoria- del governant; és ell el que ha de donar confiança a tots, aportant el convenciment que només amb l'aportació del millor de cadascú i de l'esforç de cadascú en el seu lloc ens en sortirem; i aquest lideratge ha fallat, continua fallant. De fet, les mesures anunciades només seran una petita mínima part d'un conjunt de canvis estructurals i reformes que caldrà implementar per als propers anys. Només un govern fort, amb credibilitat, que infereixi seguretat, solvència i lideratge podrà "capejar" aquesta situació.
En Zapatero, inspirant-me en les paraules d'un empresari gironí en un fòrum universitari de fa pocs dies-, ha actuat pensant en el curt termini, pensant que d'aquí a dos anys hi haurà eleccions. I hauria d'haver actuat essent conscient que condueix el timó d'una empresa -Espanya- de capital intensiu, els beneficis del qual cal esperar a llarg termini i no d'aquí a dos anys. Ha tingut poca valentia i poc lideratge per afrontar mesures segurament impopulars i que tindrien un cost electoral a curt termini però que haurien garantit a mitjà i llarg termini una millor sortida i reacció a la crisi. En símils nàutics i ara que recentment varis ripollesos s'han examinat del títol de patró d'embarcacions, diríem que no es pot executar per igual una maniobra amb una petita llanxa a motor que amb un mercant de 190 metres d'eslora... aquest darrer trigarà molt més a reaccionar fruit de la seva pròpia inèrcia i per tant el bon capità sap anticipar-se i iniciar les instruccions de maniobrar amb suficient prudència. La maniobra actual del president Zapatero arribarà a temps o el nostre mercant xocarà amb els escolls inevitablement com a conseqüència d'haver trigat tant ?
Aquesta seria el resum i en poques paraules de les mesures anuciades per Zapatero i el seu executiu aquests darrers dies.
Tard per que arriben després de mesos sencers de negar primer l'evidència de la crisi i de dos anys seguits d'inoperància i indecisió sobre les mesures a adoptar, i a remolc per que ara s'ha vist forçat per la pressió de la Unió Europea i els organismes internacionals. És preocupant d'altra banda que les primeres mesures proposades comencin per retallar els drets socials: reduir les pensions, reduir els recursos destinats a les polítiques de dependència, I cal tenir clar que si ara s’han de prendre mesures dràstiques és perquè no s’han gestionat bé fins aquests moments els recursos públics. El cost addicional de la situació actual és que l’Estat espanyol genera desconfiança internacional: el seu president Zapatero no té gens de credibilitat.
En la situació conjuntural actual és quan més esperem -en teoria- del governant; és ell el que ha de donar confiança a tots, aportant el convenciment que només amb l'aportació del millor de cadascú i de l'esforç de cadascú en el seu lloc ens en sortirem; i aquest lideratge ha fallat, continua fallant. De fet, les mesures anunciades només seran una petita mínima part d'un conjunt de canvis estructurals i reformes que caldrà implementar per als propers anys. Només un govern fort, amb credibilitat, que infereixi seguretat, solvència i lideratge podrà "capejar" aquesta situació.
En Zapatero, inspirant-me en les paraules d'un empresari gironí en un fòrum universitari de fa pocs dies-, ha actuat pensant en el curt termini, pensant que d'aquí a dos anys hi haurà eleccions. I hauria d'haver actuat essent conscient que condueix el timó d'una empresa -Espanya- de capital intensiu, els beneficis del qual cal esperar a llarg termini i no d'aquí a dos anys. Ha tingut poca valentia i poc lideratge per afrontar mesures segurament impopulars i que tindrien un cost electoral a curt termini però que haurien garantit a mitjà i llarg termini una millor sortida i reacció a la crisi. En símils nàutics i ara que recentment varis ripollesos s'han examinat del títol de patró d'embarcacions, diríem que no es pot executar per igual una maniobra amb una petita llanxa a motor que amb un mercant de 190 metres d'eslora... aquest darrer trigarà molt més a reaccionar fruit de la seva pròpia inèrcia i per tant el bon capità sap anticipar-se i iniciar les instruccions de maniobrar amb suficient prudència. La maniobra actual del president Zapatero arribarà a temps o el nostre mercant xocarà amb els escolls inevitablement com a conseqüència d'haver trigat tant ?
Començant per actuar per generar confiança i per mantenir i crear ocupació (finançament parcial de la reducció de jornada; reducció cotitzacions; reforma de les bonificacions; regulació agències privades d’ocupació per dinamitzar la recol·locació), abordar la reforma laboral i l’austeritat de l’administració I donar suport a l’economia productiva: infraestructures que serveixin a l’economia com l'eix o corredor mediterrani reclamat fa pocs dies a València; impuls a la I+D+i; política energètica; política industrial... i aquesta darrera no vol dir només donar suport al cotxe elèctric, sinó impulsar la indústria agroalimentària, la química, la de la sanitat...
És evident que per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica, calen reformes, i per fer-les, el Govern espanyol ha d’actuar, i això vol dir, assumir riscos i possiblement assumir mesures impopulars. Un govern amb por no pot governar. És una constatació que Zapatero fins a dia d’avui ha demostrat que no estava disposat a governar, a assumir riscos i a prendre les decisions que calien. El Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes.
Per acabar -i prenent paraules d'un prestigiós economista que vesteix americanes de colors- en Zapatero s'ha cregut tres de les teories equivocades de John Maynard Keynes : en primer lloc creure en el curt termini i generar un dèficit públic desmesurat (per exemple amb actuacions com el Pla E, que ha renovat les voreres de mig país); en segon lloc menystenir les empreses i els empresaris (deia Keynes que els empresaris no prenen decisions de manera racional sinó per instint animal) i per això s'ha passat els dos darrers anys amagant l'evidència de la crisi amb un fals optimisme i minimitzant les males noticies econòmiques i informes d'analistes nacionals i internacionals... pensant que amb el seu optimisme i l'euforia les empreses ens traurien de la crisi... i finalment en tercer lloc creure que substituint la caiguda de la demanda privada per la demanda pública seria suficient per sortir de la crisi, tot negligint la productivitat i les mesures que permetin a empreses i treballadors produir més i créixer.
És evident que per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica, calen reformes, i per fer-les, el Govern espanyol ha d’actuar, i això vol dir, assumir riscos i possiblement assumir mesures impopulars. Un govern amb por no pot governar. És una constatació que Zapatero fins a dia d’avui ha demostrat que no estava disposat a governar, a assumir riscos i a prendre les decisions que calien. El Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes.
Per acabar -i prenent paraules d'un prestigiós economista que vesteix americanes de colors- en Zapatero s'ha cregut tres de les teories equivocades de John Maynard Keynes : en primer lloc creure en el curt termini i generar un dèficit públic desmesurat (per exemple amb actuacions com el Pla E, que ha renovat les voreres de mig país); en segon lloc menystenir les empreses i els empresaris (deia Keynes que els empresaris no prenen decisions de manera racional sinó per instint animal) i per això s'ha passat els dos darrers anys amagant l'evidència de la crisi amb un fals optimisme i minimitzant les males noticies econòmiques i informes d'analistes nacionals i internacionals... pensant que amb el seu optimisme i l'euforia les empreses ens traurien de la crisi... i finalment en tercer lloc creure que substituint la caiguda de la demanda privada per la demanda pública seria suficient per sortir de la crisi, tot negligint la productivitat i les mesures que permetin a empreses i treballadors produir més i créixer.
17/5/10
17 de maig de 2010; CIM !!!
Avui a les 7h de matí aprox. l'Albert Bosch ha assolit el cim de l'Everest, culminant l'odissea de coronar els 7 cims dels 7 continents del món. Un premi a la tenacitat, l'esforç, la il.lusió, la iniciativa i la perseverància que també aplica l'Albert a les iniciatives empresarials.
Des d'aquí m'afegeixo a les mostres generals de felicitació que li estan arribant a la web : http://www.7cims.com/
15/5/10
Variants territorials o destrossa de territori ?
Devoradors de sòl ?
Aquesta imatge, idíl.lica certament, de la Vall de Maiols presa des de prop del cim de Sant Amand, em fa corprendre i agafar un calfred només de pensar que es permeti que sigui travessada -i destrossada materialment- per una futura supervariant que justifica no sé quina elevada intensitat de trànsit que enllaça a diari des de Sant Joan cap a Campdevànol i la N-260; els heu comptat mai ? us ho proposo també. Quedareu segur sorpresos i -com jo- tindreu seriosos dubtes de la racionalitat d'una proposta com aquesta.
Sovint ens critiquen als de CiU de Ripoll, per una injusta etiqueta de devastadors o especuladors del sòl, en un territori com Ripoll i el Ripollès on el sòl útil és escàs.
De fet el nostre únic afany -i parlo en primera persona, vinculat a la política local- ha estat el de substituir cap als nous polígons la tradicional activitat empresarial industrial de Ripoll, que sovint ha quedat encaixonada pel propi creixement urbà i per unes normatives -completament justes per altra banda- de nous requeriments de seguretat i higiene laboral, ergonomia dels llocs de treball, redimensionat de les instal.lacions, accessibilitat dels transports pesats... i unes normes urbanístiques que impedien -per exemple- que en les antigues colonies industrials que van quedant desocupades s'hi encabeixin noves o diverses activitats empresarials...
La finalitat : preservar o incrementar el nombre de llocs de treball i -per tant- preservar la riquesa social que en el territori generen les activitats empresarials. Això és el que jo entenc per sostenibilitat d'un territori, que la gent hi pugui viure i guanyar-s'hi la vida treballant.
Ningú racionalment imaginaria hores d'ara continuar activitats industrials semipesants que comporten càrrega i descàrrega a zones del centre, amb sorolls i molesties veïnals o del mateix barri de l'estació (C/ Indústria, C/ Progrés) que fou una reeixida zona industrial amb l'arribada del ferrocarril; recordem els sectors de Matrix, el sector de la tèxtil Filpur, la tèxtil Colorfil, la Preparación Textil, i moltes altres empreses del sector alimentació, fusteria, electricitat, metall... que han pogut ocupar naus i millorar la seva activitat als sectors de Pintors i Mas d'en Bosch.
En tenim força exemples d'aquest efecte al sector de Mas de'n Bosch i Pintors, o fins i tot a les planes de La Rodona; només us demano l'esforç de recomptar el nombre de treballadors i el nombre de llocs de treball indirectes que estan vinculats a cadascuna de les activitats que s'hi han establert. Quedareu sorpresos, com jo mateix.
Una altra cosa, ben certa, és que aquesta actuació urbanística cal fer-la ben feta, sovint amb inversions més grans i més amables amb el territori que les que requeriria un polígon al Vallès o a Osona o al Bages, però a la vegada oferint-la a un preu més competitiu que aquelles comarques per compensar la llunyania -a vegades més psicològica que física- als centres consumidors i de logística metropolitans.
Però, qui és més devastador ? quan veig els projectes en curs de variant territorial supernord per darrera la muntanya de Sant Roc, travessant la -encara verge- Vall de Maiols i Baups, o la variant de la riera de Caganell cap a la C-26 de Vallfogona o la variant est de Ripoll de Can Villaura i fins La Marinyosa se'm posen els pèls de punta ! o la mateixa proposta de resituar la futura estació de ferrocarril de doble via i intermodalitat Berguedà-Garrotxa a la Plana d'Ordina.
Projectes d'altra banda signats i defensats des de les posicions polítiques de persones que fins fa uns anys enrera encara signaven informes, mocions i al.legacions contra les propostes d'ocupar territoris -altrament ja ocupats històricament per activitats empresarials- com el sector de la Crta. de Les Llosses... quins interessos els mouen ? la preservació del territori que deien abans ? com és que ara ja no el volen preservar i permeten aquestes aberracions ?
Aquesta imatge, idíl.lica certament, de la Vall de Maiols presa des de prop del cim de Sant Amand, em fa corprendre i agafar un calfred només de pensar que es permeti que sigui travessada -i destrossada materialment- per una futura supervariant que justifica no sé quina elevada intensitat de trànsit que enllaça a diari des de Sant Joan cap a Campdevànol i la N-260; els heu comptat mai ? us ho proposo també. Quedareu segur sorpresos i -com jo- tindreu seriosos dubtes de la racionalitat d'una proposta com aquesta.
10/5/10
30 anys, 30 cims
Dissabte 8 de maig, 30è aniversari de la JNC
La Joventut Nacionalista de Catalunya va celebrar els 30 anys aquest dissabte 8 de maig amb 30 ascensions a 30 cims de diferents comarques i contrades de Catalunya. A Ripoll ens hi hem volgut afegir amb un cim "assequible" i alhora simbòlic de la nostra vila, el cim de Sant Bartomeu.
Membres de l'actual col.lectiu de la JNC a Ripoll varem fer el cim a mitja tarda i varem plantar la senyera estelada símbol de la sobirania nacional. Un acte simbòlic però a la vegada plè d'emotivitat en recordar el primer col.lectiu de la JNC de Ripoll, ara farà uns 21 anys amb companys com l'Antoni Yusta i la Sandra Suades, en Jordi Cos i la Núria Pons, en Josep Ceamanos,... més endavant en Lluis Orri, l'Albert Clotet, en Xavier Cima, el Xavier Ardite... i fins l'actualitat !
8/5/10
Cap al cim !!!
Albert Bosch comença l'ascens de l'Everest
Després d'unes setmanes de "climatització" en alçada i de procedir a equipar alguns dels camps base i uns dies de descans a Dimboche, l'Albert Bosch iniciarà la darrera etapa de l'ascens al cim de l'Everest a partir d'avui i demà.
Després d'unes setmanes de "climatització" en alçada i de procedir a equipar alguns dels camps base i uns dies de descans a Dimboche, l'Albert Bosch iniciarà la darrera etapa de l'ascens al cim de l'Everest a partir d'avui i demà.
Podeu seguir els comentaris de l'Albert i la seva posició en directe durant l'ascensió des del dispositiu racetracker de la web http://www.7cims.com/
5/5/10
A new conception for XXIth Century transportation
A new concept for XXIth Century leisure.
El bicitren, un nou concepte en transport sostenible ?
Inspirat en els existents taxis urbans a pedals coneguts com trixis, vull presentar un nou concepte en transport per a persones que es caracteritza per :
El bicitren, un nou concepte en transport sostenible ?
Inspirat en els existents taxis urbans a pedals coneguts com trixis, vull presentar un nou concepte en transport per a persones que es caracteritza per : - Ser Ecològic (no contamina, no gasta, silenciós...).
- Un mètode de transport cooperatiu, divertit, simpàtic...
- Planteja una Solució al transport públic barat en països subdesenvolupats.
- Una novetat per al turisme escolar, familiar, de grups, convencions,...
- La solució al Turisme temàtic ecològic (visita parcs, botànica, fauna...).
- Potencial de Desenvolupament de les “vies verdes” en turisme de grups.
- Permet el desenvolupament tecnològic perquè implementa Noves tecnologies (emmagatzamament energètic (bateries d'alt rendiment), energia solar per làmina flexible, motors de baixa inèrcia i baix consum, electrònica de control i seguretat (qui pedala, seat-belts...) nous materials (composites, fibres...).
- Una solució sostenible al Turisme de descoberta i al transport urbà en ciutats grans i mitjanes.
- Fomenta un estil de vida saludable : "Esport i salut".
- Seguretat en el transport col.lectiu.
- Capacitat flexible : 2+4+4+4+4+4+... passatgers. Limitada pel radi de gir màxim a implementar (5 vagons + conductor = 22 places adultes).
- Noves concepcions de outdoor Marketing : permet incorparar imatge corporativa de ciutat, de marques comercials, de patrocinadors...
- Fomenta l'Esport i la competició : es poden organitzar curses per equips (universitaris, escolars, per empreses, per barris....) en bicitren en circuit urbà, en carretera, al circuit de Montmeló...
- Permet noves variant nominatives sense límits : Cycletrain, Pédalotrain, Tren-a-pédalo, Le train-sans-chemin,...
24/3/10
Al.legacions a la variant est de Ripoll
Aquest dilluns 22 de març hem presentat a l'ajuntament les al.legacions a l'estudi informatiu de la variant est de Ripoll 
Tal i com ja argumentavem en el moment de l'estudi i aprovació del POUM de Ripoll des de CiU Ripoll pensem que les carreteres en tant que infrastructures que afecten fortament al territori i el condicionen de cara al futur han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. Es pot justificar l’arribada fins el Ripollès de carreteres potents, però donat que la circulació viària es bifurca a Ripoll vers les valls de Camprodon i Ribes de Freser, aquest fet aconsella que els vials vers aquestes valls originin menys impacte i estiguin acomodats a l’orografia d’un territori prepirinenc.
Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per a infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d'una comarca de muntanya i la manca de planes i extensions útils per a activitats. En aquest sentit pensem primerament que de l'actual model presentat en l'estudi informatiu caldria evitar i eliminar l’afectació d’empreses a la zona del Pla de Sant Quintí i evitar duplicar sistemes viaris existents com el tram final de la ronda dels Pintors-Mas de’n Bosch.
La proposta global de l'estudi informatiu presentat per la Generalitat, aporta poca o nul.la connectivitat amb l’interior del sistema comercial, turístic i de serveis de la vila; essent una inversió molt elevada que serà molt poc aprofitada directament per la vila de Ripoll i a costa d'un elevadíssim impacte paisatgístic. S’hauria d’evitar l’impacte visual i sonor que ocasionarà la variant de Can Villaura fins a la riera de Caganell per La Marinyosa així com també la seva continuació futura prevista en forma de variant super-nord cap a les planes de La Barricona i la Vall de Maiols, doncs aquesta darrera zona està qualificada en el propi POUM com a espai natural a protegir.
La proposta de l'estudi informatiu també contradiu el planejament vigent a Ripoll afectant la zona de la riera de Caganell, definida en el POUM com una zona o espai natural a preservar; recordem el que diu :
i el mateix POUM en la seva MEMÒRIA AMBIENTAL recollida explícitament la necessitat de preservar les planes agricoles de Sant Quintí : 
ES PROPOSA :
Davant aquesta situació des del grup municipal de CiU es creu convenient replantejar la nova variant territorial de Ripoll des del futur NUS viari de Can Villaura i fins la zona coneguda com a La Marinyosa per entrar en túnel fins a la riera de Caganell. Pel fort impacte visual i sonor -tenint en compte la presència en front d'un equipament turístic privat (hotel, camping)- que suposarà el seu encaixonament entre el riu Ter, la línea de Ferrocarril i la muntanya a tota la zona del solei de la finca La Marinyosa i adjacents riu avall i riu amunt, similar a l’impacte que va suposar històricament tant la variant de Castelladral com la variant damunt la zona d’Ordina i Cal Ganiveter. Cal tenir en compte que el poc espai disponible entre la casa de la Marinyosa, la línea de ferrocarri i el riu, obliguen a una monumental actuació sobre el riu o encaixonada a la muntanya.
També cal considerar desproporcionat el plantejament de l'estudi informatiu d'una macro rotonda i la necessària construcció d’un costós escalextric amb diferents accessos i un immens pont per travessar el riu Ter al sector de Can Villaura, amb l’afectació i necessària expropiació d’edificacions amb ocupació de negocis i empreses en aquell sector.
També defensem que caldria eliminar la minivariant presentada per connectar amb la carretera N-260-II de Ripoll a Olot per Vallfogona. Aquesta connexió que es veu obligada a salvar diferents dificultats (construcció en una zona altament obaga i una pendent del 9%) que a criteri de CiU la converteixen en poc viable des d'un de vista de seguretat i vialitat hivernal i per l’impacte ecològic que suposarà tancar el corredor biològic de la muntanya de Sant Antoni i el seu massís cap al riu Ter i la plana de Can Franquesa, i cap a la riera de Caganell. Aquesta minivariant suposaria un fort impacte visual, paisatgístic i naturalístic pel seu encaixonament en una petita vall de naturalesa pràcticament verge i intacta, de les poques que resten a l'entorn inmediat de Ripoll i esmentada com a paratge d'interés natural en el POUM
Demanem que es tinguin també en compte com a AL.LEGACIONS i consideracions a l'estudi informatiu els següents documents
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana durant l'elaboració del POUM pel que fa a l'ocupació de les planes agrícoles de Sant Quintí i de La Marinyosa i Caganell.
2.- L´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU.
3.- L´estudi de medi físic i natural inclós en el vigent POUM de Ripoll.
4.- L´informe de sostenibilitat ambiental del POUM de Ripoll.
5.- El document X d'auditoria ambiental del POUM de Ripoll, en el qual textualment s'esmenta que :
Que es reconsideri l'estudi informatiu amb una tercera proposta de menor impacte, menor cost i més urbana, entre la C-17 per Castelladral i la N-260 antiga C-26 al sector de Pintors Sud de doble utilitat per als ripollesos i els passants, que permeti incrementar la interconnectivitat local entre els barris extrems de Ripoll i tenint en compte l'actual i futur desdoblament del trànsit des de la C17 i comarques d'Osona i del sud cap a la Garrotxa nord pel túnel de Bracons i la futura variant d'Olot.
Que en aquesta tercera proposta es reconsideri, es reestudiï i el millori la proposta anterior de l'any 2002-2003 d'una mini-variant de la muntanya de Sant Roc que permetés la interconnectivitat entre la N-260-I (anteriorment C-26) i la N-260 cap a Campdevànol i Puigcerdà per l'eix Pirinenc i que serviria per interconnectar els barris de Ripoll Estamariu, Pintors amb els barris de Crta. de Ribes, Rocafiguera, sector Mas Torrents, Noguera i els barris del sud de la vila per l'actual variant de la C-17.
Tal i com ja argumentavem en el moment de l'estudi i aprovació del POUM de Ripoll des de CiU Ripoll pensem que les carreteres en tant que infrastructures que afecten fortament al territori i el condicionen de cara al futur han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. Es pot justificar l’arribada fins el Ripollès de carreteres potents, però donat que la circulació viària es bifurca a Ripoll vers les valls de Camprodon i Ribes de Freser, aquest fet aconsella que els vials vers aquestes valls originin menys impacte i estiguin acomodats a l’orografia d’un territori prepirinenc.Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per a infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d'una comarca de muntanya i la manca de planes i extensions útils per a activitats. En aquest sentit pensem primerament que de l'actual model presentat en l'estudi informatiu caldria evitar i eliminar l’afectació d’empreses a la zona del Pla de Sant Quintí i evitar duplicar sistemes viaris existents com el tram final de la ronda dels Pintors-Mas de’n Bosch.
La proposta global de l'estudi informatiu presentat per la Generalitat, aporta poca o nul.la connectivitat amb l’interior del sistema comercial, turístic i de serveis de la vila; essent una inversió molt elevada que serà molt poc aprofitada directament per la vila de Ripoll i a costa d'un elevadíssim impacte paisatgístic. S’hauria d’evitar l’impacte visual i sonor que ocasionarà la variant de Can Villaura fins a la riera de Caganell per La Marinyosa així com també la seva continuació futura prevista en forma de variant super-nord cap a les planes de La Barricona i la Vall de Maiols, doncs aquesta darrera zona està qualificada en el propi POUM com a espai natural a protegir.
La proposta de l'estudi informatiu també contradiu el planejament vigent a Ripoll afectant la zona de la riera de Caganell, definida en el POUM com una zona o espai natural a preservar; recordem el que diu :
i el mateix POUM en la seva MEMÒRIA AMBIENTAL recollida explícitament la necessitat de preservar les planes agricoles de Sant Quintí : ES PROPOSA :Davant aquesta situació des del grup municipal de CiU es creu convenient replantejar la nova variant territorial de Ripoll des del futur NUS viari de Can Villaura i fins la zona coneguda com a La Marinyosa per entrar en túnel fins a la riera de Caganell. Pel fort impacte visual i sonor -tenint en compte la presència en front d'un equipament turístic privat (hotel, camping)- que suposarà el seu encaixonament entre el riu Ter, la línea de Ferrocarril i la muntanya a tota la zona del solei de la finca La Marinyosa i adjacents riu avall i riu amunt, similar a l’impacte que va suposar històricament tant la variant de Castelladral com la variant damunt la zona d’Ordina i Cal Ganiveter. Cal tenir en compte que el poc espai disponible entre la casa de la Marinyosa, la línea de ferrocarri i el riu, obliguen a una monumental actuació sobre el riu o encaixonada a la muntanya.
També cal considerar desproporcionat el plantejament de l'estudi informatiu d'una macro rotonda i la necessària construcció d’un costós escalextric amb diferents accessos i un immens pont per travessar el riu Ter al sector de Can Villaura, amb l’afectació i necessària expropiació d’edificacions amb ocupació de negocis i empreses en aquell sector.
També defensem que caldria eliminar la minivariant presentada per connectar amb la carretera N-260-II de Ripoll a Olot per Vallfogona. Aquesta connexió que es veu obligada a salvar diferents dificultats (construcció en una zona altament obaga i una pendent del 9%) que a criteri de CiU la converteixen en poc viable des d'un de vista de seguretat i vialitat hivernal i per l’impacte ecològic que suposarà tancar el corredor biològic de la muntanya de Sant Antoni i el seu massís cap al riu Ter i la plana de Can Franquesa, i cap a la riera de Caganell. Aquesta minivariant suposaria un fort impacte visual, paisatgístic i naturalístic pel seu encaixonament en una petita vall de naturalesa pràcticament verge i intacta, de les poques que resten a l'entorn inmediat de Ripoll i esmentada com a paratge d'interés natural en el POUM
Demanem que es tinguin també en compte com a AL.LEGACIONS i consideracions a l'estudi informatiu els següents documents
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana durant l'elaboració del POUM pel que fa a l'ocupació de les planes agrícoles de Sant Quintí i de La Marinyosa i Caganell.
2.- L´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU.
3.- L´estudi de medi físic i natural inclós en el vigent POUM de Ripoll.
4.- L´informe de sostenibilitat ambiental del POUM de Ripoll.
5.- El document X d'auditoria ambiental del POUM de Ripoll, en el qual textualment s'esmenta que :
Que es reconsideri l'estudi informatiu amb una tercera proposta de menor impacte, menor cost i més urbana, entre la C-17 per Castelladral i la N-260 antiga C-26 al sector de Pintors Sud de doble utilitat per als ripollesos i els passants, que permeti incrementar la interconnectivitat local entre els barris extrems de Ripoll i tenint en compte l'actual i futur desdoblament del trànsit des de la C17 i comarques d'Osona i del sud cap a la Garrotxa nord pel túnel de Bracons i la futura variant d'Olot.Que en aquesta tercera proposta es reconsideri, es reestudiï i el millori la proposta anterior de l'any 2002-2003 d'una mini-variant de la muntanya de Sant Roc que permetés la interconnectivitat entre la N-260-I (anteriorment C-26) i la N-260 cap a Campdevànol i Puigcerdà per l'eix Pirinenc i que serviria per interconnectar els barris de Ripoll Estamariu, Pintors amb els barris de Crta. de Ribes, Rocafiguera, sector Mas Torrents, Noguera i els barris del sud de la vila per l'actual variant de la C-17.
19/2/10
Més La Lira
Comencen les obres de la passera peatonal a la Lira...
Segons va declarar el regidor d'urbanisme de l'ajuntament la instal·lació de la passera serà ràpida. "Es tracta d'una obra de taller que un cop feta la seva col·locació serà senzilla".
La passera de la Lira ha estat dissenyada pels equips RCR Aranda Pigem Vilalta (Olot), i Puigcorbé Arquitectes (Ripoll). L'estructura té uns 35 metres de llargada i costarà uns 463.000 euros, dels quals diuen que només un 20% seran finançats íntegrament per l'Ajuntament, és a dir uns 93.000 euros.
En un passat plenari l'Ajuntament va aprovar l'acceptació de 120.000 euros provinents del Pla Únic d'Obres i també també d'un ajut de 240.000 euros de la Diputació de Girona. Aquesta subvenció no es destinarà integrament a la passera: 73.000 euros aniran a la construcció de l'espai polivalent. A banda de les subvencions acceptades pel ple, la construcció de la passera compta amb aportacions del PUOSC del 2008 (120.000 euros), del PUOSC del 2007 (80.000 euros), i de la Diputació de Girona, 166.000 euros.
En el plenari, el grup municipal de CiU va votar en contra de l'acord per considerar-se en disconformitat amb la totalitat del projecte. Considerem la passera innecessària.
Les obres de la Lira estan a la recta final. El projecte consta d'un espai lliure, amb una sala d'art polivalent soterrada i la passera per a vianants.
No trobeu que l'ajuntament es gasta els diners dels ripollesos i les subvencions de forma molt alegre ??
Cal fer un nou pont peatonal a 15 metres del Pont d'Olot amb aquesta inversió ??
En época de crisi, no caldria fer inversions més "productives" per a generar o salvar llocs de treball, AJUDANT a les empreses i al comerç ??
I què hi podem fer ? hores d'ara
Segons va declarar el regidor d'urbanisme de l'ajuntament la instal·lació de la passera serà ràpida. "Es tracta d'una obra de taller que un cop feta la seva col·locació serà senzilla".
La passera de la Lira ha estat dissenyada pels equips RCR Aranda Pigem Vilalta (Olot), i Puigcorbé Arquitectes (Ripoll). L'estructura té uns 35 metres de llargada i costarà uns 463.000 euros, dels quals diuen que només un 20% seran finançats íntegrament per l'Ajuntament, és a dir uns 93.000 euros.En un passat plenari l'Ajuntament va aprovar l'acceptació de 120.000 euros provinents del Pla Únic d'Obres i també també d'un ajut de 240.000 euros de la Diputació de Girona. Aquesta subvenció no es destinarà integrament a la passera: 73.000 euros aniran a la construcció de l'espai polivalent. A banda de les subvencions acceptades pel ple, la construcció de la passera compta amb aportacions del PUOSC del 2008 (120.000 euros), del PUOSC del 2007 (80.000 euros), i de la Diputació de Girona, 166.000 euros.
En el plenari, el grup municipal de CiU va votar en contra de l'acord per considerar-se en disconformitat amb la totalitat del projecte. Considerem la passera innecessària.
Les obres de la Lira estan a la recta final. El projecte consta d'un espai lliure, amb una sala d'art polivalent soterrada i la passera per a vianants.
No trobeu que l'ajuntament es gasta els diners dels ripollesos i les subvencions de forma molt alegre ??
Cal fer un nou pont peatonal a 15 metres del Pont d'Olot amb aquesta inversió ??
En época de crisi, no caldria fer inversions més "productives" per a generar o salvar llocs de treball, AJUDANT a les empreses i al comerç ??
I què hi podem fer ? hores d'ara
explicar-ho a tothom, veins, comerciants, amics, als bars i cafès...
explicar-ho a l'entorn del lloc de treball, als companys/es la vostra empresa...
generar estat d'opinió...
reenviar aquesta notícia als vostres coneguts...
12/2/10
Nova implantació empresarial a Ripoll
Sodeca ampliarà les seves instal·lacions a Ripoll
Segons va avançar ahir El Ripollès i avui acaben de publicar els diferents mitjans de la premsa comarcal, ja s'ha conegut que l’empresa de Sant Quirze de Besora, Sodeca, ampliarà la seva indústria a Ripoll. L’acord es va tancar tot just aquest dimecres després d’una reunió en la que hi van ser presents representants de l’empresa i diferents regidors de l’ajuntament de Ripoll i membres dels serveis tècnics.
El primer contacte amb els responsables de l'empresa es va produir ja fa alguns mesos arran de la visita que hi va efectuar l'Artur Mas acompanyat de Jordi Munell, Eudald Casadesús i Xavier Cima; amb posterioritat els contactes s’haurien reproduït a través del grup municipal de Convergència i Unió, en la persona de Jordi Munell, fins a iniciar les consultes per veure si el projecte de Sodeca era viable per poder-lo ubicar a la capital del Ripollès.
Segons va avançar ahir El Ripollès i avui acaben de publicar els diferents mitjans de la premsa comarcal, ja s'ha conegut que l’empresa de Sant Quirze de Besora, Sodeca, ampliarà la seva indústria a Ripoll. L’acord es va tancar tot just aquest dimecres després d’una reunió en la que hi van ser presents representants de l’empresa i diferents regidors de l’ajuntament de Ripoll i membres dels serveis tècnics.El primer contacte amb els responsables de l'empresa es va produir ja fa alguns mesos arran de la visita que hi va efectuar l'Artur Mas acompanyat de Jordi Munell, Eudald Casadesús i Xavier Cima; amb posterioritat els contactes s’haurien reproduït a través del grup municipal de Convergència i Unió, en la persona de Jordi Munell, fins a iniciar les consultes per veure si el projecte de Sodeca era viable per poder-lo ubicar a la capital del Ripollès.
L’acord final permetrà a Sodeca construir al Polígon de la Barricona una nau d’entre 3000 i 4000 metres quadrats en una primera fase; i amb possibilitats futures de creixement. Sodeca és una empresa dedicada al món de la ventilació.
Recollida selectiva
Ripoll, la taxa d'escombraries i la recollida selectiva...
La taxa d'escombraries a Ripoll, ha augmentat gairebé un 180% en els darrers 7 anys, mentres que l'IPC o cost del nivell de vida ho ha fet un 30% de promig.
Imports de la Taxa municipal d'escombraries per a un domicili familiar de Ripoll, per anys :
(* noteu que al 2006, fruit de la pressió exercida pel grup municipal de CiU es va descomptar com a retorn de l'increment aplicat el 2005 per les previsions d'anar a abocar les deixalles a l'abocador d'Orís, la qual cosa no es va complir fins un any més tard)
La taxa d'escombraries a Ripoll, ha augmentat gairebé un 180% en els darrers 7 anys, mentres que l'IPC o cost del nivell de vida ho ha fet un 30% de promig.
Imports de la Taxa municipal d'escombraries per a un domicili familiar de Ripoll, per anys :
(* noteu que al 2006, fruit de la pressió exercida pel grup municipal de CiU es va descomptar com a retorn de l'increment aplicat el 2005 per les previsions d'anar a abocar les deixalles a l'abocador d'Orís, la qual cosa no es va complir fins un any més tard)A partir de les dades que disposem i que elabora el Consell Comarcal del Ripollès el darrer trimestre de l'any per tal d'aprovar en el Consell d'Alcaldes aquestes xifres i posteriorment que serveixin de base per a la revisió de les ordenances municipals de cada poble, hem elaborat unes taules que són altament significatives. 
Si a més les acompanyem dels centenars de fotografies que tenim, algunes d'elaboració pròpia i altres que ens han fet arribar veïns d'arreu de Ripoll els darrers anys, podriem concloure que :
Més imatges visibles a :
http://www.slideshare.net/jordimunell/ripoll-la-gesti-poltica-de-la-recollida
- quant més reciclem més paguem
- encara que paguem més el servei no millora
- els responsables polítics han fracassat en la seva gestió
- paguem per un servei que no es presta amb eficàcia i els polítics callen o diuen falsetats :
6/2/10
Greus mancances en la política de barris a Ripoll
“si fos l'alcalde de Ripoll em faria vergonya penjar aquests llistats tant llargs d’incidències pendents a tots els barris de la vila”
Acompanyat de varis regidors del grup de CiU a l'ajuntament de Ripoll, hem efectuat la visita als barris de Ciutat Jardí i Engordans aquesta setmana. La veritat es tractava de comprovar que els llistats d’incidències pendents als barris que l’equip de govern penja a la pàgina web de l’Ajuntament de Ripoll demostren la pèssima gestió que el bipartit i la regidoria responsable està fent de les necessitats dels barris de la vila.
En aquest sentit, he explicat a la premsa i al president de l'AAVV del barri que “és impropi d’un ajuntament que vulgui prestar un bon servei al ciutadà tenir aquestes llistes d’incidències als barris interminables, la majoria encara per planificar i algunes pendents des de l’any 2007. Com a alcalde em faria vergonya tenir i penjar aquests llistats d’incidències pendents a tots els barris de Ripoll”.
Com a portaveu convergent he continuat explicant durant la visita del grup municipal que “el tarannà que ha adoptat el bipartit de Ripoll (ERC i PSC) de no escoltar les peticions dels veïns ens preocupa molt, no serveix de res tenir unes llistes interminables si després no fas res per a solucionar els seus problemes”. I ha afegit: “A banda de la mala gestió i la pèssima empatia de l’equip de govern envers les necessitats dels ripollesos i ripolleses, aquestes llistes també demostren la poca capacitat econòmica de l’Ajuntament de Ripoll. No pot ser que l’ampliació d’una vorera al carrer Milany del barri d’Engordans estigui pendent d’execució des de l’octubre del 2007. És senzillament, vergonyós”.
Recollint el “testimoni” llançat pel president de l'Associació veïnal de Ciutat Jardí i Engordans, he volgut recordat que des de CiU ja es va denunciar al Plenari municipal -durant l'aprovació del pressupost per al 2010- la retallada espectacular del 50% de la partida d'inversions destinada a millores als barris que passa de 60.000 euros el 2009 a 30.000 per al 2010, a totes insuficient vist les demandes i necessitats de les diferents entitats veïnals.
Des de CiU de Ripoll hem realitzat un estudi d’aquests llistats i han detectat que en el llistat de desembre de 2009, l’últim del que disposen, hi ha un 89% d’incidències pendents per executar des de l’any 2007. El fet encara més preocupant és que “un 89% és una xifra d’inactivitat i passivitat política elevadíssima, però encara ens preocupa més que les incidències no planificades a dia d’avui superen el 50%. L’equip de govern es passa tot el dia pensant com fer-se publicitat i auto bombo, però no perden ni un segon en veure com solucionar els problemes reals de les persones de Ripoll ni dels seus barris”
He continuat dient que creuen fermament -des de CiU- en el lema ARA ÉS L'HORA DELS BARRIS que varen llançar durant la campanya electoral del 2007, els ripollesos i ripolleses han de trobar-se a gust i bé al seu barri, al seu carrer i això no ha de significar una lluita constant contra la regidoria de barris davant el seu incompliment reiterat dels compromisos i la manca de planificació.
Aquestes mancances i deixadesa als barris així com la manca de resposta de l'equip de govern a les queixes veïnals demostra que no es governa a favor de les necessitats dels ripollesos i ripolleses sinó a favor de les ambicions del bipartit; exemples com l'elevat endeutament de l'ajuntament que haurà tornat uns 1.360.0000 euros l'any 2009 d'interessos i deute als bancs i caixes, o els més de 3.600.000 euros de cost de l'obra-mausoleo de La Lira que està acaparant bona part de la inversió municipal dels darrers anys, no deixen gairebé marge per a les actuacions de manteniment i millora dels barris i carrers de Ripoll.
En finalitzar la visita he recordat que l'actual regidor de barris ha incomplert reiteradament les promeses que va signar per escrit en una carta adreçada a tots els barris de la vila en data 12 de setembre de 2007 de respondre en un màxim de 15 dies tots els escrits, queixes i demandes que arriben a l'ajuntament així com de visitar cada setmana un barri de la vila per conèixer -deia- de més a prop la realitat de cada indret i comentar amb els veïns les actuacions a realitzar a cada barri.
“no esperarem que Ripoll esdevingui una vila oblidada i desendreçada. Volem treballar conjuntament amb la gent dels barris per a trobar una solució a aquesta deixadesa municipal i des d’aquí poso CiU a disposició de tothom per tal de pressionar a l’equip de govern a resoldre els problemes del dia a dia. Perquè són els que més ens afecten, i perquè a CiU tenim una altra manera de fer.”
Acompanyat de varis regidors del grup de CiU a l'ajuntament de Ripoll, hem efectuat la visita als barris de Ciutat Jardí i Engordans aquesta setmana. La veritat es tractava de comprovar que els llistats d’incidències pendents als barris que l’equip de govern penja a la pàgina web de l’Ajuntament de Ripoll demostren la pèssima gestió que el bipartit i la regidoria responsable està fent de les necessitats dels barris de la vila.
En aquest sentit, he explicat a la premsa i al president de l'AAVV del barri que “és impropi d’un ajuntament que vulgui prestar un bon servei al ciutadà tenir aquestes llistes d’incidències als barris interminables, la majoria encara per planificar i algunes pendents des de l’any 2007. Com a alcalde em faria vergonya tenir i penjar aquests llistats d’incidències pendents a tots els barris de Ripoll”.
Com a portaveu convergent he continuat explicant durant la visita del grup municipal que “el tarannà que ha adoptat el bipartit de Ripoll (ERC i PSC) de no escoltar les peticions dels veïns ens preocupa molt, no serveix de res tenir unes llistes interminables si després no fas res per a solucionar els seus problemes”. I ha afegit: “A banda de la mala gestió i la pèssima empatia de l’equip de govern envers les necessitats dels ripollesos i ripolleses, aquestes llistes també demostren la poca capacitat econòmica de l’Ajuntament de Ripoll. No pot ser que l’ampliació d’una vorera al carrer Milany del barri d’Engordans estigui pendent d’execució des de l’octubre del 2007. És senzillament, vergonyós”.
Recollint el “testimoni” llançat pel president de l'Associació veïnal de Ciutat Jardí i Engordans, he volgut recordat que des de CiU ja es va denunciar al Plenari municipal -durant l'aprovació del pressupost per al 2010- la retallada espectacular del 50% de la partida d'inversions destinada a millores als barris que passa de 60.000 euros el 2009 a 30.000 per al 2010, a totes insuficient vist les demandes i necessitats de les diferents entitats veïnals.Des de CiU de Ripoll hem realitzat un estudi d’aquests llistats i han detectat que en el llistat de desembre de 2009, l’últim del que disposen, hi ha un 89% d’incidències pendents per executar des de l’any 2007. El fet encara més preocupant és que “un 89% és una xifra d’inactivitat i passivitat política elevadíssima, però encara ens preocupa més que les incidències no planificades a dia d’avui superen el 50%. L’equip de govern es passa tot el dia pensant com fer-se publicitat i auto bombo, però no perden ni un segon en veure com solucionar els problemes reals de les persones de Ripoll ni dels seus barris”
He continuat dient que creuen fermament -des de CiU- en el lema ARA ÉS L'HORA DELS BARRIS que varen llançar durant la campanya electoral del 2007, els ripollesos i ripolleses han de trobar-se a gust i bé al seu barri, al seu carrer i això no ha de significar una lluita constant contra la regidoria de barris davant el seu incompliment reiterat dels compromisos i la manca de planificació.
Aquestes mancances i deixadesa als barris així com la manca de resposta de l'equip de govern a les queixes veïnals demostra que no es governa a favor de les necessitats dels ripollesos i ripolleses sinó a favor de les ambicions del bipartit; exemples com l'elevat endeutament de l'ajuntament que haurà tornat uns 1.360.0000 euros l'any 2009 d'interessos i deute als bancs i caixes, o els més de 3.600.000 euros de cost de l'obra-mausoleo de La Lira que està acaparant bona part de la inversió municipal dels darrers anys, no deixen gairebé marge per a les actuacions de manteniment i millora dels barris i carrers de Ripoll.
En finalitzar la visita he recordat que l'actual regidor de barris ha incomplert reiteradament les promeses que va signar per escrit en una carta adreçada a tots els barris de la vila en data 12 de setembre de 2007 de respondre en un màxim de 15 dies tots els escrits, queixes i demandes que arriben a l'ajuntament així com de visitar cada setmana un barri de la vila per conèixer -deia- de més a prop la realitat de cada indret i comentar amb els veïns les actuacions a realitzar a cada barri.
“no esperarem que Ripoll esdevingui una vila oblidada i desendreçada. Volem treballar conjuntament amb la gent dels barris per a trobar una solució a aquesta deixadesa municipal i des d’aquí poso CiU a disposició de tothom per tal de pressionar a l’equip de govern a resoldre els problemes del dia a dia. Perquè són els que més ens afecten, i perquè a CiU tenim una altra manera de fer.”
23/1/10
La Lira de Ripoll, el que ja no serà...
La Lira, un projecte ferragós (i II)
El projecte alternatiu a la plaça ferragosa i mausoleïca de La Lira contemplava la rehabilitació i el que és més important la rehabitació del casc antic de Ripoll, aportava un granet de sorra al desenvolupament de petits comerços, amb una plaça pública, un mirador sobre el Ter i fins a 24 places d'aparcament soterrat. Donava continuïtat a més al projecte de rehabilitació i reforma de les façanes que donen sobre el riu, amb el característic color vermellós.
Aquest projecte, preveïa el retorn de la major part de la inversió històrica acumulada per l'ajuntament de Ripoll en la compra, expropiacions i enderrocs del sector La Lira, amb la venda dels pisos -alguns de protecció oficial-, els aparcaments i locals comercials fins a generar un petit dèficit de poc menys de 60.000 euros, en front de l'actual cost desmesurat d'uns 3.670.000 euros.
Una imatge utòpica del que ja no serà La Lira ......
El projecte alternatiu a la plaça ferragosa i mausoleïca de La Lira contemplava la rehabilitació i el que és més important la rehabitació del casc antic de Ripoll, aportava un granet de sorra al desenvolupament de petits comerços, amb una plaça pública, un mirador sobre el Ter i fins a 24 places d'aparcament soterrat. Donava continuïtat a més al projecte de rehabilitació i reforma de les façanes que donen sobre el riu, amb el característic color vermellós.
Aquest projecte, preveïa el retorn de la major part de la inversió històrica acumulada per l'ajuntament de Ripoll en la compra, expropiacions i enderrocs del sector La Lira, amb la venda dels pisos -alguns de protecció oficial-, els aparcaments i locals comercials fins a generar un petit dèficit de poc menys de 60.000 euros, en front de l'actual cost desmesurat d'uns 3.670.000 euros.
Una imatge utòpica del que ja no serà La Lira ......
16/1/10
La Lira, un projecte ferragós...
La Lira una gàbia de Faraday ?
El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps.
Ara la pregunta que ens podem fer serà si els ripollesos estarem dins de La Lira preservats de la gran quantitat d'ones electromagnétiques que ens afecten a diari per les places i els carrers i fins i tot a casa, començant per les de la telefonia mòbil i acabant per les de la TDT o les dels microones domèstics...
Proposo que preveient el mal funcionament dels aparells electrònics dins La Lira, es proposi que sigui declarat un espai lliure -el primer- d'ones electromagnètiques i de telèfons mòbils...
Cada vegada més, i a mida que va prenent forma, el projecte-mausoleu (o faraònic pel seu descomunal cost) de la plaça coberta de La Lira em fa pensar en el que en física d'anomena una gàbia o caixa de Faraday.
Segons l'enciclòpèdia una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. De manera que la presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte estigui en equilibri i sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. 
El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.
Aquest fenomen té una important aplicació pràctica en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques com per exemple el disc dur de l'ordinador, repetidors remots de televisió i ràdio, ...
El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini o una caixa o malla metàl.lica no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.
Aquest fenomen té una important aplicació pràctica en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques com per exemple el disc dur de l'ordinador, repetidors remots de televisió i ràdio, ...
El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini o una caixa o malla metàl.lica no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics. El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. Ara la pregunta que ens podem fer serà si els ripollesos estarem dins de La Lira preservats de la gran quantitat d'ones electromagnétiques que ens afecten a diari per les places i els carrers i fins i tot a casa, començant per les de la telefonia mòbil i acabant per les de la TDT o les dels microones domèstics...
Proposo que preveient el mal funcionament dels aparells electrònics dins La Lira, es proposi que sigui declarat un espai lliure -el primer- d'ones electromagnètiques i de telèfons mòbils...
La Ruta del ferro, es podrà arreglar ?
Les preguntes de CiU de Ripoll forcen l'equip de govern a defensar el compliment dels procediments legals 
El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.
Uns dies després, des del grup municipal de CiU de l'Ajuntament de Ripoll es va adreçar per escrit un conjunt de preguntes en relació a les obres que s'hi estaven executant i al compliment del que preveu el catàleg de béns protegits que recull el nou Pla General (POUM). En el cataleg s'hi recull que estan protegides totes les "obres de fàbrica" i edificacions al llarg del recorregut de la ruta del ferro o antic traçat del ferrocarril de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses
Ara hem pogut saber, que just el mateix dia de l'entrada de l'escrit de CiU, el 10 de desembre, es va emetre un informe de l'arquitecte municipal i seguidament en data 18 de desembre el regidor d'urbanisme va signar un decret per incoar un procediment de protecció de la legalitat urbanística en relació a les obres del mur que resulta que es realitzaven SENSE LLICÈNCIA per part del Consorci Vies Verdes de Girona, del qual el propi regidor d'urbanisme n'és membre en representació de l'ajuntament.
El mateix decret va donar un termini de 10 dies al Consorci Vies Verdes per a fer al.legacions i justificar els treballs que es realitzaven sense haver fet comunicació prèvia a l'Ajuntament de Ripoll i en un espai inclós en el catàleg municipal de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanístic.
Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.
El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.Uns dies després, des del grup municipal de CiU de l'Ajuntament de Ripoll es va adreçar per escrit un conjunt de preguntes en relació a les obres que s'hi estaven executant i al compliment del que preveu el catàleg de béns protegits que recull el nou Pla General (POUM). En el cataleg s'hi recull que estan protegides totes les "obres de fàbrica" i edificacions al llarg del recorregut de la ruta del ferro o antic traçat del ferrocarril de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses
Ara hem pogut saber, que just el mateix dia de l'entrada de l'escrit de CiU, el 10 de desembre, es va emetre un informe de l'arquitecte municipal i seguidament en data 18 de desembre el regidor d'urbanisme va signar un decret per incoar un procediment de protecció de la legalitat urbanística en relació a les obres del mur que resulta que es realitzaven SENSE LLICÈNCIA per part del Consorci Vies Verdes de Girona, del qual el propi regidor d'urbanisme n'és membre en representació de l'ajuntament.
El mateix decret va donar un termini de 10 dies al Consorci Vies Verdes per a fer al.legacions i justificar els treballs que es realitzaven sense haver fet comunicació prèvia a l'Ajuntament de Ripoll i en un espai inclós en el catàleg municipal de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanístic.
Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.
31/12/09
Millor 2010
Deixar enrera el 2009... feliç 2010 !!!
Tots, uns amb més valor i desig que altres, volem deixar enrera el 2009... per la crisi, per les dificultats laborals, per no arribar a final de mes, per deixar enrera dissorts familiars, per la dificultat de fer front als pagaments d'alguns productes bancaris mal recomenats, ... i de ben segur per mil i un motius més.
El 2010 és a la porta que avui a les 24h s'obrirà; l'esperança, els desitjos, les il.lusions, ... apareixeran al darrera ?
L'Ajuntament de Ripoll acaba d'aprovar amb només els vots a favor del 53% del consistori (els 9 regidors d'ERC+PSC dels 17 que el composen) un pressupost per al 2010 de 15,17 milions d'euros, un 9,3% per cent més que l'any 2009. Sort que estem en una época de contenció de la despesa pública que si no....
Les principals inversions previstes en el pressupost de l'Ajuntament de Ripoll suposen un increment de la partida d'inversions respecte el 2009 d'un 72%. La llista de les principals inversions previstes (2010):
Pavelló (2a fase): 1.236.340 euros
Museu (projecte museogràfic): 1.034.048 euros
Actuacions d'esponjament i millora del Barri Vell: 888.600 euros
Reforma carrer Pirineus i adjacents: 682.791 euros
Actuacions equipaments culturals: 118.000 euros
Millores al pont de Calatrava: 110.000 euros
Finalització naus de transició de la Barricona: 101.372 euros
Millores i actuacions als barris 31.600 euros (50% menys que l'any 2009)
Tots, uns amb més valor i desig que altres, volem deixar enrera el 2009... per la crisi, per les dificultats laborals, per no arribar a final de mes, per deixar enrera dissorts familiars, per la dificultat de fer front als pagaments d'alguns productes bancaris mal recomenats, ... i de ben segur per mil i un motius més.
El 2010 és a la porta que avui a les 24h s'obrirà; l'esperança, els desitjos, les il.lusions, ... apareixeran al darrera ?
L'Ajuntament de Ripoll acaba d'aprovar amb només els vots a favor del 53% del consistori (els 9 regidors d'ERC+PSC dels 17 que el composen) un pressupost per al 2010 de 15,17 milions d'euros, un 9,3% per cent més que l'any 2009. Sort que estem en una época de contenció de la despesa pública que si no....
Les principals inversions previstes en el pressupost de l'Ajuntament de Ripoll suposen un increment de la partida d'inversions respecte el 2009 d'un 72%. La llista de les principals inversions previstes (2010):
Pavelló (2a fase): 1.236.340 euros
Museu (projecte museogràfic): 1.034.048 euros
Actuacions d'esponjament i millora del Barri Vell: 888.600 euros
Reforma carrer Pirineus i adjacents: 682.791 euros
Actuacions equipaments culturals: 118.000 euros
Millores al pont de Calatrava: 110.000 euros
Finalització naus de transició de la Barricona: 101.372 euros
Millores i actuacions als barris 31.600 euros (50% menys que l'any 2009)
D'aquest pressupost, cal preveure una nova operació de crèdit per import de 520.000 euros amb la qual cosa l'endeutament de l'Ajuntament de Ripoll està al límit, especialment en una situació de risc descontrolat en cas que es produís un previsible repuntament de l'Euribor per les expectatives econòmiques de la zona euro tal i com ha apuntat el Sr. Trichet, dient que el Banc Central Europeu defensaria la puja de tipus davant la recuperació econòmica de la majoria d'economies europees el 2010 i a desgrat de països com Espanya en què la crisi no acaba de fer fons.
Actualment la situació de retorn del deute de l'ajuntament de Ripoll presenta el següent horitzó :
En aquesta imatge cal fer les següents consideracions :
L'afectació dels previsibles nous prèstecs -no previstos en el moment d'aprovació del pressupost- que es poguessin formalitzar al llarg del 2010 (com ja va passar al 2009 amb un prèstec de 1.100.000 euros per fer front a la manca d'ingressos per les parcel.les de La Barricona); i els nous prèstecs que es puguin preveure encara en el pressupost per al 2011 que estaran encara sota la responsabilitat dels actuals gestors del bipartit. Ens hem de preguntar si seran prudents pel que respecta a les noves inversions en l'any d'eleccions municipals ?
Els prèstecs del pressupost 2011 apujaran -si es formalitzen com els darrers amb dos anys de carència de retorn del principal- les columnes dels anys 2014 i 2015 que es quan hores d'ara comença a baixar l'import segons es veu a la imatge.
Es veu clarament com les anualitats més afectades pel retorn del deute són 2012, 2013, 2014 amb la qual cosa s'està reafermant el que des del grup municipal de CiU veníem alertant des de fa varis anys : que la propera, i les properes, legislatures es veien fortament compromeses per les inversions que estava comprometen l'actual equip de govern ERC-PSC.
De totes les inversions, la majoria improductives (és a dir, que la inversió no retorna directament en forma de llocs de treball. impostos, o despesa agregada), la que s'emporta el primer lloc és la desproporcionada actuació a la plaça de La Lira. El resum de la despesa acumulada presenta el següent quadre :
A la vista de la descomunal inversió acumulada, apareixen algunes qüestions en veu alta ?
És un cost desorbitat i desencertat en una època de crisi ?
Servirà per atreure gent i rendibilitzar-lo ? (efecte Guggenheim)
L'arquitectura s'ha d'adaptar a les possibilitats reals dels pobles o ha de servir per a endeutar-los a costa de l'espectacularitat ?
Els vilatans hem de pagar els deliris de grandesa d'alguns polítics, plasmats en els projectes arquitectònics ?
Encara em venen al cap altres reflexions, especialment pensant en la manca de nova vivenda de protecció acomesa en les darreres dues legislatures i malgrat de disposar de sòl de propietat pública per a construir-la. Som una de les poblacions de la demarcació de Girona que menys habitatge social ha construit tot i les promeses electorals dels partits que estan al govern municipal.
S'ha posat el mateix èmfasi en aconseguir recursos per La Lira que en promoure i ofertar sòl industrial (clarament una inversió productiva, doncs genera llocs de treball, riquesa social, riquesa pública per la devolució d'inversió en forma d'impostos (IAE, IBI, ...) i demanda agregada per la repercussió de la inversió i de la despesa en l'entorn econòmic) ? En época de crisi no caldria pensar estratègies de captació d'inversions productives més enllà d'esperar que vinguin i mantenir el preu per sobre dels 120 euros/m2 ? no caldria preveure una estratègia davant la inminent arribada del doble carril a Ripoll ? des de CiU hem plantejat idees com l'Àrea Empresarial Estratègica (A.E.E), la implicació de l'Incasòl en l'oferta de sòl empresarial públic, cedir terrenys de forma gratuïta durant un termini d'anys a canvi de la implantació d'una empresa ( no es pert la propietat del sòl i és un al.licient respecte altres comarques més ben situades en comunicacions i serveis, com Osona; una espècie de Pla Renove sobre el sòl empresarial )... d'idees n'hi ha moltes però cal la capacitat operativa de governar i posar-hi un mínim de recursos per tirar-ho endavant.
En aquest sentit -i per acabar- recordem algún dels imcompliments, per no dir mentides, més emblemàtics de la legislatura
Malgrat tot, bon any 2010. Estic segur que des de Ripoll ens en sortirem. T'apuntes al canvi ?
5/12/09
Ripoll, Independence Day 2009
En el marc de la celebració de l'INDEPENDENCE DAY 2009 a Ripoll
Avui s'ha presentat el llibre POLITICA I VALORS, com restaurar els valors en la política ? de l'economista i filòsof Daniel Ortiz.
L'acte ha tingut lloc a la Sala Abat Senjust de l'Ajuntament de Ripoll, després de l'ofrena a la tomba del Comte Guifré realitzada pels representants de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya de diferents comarques que s'han aplegat avui a Ripoll amb motiu de l'Independence Day. Hi han participat una cinquantena de persones. Durant l'ofrena, el president de les JNC a Ripoll, Sr. Eudald Grima ha fet referència al simbolisme de la data triada, doncs fou un 5 de desembre del 1705 quan es celebraren les darreres Corts Generals a Barcelona, convocades per Carles III.
Aquesta institucíó democràtica -que va tenir els seus precedents en les Corts de Barcelona de l'any 1000 i les assamblees de Pau i Treva convocades per primera vegada per Oliba el 1021- varen desaparèixer amb l'arribada de Felip V i la guerra de successió de 1714.
Daniel Ortiz, és economista i filòsof, és un polític actiu, que ha estat membre del Comité de Govern d'UDC i vicepresident de Política Sectorial d'aquesta formació política, fou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i a les eleccions al Parlament Europeu el 2007; és professor associat del Dept. de Ciències Socials d'ESADE i exerceix de Director de Responsabilitat Social Corporativa en una empresa d'una grup químic farmacèutic català internacional.
Daniel Ortíz ha estat presentat per Jordi Munell, i Eudald Grima ha realitzat la introducció de l'acte en el marc de l'Indepence Day.
La celebració ha acabat amb un multitudinari concert del grup local de renom nacional, Virus, que aprofitava el marc per celebrar també la gala final de la seva gira 2009 a la Sala Eudald Graells.
22/11/09
Nous programes
Davant de la crisi... baixar preus, reduir costos ? o generar nous programes innovadors i creatius ?
25/10/09
A "caçar" bolets...
Avui una matinal divertida, a "caçar" bolets amb l'Artur Mas a Ripoll, convidats per la Rosa de la FontViva
Un diumenge al matí divertit i distés collint tota mena de bolets de tardor pels boscos de Ripoll, i guiats per l'experta boletaire la Rosa de la fontviva.
Hem collit llanegues (brumoses), camagrocs (russinyols de tardor), cames de perdiu, rovellons, i altres espècies micològiques i hem acabat esmorzant embotits artesanals casolans, coca de forner amb xocolata i truita de bolets, a la Font d'en Jordana, un paratge sensacional a tocar de la vila de Ripoll.
9/10/09
S.O.S.
Cobrament dels rescats en muntanya
Torna a estar d'actualitat un article meu publicat per allà l'any 1997 (?) a l'aleshores setmanari La Marxa, quan la Generalitat va començar a insinuar per primera vegada la possibilitat de fer pagar pels rescats en muntanya...
6/10/09
4 d'octubre 2009
Celebració del 40è aniversari de l'agermanament entre les viles de Ripoll i Prada de Conflent
Una delegació de l'ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal del Ripollès varem assistir a Prada de Conflent a la commemoració dels 40 anys d'agermanament Ripoll-Prada, el proppassat dissabte dia 4 d'octubre.
Una trobada amb els alcaldes dels pobles de la mancomunitat del Conflent i els regidors de Prada de Conflent amb el seu batlle al capdavant, el director general de La Bressola, el prior de Cuixà i altres autoritats locals fou el marc principal d'una jornada durant la qual es va visitar també el mercat artesanals de Prada, el centre cultural Pau Casals, els pobles de Rya i el castell on va néixer Guifré el Pilós i la vila de Vilafranca de Conflent i la seva fortalesa; també varem gaudir d'un dinar de germanor prop del cenobi de Sant Miquel de Cuixà.
Abans de tornar cap a Ripoll, varem assistir finalment a la festa de la "Comfraria d'amics del tast de la butifarra" una entitat que aplega als comerciants productors xarcuters de la zona per a promocionar i posar en valor els seus productes artesanals.
El conjunt d'alcaldes d'aquesta zona del Conflent han format recentment una mancomunitat de pobles que tenen intenció d'estrenyer els lligams culturals, socials i econòmics amb el conjunt del Ripollès seguint la iniciativa endegada per Ripoll fa 40anys. A la vegada volen prendre com a referència el conjunt de serveis que el Consell Comarcal del Ripollès presta al conjunt de pobles del Ripollès.
En el meu cas personal, la trobada fou encara més emotiva en recordar que el meu pare, l'Eladi Munell, fou un dels impulsors de l'agermanament quan aleshores ell era regidor dins el consistori ripollès presidit per Miquel Nardi l'any 1969; fet que vaig viure en primera persona des d'aquella época de la infantesa amb les periòdiques visites i intercanvis que es feien entre les delegacions municipals i d'entitats ciutadanes de Prada i Ripoll.
En aquest sentit des del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Ripoll, en els darrers anys he vingut denunciant el ralentiment de les relacions i intercanvis entre ambdues viles pirinenques, axií com amb la també vila agermanada de Capranica (Itàlia) i reivindicant la necessitat de donar un nou impuls a l'agermanament des de les vessants cultural, esportiva, social, juvenil i econòmica. La trobada mantinguda aquest passat dissabte a Prada i la commemoració del 40è aniversari del "jumelage", haurà de servir de referent per impulsar de nou aquestes relacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)