aprofitament lúdic i esportiu del riu Ter

En barca pel riu Ter...

Aquestes imatges valen més que mil paraules. Són un nou testimoni en relació al vell somni iniciat pel Club Nàutic Ripoll (http://www.clubnauticripoll.org/) el 1986 de retornar la vida als nostres rius com a lloc d'esplai i esbarjo i també d'esport i gaudi de la natura.

Són imatges de la baixada en barca celebrada a finals de maig de 2009, al sector urbà del Riu Ter a Ripoll. Quan deixaran de ser excepcionals i passaran a ser habituals ???

El Crit de l'empresariat gironí

El Crit de l'empresariat gironí

L'empresari gironí també va cridar ahir a Girona al Palau de congressos, també va alçar la veu i reivindicar solucions i mesures que ens facin sortir de la crisi.

El crit, la reivindicació, sempre ha anat molt lligada als moviments obrers, sindicals, d'esquerra... De la mateixa manera que la dreta no feia manifestacions, els empresaris no cridaven. Però d'un temps ençà la dreta es manifesta, de fet es manifesta molt omplint carrers, places i avingudes, portant pancatres i lemes i cridant i cantant consignes... I ara, d'un temps ençà, l'empresari també crida i reinvindica... i ben fet que fa!...

L'empresari gironí, l'empresari en general, sempre s'ha explicat, ha exposat les seves opinions, punts de vista, propostes i decisions. Però en aquesta agònica crisi que afecta a l'agònica situació de les empreses, l'empresari gironí, també l'empresari en general, però ara específicament el gironí, crida. I crida, suposo, per ser escoltat, per fer-se sentir si és que algú no l'escolta...

L'empresari gironí cridava ahir al vespre, dilluns 8 de juny a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, per boca de la FOEG en la jornada CRiT de l'empresari gironí, on el seu president va presentar el seu decàleg de reivindicacions per fer front a la crisi:

1.- Execusió de les infraestructures compromeses
2.- Injecció de diner en el mercat. Facilitar el finançament a les empreses i famílies
3.- Nou model del sistema fiscal. Reducció d'impostos
4.- Reforma del mercat laboral
5.- Simplificació dels tràmits burocràtics
6.- Reforma estructural del funcionament de l'administració local, autonòmica i estatal
7.- Finaçament just per Catalunya
8.- Eficàcia del sistema judicial, garantint la seguretat jurídica
9.- Potenciar la formació
10.- Aposta per l'educació i la cultura del treball i l'esforç, patrimoni de la nostra identitat

Des de Ripoll i el Ripollès, una representació empresarial de la UIER i l'AIJER, varem ser presents a l'acte, varem cridar i varem subscriure el decàleg. Els empresaris del Ripollès també cridem !!!!

Eleccions europees

Sant Eudald i el forat de Ripoll

Sant Eudald i el forat de Ripoll

Ja farà alguns anys -cap el 1997- vaig escriure un article a la premsa recordant el "El Forat" de Ripoll (the hole), aquell tuguri deliciós i fosc, enfonsat als baixos de la casa de Can Perla -a la Plaça Gran o del General Mola- on diverses fornades de joves ripollesos hi haviem passat els diumenges a la tarda i festes de guardar, incloses algunes nits de festa major i festes de final de curs. L'oportunitat d'aquell escrit va venir en fer referència a un altre forat, l'econòmic que tenia l'ajuntament de Ripoll en aquells moments per haver-se gastat diners dels pressupostos municipals que corresponien a ingressos de dubtós cobrament amb la qual cosa s'estirava més el braç que la màniga com es diu popularment... Recordava en aquell article als disc jockeys -que ara avui en diríem residents al forat : l'Albert, en Pere Jordi, en Rocky... als cambrers, els porters (en Forment i en Parramon (d.e.p)), i tots els que ens hi trobavem ballant, bevent, conversant... o fins i tot al privé del pis superior.

Enguany aprofitant les dates, vull tornar a parlar i recordar El Forat. A partir d'aquest any, segons diu l'equip de govern municipal, es preveu que molts dels actes de la festa major de Sant Eudald es puguin concentrar a la nova plaça coberta de La Lira, per tal d'estalviar el lloguer de l'envelat i restar a la vegada protegits de les inclemències sempre esperades de la meteorologia de maig. La plaça coberta de La Lira, amaga a sota un altre espai de grans dimensions pendent d'acabar i previst com a futur nou espai polivalent, cultural (sala d'art) i festiu. Aquest espai que s'intueix també una mica com un "forat" sota la plaça i vora el riu, em porta a fer una proposta pública de perpetuar la memòria d'aquella boite o discoteca El Forat per similituds i per proximitat.
La proposta que llenço és la d'anomenar al nou espai soterrani com El Forat en recordança d'aquella incipient discoteca-boite a 36 graons sota terra i que ja forma part de la història -i gairebé del llegendari- del jovent i de l'oci local de fa un grapat d'anys, i en memòria de tots els que hi varen ser (promotors, treballadors...) i de tots els que hi varem passar-hi hores i hores i hi varem viure moltes de les nostres primeres experiències de joventut (el primer cubata, el primer petó, la primera cigarrera, la primera farra, el primer ball lent, el primer........).

Les MATES també poden ser divertides

Les Mates també poden ser divertides...

Exercicis de matemàtiques de programació lineal, de 2n de Batxillerat

Endeutament

Endeutament a Ripoll

Quadre comparatiu de l'evolució del deute financer de l'ajuntament de Ripoll els darrers 5 anys.

La formalització de nous crèdits cada any, incrementa la quantitat de diners a retornar als bancs i caixes en concepte d'interessos i devolució del capital. En conseqüència la pressió fiscal en forma d'impostos directes que patim i paguem els ripollesos també va augmentant per poder fer front als pagaments del deute.

Malhaurament a tanta inversió i tanta pressió impositiva, els ripollesos no notem una millora substancial en els serveis, gairebé al contrari s'han anat degradant alguns com el servei de recollida d'escombraries :

Imatge dels contenidors a la reformada Pl. Sant Eudald, i al centre aquests dies passats.

Falses imatges

Falses imatges pirinenques

A la nostra comarca trobo que ha tingut molt poc ressò i transcendència el bluff en la utilització frívola i falsa d'imatges “de recurs” (adquirides a agències de fotografies) per a utilitzar-les en les campanyes promocionals en folletons i posters de la Costa Brava i el Pirineu de Girona i també en la pròpìa pàgina web del Patronat de Turisme de Girona.

I trobo que ha tingut poc ressò davant l'enganyifa garrafal que això pot suposar de cara als turistes i de cara als mercats emisors i per que al Ripollès -comarca del Pirineu de Girona- també ens hi juguem les garrofes en això. Com ha estat possible, doncs, que malgrat uns paratges excepcionals d'alta muntanya que aquí tenim, gaudim i oferim, ens hagin “colat” el gol de mostrar imatges fraudulentes de paratges canadencs en lloc des del Ripollès ? Que no va estar atent el representant actual del Ripollès al Patronat de Turisme de Girona quan li varen presentar la campanya ? Que no va estar amatent a preocupar-se per quins paratges del Ripollès s'hi reproduïen ? O a defensar aquesta o aquella imatge de tal o qual racó idíl.lic del nostre Pirineu nevat o verd ?

I tot aquest descomunal pastís mediàtic s'ha tancat sense dimissions ni vergonya, ni demanant perdó al sector, ni perdó a les comarques... recordo encara una campanya del partit del president que presideix el Patronat de Turisme de Girona que deia “som com som” ... i un “cap de turc”, una persona d'origen ripollès que n'ha acabat pagant les conseqüències o l'excusa perfecte per fer fora algú que no agradava al president del Patronat... en Francesc Lopez de Ribes de Freser.

I puc parlar-ne amb coneixement de causa. Vaig treballar al costat de'n Francesc Lopez, primer quan ell era conseller comarcal del Ripollès i jo com a secretari i gerent del Patronat de Turisme del Ripollès, després jo com a representant del Ripollès al Patronat de Turisme de Costa Brava – Pirineu de Girona, i del qual ella n'era aleshores el gerent. I conec per tant la seva excepcional pulcritud i el seu caràcter primmirat en el moment de confegir campanyes, elaborar folletons i material imprés, preparar la decoració i la imatge de l'estand del Ripollès o del Patronat al les fires de turisme : Saló de Turisme de Catalunya o al Fitur de Madrid, a Expovacaciones de Bilbao, a Toulouse, a València... amb quina delicadesa es preocupava de confegir un fons o banc de fotografies originals, amb quina delicadesa les mostrava per tal que entre tots els implicats triessim, amb arguments, defensant criteris tècnics i de representativitat de tots els sectors i les valls (de Ribes i de Camprodon),... les setmanes senceres que esmerçàvem a repassar i tornar a repassar aquest material per tal que ningú es pogués sentir ofés ni menystingut.... i ara paradoxalment ell ha estat la víctima laboral d'un gran frau o enganyifa fotogràfica del Patronat de Turisme de Girona, pel qual tants anys ha treballat.

Des d'aquí, permeteu-me la meva humil aportació a fer un homenatge al Francesc Lopez per la seva constant autosuperació en formació i en implicació al capdavant d'un tema que l'apassionava i pel qual va donar mitja vida.

I un suspens -de nota baixa- per la seva frivolitat i poca professionalitat començant pel president de la institució i acabant per l'actual gerent, i tots els que li permeten que s'aferri a un càrrec de tanta responsabilitat social -no només política- al capdavant de l'ens responsable en primera línia de la promoció i estímul d'un dels principals sectors econòmics de les comarques gironines, com és el turisme des del Pirineu fins a la Costa Brava.

L'Escola Vedruna Ripoll participa al PROJECTE GNOMON

Des de l'Escola Vedruna Ripoll participem al PROJECTE GNOMON

Amb els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Vedruna Ripoll participem al projecte Gnomon de reproducció de l'experiènica de mesura del radi de la terra portada a terme per primera vegada pel matemàtic i astrònom grec Eratòstenes fa més de 2000 anys.

L'activitat s'emmarca dins l'assignatura de matemàtiques i pretèn posar en evidència una de les utilitats de la trigonometria com a eina de mesura a escala astronòmica dins l'any internacional de l'astronomia 2009; es complementa així altres activitats dutes a terme dins l'assignatura com una introducció al funcionament dels GPS pel sistema de triangulació i una pràctica realitzada a través d'un joc de geocatching.

L'activitat de mesura del radi de la terra s'ha desenvolupat el dijous dia 26 de març conjuntament amb altres 900 escoles a nivell estatal, que hauran pres cadascuna les seves mesures de l'ombra que projecte un gnomon o indicador vertical; a partir de la mesura de l'ombra i l'angle d'inclinació solar obtingut es podrà calcular per triangulació una mesura indirecta del radi de la terra. L'experiència es desenvoluparà al pati de l'escola Vedruna Ripoll a partir de les 11h i fins el migdia.

La mesura obtinguda d'enviarà per via telemàtica a l'equip de coordinació estatal del projecte Gnomon per a ser publicada a la web de l'any internacional de l'astronomia 2009 : www.astronomia2009.es i a partir de la mesura presa per un altre observador de referència, en aquest cas situat al paral.lel 40º es deduirà la mesura del radi terrestre.

L'Are de Ripoll, alternatives

L'ARE de Ripoll i les alternatives
Plantejament d'altres propostes d'intervenció pública per part de l'Incasòl a Ripoll

Des del grup municipal de CiU hem adreçat un escrit al Conseller Nadal, en qualitat de màxim representant del DPTOP de la Generalitat de Catalunya en relació a la proposta d'ARE de Ripoll recentment rebatuda pel Plenari municipal per unanimitat des de tots els grups polítics.

Adjunto la transcripció de l'escrit.

Honorable Conseller,

Com ja sabreu, el resultat del procés de participació ciutadana celebrat el passat dissabte 24 de gener d’enguany a Ripoll va estar clarament contrari al projecte d'Àrea Residencial Estratègica: un 70,6% dels 875 votants es van pronunciar pel vot negatiu, mentre que només un 27,8% van votar-hi a favor. La participació va quedar fixada en el 10,1%, superant el llindar dels 450 vots establerts per donar validesa a la mateixa per acord dels partits polítics amb representació al consistori. El resultat va estar de 618 vots en contra, 244 a favor, 11 de blancs i 2 de nuls.

Després del clar resultat de la consulta, els tres grups municipals del consistori de Ripoll vàrem complir amb allò que havíem anunciat i vàrem aprovar en sessió plenària de 27 de gener, una al·legació per excloure Ripoll del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Àrees Residencials Estratègiques. Amb la decisió del Plenari per unanimitat, i a l'espera que el Departament de Política Territorial l'accepti i la respecti, voldríem posar punt i final al procés per a desenvolupar una Àrea Residencial Estratègica a la capital ripollesa.

El motiu d'aquest escrit, és que davant de l'exposat, als membres del grup municipal de CiU a Ripoll ens varen sobtar les seves declaracions posteriors a la consulta i a la decisió del plenari municipal, on textualment deia que s’ha de tenir en compte que hi ha un Decret Llei que empara l’actuació del govern, i que els municipis haurem de negociar les característiques d’aquestes Àrees Residencials Estratègiques perquè siguin possibles.
Si bé és cert que el Decret Llei al que Vostè es refereix dóna la potestat a la Generalitat de Catalunya per a actuar de forma supramunicipal, també és cert que enlloc del mateix s'esmenta la possibilitat d’actuar en sentit contrari a la voluntat de la ciutadania. En aquest cas, gosem demanar-li que, en un acte de responsabilitat política i de qualitat democràtica, vulgui retirar aquestes declaracions i accepti la voluntat del poble de Ripoll de no tirar endavant amb l’Àrea Residencial Estratègica.

Però el nostre grup municipal encara vol anar més enllà de forma positiva i constructiva, i veient que tant el Departament que encapçaleu com l'Institut Català del Sòl estan en tan bona predisposició per a impulsar mesures i inversions a la capital ripollesa, estem disposats a negociar amb el govern de la Generalitat una sèrie de mesures que creiem que poden ser viables de forma immediata, i el que és més important, que serien acceptades de bon grat per la majoria de la ciutadania.

Per un costat, l'INCASÒL ja és propietari d'unes parcel.les al nou sector de Ripoll anomenat Can Guetes i ja urbanitzat en la seva primera fase; pensem que hauria de ser prioritari començar la construcció i oferta d'habitatge protegit o de lloguer en funció de la demanda que es recull a l'oficina municipal d'habitatge.

Per un altre costat, l'Ajuntament de Ripoll ha adquirit recentment unes parcel.les al mig del barri vell, al Carrer Vinyes, que pensem podrien ser ofertades o cedides a l'Incasòl amb el compromís de construir nous habitatges de protecció oficial, atenent a la tipologia demandada i recollida a l'esmentada oficina municipal d'habitatge.

Un tercer element en joc hauria ser la negociació per part del Departament que presidiu i el mateix Incasòl, amb el Govern Central el traspàs de l'actual edifici i terrenys de la caserna de la Guàrdia Civil atenent la realitat actual del nombre d'agents que hi resideixen i la seva sobredimensió. Aquest espai ja està qualificat en el vigent nou POUM com a habitatge dotacional i per tant considerem també estratègica la intermediació i intervenció de l'institut Català del Sòl per a iniciar la seva construcció i oferta al més aviat possible.

Un quart aspecte podria ser la intervenció de l'INCASÒL en la construcció i promoció de l'habitatge protegit -o en els terrenys objecte de cessió a l'ajuntament- en les noves àrees en desenvolupament a partir del nou POUM com ara el sector de l'antiga empresa tèxtil Filpur, la zona de La Torre, el Carrer 27 de maig...

En cinquè lloc caldria esmentar la possible intervenció pública en la conversió a habitatges de protecció oficial d'alguna de les fins a 31 noves promocions d'habitatges a Ripoll que estan en construcció o aturades degut a la manca de finançament per a finalitzar-les o la manca d'expectatives de venda. Hem comptabilitzat projectes de fins a prop de 170 habitatges en aquesta situació.

En sisè lloc, també ens sembla coherent demanar la intervenció de l'INCASÒL atesa la bona predisposició a actuar a Ripoll, al nou sector industrial de La Barricona, on en aquests moments amb la urbanització ja acabada, hi ha unes 12 parcel.les disponibles; amb l'agreujant que l'ajuntament de Ripoll havia fet previsions de venda en el pressupost municipal del 2008 contemplant els pertinents ingressos que no s'han materialitzat però que en canvi sí que s'han gastat com a despeses. La compra i promoció d'aquests terrenys per part de l'Incasòl podria ajudar a l'ajuntament a solventar una situació financera dificil en aquests moments.

En darrer lloc, també ens atrevim a proposar una nova actuació en l'àmbit de la promoció pública de sòl empresarial o industrial. El sector de la Carretera de Les Llosses, al sud de Ripoll, ja fou objecte de defensa durant el procés d'exposició i aprovació inicial del POUM per part del nostre grup municipal, que fou rebatuda amb els arguments de ser un sector inundable; de fet els mateixos arguments d'inundabilitat que afecten la zona de La Preparación Textil, SA i on malgrat aquest fet i imposant mesures correctores s'hi havia previst la promoció de l'Àrea Residencial Estratègica per part del Departament que presidiu.

Per tant, pensem en un projecte de nova Àrea Empresarial Estratègica que amb les mesures correctores adients i necessàries podria situar en el mercat d'oferta pública de sòl empresarial i industrial un sector on ja tradicionalment des de fa anys s'hi han ubicat algunes activitats empresarials, normalitzant a la vegada l'activitat de les empreses existents i en una situació estratègica davant l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll i de baix impacte paisatgístic.

Els membres del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Ripoll som conscients que la vostra tasca al capdavant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques no és fàcil, però volem incidir en la necessitat que des del govern de la Generalitat es desenvolupin les mesures concretes, racionals i correctes per a cada municipi.

Entenem que les Àrees Residencials Estratègiques puguin esdevenir una solució acceptable a la manca de vivenda assequible en algunes ciutats catalanes, però li podem assegurar que aquest no és el cas de Ripoll, on fa pocs mesos es va aprovar definitivament el nou planejament urbanístic que ja preveu d'acord amb la legislació vigent suficients bosses d'habitatge protegit en les noves zones a desenvolupar i que s'han d'afegir al que s'ubica en les zones actualment en desenvolupament.

A l’espera de la seva comprensió i col·laboració us saluda molt cordialment,

Jordi Munell i Garcia
Portaveu del grup municipal de CiU

L'encís del desert...

L'encís del desert...

Amb el company Pep Busquets oferim per aquest 2009 una nova proposta per oferir a tots els afeccionats al 4x4, però també a tots aquells que alguna vegada han somniat -com nosaltres mateixos- passar uns dies al mig de l'espectacle sublim i meravellós del desert magrebí, a tocar de la frontera amb Argèlia, en mig d'un mar de dunes, recorrent paisatges de civilitzacions antigues, vestigis d'un passat que es perllonga encara en el present d'uns pobles nòmades, perduts de la pressa i l'estrés de la nostra civilització.... oblidar-es uns dies de la crisi en mig del silenci del vent del desert... en mig d'una gent que ens acullirà com si fossim de la seva família a les haimes i a casa seva, perdre's per uns mercats de productes locals encisadors...



Un programa assequible en preu i assequible a tots, amb la dificultat controlada, amb guies locals que ens acompanyaran i ens ajudaran, amb ajuda mecànica puntual si cal, gaudint d'uns bons serveis hotelers i ajudant, també perquè no, als autòctons amb la nostra aportació al desenvolupament d'un sector turístic.

Us hi volem convidar.

Suport al sector empresarial del metall

Suport al sector empresarial del metall català

Aquesta setmana, el dia 10 de febrer, s'ha celebrat a Barcelona l'acte reivindicatiu de tot el sector empresarial del metall a Catalunya davant la situació econòmica que patim. En el marc d'aquest acte, vaig demanar la presència simbòlica de l'alcaldia de Ripoll tenint en compte el pes històric de la nostra vila en la proto-industrialització de Catalunya i el pes específic que hi va tenir -i que encara té en el present- el sector del metall (les fargues, la fabricació d'armes i claus...).

Ho vaig fer de forma solemne, a través d'una moció a l'ajuntament per a donar-li més rellevància i formalisme. Sóc conscient que és una demanda plena de simbolisme i que no volia amagar un fort reconeixement a tots els empresaris d'un dels sectors que actualment estan creant el major nombre de llocs de treball a Ripoll i el Ripollès i donant el major percentatge de producte interior brut de la nostra vila i comarca. També em vaig oferir personalment per a acompanyar l'alcaldia en aquest acte de suport i representació, per fer pinya al voltant d'una situació que ens preocupa a tots els representants polítics municipals.

El contingut de la moció es transcriu així :


Actualment el sector del metall a Catalunya concentra uns 300.000 treballadors i genera el 12% del PIB català; aquest sector travessa una situació de crisi sense precedents. Des de la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona han cregut que davant la situació en que les administracions públiques no prenen ni compleixen mesures d'actuació efectives per fer front a això només els resta manifestar-se públicament.


Amb aquesta finalitat, la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona, ha convocat una CRIDA DEL METALL CATALÀ amb un acte a celebrar a Barcelona el proper dia 10 de febrer. Amb aquest acte públic es vol demostrar la unió del metall, reivindicar la seva importància en l'economia i exigir mesures urgents de suport al sector. L'acte tindrà lloc el dia 10 de febrer de 2009, de 18:00 a 20:00 hores, al PALAU DE CONGRESSOS DE CATALUNYA a Barcelona (Av. Diagonal, núm. 661-671), amb el següent guió :

• Lectura i signatura d'un document reivindicatiu, que es lliurarà posteriorment a autoritats, entitats empresarials i mitjans de comunicació.


• Presentació de ponències de 4 empresaris representatius del sector.

Davant de l'exposat, des del Grup Municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem :

• Que l’alcaldessa de Ripoll o el regidor en qui delegui i en nom de l’Ajuntament de Ripoll, com a institució i en representació del poble “bressol de la industrialització de Catalunya” i com a capital d’una comarca industrial que sempre ha estat pionera i capdavantera en el sector del metall i que concentra encara bona part de la seva activitat industrial i empresarial en aquest sector, s’assisteixi en aquest acte de suport al sector del metall català.

La resposta ha estat d'aquelles que fan història, segellada el mateix dia 10 per a no poder tenir rèplica, m'explica llargament que no se l'hi escau com a alcaldessa participar en un acte dirigit i per a empresaris de Catalunya, que per assistir a la convocatòria li cal omplenar un full de registre per internet on ha de constar l'empresa que representa, que la moció no s'escau per que quan es discuteixi ja s'haurà celebrat l'acte, que ara no és hora de cercar culpables a la crisi, que és hora de deixar de banda absurdes diatribes sobre qui pot tenir més culpa de la crisi, que és hora de fer front units a les dificultats sorgides en moments de crisi, que...

Jordi Munell

Febrer 2009

Are de Ripoll, i la consula popular

Extracte de la intervenció de Jordi Munell al programa Taula Oberta de Televisió del Ripollès en relació a la consulta popular sobre el projecte d'ARE al sector de la Preparación Textil.

Canvi climàtic còsmic

Canvi climàtic còsmic

Amb motiu de la celebració de l'any internacional de l'astronomia 2009, torna a ser notícia d'actualitat tota una teoria alternativa -o si més no complementària- a l'explicació del canvi climàtic com a conseqüència de les emissions de CO2 producte de l'increment de l'activitat tecnològica humana sobre la terra.

Aquesta teoria explica l'increment de la temperatura mitjana del planeta terra per l'acció dels raigs còsmics formats per les explosions de supernoves galàctiques i que penetren a la nostra atmostera terrestre i actuen en la formació dels núvols baixos. Els núvols baixos són els responsables de refredar la superfície de la terra per reflexió de la llum solar; a més núvols baixos, major reflexió i menys calor solar arriba fins a la superfície. A més raigs còsmics és més gran la formació de núvols baixos.

En aquest anys actuals, l'arribada de raigs còsmics és menor que en dècades precedents de principis del S. XX i per tant s'observa un increment progressiu de la temperatura de la terra. El paper del Sol, és principal en aquest fet, doncs l'anomenat vent solar -proposat pel físic Eugene Parker els anys 50 del segle XX- és l'agent regulador de la quantitat de raigs còsmics que penetren a travès de l'escut magnètic terrestre; a part de la seva acció tèrmica directa.

Aquesta teoria explica i interpreta perfectament les époques històriques i a escala còsmica de glaciació i calentament de la terra a partir del deambular del Sol i el sistema planetari dins la galaxia en els darrers mil milions d'anys (més de 20 voltes respecte el centre de la Via làctea). La teoria no desestima en cap cas el paper de l'acciò humana contribuint al calentament global, en tot cas posa en dubte quina de les dues causes és la més important.

Per tal de recabar informació i contrastar aquesta teoria, la NASA des de fa uns anys va posar en marxa els instruments del programa CERES -Clouds and the Earth Radiant Energy System- (els núvols i el sistema d'energia radiant terrestre), embarcats en els satèl.lits AQUA i TERRA. Els CERES medeixen la quantitat de calor i de llum solar en els sensors per comparació en àrees ennuvolades o clares del planeta. Aquestes mesures permeten als científics determinar com actuen els núvols en el calentament i refredament de la supertície terrestre, i com estant canviant els núvols per acció de l'activitat humana a la terra.

El programa CERES es complementa des de fa 12 anys amb les observacions anomenades Verdaderes, des de terra, fent coincidir l'observació visual amb el pas dels satèl.lits; aquestes observacions terrestres es varen popularitzar a través del programa participatiu S'COOL (Students Cloud Observations On-Line – observacions estudiantils dels núvols-). Aquest passat dia 13 de gener s'ha celebrat el dia mundial d'observació.

Des de la meva vessant educativa, vaig promoure que el grup d'alumnes de 4t d'ESO del curs 2007-2008 de l'Escola Vedruna Ripoll, dins de l'assignatura de Meteorologia, s'impliqués en el programa S'COOL de la Nasa realitzant observacions verdaderes des de terra durant els mesos de gener i febrer del 2008, i reportant les dades obtingudes al programa CERES de la NASA a través de la web interactiva. Una petita i modesta contribució a l'estudi d'aquesta teoria còsmica, però a la vegada una gran oportunitat per a conscienciar els nostres joves de les evidències i conseqüències del canvi climàtic o calentament global que estem patint.

No juguem amb les coses de menjar !!!

No juguem amb les coses de menjar !!!

Cap a l'Argentina

El camió de RallyRaid Services embarca cap a Argentina

El Man 6x6 de l'empresa ripollesa RallyRaid Services va embarcar aquest dijous a la nit des del port francès de Le Havre en direcció cap a Argentina, després de superar satisfactòriament les verificacions tècniques i administratives com a vehicle d'assistència T5 de l'equip TRIORACING, de Nantes. El camió porta el dorsal 757.
El camió, que ha estat cedit per a aquesta prova a l'equip del conegut pilot Jean Noel Cournuaille (JNCO organisation) , serà pilotat per Pascal Patureau, qui va estar a Ripoll fa unes setmanes per familiaritzar-se amb el vehicle, amb el qual disputarà aquesta cursa que substitueix el tradicional Rally Dakar, organitzat per ASO.
Es pot seguir el dia a dia de l'equip a través de la web : http://www.trioracing.com/

Entrevista a Jordi Munell

'Pagarem els projectes d'aquest consistori -com La Lira- durant les cinc properes legislatures'

El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) de Ripoll, Jordi Munell, suspèn en una videoentrevista concedida a ElRipollès.info la gestió de l'equip de govern. En aquest sentit censura que 'caldran cinc legislatures per pagar els projectes de l'actual consistori', especialment el cas de la Lira. També reafirma la crítica a Teresa Jordà, una alcaldessa que segons Munell, es 'continua amagant i depèn totalment del PSC'. Respecte a la situació econòmica recorda que si la Barricona s'hagués impulsat el 2003 actualment hi hauria una cinquantena de llocs de treball més i que el lideratge de Jordà en el cas de les inversions de Comforsa va ser fruit d'una 'saccejada' per part de CiU.

http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=7187

L'ARE de Ripoll

L'Area Residencial Estratègica (ARE) de Ripoll; procés participatiu ?

Estem dins el període l’exposició al públic del projecte d’ARE que preveu la Generalitat a través de l'INCASOL als terrenys del Pla (antiga Preparación Textil) ; des del 20 d'octubre i durant 45 dies.

Des del grup municipal de CiU, ja varem alertar al llarg del llarg procés de l’aprovació del POUM que el conveni que aleshores es preveia no s’havia adjuntat en la documentació entregada als vilatans que sol.licitaven una còpia del POUM, ni tampoc era accessible des de la informació publicada a la web. Aquell conveni i la proposta del POUM no es varen discutir en cap fase de la participació ciutadana malgrat la importància que la reforma d’aquest sector de 5,5 Ha. suposa per al futur immediat de la nostra vila; havent-se perdut oportunitats per a altres propostes alternatives i de ben segur molt interessants per aprofitar aquesta zona.

Aquesta mateixa argumentació serveix en aquests moments de període d’exposició al púbic del projecte d’ARE.

La solució proposada en el POUM amb 420 nous habitatges suposava densificar i massificar la zona de l’eixample urbà de Ripoll de l’anomenat barri de la crta. de Barcelona sense preveure les necessàries solucions complementàries de serveis, equipaments i aparcaments. Es podria pensar en que es planteja crear una nova “ciutat” de 420 habitatges dins el barri. La proposta actual de l’ARE amb 489 habitatges incrementa encara aquestes sensacions.

El model del POUM recent aprovat i vigent - tant en l’anàlisi socioeconòmic com en la definició de criteris i objectius generals de planejament- no justifiquen la necessitat de creació d’aquest sector de creixement amb 489 nous habitatges en un curt termini de temps; ni el període de vigència del Planejament actual.

Extret del document 1, anàlisi socio-econòmic per al POUM 2006 de Ripoll

A més a més, la proposta de l’ARE pot comportar un perill de monopoli : La creació d’un poligon com el de la Preparació Tèxtil pot generar la concentració en unes soles mans del 80% del creixement futur de Ripoll i en uns dels terrenys de millor situació de la població; així com de la seva gènesi de construcció posant en perill la competitivitat de les empreses locals constructores i de serveis complementaris (enguixadors, llauners, fusters, instal.ladors...)

Si la proposta del POUM ja plantejava una sobre-elevada densitat : 85,5 Hab/Ha la proposta de l’ARE actual sobrepassa aquesta i la situa en 91 hab/Ha.

Davant de tot l’exposat des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem que s’obri un procés participatiu obert a entitats, col.lectius i professionals de la vila per a debatre el model que es consideri millor pel sector del Pla, que s’obri una exposició al públic amb el projecte que ha presentat la Generalitat, i que s’obri una consulta popular sobre la conveniència d’aprovar o al.legar la proposta presentada d’actuació en aquesta ARE.

Ripoll, novembre de 2008
.

Tornasol Aventura

Tornasol Aventura en la llista per rebre turistes xinesos

L´empresa ripollesa Tornasol Aventura torna a aperèixer per tercer any a l´actualització de la llista d´agències de viatges de la Comunitat Europea per a la recepció de grups de turistes xinesos.
Recordem que s´ha acabat el procés d´actualització del llista i que aquest ja es a mans del Govern xinès, de la delegació de la Comissió Europea a Pekin, i dels consulats de l´Estat espanyol a Pekin i Shangai.

Nau de transició

Així volen promoure el creixement i creació d'empreses ?

CiU de Ripoll denuncia en aquesta al.legació que Ripollès Desenvolupament pretengui fer negoci a costa dels emprenedors i empresaris en un moment com aquest en què caldria estimular la creació i consolidació d'empreses a casa nostra.

En data 20 d’octubre de 2008 va sortir publicat al BOP núm. 202 l’anunci del Consorci Ripollès Desenvolupament sobre aprovació del plec de clàusules administratives i convocatòria per a la concertació d’arrendament de la nau de transició amb opció a compra; i en data 21 d’octubre de 2008 ha sortit publicat al DOGC núm. 5240 el mateix anunci.

Segons especifica el mencionat anunci, per mitjà d’aquell s’exposa al públic el plec de clàusules administratives particulars per un termini de 20 dies naturals per tal que les persones interessades formulin les al·legacions i reclamacions que estimin pertinents.

En aquest sentit, des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll ens plau exposar que davant la delicada situació econòmica i social que vivim a la comarca del Ripollès afectada per la crisi global però amb situacions locals com l’ARE i l’acomiadament de treballadors a la firma Casals, el recent tancament de la tèxtil Colorfil, la no renovació de contractes a la tèxtil Fil Genesis, la manca d’inversions productives a Comforsa denunciada pels sindicats, l’endarreriment de la implantació d’iniciatives empresarials al sector de La Barricona i les dificultats d’accedir a finançament actual amb què es troben les empreses i emprenedors, l’endarreriment sense previsió de l’arribada del doble carril de la C-17 a Ripoll, i altres incidències que afecten de ple a la socio-economia de Ripoll i de la comarca, considerem imprescindible que des del Consorci públic-privat Ripollès Desenvolupament es promogui l’accés a naus per a noves iniciatives empresarials i el creixement o transició d’iniciatives ja endegades.

Considerem que aquesta promoció s’ha d`efectuar –especialment en aquests moments de situació econòmica delicada- de la forma més accessible i facil possible per als empresaris; en aquest sentit i davant el Pressupost base de licitació estipulat per a la nau de transició situada al Poligon de Niubó per un Import total del preu de lloguer de 3,5€/m2 construïts més l’IVA i el preu d’adquisició de la Nau fixat en 580.000,00€ és sobredimensionat tenint en compte :

· el preu al que Ripollès Desenvolupament va comprar la nau (500.000 €) i que no es tracta d’obtenir beneficis a costa de les iniciatives empresarials.
· la funció social que podria efectuar el Consorci oferint aquesta nau a un preu altament competitiu respecte els preus de mercat d’altres comarques per tal de fomentar la implantació o ajudar a la consolidació i creixement (transició) d’iniciatves empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia.

En aquest sentit ens plau AL.LEGAR :

Que des del Consorci Ripollès Desenvolupament es reconsideri el preu de lloguer i de venda a la baixa de la nau de transició del Pla de Niubó estipulant unes condicions d’accés preferents a la licitació per a aquelles iniciatives empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia local i comarcal.

Ripoll, octubre de 2008

La Lira

La Lira, i encara 96.000 euros més !!!

Aquest octubre l'equip de govern per resolució de l'alcaldia de data 13 d'octubre va aprovar l'enèssima actualització de preus de la plaça coberta i espai públic La Lira, per uns 96.000 euros més.

L'històric d'inversions en aquest projecte, hores d'ara és el següent :


Detall Euros costos a LA LIRA

Compra 48.000
Expropiacions 252.000
Indemnitzacions 107.124
Enderroc 345.073
Projecte habitatges 1999 26.375
Despeses 10.169
Tractament lateral 91.900
ASMITEC 9.471
Projecte tractament lateral 5.247
Espai públic La Lira 842.588
Sala polivalent 1 320.450
Increment cost sala polivalent 1 65.130
Sala polivalent 2 332.500
Mobiliari Sala polival. 255.271
Passera peatonal 367.429
Projectes 70.782
Indemnitzacions veïnals 6.140

Aquí hi cal afegir :

l’obra que es va contractar d’urgència el novembre-desembre 2007 per a consolidar el formigó a La Lira per abandó de l'empresa constructora. Per import de aprox. 70.000 euros.

PLENARI de Març de 2008 : actualitzacio dels preus del que falta per executar a La Lira :
Aprox. + 330.000 euros més.

Resolució d’alcaldia de 13 octubre 2008, actualització de preus de la PASSERA PEATONAL LA LIRA per + 96.117 euros més

La vida a Ripoll, nova tira còmica

La Vida a Ripoll, nova tira còmica del grup de CiU a l'ajuntament.

Ripoll, cost d'oportunitat

Ripoll, costos d’oportunitat

S’anomena en economia, ara que se’n parla a diari arrel de la crisi global i els seus efectes locals i familiars, el COST D’OPORTUNITAT el valor o cost monetari -o no- que té o tindria allò que no es tria quan es pren una determinada decisió econòmica.


A tall d’exemple proper, si tenim un euro per esmorzar i podem escollir entre un donut (0,75 eur) o un croissant (0,90 eur), a l’escollir el donut deixem de comprar i de menjar el croissant, és a dir que el fet de triar el donut ha tingut un cost d’oportunitat de 0,90; per que un cop hem triat el donut ja no podrem comprar el croissant.

Si aquest concepte simple però ple de significat l’apliquem a l’economia local de Ripoll podriem reflexionar sobre alguns dels costos d’oportunitat que han tingut decisions de la política local dels darrers 5 anys.

Per exemple, quan es va decidir l’any 2003 endarrerir el projecte d’urbanització del C/ 27 de maig (el Sr. Terradellas (aleshores regidor d’urbanisme) en un Plenari municipal va dir textualment, que ho tenia "parat" per que no ho veia clar...) té el cost d’oportunitat d’allò que ara no es podrà fer –ara mateix és un mal moment per a edificar pisos i vendre’ls- i per tant els qui han suportat les contribucions d’urbanització no les podran materialitzar d’immediat, o els que han fet el projecte de les cases no els podran materialitzar. També es deixaran d'ingressar durant aquest temps per part de l'ajuntament les contribucions (els IBI) de tot el conjunt de nous pisos de la zona que ara no s'han construit.

Continuant amb els exemples. Quan es va decidir el 2003 paralitzar el polígon del sector La Barricona (amb els arguments que calia refer el projecte dels accessos que ha acabat essent semblant al que hi havia, o per que l’Agència Catalana de l’Aigua encara no havia engegat les obres dels col.lectors en alta previstos en el Pla de Sanejament Urbà de Catalunya del 2002, o per que no es posaven d'acord amb la voluntat del grup de IC-Verds de preservar les planes agricoles i no "malmetre-les" amb més poligons generadors de llocs de treball) això ha tingut per Ripoll un cost d’oportunitat de les empreses que no hauran pogut instal.lar-s’hi en aquests anys que han passat i que per tant han deixat de crear llocs de treball, han deixat de pagar els impostos (IBI, IAE si facturen més d'un milió d'euros…), i han deixat de crear riquesa en el teixit socio-econòmic, o han deixat d'invertir en la construcció de les naus, diners que han "perdut" els hipotètics constructors d'aquelles... o també són cost d'oportunitat els diners de subvencions Leader Plus que haurien tingut les empreses que s'hi hauríen instal.lat (recordem que Ripollès Desenvolupament ha retornat recentment uns 150.000 euros per manca de justificació o de projectes a subvencionar).

Pensem ara, finalment en :

1.- el cost d’oportunitat d’escollir tirar endavant el projecte de plaça coberta a La Lira amb un cost superior als 4 milions d’euros. Quin cost d’oportunitat té ? tot allò que s’ha deixat de fer a Ripoll per haver invertit aquests milions a La Lira. Hi pensem una mica entre tots ?
2.- el cost d'oportunitat d'escollir tirar endavant el projecte d'Àrea Residencial Estratègica als terrenys de la Preparación Textil. Quines actuacions es deixen de fer ? el nou Centre d'Assistència Primària, un recinte firal permanent, naus per a emprenedors, serveis per a la gent gran i els infants del barri de la Crta. de Barcelona ?

CiU Ripoll i la fundació Eduard Soler

La Fundació Eduard Soler, la postura de CiU Ripoll

El grup municipal de Convergència i Unió a l’ajuntament de Ripoll varem sol.lcitar formalment per escrit a principis d’agost informació a l'alcaldessa de Ripoll en qualitat de videpresidenta, en relació a la darrera reunió del Consell Econòmic i Social de la Fundació, per a conèixer els projectes en curs i futurs que s’acometien.

A principis de setembre i davant el caire de "in crescendo" que estaven agafant les coses davant les declaracions reiterades a la premsa del dimissionari director general de la Fundació, la inclussió formal d’un punt a l’ordre del dia Plenari municipal de setembre, en el qual l’alcaldessa en quailitat de vicepresidenta de la fundació informés al Plenari sobre la situació actual i rebatés públicament les declaracions publicades en el sentit que s’estaven malversant els fons i la memòria del fundador.

De la mateixa manera, vàrem adreçar-nos per escrit al president de la Fundació, demanant-li una entrevista formal per a conèixer de primera mà el posicionament davant el que estava passant i a la vegada tenir informació sobre el funcionament, projectes en curs i futurs.

La reunió amb el president Sr. Solà la varem mantenir el dia 26 de setembre; en el Plenari del 30 de setembre es va incloure el punt en l’ordre del dia sol.licitat. En aquest punt, l’alcaldessa va llegir el manifest fet públic per la Fundació Eduard Soler i subscrit pels seus patrons actuals i fundadors, així com pels organismes i ents que formen el seu Consell Econòmic i Social, desmentint de forma pública i oficial (el Plenari municipal és el màxim òrgan de representació de l’ajuntament) les afirmacions i informacions publicades de boca del dimissionari director de l’Escola de Treball del Ripollès.

El grup municipal de Convergència i Unió va subscriure en el Plenari aquest manifest llegit per l’alcaldessa, després d’escoltar les explicacions i informacions facilitades pel president de la Fundació, i després d’un intens debat intern sobre la nostra posició. En aquesta decisió va primar més –una vegada més- el nostre sentit de la responsabilitat com a força política majoritària i que va rebre un major nombre de vots a les eleccions del 2007, que no l’erosió puntual i aquesta vegada facil –una vegada més- de l’equip de govern bipartit i la seva alcaldessa. Va primar més pensar en el futur de Ripoll i en el futur del llegat del Sr. Eduard Soler que els interessos merament polítics o partidistes. Va primar més un tarannà de corresponsabilitat política en el futur de Ripoll, en els projectes en curs, en els projectes que s’obren als nostres fills i nets, que no el sentiment de revenja o de resentiment que inspiraven moltes de les declaracions llegides a la premsa i que després es varen poder escoltar al Plenari.

També cal reconèixer que ens va saber greu que ens acusessin o titllessin des del públic assistent i de forma indiscrimida de polítics deshonestos per aquest nostre posicionament i malgrat la manca d'informació que hem patit com a representants municipals. Nogensmenys els nostres militants, simpatitzants i persones integrants de la candidatura de CiU a les eleccions municipals del 2007 que tenen facilitat el seu email al grup municipal varen rebre amb puntualitat una còpia del manifest fet públic per la Fundació Soler. Els demés militants de CDC i UDC interessats en el tema varen poder assistir a la reunió mensual del passat dia 9 d'octubre i encara podran tenir major informació de mà del patró fundador, cosignant del manifest i ex-alcalde de Ripoll, Eudald Casadesús en el transcurs de l'assemblea local de CDC que celebrarem el proper dia 30 d'octubre.

Des del grup de Convergència i Unió varem aprofitar, però, per a reclamar major informació en relació a la gestió de la Fundació Eduard Soler, que malgrat reconèixer el seu caràcter privat, té 3 patrons nomenats des de l’administració pública local; que malgrat acceptar el seu caràcter privat suscita i suscitarà reaccions populars entre els vilatans que sentim com a nostre aquell llegat; tal i com ho mostrava la sala de plens plena de gom a gom de ripollesos inquiets.
Varem també recordar que al Plenari de desembre de 2004 la pròpia alcaldessa va comprometre’s a crear una comissió de portaveus dels grups polítics municipals per a informar periòdicament sobre la gestió i projectes de la Fundació i que no s’ha acomplert.

Varem recordar que ja el passat mes de novembre de 2007, varem sol.licitar informació al Plenari sobre la reestructuració del Centre Tecnològic Eduard Soler rebent una minsa i pobre resposta. En definitiva varem reclamar un compromís a prendre en aquest mateix Plenari de setembre per a evitar que en el futur es puguin repetir situacions com la que ara estem visquent per la manca d’informació institucional.

CiU de Ripoll demana prudència en la despesa

CiU de Ripoll demana prudència i contenció en la despesa pública de Ripoll

El grup municipal de CiU ha fet arribar a l'alcaldia de Ripoll la seva preocupació davant les noticies econòmiques locals i recordar-li el principi de prudencia en l’execució del que resta de pressupost municipal per als mesos que venen; intentant maximitzar l’estalvi en la despesa.

No és cap secret que el ritme de llicències de construcció i obra ha baixat considerablement respecte els anteriors exercicis i malgrat aquest fet que a principis d’any ja s’intuïa i era previsible, en el projecte de pressupost municipal per al 2008 es va continuar dotant amb el mateix nivell d’ingressos per aquest concepte.

Així mateix en el Capítol 1 del pressupost, el que correspon als ingressos per impostos directes es va incrementar respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals un puja del 8,5%. Ja varem alertar que semblava un increment poc racional o fiable dels ingressos, més pensat com una formula per senzillament ajustar els ingressos a les despeses previstes per l’acció de govern.

Com ja varem alertar també amb motiu de la discussió del pressupost 2008 la no contenció de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, que superava l’estabilitat pressupostaria pel 2008, establerta en 707.000 € ha provocat una forta carrega financera que fa que s’hagi de retallar considerablement les despeses ordinàries i que això es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble i del mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, … I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció (museu, biblioteca, La lira, nou pavelló, …) tindran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir.

CiU de Ripoll davant la situació de l'economia

Mesures davant la situació de l'economia a Ripoll

El grup municipal de CiU a fet arribar la seva preocupació a l'alcaldessa davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila en els mesos precedents; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

CiU ha recordat a l'alcaldessa que quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb l'acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002 i que hores d'ara encara no és operatiu ni sembla que ho sigui a curt termini. Serà massa tard ?

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer :

o quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil,
o en quina situació es troba el polígon industrial comarcal
o altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.
o precisar les necessitats d’inversió a Comforsa i garantir la seva viabilitat industrial futura.

El grup municipal de Convergència i Unió també ha volgut plantejar com sempre en positiu i amb ànim constructiu a alcaldessa algunes mesures excepcionals a nivell local com ara :

· oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; si cal amb cessió a termini, sense inversió inicial a canvi d’unes condicions de permanència o de creació de llocs de treball.

· valorar la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors al secor La Barricona, completant el 100% del projecte. Si cal es pot buscar finançament alienant la parcela de cessió municipal del sector de Castelladral o altres béns patrimonials per a invertir en les naus per a emprenedors.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les 2+1 naus de transició que promou el Consell Comarcal i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als empresaris-emprenedors.

· Demanar a l’alcaldessa –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte fundacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

· A nivell turístic activar el projecte de connexió de la Ruta del ferro i la Ruta del Carrilet, redactat per la Diputació, i que es troba només pendent de la cessió dels terrenys per part dels ajuntaments de Sant Joan i de Sant Pau. Aquest fet permetria dinamitzar un element singular i d’alta potencialitat turística com la via verda mês llarga d’Europa, que connecta els Pirineus amb el Mar. Situar a l’interior de Ripoll el punt d’atenció i servei d’aquesta ruta (per exemple proposta presentada a les antigues cotxeres del ferrocarril).

· Contribuir a dinamitzar el sector comercial i de serveis turístics posant en marxa noves iniciatives que a similitud del Mercadal del Comte Guifré engegat el 1999, aportin de forma periòdica (per exemple cada 2 mesos) una gran afluencia de visitants : per exemple es podria parlar del mercat del rovelló i del bolet de tardor, la fira de vehicles d’ocasió (de la qual se’n va fer una primera ocasió), la fira-mercat d’ocasió de material d’esquí i muntanya, la fira d’embotits i productes artesanals del Ripollès i el Pirineu (mel, mató, formatges, embotits, patates…), …

Carta Montilla

Carta al President Josep Montilla


Hble. Sr.,

El grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila. Per un costat la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina. En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara s’ha presentat un ERO de Tallers Casals Herramientas; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

L’expedient presentat per part de Tallers Casals Herramientas afecta a 79 treballadors que ja estaven inclosos en un expedient anterior del passat mes d’abril i la deslocalització de la producció d’aquesta empresa comportarà l’afectació també d’una xarxa important de petits tallers auxiliars.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la seva recent visita presidencial a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses

En época del president Maragall quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va mantenir conjuntament amb l’alcaldia una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé demanant-li el compromís del Govern per oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.





Des del grup municipal de CiU pensem que una aposta únicament turística de la vila amb els projectes que s’estan gestant com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials i ens condemnen a la descapitalització humana i cultural d’aquesta vila i comarca bressol de Catalunya.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar el compromís del Govern que presidiu també amb els projectes “productius” com el polígon industrial comarcal i prendre altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila i comarca, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard. Una bona mesura seria seguir l’exemple recent de la vostra entrevista amb els responsables de la firma Pirelli; doncs el màxim accionista de Tallers Casals Herramientas és l’empresari italià Sr. Pozzo.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar de prendre mesures excepcionals davant el recent ERO de Tallers Casals Herramientas, tant pel que fa al seu estudi acurat i la seva justificació per part del Departament de Treball, com també oferir a les noves iniciatives empresarials el sòl industrial o naus de Ripoll i el Ripollès (algunes promogudes per organismes públics locals com l’ajuntament de Ripoll o el consorci Ripollès Desenvolupament per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.



Jordi Munell

Ripoll, 23 de juliol de 2008
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Ajuntament de Ripoll

Carta a l'alcaldessa

Carta a l'alcaldessa de Ripoll

Il.ltre. Sra.,

El grup municipal de CiU us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

Com bé recordareu quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb aquesta acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil, en quina situació es troba el polígon industrial comarcal i altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tracicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar com a alcaldessa mesures excepcionals a nivell local com ara : oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; fins i tot valorant la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

També us proposem de prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors i de transició que promou l’ajuntament i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als emprenedors.

Finalment també –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- us demanem de treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte funcacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

Jordi Munell
23 de juliol de 2008

Oportunitats perdudes ??

Més oportunitats perdudes per Ripoll ??

Ja farà alguns mesos, durant les reunions de discussió del POUM entre la seva aprovació provisional i la inicial, el regidor d’urbanisme Sr. Eudald Casas va comentar que hi havien alguns contactes amb una empresa del sector forestal possiblement interessada en adquirir terrenys a Ripoll o rodalies i que podria arribar a generar entre 30 i 40 llocs de treball. També s’ens va informar que per la seva activitat podria emplaçar-se en sòl rústic i que necessitava prop de 100.000 m2 de superfície.

Atès l’interès que aquest tema suposa per Ripoll i comarca en uns moments de recessió de l’activitat econòmica industrial més tradicional; atès que aquesta implantació d’una empresa en un sector que contribueix a diversificar l’economia suposaria la potenciació del sector primari comarcal, i vista la resposta que el Consorci Ripollès Desenvolupament va efectuar recentment en relació a que s’havia fet tot el possible en diferents municipis de la comarca però que no s’havia pogut trobar cap propietari interessat a vendre sòl per a la instal.lació d’aquesta empresa.

En aquest sentit, des del Grup Municipal de Convergència i Unió hem demanat a l'alcaldia com a responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament quines gestions, reunions, visites... i per part de qui i en quines dates; s’han efectuat des de l’Ajuntament de Ripoll amb la finalitat de poder col.laborar a localitzar terrenys i facilitar la implantació d’aquesta empresa forestal a Ripoll o en algún municipi de les rodalies.

En el mateix ordre de coses, hem demanat a través del grup comarcal de CiU al Consell Comarcal quines previsions hi ha pel que fa al famós polígon comarcal de la Colonia Llaudet, en quina situació urbanística es troba, quan es té previst de començar a urbanitzar, quan s'hi podran ublicar les primeres empreses i quin tipus de gestió comarcal tindrà.

Viatge al futur

Viatge al futur

La recent arribada del f e r r o c a r r i l d'alta velocitat a Catalunya i la mês tard o d’hora imminent connexió amb Europa són una bona i esperada notícia. L'alta velocitat en les comunicacions és sempre sinònim de prosperitat i benestar; en un món cada vegada més global es fa necessària la reducció dels temps emprats per salvar les distàncies: en un món. de telecomunicacions sense fronteres i sistemes telemàtics que transmeten imatges i sons a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), se'ns fan encara imprescindibles els viatges físics a velocitats que no arriben als 100 metres per segon.

Els viatges en l'AVE suposaran una enorme contradicció entre dos móns físics reals i propers; mentre uns viatjaran a velocitats de 350 km/h, els altres encara ho fem a mitjanes de 40 i 50 km/h com el ferrocarril de Vic a Ripoll i Puigcerdà. Un dels efectes més coneguts de la teoria de la relativitat d'Einstein -la dilatació del temps i la contracció de longituds- pot arribar fins i tot a ser significatiu entre els viatgers d'ambdós sistemes, que conviuran en móns temporals diferents.

Efectivament, l'any 1971 es varen poder comprovar les prediccions de la dilatació temporal amb la velocitat formulades per Einstein, una veritable revolució científica de la seva època en considerar que el temps no és una constant universal, sinó que depèn de la velocitat del sistema en què es mesura.

Mitjançant l'ús de rellotges atòmics -que compten els cicles d'oscil·lació d'un àtom entre dos dels seus estats d'energia- els físics Hafele i Keatin varen enregistrar variacions en la marxa de dos rellotges, un viatjant a bord d'un avió a més de 900 km/h i l'altre en repòs a terra. El desfasament temporal acumulat fou d'uns 10 nanosegons; és a dir, que en tomar del viatge, el rellotge i els passatgers de l'avió s'havien endarrerit 0,00000001 segons respecte al temps de la Terra. Havien viatjat al futur respecte del seu temps.

Evidentment aquest efecte és només notori a velocitats properes a la de la llum, com és el cas dels experiments en acceleradors de partícules o amb les partículas elementals (neutrins, rajos còsmics, muons...) que viatgen pel cosmos. Mercès en aquest fenòmen, partícules de vida curta poden travessar regions molt llunyanes de l'univers i arribar fins a la Terra on són detectades.

A la velocitat de creuer de l'AVE (aprox. uns 350 km/h) l'efecte de dilatació del temps seria aproximadament de l'ordre de dècimes de picosegons (10-12 segons), mentre que a la velocitat de la línea de ferrocarril transpirinenca el desfasament temporal seria només de l'ordre de femtosegons (10-15 segons), uns cent ordres de magnitud de diferència.

Un viatger molt habitual i freqüent de l'alta velocitat -un auxiliar de bord, o el revisor- arribaria a acumular un desfasament d'un minut al cap d'uns 5.550.000.000 trajectes d'unes 4 hores de durada, cosa altrament impossible ja que li caldrien més de 3 milions d'anys de vida laboral incessant a raó de quatre trajectes diaris.

Bromes a part; la bona nova de l'arribada de l'AVE ha de significar una revolució de la mobilitat i de les comunicacions físiques -a velocitats no relativistes- per a tot el territori. Això vol dir un canvi de filosofia política per a les properes legislatures dels diferents governs, una veritable i definitiva aposta pel ferrocarril com a mitjà vertebrador del país, com a mitjà àgil, no contaminant, intermodal, segur i de ferma vocació transpirinenca.

Aparcaments a Ripoll

Aparcaments al centre de Ripoll

Aquests darrers dies torna a estar al mig de l’actualitat municipal la necessitat i la demanda d’aparcaments en nombre suficient i propers al centre comercial i històric de Ripoll; un tema que es planteja just en el moment crític en què s’està executant el projecte de peatonalització de les places de Sant Eudald i Gran sense haver previst prèviament alternatives a la pèrdua de les places d’aparcaments existents.

De fet en els darrers 5 anys, la política d’aparcaments del govern municipal primer tripartit i ara bipartit ha estat més aviat nul.la; aquesta s’ha limitat a continuar les obres i els projectes de Can Guetes i del Passeig del Ferro en la seva 2a i 3a fases sense de generar noves previsions de cara al futur ni a curt ni a mitjà termini.

Així, el novembre del 2006 davant la proposta del projecte del nou POUM que plantejava el tripartit; des del grup municipal de CiU ja es va llençar un crit d’alerta en forma l’al.legació reclamant la previsió d’aparcaments.

L’al.legació de CIU esmentava que davant del projecte d’una anella de circumval·lació urbana que estava pensada per a descongestionar el trànsit del centre i millorar la comunicació entre barris, i es basa en un conjunt de nous vials i infrastructures de connexió viària. Textualment, el projecte de POUM analitzava i defineix aquesta proposta exposant :

Aquesta proposta del tripartit a l’entendre del grup municipal de CiU comporta un conjunt de problemes que no es resolen com ara el de l’aparcament. No es proposen solucions a l’aparcament per accedir al centre comercial i històric des de l’anella que es planteja; ni tampoc en nombre suficients per al barri de Sant Pere, el barri de la carretera de Barcelona, l’entorn turístic del Monestir o els centres escolars.

I la proposta de CiU –recordem al novembre del 2006- era que es plantegessin en el POUM propostes de dotar de zones noves d’aparcament gratuït en zones properes, internes o perimetrals del centre comercial i històric i s’analitzin les necessitats en aquest sentit dels diferents barris de Ripoll, per a efectuar propostes de solucions.

Mercés en aquesta pressió i argumentació política avui es tenen sobre la taula, com a mínim algunes propostes de futur : s’ha recuperat el projecte d’aprofitament del subsòl de l’espai de la rectoria, es torna a parlar de l’aparcament soterrani del pati dels Salesians plantejat durant la legislatura 1999-2003, s’han improvitzat les darreres setmanes propostes amb convenis al sector de fustes Carreres i l’antiga fàbrica de Plaster i al barri del carrer Progrés i Fuensanta al costat de la riera Caganell. Es parla també d’aprofitar temporalment els accessos a la zona de la Preparación Textil i ampliar el nombre d’aparcaments del sector Passeig Ragull. La veritat és que d’aquestes propostes cap ha estat operativa en el moment de començar les obres de les places Sant Eudald i en el moment de tancar al trànsit la Pl. Gran.

La lògica, i la demanda veïnal i dels sectors comercial i hostaler del centre fa que haguem de pensar en noves i millors alternatives als projectes esmentats. Cal insistir encara en possibles alternatives com reconduir el projecte de la desorbitada inversió a la plaça coberta de La Lira cap a un espai d’aparcaments en vertical ? cal plantejar una opció similar davant els projectes de rehabilitació d’algún edifici –privat- com l’antic hotel Monestir ? la tercera planta del soterrani de l’edifici Casino actualment en desús ? un aparcament soterrani en bateria al Passeig de Sant Joan ? i el futur aprofitament dels terrenys on s’ubica l’actual ambulatori un cop l’ICS hagi construït el nou CAP previ conveni amb la propietat (INSS) ?