Tal i com ja argumentavem en el moment de l'estudi i aprovació del POUM de Ripoll des de CiU Ripoll pensem que les carreteres en tant que infrastructures que afecten fortament al territori i el condicionen de cara al futur han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. Es pot justificar l’arribada fins el Ripollès de carreteres potents, però donat que la circulació viària es bifurca a Ripoll vers les valls de Camprodon i Ribes de Freser, aquest fet aconsella que els vials vers aquestes valls originin menys impacte i estiguin acomodats a l’orografia d’un territori prepirinenc.Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per a infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d'una comarca de muntanya i la manca de planes i extensions útils per a activitats. En aquest sentit pensem primerament que de l'actual model presentat en l'estudi informatiu caldria evitar i eliminar l’afectació d’empreses a la zona del Pla de Sant Quintí i evitar duplicar sistemes viaris existents com el tram final de la ronda dels Pintors-Mas de’n Bosch.
La proposta global de l'estudi informatiu presentat per la Generalitat, aporta poca o nul.la connectivitat amb l’interior del sistema comercial, turístic i de serveis de la vila; essent una inversió molt elevada que serà molt poc aprofitada directament per la vila de Ripoll i a costa d'un elevadíssim impacte paisatgístic. S’hauria d’evitar l’impacte visual i sonor que ocasionarà la variant de Can Villaura fins a la riera de Caganell per La Marinyosa així com també la seva continuació futura prevista en forma de variant super-nord cap a les planes de La Barricona i la Vall de Maiols, doncs aquesta darrera zona està qualificada en el propi POUM com a espai natural a protegir.
La proposta de l'estudi informatiu també contradiu el planejament vigent a Ripoll afectant la zona de la riera de Caganell, definida en el POUM com una zona o espai natural a preservar; recordem el que diu :
i el mateix POUM en la seva MEMÒRIA AMBIENTAL recollida explícitament la necessitat de preservar les planes agricoles de Sant Quintí : 
ES PROPOSA :Davant aquesta situació des del grup municipal de CiU es creu convenient replantejar la nova variant territorial de Ripoll des del futur NUS viari de Can Villaura i fins la zona coneguda com a La Marinyosa per entrar en túnel fins a la riera de Caganell. Pel fort impacte visual i sonor -tenint en compte la presència en front d'un equipament turístic privat (hotel, camping)- que suposarà el seu encaixonament entre el riu Ter, la línea de Ferrocarril i la muntanya a tota la zona del solei de la finca La Marinyosa i adjacents riu avall i riu amunt, similar a l’impacte que va suposar històricament tant la variant de Castelladral com la variant damunt la zona d’Ordina i Cal Ganiveter. Cal tenir en compte que el poc espai disponible entre la casa de la Marinyosa, la línea de ferrocarri i el riu, obliguen a una monumental actuació sobre el riu o encaixonada a la muntanya.
També cal considerar desproporcionat el plantejament de l'estudi informatiu d'una macro rotonda i la necessària construcció d’un costós escalextric amb diferents accessos i un immens pont per travessar el riu Ter al sector de Can Villaura, amb l’afectació i necessària expropiació d’edificacions amb ocupació de negocis i empreses en aquell sector.
També defensem que caldria eliminar la minivariant presentada per connectar amb la carretera N-260-II de Ripoll a Olot per Vallfogona. Aquesta connexió que es veu obligada a salvar diferents dificultats (construcció en una zona altament obaga i una pendent del 9%) que a criteri de CiU la converteixen en poc viable des d'un de vista de seguretat i vialitat hivernal i per l’impacte ecològic que suposarà tancar el corredor biològic de la muntanya de Sant Antoni i el seu massís cap al riu Ter i la plana de Can Franquesa, i cap a la riera de Caganell. Aquesta minivariant suposaria un fort impacte visual, paisatgístic i naturalístic pel seu encaixonament en una petita vall de naturalesa pràcticament verge i intacta, de les poques que resten a l'entorn inmediat de Ripoll i esmentada com a paratge d'interés natural en el POUM
Demanem que es tinguin també en compte com a AL.LEGACIONS i consideracions a l'estudi informatiu els següents documents
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana durant l'elaboració del POUM pel que fa a l'ocupació de les planes agrícoles de Sant Quintí i de La Marinyosa i Caganell.
2.- L´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU.
3.- L´estudi de medi físic i natural inclós en el vigent POUM de Ripoll.
4.- L´informe de sostenibilitat ambiental del POUM de Ripoll.
5.- El document X d'auditoria ambiental del POUM de Ripoll, en el qual textualment s'esmenta que :
Que es reconsideri l'estudi informatiu amb una tercera proposta de menor impacte, menor cost i més urbana, entre la C-17 per Castelladral i la N-260 antiga C-26 al sector de Pintors Sud de doble utilitat per als ripollesos i els passants, que permeti incrementar la interconnectivitat local entre els barris extrems de Ripoll i tenint en compte l'actual i futur desdoblament del trànsit des de la C17 i comarques d'Osona i del sud cap a la Garrotxa nord pel túnel de Bracons i la futura variant d'Olot.Que en aquesta tercera proposta es reconsideri, es reestudiï i el millori la proposta anterior de l'any 2002-2003 d'una mini-variant de la muntanya de Sant Roc que permetés la interconnectivitat entre la N-260-I (anteriorment C-26) i la N-260 cap a Campdevànol i Puigcerdà per l'eix Pirinenc i que serviria per interconnectar els barris de Ripoll Estamariu, Pintors amb els barris de Crta. de Ribes, Rocafiguera, sector Mas Torrents, Noguera i els barris del sud de la vila per l'actual variant de la C-17.
La passera de la Lira ha estat dissenyada pels equips RCR Aranda Pigem Vilalta (Olot), i Puigcorbé Arquitectes (Ripoll). L'estructura té uns 35 metres de llargada i costarà uns 
Segons va avançar ahir El Ripollès i avui acaben de publicar els diferents mitjans de la premsa comarcal, ja s'ha conegut que l’empresa de Sant Quirze de Besora, Sodeca, ampliarà la seva indústria a Ripoll. L’acord es va tancar tot just aquest dimecres després d’una reunió en la que hi van ser presents representants de l’empresa i diferents regidors de l’ajuntament de Ripoll i membres dels serveis tècnics.
Més imatges visibles a :
Recollint el “testimoni” llançat pel president de l'Associació veïnal de Ciutat Jardí i Engordans, he volgut recordat que des de CiU ja es va denunciar al Plenari municipal -durant l'aprovació del pressupost per al 2010- la retallada espectacular del 50% de la partida d'inversions destinada a millores als barris que passa de 60.000 euros el 2009 a 30.000 per al 2010, a totes insuficient vist les demandes i necessitats de les diferents entitats veïnals.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics. 
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. 
El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.
Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.
La proposta que llenço és la d'anomenar al nou espai soterrani com El Forat en recordança d'aquella incipient discoteca-boite a 36 graons sota terra i que ja forma part de la història -i gairebé del llegendari- del jovent i de l'oci local de fa un grapat d'anys, i en memòria de tots els que hi varen ser (promotors, treballadors...) i de tots els que hi varem passar-hi hores i hores i hi varem viure moltes de les nostres primeres experiències de joventut (el primer cubata, el primer petó, la primera cigarrera, la primera farra, el primer ball lent, el primer........).