La Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya (2)
El passat 21 de juliol es va celebrar al Parlament la darrera sessió de la Ponència de la Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya; i el proper 4 de setembre fineix el termini per a presentar les esmenes a l'articulat, atesa la seva tramitació per urgència. Es tracta d'un Projecte de Llei que el Govern de Catalunya va aprovar el desembre de 2024, i que el Parlament va aprovar-ne el tràmit el passat 26 de març.
Un llarg recorregut. Massa llarg de ben segur si pensem en les persones i famílies afectades per les malalties derivades de la inhalació de fibres d'amiant (asbestosi, mesotelioma, cancer...) que durant desenes d'anys es varen utilitzar per fabricar diferents elements, entre els quals un dels més coneguts i estesos el “fibrociment”. Fibrociment del qual es calcula que encara en resten unes 800.000 tones en cobertes i teulats al nostre país i uns 3.000.000 tones en altres elements i construccions.
Massa llarg, si recordem que fou l'any 2001 quan es publicava l'Ordre que va prohibir la comercialització de qualsevol mena de material que contingués fibres d'amiant a l'estat, un cop es va demostrar que la inhalació de fibres podia provocar malalties tan greus. L'Ordre contemplava que el material que ja estava instal·lat es podria mantenir mentre estigués en bon estat o fins al final de la seva vida útil, estimada en un màxim de 40 anys.
Per tant, la nova Llei intenta accelerar la retirada dels materials amb amiant que encara resten al territori com més aviat millor i observant el límit que fixà la Unió Europea per al 2032 en la seva recomanació publicada el 2013 a nivell de tots els estats de la Unió. En aquests moments la normativa que ho regula és la disposició addicional 14 de la Llei 7/2022, de Residus i Sòls contaminats de l’Estat Espanyol. Finalment enguany a Catalunya tindrem la nostra pròpia Llei a desplegar.
Aquesta Llei incorpora una disposició addicional que estableix que en el termini d’un any, l’abril de 2023, els ajuntaments havien d'elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant incloent un calendari que planifiqui la seva retirada i, en tot cas, estableix que les instal·lacions o emplaçaments de caràcter públic amb major risc hauran de ser gestionades abans de 2028.
Hi ha pocs ajuntaments que avui dia hagin complert amb l’exigència de la Llei 7/2002 d'elaboració d'un cens i encara menys que hagin complert un pla d’erradicació; evidentment, això va condicionat al finançament.
La Llei que actualment tramitem a Catalunya haurà de garantir també aquest finançament; sense finançament per als municipis no ens en sortirem. Per tant, aquesta llei ha de comprometre's amb les administracions locals del país.
També cal que ens preguntem què passarà amb l’amiant soterrat, el que no és visible, en milers de quilòmetres de canonades que costaran de localitzar i costaran de treure, i que també pot tenir unes afectacions a la salut en cas de reparacions o moviments de terres futurs. I què passa també amb l’amiant importat? En aquests moments encara hi ha alguns països que per sota del cinc per cent certifiquen que és un compost lliure d’amiant, però en té (compoments d'automoció,...); caldrà establir regles més estrictes d'importació i ús ?
Què passarà també amb aquells edificis la titularitat dels quals és de l’Estado español, no és de la Generalitat ni dels ajuntaments ni de privats. Compliran la Llei catalana ?
Finalment recordar que aquesta situació ens ofereix també una oportunitat, que és la substitució de cobertes posant plantes fotovoltaiques.
Tot això són reptes que el tràmit final d’aquesta llei ha de permetre posar sobre la taula i accelerar la transició cap a un país lliure d'amiant.
Foto : municipis del Ripollès i estat de compliment de l'obligació de trametre a la Generalitat el Cens municipal d'edificis amb amiant.
