Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya
El passat 26 de març de 2025, el Parlament va aprovar en un acte de justícia la tramitació de la Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya. Una llei impulsada per la iniciativa popular principalment del col·lectiu de Jubilats de Macosa, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona.
No es podia iniciar el tràmit sense un record sentit per a les persones i famílies que han patit les conseqüències d’aquest mineral, d’aquest material que es va incloure durant molts anys en la construcció, i també a tots aquelles comissions veïnals de molts altres municipis –de Badia del Vallès, de Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i moltíssims més– que al llarg de molts anys han emprès aquesta lluita per erradicar aquest material de la nostra societat, del nostre entorn.
Això venia de lluny. Hem pogut trobar una mica d’hemeroteca també, i en aquest cas també fer esment de la feina que ha fet el doctor Tarrés explicant arreu les con seqüències en salut d’aquest material, i hi hem trobat ja referents des de l’any 2007, 2008, 2009, 2014, amb l’inici del moviment a Badia del Vallès dels veïns... Més endavant, el 2017, l’associació de Jubilats de Macosa i la federació van iniciar la recollida de signatures; van aconseguir deu mil signatures, les quals van fer entrega a aquest Parlament l’any 2018, al president Torrent i més tard al president Torra. I, per tant, doncs, gràcies a aquesta perseverança i aquesta paciència, avui finalment, 2025, arribem aquí.
Una llei que pel camí ha patit també paralitzacions, com la suspensió de govern de l’any 2021 i de l’any 2024, i per tant, en aquest sentit, també com a polítics hem de demanar perdó, perquè a vegades els tràmits legislatius parlamentaris són més lents del que voldríem tots plegats i moltes vegades queden suspesos o prorrogats quan hi ha activitat electoral. I això la ciutadania no hauria de patir-ho i, per tant, també demanem perdó, en la mesura que ens toca.
També expressar el compromís ferm del nostre grup parlamentari, de Junts per Catalunya, com ja va fer en el seu moment, com dèiem, l’any 2018 el president Torra o el conseller Calvet en aquells moments. El nostre compromís total per ajudar que aquesta llei, un cop arribada aquí, es tramiti amb la màxima brevetat possible i, per tant, des del nostre grup també si tots plegats ho acordem, com vam dir a la comissió, estaríem d’acord a que es pogués tramitar per urgència per tal que pugui ser posada en marxa al més aviat possible, que pugui desplegar el seu reglament normatiu al més aviat possible.
Com dèiem, això ve de lluny: la prohibició, al nostre Estat es va produir l’any 2002, d’utilitzar aquest material. El 2013 va ser la Unió Europea qui va estendre la recomanació a nivell de tots els estats de la Unió i també en aquests moments també la llei que regula... Hi ha moltes normatives que ho recullen. La llei que ho regula, en tot cas, és la disposició addicional 14 de la Llei 7/2022, de l’Estat, i, per tant, com a país i com a estat que ens reivindiquem hem de tenir una llei pròpia.
Aquesta serà la nostra llei pròpia de retirada, d’erradicació de l’amiant; serà una llei que intentarà unificar, com dèiem, tota la normativa existent al nostre país i, per tant, en definitiva, el que pretén i que ha d’aconseguir és accelerar el desamiantatge, l’eliminació de l’amiant de les nostres ciutats, dels nostres pobles, del nostre país.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 800.000 tones encara d’amiant en cobertes i gairebé uns tres milions més d’amiant en edificis o construccions, i el ritme que portem aquests darrers anys ha estat d’unes vint mil tones a l’any. Per tant, faria falta literalment un segle, cent anys, per acabar d’erradicar-ho; evidentment, això incompleix la normativa o recomanacions europees i incompleix també els compromisos a què el propi Govern, amb la comissió d’erradicació de l’amiant, es va comprometre, i, per tant, hauríem de ser capaços, amb la posada en marxa d’aquesta llei, d’això, accelerar-ho al màxim.
Només dos esments finals. Un és recordar també a tots els ajuntaments de Catalunya d'elaborar el preceptiu cens de l'amiant, recordar que molts encara no ho han fet, segons l’informe que va emetre i va publicar l’any passat el Síndic de Greuges. Hi ha pocs ajuntaments que hagin complert amb l’elaboració del cens i encara menys que hagin complert un pla d’erradicació; evidentment, això va condicionat al finançament.
Aquesta llei ha de garantir també aquest finançament; sense finançament per als municipis o sense finançament agregat, això no ens en sortirem. Per tant, aquesta llei ha de comprometre. I també uns punts que crec que en el tràmit de la llei haurem de posar sobre la taula. Com dèiem, aquest finançament plurianual, el compromís amb les administracions públiques locals. Què passarà amb l’amiant soterrat, el que no és visible, que costa de localitzar-lo i costa de treure’l i també té unes afectacions diferents a la salut? Què passa també amb l’amiant importat? En aquests moments encara hi ha alguns països que per sota del cinc per cent diuen que és un compost lliure d’amiant, però en té un cinc per cent. Pot haver-hi encara entrada d’elements amb amiant. Què passarà també amb aquells edificis la titularitat dels quals és de l’Estado español, no és de la Generalitat ni dels ajuntaments ni de privats? I, per tant, també una altra oportunitat, que és la substitució de cobertes i posar plantes fotovoltaiques. Tot això són reptes que el tràmit d’aquesta llei ha de permetre posar sobre la taula.