Atiar l'odi des de #Ripoll ?
Quan viatges pel món, fins i tot més a prop, per les comarques, no és gens agradable que associïn un dels conceptes que tu estimes, el teu poble Ripoll, amb els discursos recurrents islamòfobs, d’odi al diferent, d’inseguretat, depuració del padró ... per part de qui et representa democràticament encara que sigui en minoria i amb el més minsu suport des que hi ha eleccions democràtiques post-dictadura. El que em passa a mi suposo que li passarà a força ripollesos i ripolleses, que veuen com a cop de tuit i de tiktok la imatge de la nostra vila sembla deteriorar-se dia a dia vinculada a conceptes negatius i extremistes.
El branding és un concepte clau del marketing i clau en l'anomenat neuromarquèting, i es vincula no només a serveis o productes, si no també a ciutats i pobles, marques de destinacions, països, persones, entitats, clubs, empreses... El branding de ciutat, o marca de ciutat, es refereix al procés de crear una identitat al més única i identificativa, singular, atractiva... per a una ciutat, amb l'objectiu de millorar la seva imatge i atraure visitants, inversors i residents. Aquest concepte és cada vegada més important en un món on les ciutats competeixen entre si per aconseguir recursos, turisme, retenir talent, atraure inversions, tenir millor qualitat de vida, millors serveis ... Logos, colors, música, olors, claims, titulars de medis, .... esdevenen claus en aquest neuromarqueting.
La "contaminació de marca" és un concepte que es refereix a la manera en què la reputació d'una marca pot veure's afectada negativament -i a vegades de forma sobtada i inesperada- a causa de l'associació amb fenòmens adversos, sentiments negatius, o fins i tot ideologies o grups controvertits. Aquesta associació pot sorgir per diverses raons, com ara esdeveniments accidentals, la mala comunicació en una situació de crisi, o fins i tot la postura política dels seus gestors, les opinions expressades en plataformes públiques o les accions de persones vinculades a la marca. La conseqüència d'aquesta contaminació de marca pot ser que els consumidors que no comparteixen aquestes sensacions vinculades a la marca o no comparteixen les ideologies decideixin rescindir la confiança o prescindir dels seus productes o serveis, o allunyar-se del seu sentiment comú... afectant així la seva viabilitat econòmica, turística, cultural, social... Ho estem veient en aquests darrers mesos amb la marca Tesla i la vinculació del seu líder amb el fenòmen "trumpista".
Als anys 80-90, la marca Ripoll fou sovint
associada a la crisi social, mobilitzacions i lluites sindicals -ben lícites- contra els tancaments
d''empreses afectades per les successives crisis econòmiques (recordem La Farga
Casanova, Tallers Casals, Textil Bellvé, Tèxtil Cotolla, Textil Noguera,
TerPapel, Paperera Riera, ...), tot afegit a la real manca de bones comunicacions, i permanent amenaça de tancament de la línia ferroviària, la
reivindicació permanent de més serveis i recursos... Tot plegat transmeté durant un parell
de dècades una sensació de ciutat en crisi permanent, en despoblament, amb poca
iniciativa emprenedora, allunyada de la urb i dels serveis... una sensació imaginativa de vila fosca i trista.
Ja a finals del S XX i principis del S XXI la
millora de les comunicacions (especialment per carretera C17 desdoblada primer fins a Vic (1992) i finalment fins Ripoll (2011)) i l'arribada d'algunes
inversions empresarials després de la creació aquells anys de nou sòl industrial
(sector La Barricona, sector Mas de'n Bosch, sector Pintors Sud i Pintors
Nord), el llegat del Sr Eduard Soler amb la Fundació que porta el seu nom, o
les grans inversions públiques (Museu de Ripoll, Biblioteca, Pavelló
l'Avellaneda, teulat i reforma Església de Sant Pere, Plaça La Lira, ...), o iniciatives com la
candidatura Unesco de la Portalada de Ripoll permeteren reinventar la marca
"Ripoll" i posicionar-la positivament en l'imaginari col.lectiu
contribuint a un creixement social, promoció turística, aturada del
despoblament, a ser un referent en formació professional i de tecnificació
esportiva, reforçar l'efecte capitalitat ...
Malauradament en el darrer deseni Ripoll, com a
ciutat, i com a "marca" ha viscut moments difícils que han influït
negativament en la seva imatge pública.
Especialment negatiu haurà estat la seva
associació amb la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats del 17
d'agost de 2017 i la reiterada menció en mitjans de premsa i xarxes del
concepte "l'imam de Ripoll". Aquest fet ha marcat un abans i un
després en la percepció que se'n té. Aquesta relació ha generat un estigma que
pot haver afectat el turisme, l'economia local i la vida quotidiana dels seus
habitants.
Si abans del 2017
Ripoll podia ser associada a conceptes culturals com el romànic català,
candidatura Unesco de la portalada del Monestir, modernisme... o personatges
històrics cabdals com Gerbert (Papa Silvestre II), l'Abat Oliba (fundador de
Montserrat 1025), el Comte Guifrè "qui a Ripoll fundà la nació
catalana", la Capital de la Cultura Catalana 2013... o altres conceptes
com la protoindustrialització de Catalunya amb la Farga Catalana i la indústria
metal.lúrgica, les reconegudes armes de foc "ripolleses", el referent
etnogràfic del Pirineu, el paisatge, els rius, les muntanyes, la proximitat a
estacions de muntanya i el parc natural de les capçaleres del Ter i Freser, la
via verda, la ruta del Ter, ... a partir de l'agost del 2017 va ser associada
recurrentment i perversa a l'imam i a l'origen de la cèl.lula responsable del
pitjor atac terrorista de la història recent del nostre país, a una ciutat
sense cohesió social, elevada taxa d'immigració... i altres banalitats sovint sense
fonamentació.
A partir del mateix 2017 es va fer un esforç des de l'administració local i des de la pròpìa ciutadania (econòmic, social, promocional) per restituir la marca i la imatge de Ripoll amb l'organització i captació d'esdeveniments que permetessin reforçar la imatge positiva de la nostra vila. Des d'acollir una espectacular sortida d' etapa de la Volta a Catalunya, a esdevenir la seu del 50 anniversari de la Federació Internacional de Motociclisme i Campionat del món de Trial, acollir recurrentment el Rally de la Llana campionat estatal, el 75 anniversari de la Montesa Impala, la sortida de la Ruta 500 en motocicletes, el Festival de Música antiga del Pirineu, acollir el festival inclusiu INSPIRA, varis campionats d'esport base i tornejos esportius de diferents disciplines, generar noves manifestacions comercials i firals, presentar i endegar un Pla de dinamització del Comerç, la captació de viatges grupals (escolars, tercera edat, creueristes...) professionalitzant la gestió i visita a l'espai momumental de Ripoll, intensificar la promoció de la candidatura Unesco amb els instruments adormits de la portalada i un programa Creative Europe, una potent programació cultural estable i seduir noves inversions empresarials...
.jpg)
Des de la meva opinió, actualment i des de 2023
es repeteix una nova situació de “brand contamination”. L'actual equip de
govern amb un personatge -l'alcaldessa-, altament mediàtic que s'identifica
recurrentment i amb vàries incursions a diari a les xarxes amb missatges
d'inspiració ultradretana, ha acabat mediatitzant la marca de Ripoll vinculada
a l'adveniment del fenòmen del populisme d'extrema dreta que també està creixent
a Europa.
Les seves xarxes amb més de 82.000 seguidors a X, 33.700 a Instagram, 9.000 a Facebook... intensifiquen i multipliquen sense aturador i sense gairebé competència (les xarxes de l’administració local i de promoció turística no atrapen ni el nombre de seguidors ni la seva publicació tan prolífica) aquest "marketing negatiu" vinculat a la islamofòbia, la depuració del padró, l'estigmatització de ciutadans sense papers, l'admiració a Trump o les similituts semàntiques amb Vox i la FDA alemanya. Podriem dir que actualment el "clipping" de Ripoll esdevé negatiu malgrat aquella dita popular "encara que en parlin malament, millor que se'n parli".
