Atiar l'odi des de #Ripoll ?
Quan viatges pel món, fins i tot més a prop, per
les comarques, no és gens agradable que associïn un dels conceptes que tu
estimes, el teu poble Ripoll, amb els discursos recurrents islamòfobs, d’odi al
diferent, d’inseguretat, depuració del padró ... per part de qui et representa
democràticament encara que sigui en minoria i amb el més minsu suport des que
hi ha eleccions democràtiques post-dictadura. El que em passa a mi suposo que
li passarà a força ripollesos i ripolleses, que veuen com a cop de tuit i de
tiktok la imatge de la nostra vila sembla deteriorar-se dia a dia vinculada a conceptes negatius i extremistes.
El branding és un concepte clau del marketing i clau en l'anomenat
neuromarquèting, i es vincula no només a serveis o productes, si no també a
ciutats i pobles, marques de destinacions, països, persones, entitats, clubs, empreses... El branding de ciutat, o
marca de ciutat, es refereix al procés de crear una identitat al més única i
identificativa, singular, atractiva...
per a una ciutat, amb l'objectiu de millorar la seva imatge i atraure
visitants, inversors i residents. Aquest concepte és cada vegada més important
en un món on les ciutats competeixen entre si per aconseguir recursos, turisme,
retenir talent, atraure inversions, tenir millor qualitat de vida, millors serveis ... Logos, colors, música, olors, claims, titulars de medis, ....
esdevenen claus en aquest neuromarqueting.
La "contaminació de marca" és un
concepte que es refereix a la manera en què la reputació d'una marca pot
veure's afectada negativament -i a vegades de forma sobtada i inesperada- a
causa de l'associació amb fenòmens adversos, sentiments negatius, o fins i tot
ideologies o grups controvertits.
Aquesta associació pot sorgir per diverses raons, com ara esdeveniments
accidentals, la mala comunicació en una
situació de crisi, o fins i tot la postura política dels seus gestors, les
opinions expressades en plataformes públiques o les accions de persones
vinculades a la marca. La conseqüència d'aquesta contaminació de marca pot ser
que els consumidors que no comparteixen aquestes sensacions vinculades a la
marca o no comparteixen les ideologies decideixin rescindir la confiança o
prescindir dels seus productes o serveis, o allunyar-se del seu sentiment
comú... afectant així la seva viabilitat econòmica, turística, cultural,
social... Ho estem veient en aquests darrers mesos amb la marca Tesla i la vinculació del seu líder amb el fenòmen "trumpista".
Als anys 80-90, la marca Ripoll fou sovint
associada a la crisi social, mobilitzacions i lluites sindicals -ben lícites- contra els tancaments
d''empreses afectades per les successives crisis econòmiques (recordem La Farga
Casanova, Tallers Casals, Textil Bellvé, Tèxtil Cotolla, Textil Noguera,
TerPapel, Paperera Riera, ...), tot afegit a la real manca de bones comunicacions, i permanent amenaça de tancament de la línia ferroviària, la
reivindicació permanent de més serveis i recursos... Tot plegat transmeté durant un parell
de dècades una sensació de ciutat en crisi permanent, en despoblament, amb poca
iniciativa emprenedora, allunyada de la urb i dels serveis... una sensació imaginativa de vila fosca i trista.
Ja a finals del S XX i principis del S XXI la
millora de les comunicacions (especialment per carretera C17 desdoblada primer fins a Vic (1992) i finalment fins Ripoll (2011)) i l'arribada d'algunes
inversions empresarials després de la creació aquells anys de nou sòl industrial
(sector La Barricona, sector Mas de'n Bosch, sector Pintors Sud i Pintors
Nord), el llegat del Sr Eduard Soler amb la Fundació que porta el seu nom, o
les grans inversions públiques (Museu de Ripoll, Biblioteca, Pavelló
l'Avellaneda, teulat i reforma Església de Sant Pere, Plaça La Lira, ...), o iniciatives com la
candidatura Unesco de la Portalada de Ripoll permeteren reinventar la marca
"Ripoll" i posicionar-la positivament en l'imaginari col.lectiu
contribuint a un creixement social, promoció turística, aturada del
despoblament, a ser un referent en formació professional i de tecnificació
esportiva, reforçar l'efecte capitalitat ...
Malauradament en el darrer deseni Ripoll, com a
ciutat, i com a "marca" ha viscut moments difícils que han influït
negativament en la seva imatge pública.
Especialment negatiu haurà estat la seva
associació amb la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats del 17
d'agost de 2017 i la reiterada menció en mitjans de premsa i xarxes del
concepte "l'imam de Ripoll". Aquest fet ha marcat un abans i un
després en la percepció que se'n té. Aquesta relació ha generat un estigma que
pot haver afectat el turisme, l'economia local i la vida quotidiana dels seus
habitants.
Si abans del 2017
Ripoll podia ser associada a conceptes culturals com el romànic català,
candidatura Unesco de la portalada del Monestir, modernisme... o personatges
històrics cabdals com Gerbert (Papa Silvestre II), l'Abat Oliba (fundador de
Montserrat 1025), el Comte Guifrè "qui a Ripoll fundà la nació
catalana", la Capital de la Cultura Catalana 2013... o altres conceptes
com la protoindustrialització de Catalunya amb la Farga Catalana i la indústria
metal.lúrgica, les reconegudes armes de foc "ripolleses", el referent
etnogràfic del Pirineu, el paisatge, els rius, les muntanyes, la proximitat a
estacions de muntanya i el parc natural de les capçaleres del Ter i Freser, la
via verda, la ruta del Ter, ... a partir de l'agost del 2017 va ser associada
recurrentment i perversa a l'imam i a l'origen de la cèl.lula responsable del
pitjor atac terrorista de la història recent del nostre país, a una ciutat
sense cohesió social, elevada taxa d'immigració... i altres banalitats sovint sense
fonamentació.
A partir del mateix 2017 es va fer un esforç des
de l'administració local i des de la pròpìa ciutadania (econòmic, social,
promocional) per restituir la marca i la imatge de Ripoll amb l'organització i
captació d'esdeveniments que permetessin reforçar la imatge positiva de la
nostra vila. Des d'acollir una espectacular sortida d' etapa de la Volta a
Catalunya, a esdevenir la seu del 50 anniversari de la Federació Internacional
de Motociclisme i Campionat del món de Trial, acollir recurrentment el Rally de
la Llana campionat estatal, el 75 anniversari de la Montesa Impala, la sortida de la Ruta 500 en motocicletes, el Festival de Música
antiga del Pirineu, acollir el festival
inclusiu INSPIRA, varis campionats d'esport base i tornejos esportius de
diferents disciplines, generar noves manifestacions comercials i firals,
presentar i endegar un Pla de dinamització del Comerç, la captació de viatges
grupals (escolars, tercera edat, creueristes...) professionalitzant la gestió i visita a l'espai momumental de Ripoll, intensificar la promoció de
la candidatura Unesco amb els instruments adormits de la portalada i un programa Creative Europe, una potent programació cultural
estable i seduir noves inversions empresarials...
.jpg)
Malhauradament la pandèmia
soferta a partir de març de 2020 i fins finals del 2021 va interrompre o postposar gairebé un parell d'anys moltes
d'aquestes iniciatives restitutives de la bona imatge de marca Ripoll.
Des de la meva opinió, actualment i des de 2023
es repeteix una nova situació de “brand contamination”. L'actual equip de
govern amb un personatge -l'alcaldessa-, altament mediàtic que s'identifica
recurrentment i amb vàries incursions a diari a les xarxes amb missatges
d'inspiració ultradretana, ha acabat mediatitzant la marca de Ripoll vinculada
a l'adveniment del fenòmen del populisme d'extrema dreta que també està creixent
a Europa.
Les seves xarxes amb més de 82.000 seguidors a X,
33.700 a Instagram, 9.000 a Facebook... intensifiquen i multipliquen sense
aturador i sense gairebé competència (les xarxes de l’administració local i de
promoció turística no atrapen ni el nombre de seguidors ni la seva publicació
tan prolífica) aquest "marketing negatiu" vinculat a la islamofòbia,
la depuració del padró, l'estigmatització de ciutadans sense papers,
l'admiració a Trump o les similituts semàntiques amb Vox i la FDA alemanya. Podriem dir que actualment el "clipping" de Ripoll esdevé negatiu malgrat aquella dita popular "encara que en parlin malament, millor que se'n parli".
Les opinions controvertides i les postures
radicals poden desviar fàcilment l'atenció dels aspectes positius que té la
nostra ciutat i poden crear una imatge polaritzada que afecta la comunitat i la
seva reputació. Personalment m'entristeix veure a la premsa nacional i a les xarxes socials, gairebé a diari i sovintejadament noticies negatives de Ripoll; i suposo que el mateix sentiment el patiu altres ripollesos i ripolleses que estimem la nostra vila... Així la inseguretat, l'incivisme, la immigració, la reincidència, el tràfic i trapitxeo, els insults, la violència institucional... acaben esdevenint la nova normalitat del nostre Ripoll.
Com deia abans, en un context cada vegada més
competitiu (per captar talent, inversions, turisme...) entre ciutats, esdevé
fonamental per a una marca de ciutat ser conscient de les possibles
repercussions de les seves associacions ideològiques i les comunicacions institucionals. No sé si Ripoll -la
seva ciutadania- n'és prou conscient; o
si ho són els professionals receptius turístics,... i ho percep quan viatgen o es comuniquen fora de la ciutat. Quina és la
imatge, la sensació, la percepció... que tenen de Ripoll ? què els ve al cap quan senten a parlar de
Ripoll ? quin és actualment l'imaginari col.lectiu de Ripoll ? vindrien a viure o a invertir a
Ripoll en la situació actual ?
Ripoll, crec que es mereix una altra imatge i que haurà de ser fonamental canviar d'etapa i començar de nou a treballar en la seva reinvenció de marca. Tant amb acció
publicitària com de comunicació corporativa,
generant una percepció positiva, constructiva, destacant els seus valors
culturals, la seva història i la seva comunitat, els seus projectes de futur, els seus reptes ... que n'hi ha molts i il.lusionadors. Aquest sí seria el meu Ripoll. I el vostre ?
La superació d'aquests efectes negatius
requereix un esforç col·lectiu per part dels seus habitants, les autoritats
locals i altres actors socials, conxorxa dels actors polítics i socials d'àmbit comarcal i nacional. Caldria treballar amb convicció per gestionar
la imatge de Ripoll i assegurar-se que
les comunicacions i accions de
l'administració i dels seus ens, però també dels administrats siguin coherents
amb els valors que volem transmetre col.lectivament i que estimem.
.jpg)
