Polítiques d'accés a l'habitatge
La vila de Ripoll fou inclosa el 2023 en el llistat de municipis que el Govern declara de zones tensades perquè s'apliqui el topall del lloguer d'acord a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Són municipis que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal aprovada el maig del 2023 : o bé que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; o bé que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers 5 anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Ripoll és l'únic municipi de la comarca inclós en el llistat.
En aquest marc de voluntat política d'aportar solucions al problema d'accés a l' habitatge, el Parlament de Catalunya va aprovar el març del 2023 la creació de la Comissió d’Investigació sobre l’Acumulació d’Immobles per Determinades Entitats, aquesta comissió es va constituir el maig del 2023 i lamentablement després de varis mesos de treball no va poder culminar les seves conclusions degut a la dissolució del Parlament i la convocatòria electoral anticipada al març del 2024.
Segons l'acord de creació els treballs d’aquesta comissió haurien de servir per respondre moltes preguntes; preguntes com qui són les entitats o fons grans tenidors d'habitatge a Catalunya, quants són, d’on són, quina influència han tingut o encara tenen en el disseny de les polítiques públiques, com s’organitzen, què aporten aquests fons de capital financer al bé comú; què suposa cobrar rendes, recaptar-les, emportar-se-les a una altra punta del país o del planeta?, què aporten al bé comú de la societat totes aquestes pràctiques? L’extractivisme ha de protegir-se? Tenen dret, totes aquestes societats, a capitalitzar, a apropiar-se del que suposa la vida en comunitat, de tot allò que es construeix a través de la vida col·lectiva, que genera barris, genera espais de trobades? i després posar sobre la taula la necessitat de prendre mesures legislatives, financeres i en tots els àmbits.
L'origen caldria buscar-lo en la crisi financera i immobiliària dels anys 2007-2009 amb la irrupció d’uns actors determinats en la tenidoria de desenes de milers d'habitatges en construcció a partir de l'adquisició al sistema bancari dels actius anomenats "tòxics" (prèstecs hipotecaris dificils de materialitzar).
És necessari fer una anàlisi rigorosa sobre l’acumulació d’habitatges per part de determinades entitats del sector privat: entitats financeres, fons d’inversió, fons voltors, capital risc, ... perquè efectivament la seva intromissió al mercat de l’habitatge va resultar desastrosa per al nostre país. La bombolla immobiliària i la crisi que es va generar després, van tenir unes conseqüències fatals en la producció d’habitatges. Quan va esclatar milers d'habitatges sense vendre van passar per la via de les execucions hipotecàries directament dels promotors i dels constructors, al sector financer. I, de sobte, van irrompre a casa nostra una nova tipologia de propietaris que no tenen cap coneixement del sector, uns tenidors que no són professionals immobiliaris, que l’únic que volen és treure’s tots els immobles que s’han trobat a les mans pervertint el mercat. El sistema bancari va ser rescatat, sembla que amb uns 100.000 milions d’euros de les arques de l’Estat però molts dels actius no van passar a ser propietat pública ni posats a disposició de les polítiques públiques d'habitatge de les administracions. I això exigeix que sigui investigat.
Crec que tindria consens pensar que la tasca de la Comissió caldria continuar-la; doncs a Catalunya sempre ens hem sentit interpel·lats a vertebrar al nostre país un dels drets humans reconeguts en la Declaració de drets humans del 48, que és el dret a un habitatge digne; és a dir, un habitatge adequat, assequible, segur.
