Inauguració Ripoll Capital Cultura Catalana 2013

Permeteu-me que més abans del protocol, saludi avui primer als membres de la Comissi organitzadora de Ripoll 2013 i a tots els que han col.laborat desinteressadament en l'espectacle inaugural, i que els agraeixi públicament la seva il.lusi ói implicació en aquest repte de Ripoll 2013;

Vull saludar també a les persones que ens estan seguint des de la Sala Abat Senjust degut al límit de capacitat d'aquest Reial Monestir, bona tarda.

Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat; representant del Bisbat, vicepresident i executiva del Patronat del Monestir, Delegat del Govern, Sra. Carme Crespo tinent d'alcalde de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sr. Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana; president en funcions de la Diputació de Girona, Director General de Patrimoni, president del CCR, Diputada al congrès i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats i viles del país; resta d'autoritats; representants d'entitats i institucions, pubilla, hereu, pubilleta....senyores i senyors, amigues i amics, Finalment també saludar a totes les persones i families que ens veuran en diferit demà i dies posteriors per la xarxa de televisions locals de Catalunya arreu dels pasos catalans.

Avui és un dia molt important per Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment tot un any en que la nostra vila representarà la cultura de tota una nació. Assumim el repte amb convicció i amb un gran orgull, varem prendre el relleu de Tarragona, i d'aquí menys d'un any el cedirem a Barcelona; la capitalitat ha recaigut en tres indrets que son de suma importància en el nostre país:

Tarragona, la Tarraco romana, amb una llarguíssima història al darrera, punt de referència de l'arribada i expansió de l'imperi cultural romà; deixador d'una empremta transcendental en la població i en la societat que marcaria el futur de la llavors encara inexistent Catalunya.

Ripoll, el bressol de Catalunya. Una vila possiblement modesta si la comparem amb Tarragona o Barcelona, per que en canvi ha tingut una importància històrica transcendental; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifrè el Pelòs, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciador de la dinastia catalana i precursor del naixement de la nostra nació.

Barcelona, cap i casal des de l'edat mitjana, assumit per la seva importància i la primacia sobre la resta de comtats catalans. Barcelona és alhora moltes coses, entre altres, una metròpoli mundialment coneguda, la ciutat de referència de la Mediterrània, la futura capital -així ho desitgem- del futur nou estat d'Europa.

Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca Ripoll, associada a la cultura i al turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic conceptualment molt important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intelｷlectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura sé el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat.

Fa molt de temps que des de Ripoll ens preparem per assolir aquest repte, -com ha dit el Sr. Tudela, es va iniciar l'anterior legislatura amb altres persones, però continua ara per què és transversal- sabem que per a nosaltres representa una gran embranzida per als anys veniders i són moltes les persones i entitats que han participat per a programar al llarg de tot aquest any una intensa oferta cultural. A totes moltes gràcies una altra vegada.

Fem pivotar les manifestacions al llarg del 2013 sobre tres dimensions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana :

• El patrimoni i la història. Justament ens trobem ara dins el Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, la representació més valuosa del romànic català, la portalada anomenada la bíblia de pedra propera candidata a Joia Patrimoni de la Unesco. Que per cert Hble Conseller us emplacem a que ens hi ajudeu. Des d'aquest monestir i el seu scriptorium la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. En aquest edifici ens han precedit personalitats preeminents com Guifrè el Pelós, l'abat Oliba, Gerbert d'Orlhac, Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades, Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història.

• La industrialització. la vila de Ripoll ha estat al llarg de la seva història un poble industrial. A l'esguard de la protecció abacial i dels recursos hidràulics, molins i fargues eixiren i marcaren la nostra història i la cultura. Els nostres antecessors ja eren obrers (foguers, fargaires, picamenes, estiraires, escolans ......) a les fargues des del segle XV, l'original treball del ferro i més tard de l'aram a travs del mètode de la farga catalana possibilitaria la rellevància de Ripoll en la fabricació de tota mena d'eines, claus i armes de foc. Més endavant es consolidaria amb força la nova indústria del tèxtil, que s'aprofitaria de la força de l'aigua per expandir-se. Finalment, i ja a partir de finals del segle XIX arribaria la metal.lúrgia moderna que encara té un paper rellevant al nostre poble. Tot això ho donem a conèixer en l'exposició permanent de La Farga Palau -que per cert Hble Conseller ens agradaria acabar-la reconeixent com a bé cultural d'interés nacional- i en el Museu Etnogràfic de Ripoll, com també en l'exposició Ramon Casanova "el boig de l'hispano" que inaugurarem d'aquí una estona.

• El tercer eix o dimensió és la cultura popular, altrament dit el folklore o l'etnografia. Ripoll és un poble no massa gran, però molt viu, cruïlla de camins i d'influències. Tenim un altíssim nombre d'associacions i entitats que promouen des de fa segles les tradicions, les viuen i les projecten de generació en generació, fins als nostres dies i cap al demà. Avui aquí mateix i seguidament a la plaça en veurem una petita mostra; al llarg de l'any gaudirem de la seva programació i desitjo que per molts anys més. Ripoll compta amb un dels més antics i millors museus etnogrfàics de Catalunya, que el 2012 ha obtingut el Premi Nacional de Cultura i que es va omplint d'aquest llegat popular, històric i científic amb les aportacions d'entitats i families i persones.

Per mitjà d'aquests tres eixos mostrarem al país el nostre potent i important bagatge cultural. Des de fa més de mil anys som reconeguts com el bressol de Catalunya, referència poltica obligada a Guifrè I el Pels, referent també de l'expansió del món cristià i del repoblament del país a partir d'aquest monestir que avui ens acull; també per la figura cabdal de l'Abat Oliba, bisbe de Vic, impulsor de la Pau i Treva; artfex de la fundació de Montserrat el 1025.

Com a Capital de la Cultura Catalana al llarg d'aquest 2013 tenim previstes desenes d'activitats. Tenim gaireb éun any per endavant i us demano ara i aquí la participació i ajut dels ens pblics, entitats i associacions, també de les empreses, de tots i cadascún dels ripollesos i ripolleses. Tots podem participar d'aquest gran esdeveniment en la mesura de les nostres possibilitats, aquest 2013 per Ripoll ha de significar la inflexió definitiva en el sentiment del nostre propi orgull colectiu de poble i la capacitat de mobilitzar cap a Ripoll el sentiment, la voluntat, la mirada, la presència de milers de persones.

Volem i podrem incrementar el prestigi de la nostra vila i afegir valor a la nostra CULTURA en majúscula. Compto, comptem, amb tothom per reeixir en aquesta missió i us en dono les gràcies per endavant.

Visca Ripoll i visca Catalunya

 

Inauguració Exposició Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danés, el boig de l'Hispano

Em fa una especial il.lusió inaugurar aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”. El nom de boig podria encobrir una ofensa: boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau, però boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.

Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors... 

Inaugurem avui un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé diu el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella, sovint rememorem i homenatgem la nostra història mil.lenària i ens oblidem de la centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural. 

Sovint, la conducta una mica excèntrica d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.

L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic, gairebé tots tenim un familiar o amic que treballa o ha treballat a la “la farga”; fins i tot jo mateix vaig poder treballar un temps al 1988 amb Damià Casanova, fill de Ramon, un altre inventor i innovador, en un projecte empresarial endegat els anys 70 fruit d’una innovació seva i que encara avui perdura a la comarca del Vallès, el motor de rotor pla de baixa inèrcia...

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Com ja esmento en el pròleg de l'opuscle que s'ha publicat, crec que val la pena seguir l'exemple de Ramon Casanova i Danés, potser ens pot ajudar a oblidar-nos d'alguns dels inconvenients que ens porta el present. Mirar com encarar el futur i fer-ho amb desig de millorar les circumstàncies actuals. Tot això només ho podem fer amb molt d'esforç, però també amb molta gosadia i amb una gran dosi d'esperança.

Espero i desitjo que tothom pugui gaudir d'aquesta exposició tan ben planejada, vull agrair la tasca que han desenvolupat tots els integrants de la comissió organitzadora amb el seu comisari Pere J Piella al front, més d'una vintena de persones i col.laboradors, gràcies públicament a tots i totes.

Per acabar, esmentar que durant el 2013 i el 2014 aquesta exposició serà l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès en diferents llocs del nostre país que l’acolliran, serà embaixadora de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de Sant Eudald” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

Moltes gràcies i enhorabona!

13 desitjos per al 2013

En el punt d'iniciar un nou any és un bon costum fer una mica de balanç sobre l'exercici anterior i proposar-se moltes bones intencions per al curs que està a punt de començar.

Aquest canvi de cicle que suposa l'entrada al 2013 és molt potent, tant políticament i social com econòmicament i cultural per a la nostra vila de Ripoll. Per poc positiva que sigui qualsevol persona, és recomenable que s'arribi a començar l'any força animat pel què ha de venir, pensar que totes les nostres bones intencions per a l'any entrant arribaran a fer-nos creure que tot serà possible i que, aquest any sí, aconseguirem la majoria dels nostres objectius.

A tots els ripollesos i ripolleses els desitjo que sigui així, però amb ànim realista em permeto compartir una reflexió : Cal tenir clar que el més important no serà el què pensem ni el que programem, sinó el què realment "Fem". Pensar és importantíssim, però és gratis. Planificar és fonamental però al cap i a la fi és rectificable o postergable. Per això el que comptarà de veritat és l'acció; que és la que de veritat ens aportarà un resultat determinat sobre allò que realment teníem intenció de fer.

Així doncs, per aquest 2013 no us desitjo pas que es facin realitat els vostres somnis, sinó que us desitjo que feu vosaltres realitat els vostres projectes; portant algun dels vostres somnis a la categoria de projecte, i duent el projecte a l'acció efectiva.

I per acompanyar aquest desig, exposo els 13 pels quals treballaré des de la meva responsabilitat política al llarg d'aquest any i des del mateix dia 1 de gener :

1.- completar el procés de tràmit urbanístic del sector Preparació Tèxtil com a element clau per al desenvolupament econòmic del Ripoll dels propers anys, i fent possible l'elevada inversió i el seu efecte multiplicador que portarà associada i la generació de llocs de treball.
2.- potenciar el projecte del nou Centre d'Interpretació del Monestir de Ripoll i tot el desenvolupament turístic que ha de suposar per Ripoll, aprofundint també en el concepte d´un futur aparcament cèntric com a clau en el suport i revitalització comercial i turística del centre històric.
3.- maximitzar l'impacte de la celebració de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013 i el seu efecte dinamitzador de vinguda de persones d'arreu cap a Ripoll al llarg de l'any i veniders, com a element dinamitzador del comerç, l'hostaleria, els serveis, els equipaments culturals... i el címax de sentiment positiu i orgull que ha de suposar per als propis ripollesos i ripolleses.
4.- treballar en el procés d'aconseguir l'estat propi per a Catalunya, des del municipalisme i des d'on s'escaigui, i fermament convençut que és l'única via per a mantenir l'estat del benestar al nostre país i al nostre poble, i el seu creixement econòmic a l'eliminar l'embargament de la nostra fiscalitat al qual ens sotmet l'estat central.
5.- ajudar per tots els mitjans que aflori activitat econòmica a Ripoll i l'entorn, cooperant en la creació d'un clímax agradable i sostenible per a les iniciatives empresarials i la creació de llocs de treball, com a millor eina de millora socioeconòmica per als ripollesos i ripolleses.
6.- dinamitzar els equipaments municipals que poden incrementar el nombre d'usuaris i visitants per a rendibilitzar-los socialment i econòmicament (Museu Etnogràfic, Centre de Tecnificació Esportiva, Àrea de Trial, Centre d'Interpretació del Monestir, ...)
7.- dinamitzar els mercats, fires i manifestacions de tipus comercial que poden ser atractives i captivadores per a públic local, comarcal i forani cap a Ripoll.
8.- mantenir el conjunt de la vila i els seus barris i carrers nets i endreçats com a autosatisfacció, orgull i confortabilitat per als propis vilatans i vilatanes, que ens sentim bé tots a la nostra vila, al notre barri, al nostre carrer, la nostra plaça... : És la millor sensació d'orgull que podem expressar tots plegats tenir una bona imatge de la nostra vila.
9.- mantenir el bon nivell de seguretat i convivència ciutadana que ens faci sentir bé a la nostra vila.
10.- promocionar l'esperit i activitat del nou  consistori infantil com a eina d'implicació de la societat ripollesa infantil i les seves families en el dia a dia i en el demà de la nostra vila.
11.- continuar potenciant la participació ciutadana i dels grups polítics en els consells de l'esport, de cultura, de joventut, comissions... i altres mecanismes municipals de consulta i decisió.
12.- no reduir ni els esforços ni els recursos destinats a la prevenció social i l'atenció dels més desfavorits i afectats per la situació econòmica mentres no remonti el cicle, apostant fermament pel model consorciat comarcal que permet la millor optimització dels mitjans materials i humans que es disposa.
13.- contribuir fermament a la coordinació comarcal i amb els ens privats i públics implicats en la dinamització i projecció econòmica per a aconseguir el màxim de recursos i la màxima eficàcia de les polítiques adreçades al desenvolupament de l'ocupació, l'empresa, la promoció turística i agroalimentària, la formació...

A totes i tots us desitjo de tot cor un bon 2013, esperant que puguem compartir un munt d'experiències i aprenentatges al llarg de la capitalitat cultural de Ripoll.

Jordi Munell
1 de gener de 2013