21/8/24

 Polítiques d'accés a l'habitatge

La vila de Ripoll fou inclosa el 2023 en el llistat de municipis que el Govern declara de zones tensades perquè s'apliqui el topall del lloguer d'acord a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Són municipis que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal aprovada el maig del 2023 : o bé que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; o bé que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers 5 anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Ripoll és l'únic municipi de la comarca inclós en el llistat.

En aquest marc de voluntat política d'aportar solucions al problema d'accés a l' habitatge, el Parlament de Catalunya va aprovar el març del 2023 la creació de la Comissió d’Investigació sobre l’Acumulació d’Immobles per Determinades Entitats, aquesta comissió es va constituir el maig del 2023 i lamentablement després de varis mesos de treball no va poder culminar les seves conclusions degut a la dissolució del Parlament i la convocatòria electoral anticipada al març del 2024.



Segons l'acord de creació els treballs d’aquesta comissió haurien de servir per respondre moltes preguntes; preguntes com qui són les entitats o fons grans tenidors d'habitatge a Catalunya, quants són, d’on són, quina influència han tingut o encara tenen en el disseny de les polítiques públiques, com s’organitzen, què aporten aquests fons de capital financer al bé comú; què suposa cobrar rendes, recaptar-les, emportar-se-les a una altra punta del país o del planeta?, què aporten al bé comú de la societat totes aquestes pràctiques? L’extractivisme ha de protegir-se? Tenen dret, totes aquestes societats, a capitalitzar, a apropiar-se del que suposa la vida en comunitat, de tot allò que es construeix a través de la vida col·lectiva, que genera barris, genera espais de trobades? i després posar sobre la taula la necessitat de prendre mesures legislatives, financeres i en tots els àmbits.

L'origen caldria buscar-lo en la crisi financera i immobiliària dels anys 2007-2009 amb la irrupció d’uns actors determinats en la tenidoria de desenes de milers d'habitatges en construcció a partir de l'adquisició al sistema bancari dels actius anomenats "tòxics" (prèstecs hipotecaris dificils de materialitzar).

És necessari fer una anàlisi rigorosa sobre l’acumulació d’habitatges per part de determinades entitats del sector privat: entitats financeres, fons d’inversió, fons voltors, capital risc, ... perquè efectivament la seva intromissió al mercat de l’habitatge va resultar desastrosa per al nostre país. La bombolla immobiliària i la crisi que es va generar després, van tenir unes conseqüències fatals en la producció d’habitatges. Quan va esclatar milers d'habitatges sense vendre van passar per la via de les execucions hipotecàries directament dels promotors i dels constructors, al sector financer. I, de sobte, van irrompre a casa nostra una nova tipologia de propietaris que no tenen cap coneixement del sector, uns tenidors que no són professionals immobiliaris, que l’únic que volen és treure’s tots els immobles que s’han trobat a les mans pervertint el mercat. El sistema bancari va ser rescatat, sembla que amb uns 100.000 milions d’euros de les arques de l’Estat però molts dels actius no van passar a ser propietat pública ni posats a disposició de les polítiques públiques d'habitatge de les administracions. I això exigeix que sigui investigat.

Crec que tindria consens pensar que la tasca de la Comissió caldria continuar-la; doncs a Catalunya sempre ens hem sentit interpel·lats a vertebrar al nostre país un dels drets humans reconeguts en la Declaració de drets humans del 48, que és el dret a un habitatge digne; és a dir, un habitatge adequat, assequible, segur.







20/12/23

Les titulitzacions creditícies i la modificació del Codi de Consum

 

Fa poques setmanes que el Parlament de Catalunya va tramitar per a ser debatuda una proposició           ....de Llei per a modificar el Codi de Consum de Catalunya per a garantir els drets de les persones consumidores en matèria de titulitzacions hipotecàries i creditícies.

Anem a pams, que sòn les “titulitzacions” ? Aproximadament un 30 per cent de les llars tenen una hipoteca, i més del 56 per cent de les hipoteques —a part dels crèdits, que també queden inclosos en  aquesta           proposició de Llei— es considera que estan titulitzats. Per tant, estem davant d’una realitat que afecta, i afecta de manera important, moltes persones, moltes famílies. Les entitats financeres agrupen “paquets” de crèdits o “paquets” d’hipoteques de diferent qualificació (algunes de més segures de cobrament amb altres de més risc) i les venen a inversors internacionals que cerquen cobraments més o menys segurs a llarg termini per a obtenir interessos i rèdits futurs. Els bancs, caixes i entitats financeres obtenen així una liquiditat a curt, immediata i redueixen el risc a llarg termini. S’han venut els drets de cobrament futur a canvi de diners líquids, i aquests actius o drets poc Iíquids en origen (hipoteques o crèdits) s’han convertit en bons negociables als mercats financers internacionals.


Les entitats d’inversió que adquireixen aquests paquets de crèdit esdevenen els nous acreedors, és a dir han “titulitzat” el deute a nom seu. És una pràctica financera
emparada per la legislació europea i legislada a l’Estat Espanyol des de 1992, però que sovint passa desapercebuda, i que es va estendre a partir de la crisi financera posterior al 2009. Quan signem unes escriptures de constitució de la hipoteca o d’un crèdit -en la lletra petita- hi ha una acceptació explícita per part del deutor que renuncia a ser informat en cas que el seu préstec sigui titulitzat, aquest paràgraf ha estat declarat abusiu i nul en successives sentències judicials. Moltes famílies o empreses (autònoms, societats) han descobert amb sorpresa que els havien titulitzat un crèdit o hipoteca quan han volgut renegociar-ne les condicions o en cas d’execució...

Per aquest motiu la proposició de Llei busca modificar el Codi de Consum -sobre el qual hi ha competències plenes a Catalunya- per tal de garantir els drets dels consumidors a ser informats de manera fefaent en cas que un seu préstec (hipotecari o de consum, o empresarial) sigui titulitzat per part del seu banc o entitat financera, i que pugui exercir el dret de tanteig i retracte.

Per que quan es ven una hipoteca en una titulització no es ven en les mateixes condicions que a nosaltres ens l'han concedida, se la venen en unes condicions molt més favorables dins el “paquet”. I davant aquest fet, potser algunes famílies o empreses estarien en  condició de recomprar-les directament amb el propi estalvi o mitjançant una altra entitat financera. És necessari per tant saber el moment en que això es produeix, saber a qui l’han venut, en quines condicions, i poder optar a aquesta recompra.

Mitjançant aquesta modificació del Codi de consum de Catalunya, s’introdueix que l’empresa creditícia hagi de comunicar la cessió, transmissió, titulització o retitulització de         forma immediata a la seva execució i, si s’escau, facilitar-ne la informació necessària a requeriment de la persona interessada. Conèixer que es volen vendre el nostre deute i conèixer qui és el nou amo del deute que tenim; i en tot cas poder tenir el dret de recomprar-lo amb les mateixes condicions que l’han posat a la venda.

8/5/23

Ripoll 2019 - 2023 arribem al final del mandat municipal

En acabar el mandat electoral municipal 2019-23 és convenient fer un balanç i detallar també els que serien al meu parer els principals projectes de futur de la ciutat.

Quatre anys passen volant... però aquests darrers quatre hauran estat especials i durs, “en relació amb el mandat 2019-23, no podem  deixar de referir-nos a la situació excepcional viscuda per la pandèmia pel Covid-19”. “Durant aquesta època, cal destacar les accions directes de suport i acompanyament a tots els sectors i àmbits afectats per la pandèmia del coronavirus fruit de la Comissió municipal creada per a l’impuls social i econòmic, així com el treball realitzat per continuar prestant tots els serveis essencials a les persones”. Hem d'agrair a tots els professionals municipals de les diferents àrees la seva implicació i la seva abnegada resposta davant un fenomen incert i que ens atemoria a tothom. També als professionals dels serveis essencials de salut, serveis socials, de seguretat,  de neteja, de serveis bàsics.... a tots MOLTES GRÀCIES !!!    Recordem a tall d’exemple, que l’Ajuntament de Ripoll haurà invertit de forma extraordinària prop de 400.000 €  per cobrir les necessitats socials i econòmiques de la ciutadania, així com donar resposta a totes les actuacions necessàries per combatre els efectes del coronavirus i estimular l’economia circular local.

Faré un repàs de la tasca executada aquests 4 darrers anys, remarcant  en primer lloc la capacitat de la ciutat per fer front a la pandèmia i vull  incidir en la voluntat d’enfocar la mirada a mitjà i llarg termini detallant els reptes de futur de la ciutat. 

També no puc deixar de transmetre un record a les famílies que han patit els efectes de la pandèmia i un agraïment a tots els professionals dels serveis essencials i al voluntariat que ha ajudat durant la pandèmia a donar suport als diferents àmbits de la vida comunitària, amb serveis a domicili a les persones vulnerables, seguiment telefònic de persones grans, control d’aforament en mercats i activitats, la campanya de vacunació… i a totes les persones de Ripoll pel seu civisme i la seva implicació per fer front a la situació tan greu viscuda, que sens cap mena de dubte ens haurà marcat les nostres vides. 

De les realitzacions executades durant aquests anys vull destacar la mobilització de recursos europeus en inversions a Ripoll per valor de més de 2,5 milions d’euros, amb una aportació municipal de només 900.000 €. Aquestes es troben en diferents fases d’execució o finalitzades (sistematització de les visites a la Farga Palau, nou Scriptorium, Via verda Ripoll-Campdevànol, projecte de mirador al junyent dels rius Ter i Freser com a singularitat natural a Ripoll, el parc de la Devesa del Pla…); caldrà encara afegir les recents subvencions rebudes de fons Next Generation de prop de 3,1 M€ per als projectes de rehabilitació de la casa de La Torre i l’antiga nau industrial de la Preparació Tèxtil que permetran dinamitzar aquests espais, i uns 1,5 M€ per a la rehabilitació sostenible de blocs d'habitatges; i uns 0,7 M€ per a una central de producció de calor per biomassa a situar a la nau municipal recent rehabilitada del polígon Estamariu.  

Cal mencionar també, que al 2022 quan semblava que l'economia i la societat revifaven després de la pandèmia, hem sofert el fenòmen de la inflació, la crisi de materials pel tancament de mercats i la puja desenfrenada del preu de l'energia; i a nivell domèstic hem patit puja d'hipoteques, deflactació de la capacitat adquisitiva... tot plegat també ha afectat a nivell municipal amb l'increment de costos d'algunes obres, licitacions que han quedat desertes per que els industrials no podien garantir el preus dels subministraments i materials... i un increment de prop de +400.000 eur en el cost energètic municipal de Ripoll durant el 2022.  S'hi ha pogut fer front amb la gestió pressupostària anual, sense recòrrer a endeutament ni a tresoreria negativa. Sortosament el canvi recent el 2021 de tot l'enllumenat municipal al sistema de Led ha contribuit a mitigar l'efecte del sobrecost energètic. 

Voldria destacar diferents actuacions que repassem a continuació, àrea per àrea:

  • Àmbit de la cultura i serveis a les persones, convivència, participació i Educació
    • Projecte Despertant Instruments adormits per a la promoció de la candidatura UNESCO Portalada de Ripoll, va rebre el Premi Nacional d'artesania i una subvenció europea CREATIVE EUROPE 
    • Exposició permanent ‘Temps de Romànic’ a l'Esglèsia de Sant Pere
    • Projecte nou Scriptorium a la part superior de l’Església de Sant Pere
    • Concentració de serveis municipals a la cultura a les oficines del Fortí de l’Estrella
    • Generació d’habitatge de lloguer per a persones joves
    • Pla Marc d’Intervenció Comunitària elaborat amb el Consorci de Benestar Social del Ripollès
    • Adequació del nou espai post-Covid del Centre de Dia a la Fundació Guifré
    • Trasllat del menjador social per adaptar mesures covid al Casal Cívic Centre
    • Ampliació de la partida anual destinada als Pressupostos Participatius
    • Espai familiar al Centre Cívic i Cultural Eudald Graells
    • Pati Obert a l’Escola Joan Maragall
    • Millores a les escoles públiques (WC, tancaments, control telemàtic calefacció…)
    • Implementació d’un Pla Educatiu d’Entorn pilot  0-20
    • Conveni amb Escola Salesians de Ripoll per ús comunitari del pati a les tardes.
    • Conveni amb l’Agrupació Teatral Marià Font per a cessió espai Marià Font a la Lira.
    • Nou Pla local de Joventut 
    • Impuls als concerts i activitats culturals tot l'any, Cicle Íntims de teatre, ...
    • Nou material i més mitjans humans per a la Policia Local
  • Accions de promoció econòmica
    • Elaboració i presentació del Pla estratègic del comerç i turisme; inici de les accions que aquest proposa
    • Campanya de promoció de l’economia circular #RipollperCompartir i portal web Respira de Compres al Ripollès (amb Unió de Botiguers i la UIER)
    • Finestreta Única empresarial al servei de facilitar els tràmits amb l’administració per part de les empreses i emprenedors
    • Bonificacions i ajuts a l’obertura de nous establiments i empreses
    • Foment de l’ús dels aparadors buits
    • Promoció del Portal de sòl i sostre empresarial a Ripoll i el Ripollès
    • Ripoll centre d’interès: suport a les diferents iniciatives que projecten la nostra vila cap a l’exterior. Per exemple, el pas de la 100a Volta a Catalunya, el campionat nacional de bici trial, el campionat Pro Division Games de crossfit, ser un punt del Ral.li Catalunya Històric, ser sortida de la Haute Route Pyrénées 2021, el Campionat Catalunya de Pesca, els Jocs Emporion, el campionat estatal de trial, Ral.li de la Llana, …
    • nou Carnet Jove +18 local
    • Servei de recollida del cartró als comerços
    • Guia comercial i de serveis Ripoll 2020, amb prop de 500 professionals al servei de la ciutadania, els veïns de la comarca i properes i els visitants.
    • Oficina temporal de suport als tràmits i subvencions relacionats amb la Covid-19 (situada a la Plaça Clavé)
    • Nou format de la Fira de les 40 Hores amb més participants, més espectacles i ampliació del nombre d'atraccions. 
    • Dinamització del portal web de sòl i sostre empresarial de Ripoll (captació d’inversions)
    • Venda de parcel·la municipal al sector Can Noguera per a una nova activitat industrial.
    • Acord amb Renfe i Adif per a ubicar un taller de manteniment ferroviari de la R3 a Ripoll
  • Àrea d'urbanisme i territori municipal 
    • Modificacions del POUM de Ripoll nº. 25, 26, 27, 28, 29, 30
    • Reasfaltat de carrers anualment
    • Millores als barris d’acord amb les AV, jocs, espais verds, voreres...
    • Completar la senyalització dels Polígons de Ripoll
    • Rehabilitació d’habitatges al barri vell
    • Recuperació del refugi de la guerra civil
    • Reparació esfondraments en camins per efectes temporals (Llaés, Ordina, Carrer Elies Rogent)
    • Mediació i pressió per a completar l’estesa de la xarxa de fibra òptica amb les companyies i la Xarxa Oberta de Catalunya
    • Integració a la Xarxa 5G de la vegueria de Girona
    • Modificació del POUM al sector del Recinte Industrial Casals que ha permés el seu desenvolupament
    • Desenvolupament per iniciativa privada del sector urbà a desenvolupar nº 5 a l'entrada de Ripoll per la C17
    • Adquisició per cessió del patrimoni històric ferroviari: antigues cotxeres, giratori, dipòsit i antiga màquina llevaneus.
    • Nous jocs infantils i adequació en fases del nou parc de la Devesa del Pla
    • Nova àrea d’estacionament d’autocaravanes
    • Impuls de la via verda de Ripoll a Campdevànol
    • Adquisició finca de l’antic molí Palau i les basses del Canal de l’Almoina
    • Reparació i manteniment del pont de Ripoll, obra de Santiago Calatrava
    • Millora de la seguretat a l’encreuament N-260 amb C-17 a la Font del Sant
    • Millora seguretat amb rotondes a la C26 - Polígon Pintors i Avellaneda
    • El vial per a vianants i ciclistes del Passeig del Ferro des de l’Estació Nova fins a Castelladral
    • Fer accessible el Pont de Ripoll obra de Santiago Calatrava (un dels projectes guanyadors als pressupostos participatius 2021)
    • Adquisició nou aparcament al sector posterior del Monestir (antiga serradora Carrera)
    • Renovació parc mòbil brigada d'obres i serveis : adquisició vehicles elèctrics, nova màquina polivalent obres i llevaneus, ...
    • Rehabilitació nau municipal d'Estamariu per a nou Centre de formació en oficis.
    • Enderroc subsidiari edifici en runes de l'antiga guixera del C Progrés
  • Les inversions per un Ripoll més sostenible
    • Canvi d’enllumenat públic: un projecte que es va endarrerir a finals de l’anterior mandat per un contenciós en l’adjudicació. Aquest canvi, a banda de l’estalvi directe en el consum energètic, suposa una millora en la qualitat lumínica, adaptada a les circumstàncies de cada carrer i barri a partir d’un estudi previ elaborat per la Diputació de Girona i amb una reducció important de la contaminació lumínica
    • Instal·lació de nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics i dels vials de carril bici que permeten creuar Ripoll de nord a sud en el marc del Pla de la Bicicleta i de la millora de la sostenibilitat i descarbonització
    • Incorporació de bonificacions a l’IBI en les ordenances fiscals des del 2021 per a incentivar la instal·lació de plaques solars als edificis
    • Increment del reciclatge amb el nou model de contenidors de separació de les diferents fraccions dels residus sòlids urbans i la posada en marxa de les campanyes Reciclos i la Bonificació de la Taxa d’Escombraries
    • Oficina local d’assessorament en estalvi energètic
    • Projecte de la planta de producció de calor per biomassa a la nau d'estamariu
    • Subvencions Next Generation per a la rehabilitació sostenible d'edificis d'habitatges
  • Les millores en l’àmbit  esportiu
    • Reparació del parquet del Pavelló de l’Avellaneda
    • Adjudicació del projecte i obres dels nous vestidors de la zona esportiva
    • Canvi de gespa artificial al camp de futbol i adequació del camp de futbol-7
    • Millora de les dutxes i vestidors de la piscina municipal
    • Recuperació dels avals econòmics que permetran la reparació de les deficiències constructives del Pavelló de l’Avellaneda (teulat i estructura )
    • Nou grup de música, marcador i nova il·luminació led al pavelló de la zona esportiva municipal
    • Nou teulat i accés a vestidors a la piscina municipal
    • Nous boxes per al Centre de Tecnificació Esportiva
    • Nou aparcament i carril de comunicació des del Pavelló de l’Avellaneda fins a la pista bicis i via verda
    • Consolidació del Consell Municipal de l’Esport com a espai de participació amb les diferents entitats
    • Arranjament de l’espai de gimnàs al pavelló de la zona esportiva
    • Nou butlletí de difusió de l’activitat esportiva local ‘VIU L’ESPORT al Bressol de Catalunya’

També cal posar en valor altres projectes en curs o embastats que formen part de l’estratègia de ciutat, que segueixen els pilars del programa de govern 2019-2023, i que permetran millorar globalment Ripoll posant èmfasi en la millora assistencial, l’acompanyament a les persones més necessitades i a l’impuls de la ciutat en el camp social, educatiu i cultural:

  1. Noves unitats de convivència de persones grans vinculades a la Fundació Guifré – Consorci Benestar Social  (habitatges tutelats externs)
  2. Nova promoció d’habitatge social públic per a joves i persones grans
  3. Seguir amb la rehabilitació d’habitatges al barri vell
  4. Vial lateral zona esportiva entre el c/ Concepció Ducloux i el c/ Margarita Diligeon
  5. Completar la mobilitat sostenible amb el Pla de la Bicicleta
  6. Properes modificacions puntuals del POUM 2008, nº 11, 31, 32, 33
  7. Continuar les inversions als barris (manteniment i millores) d’acord amb les AV
  8. Reactivació econòmica i increment de l’ocupació de qualitat (promoció de sostre i sòl, generació de nou sòl per a empreses i indústria), captació d’inversions tractores i generadores d’ocupació de qualitat. 
  9. continuar recuperant tota l’activitat social, cultural, firal, festiva plena... post pandèmia
  10. Piscina Municipal descoberta amb escalfament solar de l’aigua
  11. Reactivar un espai Club Casal de la Gent Gran
  12. Posar en funcionament els  nous vestidors per al camp d’esports municipal i l’espai per al Club Tenis Taula
  13. Projecte de rehabilitació de les antigues cotxeres i patrimoni ferroviari per a la promoció d’un nou atractiu turístic-cultural
  14. Completar el projecte del Parc de la Devesa del Pla amb el mirador sobre el junyent dels rius Ter i Freser i altres elements fruit del procés de participació ciutadana
  15. Inici de conversió de la flota de vehicles municipals a energies sostenibles, i nou servei de vehicle compartit. Incorporació de e-bici i e-moto per als serveis municipals
  16. Seguir dinamitzant l’espai de Coworking tecnològic: TechWorking FES per a la retenció i captació de talent i empreses emergents (start-ups tecnològiques)
  17. Desenvolupar les mesures contemplades al Pla de dinamització del comerç i Turisme
  18. Rehabilitació de la teulada i teulat solar (possible comunitat energètica) a la nau municipal del polígon Estamariu i projecte de reforma de les cobertes dels pavellons esportius. 
  19. Execució per part d’ADIF de la millora en seguretat per a vianants del pas a nivell del passeig Ragull

I mirant més enllà,  crec que “quedaran deures i molta feina per fer” i  “caldrà preparar Ripoll per als futurs reptes i inversions que amb els nous fons europeus de reactivació econòmica es poden materialitzar dels quatre a sis pròxims anys”:

  • Projectes de rehabilitació i d’inversió en nous equipaments municipals ja adquirits: Casa de Cures (torre d’en Quimet), Casa Palau, nau i magatzems a la zona Preparación Textil…
  • Generar noves instal·lacions de Comunitats Energètiques solars público-privades
  • Trasllat de la ITV al nou polígon industrial de Can Franquesa
  • Fer front a les peticions d’expropiació de finques afectades com a equipaments pel planejament 2008
  • Renaturalitzar Ripoll (recuperar la idea dels corredors urbans naturalitzats de nord a sud) perquè es pugui passejar ininterrompudament per la vora del riu des del sud a Can Villaura fins al nord a Font del Tòtil o a Mas d’en Bosch
  • Plantejar si cal seguir efectuant modificacions del POUM 2008 o iniciar un nou planejament passats els 15 anys de vigència. I plantejar com resoldre alguns reptes urbanístics que permetin plantejar solucions i dinamitzar espais resilients al cap dels 15 anys del POUM vigent
    • L’espai urbà privat de l’antiga factoria Serra Balet
    • L’espai urbà privat darrere el  monestir de l’antiga serradora Carreras
    • L’espai urbà privat de Can Nicolau
    • El Sector urbà privat de l’antiga Cotolla al carrer del Progrés i l’antiga Guixera.
    • El polígon d'actuació del sector Estamariu 
  • Portar subministrament d’aigua potable al veïnat de Sant Bernabé de les Tenes i vanada de Sant Bartomeu (unes 20 cases)
  • Millorar el sistema d’abastament regular d’aigua al veïnat de Llaés
  • Restaurar edificis del patrimoni municipal: Antigues escoles de Sant Bernabé i casa del mestre, Casa de Jordana
  • Descarbonització amb noves instal·lacions energètiques sostenibles : sostre solar, comunitat energètica ciutadana, piscina amb escalfament solar, flota municipal vehicles elèctrica o híbrida…
  • L’arribada de la tecnologia 5G i la revolta tecnològica: SMART CITY, sensoritzar temes de trànsit, abastament d’aigua, seguretat…
  • Desenvolupar el Pla director del Conjunt monumental del Monestir de Ripoll (accés turístic a la torre del monestir, pacificació i valorització de l’entorn monumental, aparcaments, Carrer del Bisbe, Carrer Doctor Raguer…)
  • Carril de bicicletes des de Can Villaura fins a Can Franquesa i entrada barri del Remei – Els Brucs
  • Plantejar solucions de pacificació de trànsit o noves zones parcials per a vianants a  la Ctra. de Barcelona, Carrer del Bisbe, Ctra. de Ribes, Carretera de Sant Joan… a favor del comerç i els veïns.
  • Variant Est de Ripoll travessera de la C-17 a la C-26 i N-260 (Generalitat de Catalunya)
  • Seguir pressionant per a l’execució progressiva de millora i desdoblament de la R3 (Adif)
Moltes gràcies a tothom per la confiança depositada per a poder continuar contribuint a millorar Ripoll durant aquests darrers 4 anys conjuntament amb les regidores i regidors del consistori, tant a l'equip de govern com els que conformen l'oposició, en la seva majoria sempre constructius i respectuosos. Moltes gràcies. Moltes gràcies també a les regidores i regidors de l'equip de govern i als companyes i companyes de l'oposició per les seves aportacions responsables i constructives i per haver permès l'aprovació dels pressupostos anuals i les ordenances, que són el tronc fonamental comú de totes les polítiques públiques municipals any a any. Gràcies ! 

 

11/2/19

El comerç i l'efecte multiplicador de l'economia local

El comerç local
Comerç de proximitat i l’efecte multiplicador

Quan gastem diners en les petites botigues del nostre poble, el benefici no es volatilitza en gran mesura cap a mans llunyanes i impersonals. Aquest diner roman en el nostre entorn, la botiga paga impostos i taxes locals, aigua, electricitat i escombraries, compra serveis i subministres al seu entorn, paga salaris dels dependents..... és a dir que el diner torna i retorna vàries vegades i de nou de calaix en calaix dins el circuit de l’economia de km0 i genera més riquesa i més benestar per a nosaltres mateixos, és l’efecte multiplicador de l’economia.

El comerç de proximitat crea feina estable a Ripollesos i Ripolleses, és una aposta valenta pel nostre territori. Botiguers i botigueres que cada matí aixequen les persianes per oferir-nos uns serveis i uns productes s’esforcen per mantenir un teixit comercial dinàmic, perquè els nostres carrers estiguin il·luminats, nets i escombrats i així també més segurs, per col·laborar amb les festes i activitats, en els programes i premis d’activitats esportives i socials i generar així un vincle social, en definitiva per fer poble i crear un ambient o clímax de sana convivència local.

Un sector en canvi
S’estén i sembla encomanar-se la sensació que Ripoll està en hores baixes comercialment parlant i que el petit comerç va tancant, ja sigui a causa de jubilacions sense relleu, de recerca de noves oportunitats o de la por d’emprendre, ... i malauradament com passa també a molts pobles i ciutats mitjanes del país.

Nogensmenys, en tancar l’any 2018 no podem parlar d’uns “mals números” globals pel que fa l’obertura i tancament d’establiments; en els darrers 5 anys podem veure efectivament un descens del nombre de comerços, però per altra costat crec que és important, molt important, posar en valor les noves obertures i els traspassos de negocis, senyal inequívoc que la dinàmica no es redueix, tot i que es produeix transvassament de sector i de model. Creixen establiments d’hostaleria i establiments empresarials a Ripoll.

En l’informe comercial de la Direcció General de Comerç, amb dades a 31 desembre 2017, Ripoll amb 17 establiments comercials per cada mil habitants es situa per sobre la mitjana comarcal i de moltes capitals de comarca.

Punts febles :
Reconeixem que el petit comerç té força pressió a sobre :
està sotmès a la pressió contributiva estatal : IVA, mòduls, i de costos directes (lloguers, subministraments bàsics tan si vens molt com poc, i suporta el cost del règim especial de seguretat social de treballadors autònoms acompanyat d’unes minses prestacions socials de jubilació o en cas d’incapacitat transitòria laboral, i això comporta una crisi del model d’emprenedor-treballador autònom; suporta també un elevat cost de l’endeutament sovint previ i necessari per adquirir i mantenir estoc i magatzem de productes sobretot si cal recórrer a finançament bancari, i pateix de la reducció progressiva de la massa crítica de compradors al conjunt de la comarca i poblacions veïnes d’influència (uns 2500 habitants menys els darrers 10 anys des de La Pobla de Lillet, Bagà, Gombrèn, Les Llosses, Borredà, Vallfogona, El Bisaura, St Joan de les abadesses, Campdevanol, Ribes de Freser, Ogassa....), i addicionalment el problema de l’envelliment poblacional i la reducció de despesa per persona; pateix també l’auge de les compres per e-commerce dins la globalitat que permet situar productes d’arreu del món i de totes les tipologies en 24h a casa, ...

El barri vell o casc antic pateix també de la degradació progressiva dels edificis i locals quasi centenaris, que sovint no s’adapta a les noves exigències de normatives (instal.lació elèctrica, accessibilitat, dimensions, alçada sostres, ignifugació, ...) i això provoca un trasvassament cap a altres barris d’eixample amb edificis i locals més moderns... en cas de noves obertures o traspassos o ampliacions de negocis.

La decisió personal de compra
Tot plegat fa que la nostra -de cadascú- decisió de compra sigui clau per al manteniment del comerç. En triar on comprar nosaltres decidim quin tipus de model de comerç volem al costat de casa, al poble i per tant decidim si el petit comerç és imprescindible o prescindible.
  • Si comprem a la botiga propera propiciem l’efecte multiplicador del diner i gaudim dels beneficis locals d’aquesta despesa de calaix en calaix...
  • Si comprem e-commerce els nostres diners es buiden a l’univers global marxant de Ripoll, descapitalització monetària de Ripoll i comarca; el diner que cobrem i gastem a Ripoll marxa món enllà
HI ha hagut també un canvi de tendències de compra del consumidor
  • La compra diària periodica de carn, peix, pa, productes de conveniència o de necessitat s’ha reduït molt i s’ha substituït per una o dos compres setmanals de cistella multiproducte. Els diumenges al matí s’ha canviat el sortir de missa i passejar pel carrer Sant Pere i anar fer el vermut, per trobar-se centenars de famílies a la cua o al parking del “super” o els dissabtes tarda... o a diari a les 20h30 del vespre en sortir de la feina i abans de sopar... quan moltes botigues ja estan tancades.
  • Envelliment de la població del casc antic, i reducció del nombre d’habitants o de despesa per càpita, amb capacitat de compra propera i amb disposició a efectuar compres per impuls.
  • Arriben consumidors del nord d’osona recercant obertura dels diumenges, l’oferta de les grans superficies, també productes d’artesania alimentària (xarcuteria, carnisseria...), que el petit comerç local d’altres sectors aprofita poc.
  • La compra per internet : e-commerce, reducció de despeses de transacció bancària, facilitat d’ús de les plataformes de pagament on-line (tarja de crèdit, paypal, ...), gratuïtat d’enviaments (amazon Premium, Black Friday...), rapidesa d’enviament i a casa... contraposat a un increment exponencial de les estafes i denúncies.
  • Campanyes de Tv i massmedia allunyen compradors cap a les cadenes de moda, cap a les grans àrees multicomercials i d’oci (cinemes, fastfood, jocs infantils...) com ara la maquinista, espai gironès, illa diagonal, decathlon, mediamarket i el dia sin iva, ...
  • Reducció en uns 2500 habitants l’entorn d’influència comercial de Ripoll en els darrers 10 anys, i envelliment de la població (la població gran efectua menys despesa en compres de moda, d’impuls, ...)
  • Arriben nous comerços amb inversors o promotors que són de fora de Ripoll però hi veuen un nínxol de mercat i de negoci (forn Capdevila, forn sant Eudald, cocuan, la sabateria, ski & mountain., botiga conveniència del Carrer st pere, hostaleria en mans de promotors xinesos, peixateria mercat cobert...)
Als regidors i regidores de l’Ajuntament de Ripoll ens preocupa el comerç de proximitat. Volem que mantingui la salut i tenim un pla de dinamització comercial que prioritza accions adreçades als mateixos botiguers i a la ciutadania, promovem :
  • accions de formació per als professionals,
  • reunions d’interrelació amb els sectors de l’hostaleria i turisme, i
  • accions de promoció de la nostra marca Ripoll i Ripollès,
  • apostem per l’organització de fires, mercats i esdeveniments tot l’any i
  • la captació de visitants i turistes,...
  • Dinamització de locals tancats : aprofitar els aparadors, lloguers a emprenedors
  • Subvencions municipals : bonificació llicència obertura, impost d’obres, ibi ... a noves altes de comerç, subvencions a la contractació i a nous treballadors règim autònoms
  • Facilitar traspassos : reimpresa
  • Aparcaments propers al centre històric i comercial : zona de rotació taronja i blava amb prop de 250 places de les quals 107 són taronges.
  • Aparcaments propers gratuïts per estades llargues : can guetes, passeig del ferro, avgda Comte Guifré, Avigda Ripollès, C Progrés, ordina, ... més de 500 places
  • LES CAMPANYES :
    • Campanya Aparca i Compra : 1h gratis per 10 cèntims, vals descompte
    • Aparca Facil : sistema d’aparcament per APP que permet pagar remotament, retorn de l’excés de pagament, ampliar temps d’estada
    • Casc antic amable per als vianants, Bada i compra : restringir horaris accés motoritzat per mitjà de sistema de càmeres de control
Però no n’hi ha prou.

Per tenir èxit ens cal el compromís de cada un i cada una, de tothom per comprendre el valor afegit que representa el nostre comerç.

Amb les nostres compres no només estem influint en la fisonomia del nostre entorn més proper sinó també en el tipus de societat que es va configurant a la nostra vila, a la nostra comarca, al nostre país.

SI som conscients del tipus de món que volem, la nostra elecció de compra hauria de ser compromesa, corporativa amb el nostre propi poble i el nostre propi comerç. Un esforç, una convicció, un compromís vers les botigues de prop de casa les mantindran de ben segur imprescindibles per sempre.