Jordi Munell

Acte inauguració obres restauració del claustre

2012-01-30T03:57:00.002-04:00

Sigueu molt benvinguts/des a Ripoll, bressol de Catalunya

És un goig poder celebrar a la nostra vila aquesta inauguració de la restauració de les mènsules i els paraments del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Una obra que s’ha fet en diferents fases i que va començar l’any 2007.I tot això s’ha pogut fer gràcies a l’ajut de la Fundació La Caixa, la Conselleria, i la Diputació. Gràcies per invertir a Ripoll. hem de donar les gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, que ha fet una gran feina, i als caps de servei, arqueòlegs, arquitectes, restauradors, tècnics... que ho han coordinat.

De ben segur en el marc d'aquest claustre mil·lenari, aquestes parets que ens envolten ens parlen d’uns “tempos” més relaxats i d’una manera de pensar més serena que la societat actual. Probablement si les parets poguessin parlar ens dirien que no és ni la primera ni la última vegada que aquest claustre s’ha de restaurar i de reinaugurar.

La restauració que avui inaugurem ha donat nova llum al claustre. Quan al segle XIX es va dur a terme la última renovació, tot just es començava a utilitzar el ciment pòrtland a casa nostra, era una novetat només per a les grans obres, i com que la cosa s’ho valia no s’hi van pas posar per poc, així que van col·locar ciment portland a tort i dret, tot simulant carreus. I és clar... potser era molt modern a la seva època, però aquest revestiment va enfosquir el claustre durant més de cent anys. Per sort avui n’hem recuperat la seva lluminositat inicial.

Ara tenim gairebé un nou claustre del qual en podem presumir, però algun dia -i ho dic públicament com alcalde i com a membre del Patronat del Monestir- ens agradaria poder tenir la possibilitat d'exposar també a Ripoll l'extraordinari conjunt de lapidari i capitells i altres troballes relacionades amb el Reial Monestir.Més enllà del valor patrimonial, avui també sense cap mena de dubte es fa possible una nova lectura de la història del Monestir i del seu Claustre, i per tant obrim de nou la porta a visitants, estudiosos, amants de la cultura i del patrimoni, al turisme... atrets per redescobrir un dels conjunts monumentals cabdals i referent en la història del romànic i de la cultura i civilització europees. I per tant baixant a preocupacions més materials i terrenals -com les que preocupen a un alcalde de poble- ha de ser un nou revitalitzador de l'activitat turística i de serveis per Ripoll i el Ripollès per a fer bullir l'economia local.

Per acabar, demanar també -l'alcalde només fa que demanar- públicament que les intervencions de restauració, manteniment i arqueològiques puguin continuar en el futur immediat, per tal d'anar completant la posada en valor del conjunt monàstic.

Moltes gràcies,

Ripollès Líders 2011

2012-01-26T06:42:00.002-04:00

ELS PREMIS LÍDERS I LA COHESIÓ COMARCAL

fa un any, Corisa Media grup va crear els premis Líders amb la voluntat de premiar i reconèixer a persones o a col·lectius que d’una manera o altra haguessin contribuït a potenciar la nostra comarca. La iniciativa va tenir un gran èxit, amb la presentació de 120 candidatures i una gran participació per part dels votants. Enguany, en la seva segona edició, les 45 candidatures presentades han sumat prop de 30.000 vots, una xifra gens menyspreable en una comarca que té poc més de 26.000 habitants.
I és aquí on voldria anar a parar, a parlar de l’esperit de comarca. Sembla que quan es parla de potenciar les comarques es fa tan sols una llista de millora d’infraestructures –que evidentment també s’ha de fer-, però jo voldria anar més enllà. En un món cada vegada més individualista, estic convençut que ens cal urgentment buscar espais de col·laboració, és important crear un projecte comarcal comú, hem de sumar esforços entre pobles per promoure activitats i augmentar la cooperació. I això també s'aconsegueix amb iniciatives com la dels premis Liders del Ripollès.

Les comarques no són només un seguit de pobles més o menys propers geogràficament, sinó que hi ha quelcom intangible que ens hauria d’unir. La comarca som les persones; les milers de persones de tots i cadascún dels pobles; persones anònimes i persones que transcendeixen, voluntària o involuntàriament. Algunes d'aquestes persones avui són candidats/tes i finalistes d'aquests premis Lider 2012. Enhorabona a totes aquestes persones, empreses i entitats per la tasca que fan dia a dia.

Sota aquest esperit, tots junts hauríem de voler i hauríem de ser capaços de trobar continguts i plantejaments comuns que ens puguin satisfer i potenciar com a ripollesos/es del Ripollès. I ho demano conscient que no és fàcil ajustar els interessos de tots plegats, només ens cal fer una petita reflexió: des de Madrid es lamenten dels dictats imposats per Europa, des de Catalunya ens queixem del centralisme de Madrid, des de les capitals de comarca protestem pel centralisme de Barcelona, i des dels pobles de les comarques sovint es queixen del centralisme de la seva capital comarcal...

Des d’aquest punt de vista, Corisa media grup i els seus mitjans de difusió han fet des dels seus inicis una gran contribució a “la causa” comarcalista del Ripolles, el seu projecte empresarial és i ha estat d’àmbit comarcal. Mai s’ha plantejat si la notícia era menys important perquè sorgís del poble més petit del Ripollès. Tots els esdeveniments tenen un espai informatiu en els seus mitjans i són tractats amb seriositat i consideració.

La creació dels premis Líders va en la mateixa direcció, al reconèixer les 11 iniciatives, tan se val d’on siguin les persones, les empreses o les institucions. Tothom pot proposar-les i igualment tothom pot votar-les.

Així doncs vull agrair i felicitar públicament a Corisa media grup la seva idea i la seva iniciativa, desitjo que tingui èxit any rere any i que un cop més contribueixi a què conjuntament sapiguem valorar i estimar totes les iniciatives personals, empresarials, associatives o institucionals que representen la riquesa i la diversitat dels nostres pobles i del nostre Ripollès a través dels nostres “líders”.

Carta als Reis

2012-01-09T10:05:00.002-04:00

Benvolguts reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar,

Tots els ripollesos i ripolleses estem molt contents de rebre-us un cop més a la nostra vila, és un gran honor tenir-vos aquí. Sabem que esteu molt enfeinats, i tot i així heu vingut per rebre les cartes i les peticions dels nens i nenes de Ripoll, i els que estan aquests dies a Ripoll. També suposo i espero que també ens portareu alguna cosa als més grans, pares, mares, avis, àvies, besaris i besàvies...

Us haig de dir estimats reis Mags que gairebé tots els nens i nenes de Ripoll s’han portat força bé aquest any, si més no aquests últims dies... per tant us demano tots ells rebin algun regal de part vostra.

Com a alcalde de Ripoll també haig de fer-vos algunes peticions en nom de tota la ciutadania. Hem tingut un any una mica difícil, i tot i que sou reis mags, ja sé que no podeu resoldre tots els problemes del món i del nostre poble, però de tota manera per demanar que no quedi:

Us demanem per sobre de tot feina a Ripoll. Un lloc de treball digne per a tothom.

Ens agradaria també poder tenir la doble via de ferrocarril... i si això no és possible... que almenys els trens siguin una mica més puntuals i que ens posin els vagons nous que ens van prometre per aquest any.

Us demanem també que ens arreglin l’entrada a Ripoll per la C-17, us agraïm que aquest any ens hagueu portat els 4 carrils fins a Ripoll, ens han anat molt bé... però si poguéssiu fer-nos de mitjancers aniria bé que ens acabessin de fer les obres fins a l’entrada del poble per fer-la més digna però sobretot més segura.

Us demanem que ens concediu a tots perseverança, pau, paciència i solidaritat... i que en aquests temps difícils siguem capaços d’ajudar-nos els uns als altres amb generositat.

Per la nostra part ens comprometem a treballar plegats amb honestedat i rectitud. Volem servir al nostre poble i ens mena una gran il·lusió per complir els somnis dels ripollesos i ripolleses.

Estimats reis, un cop més us donem la benvinguda a Ripoll, porteu regals i joguines als nostres nens i nenes durant aquesta nit, que tingueu molt bon viatge de tornada cap a Orient, i no us oblideu de tornar l’any vinent, moltes gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar!!!

Bon Nadal

2011-12-22T14:56:00.001-04:00

Benvolgudes ripolleses i benvolguts ripollesos,

Ha passat mig any d’ençà que tinc l’honor de ser el vostre alcalde, i us puc assegurar que aquest temps ha passat molt ràpid. És cert que aquesta sensació de rapidesa va molt lligada al gran volum de feina feta per tot l’equip de govern i el personal de l’ajuntament durant aquest període de temps.

El mateix dia 11 de juny, dia en que vaig prendre possessió del càrrec, vaig demanar als meus regidors que fessin un esforç molt gran, primer perquè Ripoll no notés cap aturada durant el traspàs de govern, i segon, perquè érem conscients de la situació que trobaríem a l’ajuntament. Calia fer una tasca extraordinària molt important per tal de poder-nos situar en una bona posició de sortida de cara a l’arribada de l’any 2012.

Avui tothom coneix quin és el context econòmic, polític i social actual. Ara tothom és conscient que durant aquests darrers vuit anys hem participat d’una festa que s’ha acabat, però que no s’ha pagat. L’haurem de pagar. Necessitarem, per fer front a aquesta situació, tota la unitat i la complicitat que la societat ripollesa sigui capaç de generar i el vostre ajuntament estarà al vostre costat. Segur que en aquest camí passarem moments molt difícils, però els passarem junts.

És per això que m'agrada repetir un missatge : “encara que a casa no ens sobrin els diners, farem bullir l’olla”. Aquest és l’objectiu que trobareu darrere de tota tasca efectuada per tots els membres del meu equip de govern. Aquesta és la finalitat de cada campanya engegada per cada àrea del nostre ajuntament. Aquesta és la política que CiU farà aquests propers anys.

Estem treballant per tal que Ripoll sigui una vila per viure-hi bé i per a treballar-hi bé. En aquest sentit estem en tràmits per augmentar les activitats que es podran realitzar en els nostres sectors industrials per tal d’oferir noves possibilitats a la creació de llocs de treball; i s’ha rebaixat també el preu del lloguer de les naus de La Barricona en el que ja hi ha dues empreses més. S’estan preparant una sèrie de millores del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per tal d’adaptar-lo a la situació econòmica actual i d’incentivar l’economia.

Perquè tots puguem gaudir de la nostra vila, en aquests mesos Ripoll ha creat el mercadet setmanal al barri de la Carrtera Barcelona, i l’espai de productes ecològics i artesanals en el mercat del dissabte, el qual també s'ha volgut potenciar com un reclam comarcal comercial amb el mercat del vehicle d’ocasió, la Fira del Disc, la Ripineu, la fira del bolet (enguany sense gaires bolets), el Concurs del Cavall Pirinenc, i altres amb les que estem treballant de cara a l'any 2012. També s'han endegat les Tardes de Ball dels diumenges i estem preparant la Capital de la Cultura Catalana per l’any 2013.

Per convertir Ripoll en un punt de referència a Catalunya i al món, s’han acollit esdeveniments esportius com la Copa d'Europa de Seleccions Nacionals de Futbol SalaSub-21, el Campionat de Catalunya de Cotxes Teledirigits, el mes de gener serem punt de control del Rallye Monte-Carlo Historique, els equips d’hoquei CE Vendrell i la selecció de Moçambic així com el Club de Bàsquet Sabadell entre d'altres han fet estades al nostre centre de tecnificació esportiva de l'Avellaneda.

Com veieu l’activitat que s’està generant a Ripoll aquests darrers mesos només té una raó de ser: fer bullir l’olla i fer-ho d’una forma austera conscients de les dificultats econòmiques. I fer-ho cuidant el més petit dels detalls, com posant flors als balcons o traient els “ferros” de la plaça Gran per evitar caigudes, i també amb la mirada posada en un futur prometedor ple de grans i nous projectes. Perquè Ripoll sempre ha aprofitat aquests moments per esdevenir quelcom millor. Però sobretot perquè creiem en Ripoll i en tots vosaltres, i perquè estem convençuts que cal mirar el futur amb l’esperança i amb la convicció que només treballant i esforçant-nos a ser més imaginatius, més creatius, més eficaços assolirem la fita d’esdevenir referents i podrem estar-ne veritablement orgullosos.

Bones festes i feliç any 2012 ! Visca Catalunya i el seu Bressol !

Diada Nacional 11 de setembre 2011

2011-09-16T01:57:00.002-04:00

Intervenció durant els actes de celebració de la Diada al Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll

Regidors i regidores del consistori municipal, portaveus i representants de partits polítics, forces de seguretat públiques, institucions, entitats i associacions, ripollesos i ripolleses,

Si bé he tingut oportunitat de ser partícip de la Diada Nacional de Catalunya en diverses ocasions, fos a nivell polític o bé en representació d’algun col•lectiu, enguany la festa té un caràcter especial per ser la primera vegada que m’adreço a la societat ripollesa com a alcalde de la nostra vila mil•lenària.

En una data tan assenyalada com aquesta, no hi ha paraules per expressar les emocions que em transmet el monestir de Santa Maria, símbol de la nació catalana, que acull les restes de personatges que han traçat la història, no només ripollesa sinó també de Catalunya.

Resulta curiós recordar la desfeta militar que va patir el nostre país l’11 de setembre de 1714, en un edifici regentat per una comunitat religiosa, els benedictins, que van decantar-se pel rei absolutista Felip V, que va imposar un model centralista i contrari a les llibertats de que gaudíem els catalans. En el cantó oposat –el perdedor- els ripollesos, gent com tots els que hem aplegat en aquesta basílica, que es decantaren per l’aspirant al tron, l’arxiduc Carles. Ni fet expressament!, la història sempre ens sorprèn amb un nexe d’unió entre el passat i el present.

De fet, m’aventuro a apuntar que tot i que gairebé han passat 300 anys des de la derrota militar, política, cultural i d’identitat, anem camí de sentir en la pròpia pell el que van patir els nostres avantpassats. Aquests dies la llengua catalana, un element bàsic i irrenunciable del nostre país, està en boca de tots i ha esdevingut, un cop més, motiu de polèmica i de tot tipus de controvèrsia. Si retrocedim, o més ben dit, ens obliguen a fer un pas enrere, l’any 1714 i el Decret de Nova Planta no ens quedaran tan lluny. Des del Bressol de Catalunya, panteó comtal, hem de donar exemple i estar al costat d’aquells que lluiten, en el bon sentit de la paraula, des del diàleg i el sentit comú pel bé del nostre país.

Lluny de partidismes polítics, avui és la festa de tots aquells que ens sentim catalans. Sigui quin sigui la nostra procedència, el color de la pell, les creences religioses, hi ha un element que ens uneix, la llengua.

Actes com el que celebrem aquí a Ripoll, o bé en d’altres poblacions i viles catalanes, han de servir per recordar d’on venim, on som i pensar cap on volem anar com a poble. Que aquells que no ens entenen vegin la força d’un poble unit, que tot i els inconvenients, mai, mai serà doblegat.
Com ja vaig dir en aquest mateix marc i amb motiu de l'arribada d'un altre dels símbols de la catalanitat com és la Flama del Canigó; ens podran ofegar fiscalment, ens podran escatimar els recursos dels fons de cooperació local, ens poden amenaçar la llengua... però mai podran oprimir l'esperit i l'ànima d'un poble creat i que ha crescut al recer d'aquestes pedres, d'aquest Monestir i del Comte Guifré, fundador de la dinastia nacional de Catalunya a qui avui hem fet ofrena.

Visca Catalunya !! i visca Ripoll!!

Discurs d'investidura, Ripoll 11 de juny de 2011

2011-06-11T14:07:00.004-04:00

Discurs pronunciat durant el Plenari Extraordinari del dia 11 de juny a l'Ajuntament de Ripoll

Foto : Arnau Urgell. Elripolles.info

Bon dia

Regidores i regidors, Sr. Secretari, funcionaris i personal de la corporació municipal, senyores i senyors, amigues i amics, família -la meva i les dels companys regidors- que avui ens acompanyeu, Sr. Eudald Casadesús Delegat del Govern a Girona. (Permeteu-me un record especial també per una part de la meva familia que per motius de salut avui no ha pogut estar aquí, i per la família i amics que ja ens han deixat).

1- En primer lloc vull agrair la confiança depositada pels electors de Ripoll el passat 22 de maig en la candidatura de CiU que tinc l'honor d'encapçalar.

2.- En segon lloc, un agraïment pels que m'heu votat avui com a alcalde i que m'acompanyareu de costat i compartirem responsabilitats en aquesta legislatura, recollint el mandat democràtic majoritari dels ripollesos i de les ripolleses expressat el passat 22 de maig.

3.- En tercer lloc donar la benvinguda i desitjar molta feina i molt d'encert als nous regidors i regidores que s'incorporen en aquesta legislatura, igualment pels que continuen i un especial agraïment per la tasca feta i un record per aquells regidors i regidores que han estat aquests darrers 4 anys a l'ajuntament i que ara no repeteixen.

4.- I en quart lloc -malgrat les nostres diferències polítiques- vull agrair i reconèixer públicament la feina, la dedicació, l'esforç diari, amb els seus encerts i els seus errors que com tothom qui decideix pot cometre... de la Sra. Teresa Jordà durant tots aquests anys com a alcaldessa, com a companya i com a amiga amb qui he compartit reunions, projectes, discussions, acords i desacords; sempre dins la cordialitat.

També em cal agrair públicament les aportacions, il.lusions, inquietuds, crítiques... que molts ripollesos i ripolleses a nivell personal o en nom d'entitats han compartit amb nosaltres -aquests darrers mesos de forma més intensa-, però també al llarg de la legislatura. També un agraïment personal per a tots els companys i companyes que han treballat en el nostre projecte per la candidatura de CiU Un Ripoll millor des de la llista com a titulars o com a suplents i des de la militància i els amics i amigues, amb molta implicació i il.lusió compartida.

Aquests darrers anys el nostre equip ha treballat molt, des de l’oposició amb honestedat, responsabilitat i rigor, fent allò que en tot moment hem cregut que era millor per a Ripoll i amb fidelitat al nostre programa electoral; hem estat al costat de l'equip de govern en allò que compartiem, sense rancúnia i sense sectarisme polític, però també ens hem oposat fermament en tot allò que no consideràvem primordial o idoni per a la nostra vila.

No entraré ara a fer cap resum ni valoració política de si s'ha fet molt o s'ha fet allò que era prioritari aquests darrers anys, de si s'ha acomplert el pacte programàtic d'esquerres, o tampoc dels vint projectes que deien aquesta setmana a la premsa que ens deixen de deures, ni tampoc parlaré de l'endeutament... avui com a alcalde de tots els ripollesos i ripolleses em toca ser el primer a mirar endavant, en positiu i demanar-vos a tots, als regidors i regidores primer, i a les entitats, als vilatans i les vilatanes de sumar tots per un Ripoll millor.

És des d'aquesta nova responsabilitat i compromís que avui assumeixo amb molta il.lusió, amb la responsabilitat que comporta i amb el bagatge de l'experiència enriquidora de 20 anys de regidor, tant a l'equip de govern com a l'oposició, que m'atreveixo a demanar en veu alta, a demanar des d'avui mateix, amb mà estesa als companys regidors d'ERC. del PSC i també al Sr. Xavier Hernandez, de sumar el treball i l'esforç de tots per aconseguir que la comtal vila de Ripoll "Bressol de Catalunya" recuperi i potenciï el fet de ser un referent del nostre país, de ser una capital de comarca on les persones hi puguem treballar i viure bé, una vila on acollim als visitants de prop i de lluny i els oferim els nostres serveis, el nostre comerç, el nostre patrimoni, la nostra història i els nostres nous equipaments, la nostra cultura, el nostre dia a dia i el nostre esdevenir...

I sé, ho sabem bé tots els regidors, que com passa a la major part del nostre país, avui també a Ripoll la principal preocupació de la ciutadania és poder guanyar-se la vida, tenir feina, i que la generació i recuperació d'activitat econòmica permeti compensar i reduir les mesures d'estalvi i contenció que totes les administracions públiques es veuen en la necessitat d'aplicar -començant per l'administració estatal i la seva aportació al finançament des municipis-, mesures d'altra banda gens populars.

Com també reconeixen tots els experts econòmics, ara no és el moment de carregar més pressió fiscal sobre els ciutadans, per això reitero avui el nostre compromís -del grup que encapçalo- i per endavant de no pujar els impostos més enllà de l'increment del cost de la vida i intentar rebaixar alguna taxa durant aquesta legislatura que des d'un punt de vista econòmic se'ns entreveu dificil.

Tots els programes electorals dels diferents grups compartiem fent servir diferents paraules la nostra preocupació i el nostre compromís per aquests quatre propers anys pels temes econòmics i de feina. Nosaltres dèiem que des de l'ajuntament hem de prioritzar i ajudar a fer bullir l'olla en tots els sectors, i aquest serà un dels objectius prioritaris del nostre equip i el meu principal compromís : un suport decidit a les empreses petites i grans, al comerç, al turisme... per ajudar a mantenir i crear llocs de treball : més feina, més vida per Ripoll.

I conseqüentment una de les primeres decisions serà la creació d'una nova àrea dins l'organització municipal, una quarta àrea, que -sense incrementar costos-, aglutini sota el concepte de Projecció Econòmica tots els esforços municipals de promoció de sòl i sostre empresarial, formació, ajuts a emprenedors, fires, mercats, comerç, turisme i promoció exterior de Ripoll,... una àrea que es coordinarà i sumarà sense duplicitats amb les institucions privades i públiques que treballen per aquests objectius compartits. Companys regidors d'aquesta legislatura que comencem us torno a oferir la mà estesa per treballar plegats, per sumar per un tema que supera les barreres polítiques, un tema de poble.

Tenim reptes importants davant, com deia la Sra Jordà en el seu discurs, a tocar.

Un primer repte serà l'any 2013; que com sabeu, Ripoll serà la Capìtal de la Cultura Catalana; una nova i estratègica oportunitat per resituar Ripoll, bressol de Catalunya al món des de la vessant cultural i en el sentit més ampli de la paraula. Una altra oportunitat per sumar tots plegats, corporació municipal, entitats i ripollesos i ripolleses, fins i tot ripollesos i ripolleses que resideixen fora però que porten la seva vila al cor; en un projecte que ha de superar totes les possibles discrepàncies polítiques. Us demano també d'implicar-vos i treballar plegats per passar amb nota molt alta aquesta prova de foc; i n'estic segur que ho farem com ja ho varem fer tots en celebracions com els 1100 anys del Comte Guifré, el mil.lenari del Papa Gerbert, el pubillatge de la Sardana 2003 o l'Any Oliba 2008.

I un segon repte el tenim davant. Ho esmentava també el Sr. Enric Perez en la seva intervenció. Aquestes properes setmanes s'obrirà el desdoblament de l'arteria rodada que ens connecta amb l'àrea de Barcelona. El desdoblament de la C17 culmina una llarga reinvindicació històrica del territori i un munt de compromisos d'inversió dels successius governs de Catalunya dels darrers 30 anys, de tram en tram, de pont en pont i de tunel en tunel arribarà finalment a Ripoll i el Ripollès. Aquesta fita trencarà de ben segur una barrera possiblement més psicològica que física de reduir la distància que ens separa, més ben dit que ens uneix, a una de les regions metropolitanes i econòmiques més importants d'Europa, de l'arc Mediterrani i de gran projecció internacional. Necessitem NECESSITEM en majúscula que aquest fet esdevingui un revulsiu per a la nostra vila, un revulsiu per captar activitat econòmica, habitants, turisme... en definitiva + feina i + vida per Ripoll.

I sense renunciar -malgrat ser conscients que el país no té en aquests moments capacitat d'inversió en moltes noves infrastructures- en cap cas a continuar reivindicant el projecte i l'execució de la millor solució de variant que permeti evitar el trànsit rodat i molest per Ripoll, i exigint l'enllaç ferroviari àgil, ràpid i freqüent, de doble via fins a Ripoll, com a mitjà de transport més sostenible i segur que ens connecti amb Barcelona, el Vallés i Osona; i ens interconnecti amb el tren de gran velocitat europeu, el port i l'aeroport, ... tot l'anell d'activitat econòmica metropolità.

I per descomptat encara tenim molts més reptes :

arreglar temes puntuals de l'actual Planejament que limiten la generació d'activitat econòmica, és altament preocupant que la premsa escrita reculli que empreses ripolleses per manca d'espai traslladin fora de Ripoll i el Ripollès la seva producció.

Reordenar espais que com a la Crta. de Les Llosses han acollit des de fa molts anys i acullen encara i esperem que per molts anys activitats empresarials,

I reconsiderar temes que l'actual perspectiva de creixement inmobiliari converteixen en inviables respecte el que s'havia planificat aquells anys 2005-2007 en plena efervescència econòmica i creditícia, com el sector del Pla de Santa Magdalena o de la Preparación Textil. Aquí per aquest espai és on situem una proposta agosarada, un projecte a mtjà i llarg termini, que combini l'habitatge amb l'activitat econòmica, l'emprenedoria amb la promoció firal de la nostra vila, l'aparcament i l'aprofitament de l'entorn natural del Parc Temàtic Botànic de la Devesa del Pla. Diu la dita -com també deia el Sr. Enric Perez- que aquell que no té somnis ni ambicions mai s'atreveix a fer res de diferent ni de nou. Pensem que la nostra vila necessita ambició, com aquesta.

I sense pretendre fer cap repàs exhaustiu dels nostres compromisos de programa, sí que faré referència als barris. Seran la nineta dels nostres ulls, volem uns barris nets i per viure bé, estem convençuts que si volem que els ripollesos i les ripolleses ens sentim bé a la nostra vila això comença pel propi carrer i el propi barri. Segurament serà una legislatura de poques grans noves obres però volem que sigui la legislatura de moltes petites actuacions i de detall, de fer un Ripoll més amable i més sensible en allò que primer preocupa a les persones.

Estarem més al costat del comerç, buscarem noves solucions a l'aparcament de proximitat. I apostarem per l'excel.lència en l'educació, pel futur del jovent, per l'oci juvenil i infantil, per l'oferta d'activitats culturals i esportives, oferirem el màxim suport a les entitats i clubs amb la seva participació a través d'ens com la Comissió de Cultura i el Consell Municipal de l'Esport, i procurarem que cada mes s'organitzi una activitat cultural, firal o festiva de referència que atregui visitants, que portin vida a Ripoll...

Tenim quatre anys per endavant, un programa replet de moltes idees -moltes de les quals no costen diners-, aportem molta il.lusió -començar sempre il.lusiona-, una ferma voluntat de mirar endavant i no endarrera, de fer treballar al màxim tots els nous equipaments que aquests anys anteriors s'han obert sota el mandat de l'anterior equip de govern, fent els deures, com ens deien, però també aportant canvis, innovació, creativitat, esforç, compromís i treball per un Ripoll millor, un Ripoll amb més feina i més vida.

I per anar endavant Compto, comptem, amb tots vosaltres, regidors i regidores, entitats, vilatans i vilatanes; hi compto amb la mà ben oberta, sense rancúnies, pensant únicament en un millor Ripoll per nosaltres i pels nostres fills.

Gràcies. Visca Ripoll. Visca Catalunya.

Jordi Munell
Ripoll, 11 de juny de 2011

Qui pujarà els impostos ?

2011-05-18T02:45:00.002-04:00

TOT I EL FORT ENDEUTAMENT CONEGUT DE L’AJUNTAMENT DE RIPOLL, NO APUJAREM ELS IMPOSTOS ALS VILATANS “PER QUE ARA NO ES EL MILLOR MOMENT”

Jordi Munell, l'alcaldable de Ripoll per CiU ha volgut tranquilitzar així als ripollesos davant la por i la preocupació manifestades per molts vilatans durant les reunions mantingudes per CiU al llarg de la campanya i la precampanya electoral amb associacions, comerços, empreses....., per la possible puja de Impostos (IBI, IAE,...) desprès de les properes eleccions municipals del dia 22 de maig, degut al fort endeutament generat per l’actual equip de govern (ERC i PSC).

Jordi Munell ha assegurat que si surt elegit alcalde, complirà el seu programa electoral i no apujarà els impostos, si no que es buscarà altres formules per fer front al deute actual, sense tocar la butxaca dels vilatans. Ha apuntat mesures d'estalvi des de l'administració municipal com reintegrar serveis municipals ara dispersos, reduir les retribucions dels càrrecs electes, reduir algunes aportacions a administracions o ens externs de l'ajuntament o fer un seguiment i control exhaustiu de les obres públiques per reduir al màxim les desviacions a l'alça.

L'alarma de la possible puja de la pressió fiscal també ha saltat a l'opinió pública davant les noticies com la publicada al diari econòmic EXPANSION del passat dia 9 de maig, allà afirmen que els ajuntaments endeutats es veuran abocats a pujar els impostos per recaptar més i que molts assessors d’alcaldes consultats per aquell diari varen assegurar que molts consistoris ja preparen la puja del IBI si guanyen l’alcaldia de cara al proper any, ja que els mesos posteriors a les eleccions són els més apropiats per portar a terme les mesures més impopulars, doncs causen menys impacte sobre el futur vot, que si es realitzen abans de les eleccions. En molts ajuntaments la despesa facil, la inversió subvencionada i l'esperit de la bonança econòmica han suposat un endeutament agreujat per un desajust entre els ingressos i les despeses, i en molts municipis s’haurà de suplir amb una pujada de impostos i actualitzant els valors cadastrals dels IBI per recaptar molt més.

A Ripoll, l’elevat endeutament conegut i els comentaris apareguts en diferents mitjans de comunicació, estan generant por als vilatans, per una probable pujada dels impostos, per part dels partits que governin desprès de les eleccions municipals. Jordi Munell com a alcaldable per CiU, ha volgut reafirmar que es compromet a no apujar els impostos “PER QUE ARA NO ES EL MILLOR MOMENT”.

Acte final, divendres 20 de maig

2011-05-17T17:02:00.001-04:00

Acte Diàlegs amb ciutadans, 6 de maig a la Sala Graells

2011-05-07T09:55:00.003-04:00

Una setantena de persones varen seguir l'acte celebrat aquest divendres dia 6 a la Sala Graells de Ripoll, amb la participació de Santi Llagostera, arquitecte i urbanista, Montsina Llimós, professora, Ivana Carrión, administrativa i Miquel Vivas, metge, exposant públicament i a Jordi Munell la seva resposta a la qüestió : què li demanaries al proper ajuntament de Ripoll ?

Divendres 8 d'abril, presentació al Teatre Comtal

2011-04-10T15:55:00.003-04:00

Discurs amb motiu de l'acte de presentació dels caps de llista per CiU per a les eleccions municipals del 22 de maig, al Teatre Comtal de Ripoll.

Benvingudes, benvinguts

Gràcies per acompanyar-nos, en nom de tots els candidats del Ripollès, alcaldables, regidors i regidores, famílies, gràcies també a elles, a les nostres famílies pel temps que ens permeten manllevar d'estar amb elles i pel seu suport. Gràcies per la feina feta al llarg d'aquests anys a tots els regidors i regidores que no repetireu però que estareu al nostre costat, fent-nos escalf, suport i consell...

I gràcies finalment Eudald, Gràcies Oriol per estar al costat del món municipal de CiU al Ripollès.

Benvinguts a Ripoll, amics i amigues d'arreu de la comarca, com des de fa segles que es fa i es feia per la Fira de les 40 hores, a les 40 hores que culminàven aquest cicle de quaresma i que al llarg dels anys varen despertar les inquietuds comercials, del bescanvi i de la venda... aprofitant la primera sortida després dels llargs mesos de l'hivern...

Per cert, una FIRA DE LES 40 HORES que mereix un nou impuls, com el que varem donar-li l'any 1999 amb la professionalització de la seva gestió comercial... i que fins avui ha continuat però li cal ja un cop d'idea nova, una aposta amb ambició... per què no somniar amb un recinte firal permanent... diuen que el que no somnia mai farà res de diferent... i que el perill dels somnis és que es compleixin i jo somnio en un Ripoll millor, com tots nosaltres en un Ripollès en positiu, millor. Perquè no somniar amb una promoció conjunta de tota l'oferta firal i comercial del Ripollès, unes i altres es complementen de ben segur i la persona que fa cap a la nostra comarca, la visita de cap a cap...

Tots els que estem aquí, i molts dels que esteu aquí afrontarem un repte difícil de tirar endavant els nostres pobles i la nostra comarca en una situació complexa econòmicament i social, però ho fem amb il.lusió, amb ganes, amb idees, amb empenta... com ha estat sempre des de la gent de CiU. Amb actitud oberta i dialogant, propers a les persones... i fins al final ! no com alguns regidors i regidores que segur tots coneixeu d'altres formacions que fa temps que han tirat la tovallola... i a més mirant lluny, no només per a les eleccions del 2016... mirant el futur millor per cadascún dels nostres pobles i de la nostra comarca.

Tenim davant nostre noves oportunitats, potser la principal és l'arribada del desdoblament de la C17 fins al Ripollès, però també ho és un ferrocarril àgil cap a l'àrea metropolitana,... dues infrastructures que ens situen a 1 hora d'una de les àrees metropolitanes més importants del mediterrani, d'Europa i del món. Hem d'aprofitar-nos-en ! Des d'un punt de vista empresarial i de generació de riquesa per l'onada de centrifugació cap a l'interior que afavoreixen les comunicacions, però també per les nostres potencialitats, la qualitat de vida, l'entorn i el paisatge d'aquest nostre territori excepcional, ... i des d'un punt de vista comercial i turístic per la nostra situació pirinenca i per la nostra riquesa cultural, esportiva, de lleure...

A Ripoll ho tenim clar, i a la comarca també; per això des de Ripoll treballarem per Ripoll i per al conjunt de la comarca per posar en solfa tots els nous equipaments i aprofitar el seu potencial d'atracció de turisme, però també per a tenir a punt la capacitat d'atreure i de generar activitat econòmica. Que no es torni a repetir que l'ajuntament o el poum vigent posen impediments constantment a l'ampliació d'empreses o a la ubicació de noves empreses a casa nostra !

O que passin 8 anys sense parlar del polígon comarcal ! Com es diu popularment, posarem a fer bullir l'olla,... el comerç i els serveis només tenen sentit i potencial si les persones ens podem guanyar la vida al territori. Menys persones al territori són menys nens i nenes a les escoles, i això vol dir menys mestres i menys professores i professors.... i l'olla no es fa bullir malbaratant milions d'euros en projectes com la lira, o una palanca damunt el riu Ter, ni fent urbanisme que dificulti el treball de les empreses... ni amb la única filosofia d'aprofitar aquesta i aquella subvenció, ni amb l'estratègia de qui dia passa any empeny...

Una parada menys a la plaça, una merceria menys al carrer, no és només menys riquesa: és menys vida, menys ànima, menys llum -com diu la Magda-. No ens ho podem permetre. Com no ens podem permetre que pleguin molts d’autònoms i que són la veritable xarxa de seguretat de la nostra economia, i que molts cops només demanen més liquiditat o simplement més diligència ens els pagaments de les administracions, amb menys traves administratives. - i que sovint pateixen injustament la dilatació del pagament per part dels ajuntaments com el de Ripoll, que a 31 de desembre devia uns 6 milions d'euros de la partida d'inversions i despesa corrent-

Tot això és possible, s’ha de fer i ho farem. Gairebé sense dir-nos-ho tots els candidats i candidates de CiU al Ripollès ens prenem com a mesura primordial tenir una administració local “amiga”, propera, “amable” el que l'Artur Mas deia "business friendly" amb els qui generen llocs de treball, els qui generen riquesa social i econòmica a casa nostra... També des de Ripoll volem liderar una aposta clara per l’educació, sota la idea de la Vila del Coneixement: Economia, empresa, comerç....

i L’educació és un dels pilars del projecte per a Ripoll. Veiem l’educació com a fet de vida comunitària i com a columna vertebral de la nova proposta de vila. Ripoll ha de recuperar el rumb apostant pels àmbits de l’activitat humana que sortiran reforçats quan el món superi la crisi econòmica actual. Ha d’estar preparada. Quan parlo d’educació parlo de la persona vista integralment. Educació són llars d’infants i són màsters. Educació és universitat, però també és lluita contra l’abandonament de l’ensenyament no obligatori. Educació és reforçar i assegurar la qualitat de les nostres escoles. Educació també són les llengües: que els nostres alumnes esdevinguin multilingües. Educació és fer que els nostres mestres i professors vulguin continuar oferint el millor d’ells mateixos als nostres fills. Perquè el millor que tenen els nostres mestres és el millor que tenim tots nosaltres. Educació és universitat, és recerca i és la transferència tecnològica entre centres d’ensenyament i empresa, convertint-la en una eina bàsica de política econòmica. És també innovació en tots els sectors, també els tradicionals.

En aquesta direcció fa poques setmanes anunciava la proposta ferma de crear una taula permanent sobre l'economia de Ripoll i del Ripollès, assentant a la mateixa els educadors i els empresaris, els autònoms, els comerciants... buscant sinergies i complicitats, pensant en el futur, en la innovació, en els cicles formatius, en l'excel.lència i el reconeixement als estudis, en beques als millors estudiants, en programes comunitaris comènius per a estudiants de secundària...

I avui he triat de parlar d'economia i d'educació, dos temes fonamentals, i per tant avui no us parlaré ni entraré en detalls de les nostres propostes i idees en cultura, en fires, en turisme -el 12x12-, en serveis a les persones, en esports, en barris, en aparcaments, en policia... que volem que facin de Ripoll una vila AMABLE, acollidora, atractiva i que torni a ser per voluntat però també per reconeixement i complicitat, la capital del Ripollès,

Però sí que us parlaré que volem tornar a ser el bressol de Catalunya i de la cultura catalana. Fa segles, Ripoll havia estat el principal focus de creació i pensament a Catalunya i havia fet de la cultura un dels trets definidors de la seva identitat com a vila. L'any 2013, precisament a proposta de CiU Ripoll, Ripoll serà la capital de la cultura catalana.

Proposo una capitalitat conformada en base a moltes influències i orígens, però que ha de perseguir i construir un imaginari col·lectiu i identitari que tingui en el ripollès, en la catalanitat, l'europeisme, l'eix vertebrador de la seva ànima; i per això us hi convido a participar a tots els futurs alcaldes i regidors de la comarca, a tots els vostres pobles !!! La imatge de marca de Ripoll i del Ripollès ha d’esdevenir molt més potent i com a tal l’haurem d’aprofitar, no únicament per organitzar esdeveniments, sinó també per establir relacions comercials, turístiques i empresarials.

Ripoll necessita un canvi de rumb. Més ben dit: necessita recuperar el rumb. Ripoll necessita que un equip nou de persones, agafin el timó i dirigeixin Ripoll amb l’ajut de tota la societat civil, de tots els vilatans i vilatanes, però també amb l'ajuda dels municipis veïns i del conjunt de la comarca. Com deia ahir per televisió el nostre President adreçant-se als catalans és una necessitat urgent demanar una inversió en estalvi per al futur. A Ripoll i al Ripollès també us volem demanar a tots els ripollesos i ripolleses, que deixeu de ser espectadors de la situació i passeu a l’acció per a un Ripoll i un Ripollès MILLOR. Ha arribat l’hora que els ripollesos i ripolleses renovin o recuperin la confiança en la seva política municipal i l'orgull identitari d'un territori bressol de Catalunya. Nosaltres ja hem fet el pas, i tots i cadascún i cadascuna de vosaltres hi esteu convidats a sumar-vos-hi i acompanyar-nos.

Gràcies, bon vespre

El video spot de Campanya Un Ripoll Millor

2011-04-10T15:50:00.003-04:00

De nyap a nyap... i tiro per que em toca

2011-03-06T09:57:00.010-04:00

Estem visquent uns mesos d'inauguracions i recordatoris d'inauguracions de nous equipaments promoguts per l'Ajuntament al llarg dels darrers 4 anys o més : primer fou la Plaça La Lira, els annexes a la biblioteca, el CAT o centre d'acollida turística, el carrer Pirineus, el nou Pavelló i el seu Centre de Tecnificació Esportiva annexionat, ... aviat tocarà el torn del Museu de Ripoll, l'Escala d'emergència que permetrà evacuar l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola Comarcal de Música, el casal de joves a l'antic edifici de Lambert Mata, la Capella de la Congregació seu d'acollida del projecte Terra de Comtes, o la Sala d'Art Polivalent soterrada de la Lira...

El mur de la ruta del ferro, un altre nyap que atempta contra un element protegit pel Pla General d'Ordenació Urbana de Ripoll

Els contenidors de la Pl. Sant Eudald, situats al fons del sector peatonal, amb la incongruència de l'accés diari de camions de gran tonatge que malmeten i embruten el paviment, i a més sense garantir la imatge dels dies festius; municipi turístic ? o un altre nyap ?

La solució adoptada als guals de la Crta. Sant Joan i Carrer Doctor Raguer, un altre nyap especialment perillós per a les "rodes"

La inauguració recent del nou Pavelló i del Centre de Tecnificació Esportiva l'Avellaneda que acaba essent un gimnàs amb unes màquines de musculació i una sala amb sauna i 2 banyeres que a més no tenen accés per a persones discapacitades.

Ja deia al meu anterior article "Un Ripoll Millor (1)" que ningú negarà que s'han fet coses al llarg dels darrers anys; tampoc ningú negarà la gran arribada de subvencions i prèstecs dels darrers exercicis... i que tots els ripollesos hem de tenir clar que s'ha acabat aquesta pluja de milions que haurà deixat l'ajuntament de Ripoll en un dels seus punts de màxim endeutament de la seva història, i afegir finalment que tots hem d'esperar que no pugi l'Euribor en els propers mesos i anys, cosa que situaria la quantitat a pagar anualment per l'ajuntament en concepte d'interessos als bancs o caixes en una despesa dificilment assumible cada any... doncs actualment ja estan pel voltant dels 700.000 euros.

Entre tanta macro-obra -alguna fins i tot de rang faraònic com la Plaça La Lira- destaca l'aparent manca d'interès -o deixadesa- i de delicadesa per detalls tan importants com aquests que es recullen a les fotografies i que a totes totes cal considerar com a veritables "nyaps" que s'han escapat de les milionàries inversions i del control dels regidors governants... espero i desitjo que abans de finalitzar la legislatura i el mandat de l'actual equip de govern estiguin subsanats, i el que és més important ¡pagats!

Crec que és possible un Ripoll millor !

Els acabats de la Plaça Gran han comportat un greu perill de caigudes als vianants

La il.luminació de la Lira, un projecte de varis milions d'euros llençant llum al cel ...

El Centre d'Acollida Turística CAT va rebutjar una opció de recuperació patrimonial i històrica...

La recollida d'escombraries, la seva puja del 147% en els darrers anys no
es veu justificada en cap millora del servei, degradant la imatge cmercial
i turística de la vila els caps de setmana.

La preservació del llegat Lambert Mata, un tema altament preocupant !

La plaça Gran presenta greus deterioraments abans de la seva inauguració...

Des de la finalització de les obres totes les places del centre comercial de Ripoll presenten
un estat de provisionalitat en els detalls d'acabat i d'imatge.

http://www.ripollmillor.cat/

lectura poètica al Cafè de Lletres, La Taverneta

2011-02-12T03:47:00.002-04:00

Lectura del poema "el poble" de Miquel Martí i Pol al Cafè de Lletres, genial iniciativa cultural de La Taverneta de Ripoll.Foto : Fran Barroso

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secretsi els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Ara fa 25 anys...

2011-01-26T17:24:00.002-04:00

El SAC (Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració) fa 25 anys.

Aquests dies es cumpleixen els 25 anys de la gran nevada que va paralitzar el país i el va deixar sense electricitat. Aquells dies, els voluntaris de la nova entitat Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració (SAC), l'ens precursor del voluntariat de Protecció Civil a Ripoll i comarca, varen realitzar els seus primers serveis ajudant a normalitzar la situació després de la nevada.

El servei més reconegut fou l'arribada a Vallfogona de Ripollès al migdia del dia 31 després de romandre 3 dies incomunicada, amb gent atrapada i persones amb necessitats de medicaments i atenció mèdica. Es va realitzar l'evacuació des d'una casa propera al nucli d'una persona malalta, primer portant-la a peu en llitera, i després en el Land Rover del destacament de Trànsit de la Guardia Civil de Ripoll.

La imatge mostra la recta d'entrada a Vallfogona amb els vehicles fletats per a l'ocasió, un Land Rover de l'empresa Àrids Franquesa, conduït per Pere Orri, un Land Rover del Sr. Ramon Berbel, i el Seat 600 dels membres del SAC amb Joan Vilardell i Jordi Munell, en comunicació via ràdio amb la base de Ripoll. Davant hi anava un camió amb turbina llevaneus del MOP i el Land Rover de la Guardia Civil de Trànsit amb el Caporal Narciso Guerrero.

La segona imatge mostra una de les primeres col.laboracions en tasques de seguretat i comunicacions dels populars trials que organitzava el Ripoll Motor Club.

Un Ripoll Millor (i 3)

2011-01-23T05:45:00.003-04:00

No pretenia elaborar cap tercera part de les reflexions públiques sobre el convenciment que un Ripoll Millor és possible.

Però aquests darrers dies m'han arribar encara més situacions d'aquelles que "clamen al cel" i per a les quals l'actual equip de govern municipal no sembla estar prou amatent o sensibilitzat.

Una ens tornar a tocar la pela, la feina... allò que els ripollesos i ripolleses considerem una de les prioritats segons les primeres enquestes que ja estem rebent a CiU Ripoll des de la setmana passada. És el cas d'un petit empresari ripollès, innovador, que exporta productes ripollesos i volia ampliar recentment les seves instal.lacions, va sol.licitar permís municipal i la resposta -després de varis mesos del ja tradicional i cansí com una cançó enfadosa sísí i nono-, li arriba en forma de Decret al Plenari d'aquest mes de gener :

DESESTIMAR la sol•licitud de llicència d’obres per a l’ampliació de l’edificació existent del XXX, en tractar-se d’un sector de sòl urbanitzable delimitat, pendent del desenvolupament del sector, que està subjecte a un Pla Parcial Urbanístic segons el POUM aprovat el 2008; i suspendre provisionalment, com a mesura cautelar les obres que es realitzen a XXX, consistents en la construcció d’una estructura metàl•lica, atès que s’estan executant
sense llicència...

Us sóna aquest argument ? (vegeu l'article Un Ripoll Millor (2)) més avall, el mateix que afectava al petit emprenedor que pretenia dinamtzar i revulsionar l'oferta turística local amb un establiment hoteler de 3 *** !!!.

L'altre cas, fa referència a unes famílies que volien acollir-se al programa subvencionat d'instal.lació d'ascensors al seu bloc de pisos, i amb l'agravant que algún dels veïns presenta un grau de mobilitat reduït. En aquest cas la resposta municipal, una vegada més després del corresponent sísí, els arriba el nono perquè -oh sorpresa- el seu bloc de pisos està dins un parcel.la de sòl urbà consolidat i tipificat de sòl industrial !!! però que caram hi pinta un bloc de pisos dins un sector industrial urbà "consolidat" ? no serveix o hauria d'haver servit un Pla General d'Ordenació Urbana nou, recent estrenat per a ordenar i arreglar l'urbanisme històric que s'ha consolidat ?

Tot plegat, ens fa pensar que el POUM aprovat el 2008 -amb el vot en contra de CiU- no solucionava problemes urbanístics històrics ni regularitzava situacions que al llarg dels anys s'havien pogut fer. Tal i com ja denunciava en aquells moments el grup de CiU.

Per tant, davant de situacions com aquestes, el govern municipal ha de ser prou ampla de mires i prou conscient i sensible per a solucionar aquells problemes que es plantejen; i si cal sol.licitar modificacions puntuals de l'urbanisme. equivocar-se és de savis, però no saber corregir o rectificar és de rucs.

L'equip de govern "toreja" la prohibició de major endeutament pels municipis...

2011-01-23T05:33:00.002-04:00

Reprodueixo les paraules del Sr. Creixans en el Plenari municipal de Ripoll de desembre de 2010, per la seva transcendència i importància.

Per sorpresa de tots, i del grup municipal de CiU, l'equip de govern va organitzar de nou una astúcia per "torejar" la prohibició dels ajuntaments a sol.licitar nou endeutament per al 2011, per part del govern central.

En el cas de Ripoll, per entendre la situació ens hem de remuntar al 2007 i 2008. La història comença quan l’actual equip de govern (ERC i PSC), amb els imports previstos d'ingressar fruit de les primeres adjudicacions de les vendes de les parcel·les del Polígon Industrial “La Barricona”, varen decidir portar a terme diferents actuacions d’inversió durant els exercicis 2007-2008 a compte d'aquells potencials futurs ingressos :

una part de la Passera peatonal de La Lira: 176.000€,
sufragar el desviament en el cost de les obres de la Plaça Gran i Sant Eudald de 312.000€,
l'expropiació del solar pavelló-Centre Tecnificació Esportiva : 254.985€,
la rehabilitació del Fortí de l’Estrella: 135.951€
...

Com que aquestes vendes de les parcel·les no es varen acabar realitzant, i davant dels problemes de tresoreria existents en haver fet ja les inversions sense tenir els diners, i havent exhaurit totes les possibilitats de resoldre el problema, en el plenari del mes de Juliol de 2.009, l’actual equip de govern (ERC i PSC) al·legant que “en el benentès que hi ha uns béns propis que ho avalen (les mateixes parcel·les)” varen aprovar un crèdit pont, per import de 1.181.064.-€, amb el compromís davant plenari, que una vegada venudes aquestes parcel·les es liquidaria la totalitat del crèdit pont. El grup municipal de CiU hi varen votar en contra. Aquest crèdit s'afegia -per sorpresa- a l'endeutament ja existent i a l'endeutament previst per a les inversions del 2009 dins el pressupost 2009. Per justificar-ho tant l'informe de tresoreria com la intervenció del regidor d'hisenda sempre parlaven del concepte "crèdit pont" o temporal fins a materialitzar els ingressos de la venda de les parcel.les de La Barricona.

El passat mes de desembre de 2010 es varen vendre la totalitat de les parcel·les del polígon de la Barricona a l'empresa Sodeca.

En el planari del mateix mes de desembre de 2010, davant la indignació i sorpresa del nostre grup municipal de CiU, l’actual equip de govern (ERC i PSC) va aprovar destinar aquests diners a d'altres inversions, en lloc de mantenir el compromís fet en el plenari municipal de 2009 de la liquidació d'un crèdit pont.

Ara el poble de Ripoll s'ha quedat sense les parcel·les, sense els diners ingressats i amb un nou crèdit de 1.181.064€ a pagar en 20 anys. Més endeutament afegit per sorpresa i saltant-se a la torera la prohibició de major endeutament per al 2011 fixada pel govern central com una de les mesures per reduir el dèficit públic de l'estat imposada per la Unió Europea.

Un motiu més per a haver votat en contra del Pressupost municipal de Ripoll 2011.

Un Ripoll Millor (i 2)

2011-01-21T09:41:00.003-04:00

Acabava la primera part d'aquestes reflexions públiques preguntant-me com a ripollès si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) havien canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà de les actuacions i inversions afrontades per l'ajuntament governat primer pel tripartit i seguidament pel bipartit.

Independentment de les valoracions partidistes, el que sí que m'encen la sang com a ripollès i com a polític local són els cassos com aquests que il.lustren la pregunta anterior :
1.- aquesta mateixa setmana una persona de Ripoll m'aturava pel carrer i em demanava quan l'ajuntament promouria o facilitaria terreny públic per a la construcció d'habitatge de protecció oficial... la mateixa persona ja m'ho havia demanat l'any 2004 o 2005 !!!

Em deia que té la seva filla i el gendre convivint a casa seva, amb els pares i els avis, doncs amb els sous que tenen no poden accedir als preus de les vivendes lliures i farà set anys que esperen !

quina política d'habitatge s'ha fet aquests darrers anys ? per què no s'ha facilitat terreny públic a l'Incasòl per a promoure habitatge de protecció oficial i per a joves ? Què ho fa que l'ajuntament mantingui des del 2002 una parcel.la buida a Castelladral o un edifici d'habitatges buit al Carrer del Prat ?... és el que deia abans, moltes grans obres i inversions, però sovint allunyades d'allò que els ripollesos i ripolleses necessiten més.

Sabeu que en aquests moments hi ha vàries desenes de parelles i famílies que demanden un habitatge de preu assequible a Ripoll ? que el promig que poden pagar està al voltant del 150.000 euros de compra o un lloguer de 354 euros/mes ? i que l'oferta al mercat immobiliari promig és de pisos de valor 200.000 euros i els lloguers de mitjana 500 euros ? (dades del Pla Local d'habitatge, 2010). S'ha solucionat per tant la problemàtica ? NO

2.- fa poques setmanes que també arriben informacions sobre la iniciativa d'un emprenedor per a tirar endavant una nova oferta hotelera a Ripoll. I quin és el problema ? que el pla general (el famós POUM que va mantenir pràcticament paralitzat l'urbanisme de 2003 a 2008) no permet desenvolupar un sector per fases !

per què no rectifica l'equip de govern i permet que una iniciativa lloable que generaria de ben segur 5 o 6 llocs de treball directes més tots els indirectes i la inversió de construcció... tiri endavant ?

Les noves inversions turístiques, el nou planejament solucionen i faciliten doncs la millora de l'oferta hotelera i la creació de llocs de treball i feina ? NO

3.- El que des de CiU avisàvem ja el 2004 i anys següents que el nou Pla General havia reduït el sòl industrial de Ripoll, ... es va confirmar ara fa pocs dies a l'aparèixer a la premsa que una empresa local semblava haver comprat o estar interessada en unes naus a la veïna comarca d'Osona. La mateixa empresa local que havia presentat (any 2006) diferents propostes i recursos durant la tramitació del nou Pla General per a permetre el creixement i ampliació de la planta. Concretament l'empresa demanava que uns terrenys adquirits per a l'ampliació de les instal.lacions industrials mantinguessin la seva qualifícació com a sòl industrial obtinguda per una modificació puntual de l'anterior planejament. Demanava l'empresa que era la seva voluntat disposar de tot el sòl resultant a l'extrem de les seves instal.lacions i proposava cedir alternativament altre terreny per a espais lliures i vialitat, i mantenir la qualificació d'industrial d'un dels terrenys "per a futures expansions industrials de l'empresa"...

i la resposta de l'equip de govern (febrer de 2008) decebedora en un contexte del necessari creixement i consolidació del teixit empresarial ripollès :

"es desestima la seva proposta, doncs la desqualificacíó del terreny referit com a sòl urbanitzable industrial fou objecte d'aprovació per l'ajuntament en el marc de les solucions generals de planejament que feien referència a la previsió i racionalització de l'ocupació del sòl en funció dels criteris que consten en el mateix document i en els estudis previs del medi natural i de la diagnosi urbanística, en els volums I, II i IV del POUM"

Ha solventat el nou planejament urbanístic de Ripoll la demanda de creixement empresarial i la creació o manteniment de llocs de treball ? NO

Han estat amatents a les necessitats empresarials ? NO

4.- també fa pocs dies em comentava un il.lustre erudit ripollès la seva impressió que altres caps de comarca com Berga, Olot, i ciutats mitjanes com Torelló, Manlleu, Banyoles... ciutadejen mentres que Ripoll cueja !

i em donava suficients arguments : el creixement o menor reducció de població, el creixement o consolidació empresarial malgrat la crisi, la circulació de gent pel carrer passejant i comprant, els serveis, l'oferta cultural... em resumia dient que a Ripoll baixa el pes específic i la capacitat d'atracció que hauria de tenir com a cap de comarca i em demanava que despertessim del mal son a la vila per impedir fer realitat de nou les paraules del Comte d'Espanya "aquí fué Ripoll" al destruir la nostra vila.

Ha millorat la perceció de la vila, la capitalitat, la culturalitat... amb les inversions i la gesta d'aquests darrers 7-8 anys ? NO

Em reitero el dit a la primera part. Un Ripoll Millor és possible, hi crec i hi treballo per aconseguir-ho. Us hi apunteu ?

Possiblement no serà -com deia- el Ripoll de les grans inversions ni els grans projectes (per què no hi haurà més diners i caldrà tornar els prèstecs), però sí un Ripoll pensant en el dia a dia, i en el demà dels ripollesos i ripolleses. Un Ripoll pensant en els barris, en fer més agradable la vida, pensant en generar confiança i autoestima, ajudar als que emprenen en tots els sentits, amb iniciatives empresarials i culturals, comercials i socials, pensant en els joves i en els grans, en els petits i en els que treballen, en els que creen ocupació i en els que volen gaudir de serveis i oferta. I moltes vegades no és qüestió de més o menys diners, és qüestió de tenir clar en què gastar-los per tal que siguin generadors i productius, multiplicadors..., i en imaginació i creativitat, i en suma de complicitats, i ...

Un Ripoll millor (1)

2011-01-20T09:07:00.002-04:00

No puc pas negar que l'actual equip de govern haurà fet aportacions a la vida ripollesa al llarg dels darrers set anys i escatx. En les properes setmanes i mesos assistirem encara a la inauguració dels nous espais per a entitats culturals a l'antic edifici de Matrix (el que en dèiem l'Illa Cultural de Ripoll), el nou pavelló triple esportiu de l'avellaneda, el Centre de Tecnificació Esportiva de l'avellaneda, l'espai per a joves i per a entitats juvenils a l'edifici de l'antiga biblioteca Lambert Mata, la sala d'art i espai polivalent inferior de la plaça de La Lira, el nou Museu de Ripoll a Can Budallers, el carrer Pirineus i la Plaça Gonçal Cotrina, el centre d'interpretació Terra de Comtes a la capella de La Congregació ... que es sumaran a la plaça coberta de La Lira, la passera de La Lira, la reforma de les places Sant Eudald i Gran i carrers adjacents del barri vell, els enderrocs d'edificis al sector del Carrer Trinitat, les naus per a emprenedors de La Barricona ... i a d'altres actuacions de les administracions superiors com el centre d'acollida turística CAT, la millora de les travesseres urbanes de la Crta. de Sant Joan, Carrer Doctor Raguer, Carretera de Ribes, Carrer Berenguer el Vell i Carretera de Barcelona, reformes al Reial Monestir de Santa Maria...

Tampoc es pot negar que el volum d'inversió pública a Ripoll els darrers anys haurà estat el més elevat de la història ripollesa, així com el volum de subvencions rebudes i de prèstecs demanats. El fet és que en aquests anys haurem passat de pagar a les entitats bancàries la quantitat anual de 737.230 € l’any 2.005, a 1.268.930 € l’any 2.011; un increment de 531.700 € per any que es perllongarà com a mínim en els propers quatre o cinc anys i que a més serà una quantitat sensible a futures previsibles puges de l'euribor. I finalment no puc negar que amb totes aquestes xifres és qüestionable i dubtós si Ripoll disposarà de suficients diners per al manteniment i funcionament de tots els nous equipaments i serveis que s'inauguren...

El que sí que crec que és opinable i discutible és el destí d'algunes de les inversions realitzades, principalment les relacionades amb La Lira que superen els quatre milions d'euros si comptem des de l'inici de la seva compra en època de l'alcalde Piella. I també considero discutible el seguiment realitzat de les diferents obres per part de l'equip de govern, doncs s'han produït importants desviacions pressupostàries a l'alça en la majoria d'aquestes (biblioteca, la Lira, Barricona, plaça Gran...).

En qualsevol cas, com a ripollès, la pregunta que toca fer-se és si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) ha canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà d'aquestes actuacions i inversions. Si -tenint en compte l'época de crisi que ens ha tocat passar- s'han realitzat les inversions i actuacions més assenyades i que persegueixin una millora social i econòmica, si s'han donat suficients facilitats a les iniciatives de creixement i implantació d'empreses, si s'ha prioritzat bé allò que els vilatans considerem primordial.

En aquest sentit jo sincerament penso que no, i que és possible un Ripoll Millor. Un Ripoll sensible a les necessitats reals dels ripollesos, que prioritzi la feina i l'habitatge, la millora i manteniment dels barris, la participació dels vilatans, l'esport, la cultura, la projecció externa de Ripoll, el comerç de proximitat, el jovent, el suport a les associacions i entitats, un ajuntament que respongui...

Jo crec en un futur millor per Ripoll. Un futur que no passarà per acometre noves grans inversions sinó per solucionar i millorar el dia a dia i el demà dels ripollesos, de les seves entitats i associacions, de les seves empreses... (continuarà).

Ajuntament "low cost" 2011

2011-01-08T12:28:00.004-04:00

De forma gairebé miraculosa hem passat d'invertir milionades d'euros els darrers anys a quedar-nos en poc més de 0,4 milions per aquest 2011 i tot encara gràcies als ingressos de la venda de la parcel.la de La Barricona.

De la mateixa forma, el pressupost ordinari es manté miraculosament amb una variació mínima del 1%; i això malgrat la minva d'ingressos per transferencies de l'estat, per impostos de construcció, IAEs... la puja de més del 9% de la tarifa elèctrica i l'obertura dels nous "serveis" i equipaments gestada al llarg d'aquests 7-8 anys : La Lira i el seu espai d'art inferior, els edificis annexos a la Biblioteca Lambert Mata destinats a entitats culturals, l'escola de música i l'escola oficial d'idiomes a l'edifici dels Salesians, el nou espai per a joves a l'antiga biblioteca, el nou pavelló triple esportiu, el nou centre de tecnificació esportiva, el nou Museu de Can Budallés, el nou CAT (centre d'acollida turística)...

És a dir, que aquest 2011 es consolidaran tot un seguit de nous equipaments i serveis que suposaran despesa ordinària municipal, mentrestant el pressupost municipal no ho reflexa; tot i que han eliminat el contracte amb la càmera del temps de TV3, es rebaixen els ajuts a les famílies amb fills escolaritzats a la llar d'infants, s'ha sortit del consorci Localret (de noves tecnologies aplicades al món municipal) i del consorci Xatic (xarxa de turisme industrial), s'han reduït algunes places d'auxiliar administratiu, s'ha reduït el contracte de manteniment de jardineria i es mantindrà el cost del contracte de neteja (malgrat els nous edificis i equipaments en funcionament !)... entrant en un ajuntament de funcionament low cost.
I tot això malgrat l'espectacularitat del nou sistema d'il.luminació a la nova Plaça de La Lira. Un sistema altament "eficaç" doncs la plaça roman a la penombra mentres els lúmens es difonen cap al cel !!! incomplint en una nova construcció de forma ben aparent -i suposo que fehacent- la Llei 6/2001 de 31 de maig d'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i altres normatives posteriors que li són d'aplicació en un edifici públic.

I tot aquest malbaratament energètic -i lumínic- a desgrat de la puja de la tarifa elèctrica per aquest any 2011. De fet de forma inexplicable, la partida de despesa elèctrica del pressupost municipal en lloc d'augmentar, es redueix un 5%, tot i l'increment de tarifa i l'entrada en funcionament dels nous edificis i equipaments dalt esmentats. Potser no podrem encendre més els llums a partir del juny o potser haurem d'obrir l'enllumenat municipal dia sí i dia no com el funcionament previst pel nou pavelló triple esportiu que només obrirà 3 dies a la setmana i els dissabtes alterns que hi hagi competició.

Com deia l'amic Creixans, no es pot ser de baix cost i pretendre tenir el millor cotxe !!! és com aquell que es compra un Porsche i després només el pot treure un diumenge cada quinze dies perque no li queden més diners per posar la benzina, i per pagar l'assegurança i l'impost municipal, i el manteniment, i el desgast de pneumàtics i netejar-lo després de la sortida... gairebé sembla el que ha passat a Ripoll els darrers anys amb les inversions algunes de gran volum i dimensió, com La Lira: totes comporten manteniment i major despesa, no n'hi ha cap de "productiva", i amb els diners que cal retornar als bancs i caixes en forma de capital i interessos no en queden per fer funcionar l'ordinari del municipi.

L'excepció potser serà el flamant nou centre de Tecnificació Esportiva que annexe al nou pavelló triple esportiu de l'Avellaneda, ha reconvertit una mica la seva principal missió de formar l'èlit esportiva de joves de competició cap a l'obertura al públic ripollès d'un flamant nou gimnàs amb sala de màquines, sauna... i no sé quins serveis més, pels quals es contempla en el pressupost 2011 ingressar uns 90.000 euros. No sé si els gimnassos privats estaran gaire contents amb aquesta iniciativa; en tot cas continuo pensant que la gestió municipal i amb diners públics no ha de tenir per missió fer la competència d'aquella oferta existent a Ripoll fruit de la iniciativa privada.

Bon any ! Un Ripoll millor és possible.

"Bonus" Ripoll

2010-11-13T12:01:00.006-04:00

Més de 7.000 milions d'euros és la quantitat demanada pels ciutadans per a invertir en els bonus de la Generalitat, pagaders al 4,75% al cap d'un anys i dos dies... un èxit segons el conseller Castells i una sortida més o menys airosa i passatgera per a una Generalitat que amb la "caixa buida" havia d'afrontar l'acabament d'aquest exercici pressupostari...

A Ripoll, previem també dificultats en els propers exercicis econòmics : la reducció de l'aportació de l'estat als municipis, la reducció dels ingressos fiscals locals i l'elevada quantitat de deute de l'ajuntament que caldrà tornar -amb els interessos corresponents- els propers anys poden acabar d'escanyar i buidar les arques municipals.

Les anualitats 2012 i 2013, pendents de conèixer encara els nous prèstecs que l'actual equip de govern planifiqui per a les inversions del proper pressupost municipal 2011, són les que major pes financer suporten de la història de Ripoll, i per tant vol dir que des del pressupost ordinari municipal haurem de fer front a la major devolució d'interessos als bancs i caixes. D'aquesta forma es reduïrà dràsticament la quantitat de diners del pressupost destinats a les actuacions del dia a dia i funcionament del municipi.

Seguint l'exemple de la Generalitat, qui sap si no podrem també haver de reclamar el seny dels ripollesos i demanar que inverteixin en bonus de Ripoll per a ajudar l'ajuntament a fer front al deute i tirar el poble endavant ?

Una mica d'hemeroteca

2010-11-01T17:15:00.003-04:00

Recupero avui un article publicat al desembre del 2005 a El 9 Nou.

5 anys més tard, la temàtica plantejada és completament d'actualitat...

Visita als emprenedors de La Barricona

2010-10-24T05:52:00.004-04:00

Representants del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Ripoll hem visitat aquest divendres dia 22 d'octubre, les naus per a emprenedors del sector industrial La Barricona, i ens hem entrevistat amb els responsables o promotors de les dues que en aquests moments estan enllestint els darrers treballs per iniciar les seves activitats ben aviat. Des del grup de CiU hem volgut demostrar amb aquesta visita que recolzem plenament, reconeixem i volen estar prop de les iniciatives que generen llocs de treball a la nostra vila.

Els regidors de Ciu hem visitat per un costat la nau de l'empresa majorista de distribució de components i aparellatge elèctric Regulacio Tecnica i Control, de la mà del seu responsable Sr. Xevi Ardite, i hem conegut la seva activitat i els seus plans futurs des de la seva nova ubicació a Ripoll. També hem visitat la nau de la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona, en la qual hem estat acompanyats del seu gerent a la delegació ripollesa Sr. Josep Isern i el membre de la junta Sr. Josep Grifell i hem conegut la seva intensa activitat en el camp de la prevenció de riscos laborals i la formació inicial i contínua d'un sector que comptabilitza més de 500 treballadors a tota la comarca.

Jo mateix he manifestat com a portaveu de CiU a l'ajuntament de Ripoll que “aquesta és una iniciativa de les que aporta capitalitat a Ripoll i valor afegit per que apropa a gent de les comarques veïnes a fer cursets i formació a la nostra vila”. D'aquesta manera també he volgut valorar positivament amb Xevi Ardite i Josep Isern el fet que totes les obres i complements d'aquestes naus s'han encarregat i els executen empreses de Ripoll i comarca.

Des del grup de CiU a l'ajuntament de Ripoll hem valorat sempre molt positivament la iniciativa municipal de construcció d'aquestes naus per a emprenedors amb unes condicions de lloguer “tou” per a possibilitar l'inici de noves activitats però a la vegada ha lamentat que temes com aquest, tan claus per al dinamisme econòmic de Ripoll i que generen llocs de treball triguin tant de temps a fer-se realitat i que no sembla que des de l'equip de govern s'hi posi el mateix èmfasi com per exemple el que posen amb inversions com la de La Lira i la passera peatonal.

He volgut recordar que el projecte del sector industrial de La Barricona es remunta a l'any 2002 i que estem acabant el 2010 i avui dia encara no hi ha cap empresa treballant, tot i que falta poc. Els membres de CiU també hem recorregut la parcel.la de més de 16000 m2 la venda de la qual és previst que dins les properes setmanes es formalitzi per part de l'ajuntament cap a l'empresa de ventilació industrial Sodeca.

Des del grup municipal de CiU també hem aprofitat per titllar de frívoles i electoralistes les recents declaracions de Puigcercós a Ripoll dient que la crisi ja ha passat a la nostra comarca, quan encara hi ha persones i empreses que ho estan passant molt malament. Jordi Munell ha comparat aquestes declaracions a les afirmacions que s'han demostrat falses de Teresa Jordà al novembre del 2008 dient que “abans d'acabar el 2009 veurem naus generant ocupació a la Barricona”. Munell ha dit que “juguen contínuament amb els temes econòmics, sense tenir en compte la sensibilitat que generen en un poble com el nostre”.

Finalment des del grup municipal de CiU ens hem volgut referir a la manca d'iniciativa en el foment de l'activitat empresarial per part de les administracions locals que són governades pel bipartit i ha tret un altre exemple molt recent : la Federació de Municipis de Catalunya ha llençat una promoció de sòl empresarial amb motiu del Barcelona Meeting Point, el major certamen immobiliari del sud d'Europa, dins la iniciativa anomenada LA BASE DEL FUTUR, que defensa la capacitat de mobilització dels ens locals en matèria de creixement econòmic, creació d'ocupació i cohesió social, per la seva proximitat als ciutadans i les empreses. Sota aquesta iniciativa s'està oferint i promocionant sòl empresarial de 41 municipis catalans, entre ells Torelló, Masies de Voltregà, però cap del Ripollès, ni cap esment al polígon supracomarcal ni a les colonies industrials. fins a 40 alcaldes de Catalunya varen participar en aquesta presentació al Barcelona Meeting Point. On era l'alcaldessa Jordà ? on eren els alcaldes dels municipis més industrials del Ripollès, Campdevànol i Sant Joan ?

Quads en Mas Tapiolas

2010-10-01T06:18:00.002-04:00

El jueves 30 de septiembre, una magnifica ruta en quads para un grupo corporativo que celebrava su reunion en el Hotel Mas Tapiolas

Empreneduria

2010-09-24T09:40:00.004-04:00

"I've got an idea"

Aquesta setmana a les assignatures d'Economia de 2n de Batxillerat, Economia i empresa de 1r de Batxillerat i Tecnologia a 4t d'ESO de l'Escola Vedruna Ripoll, hem estudiat des de diferents enfocs i nivells l'empresa com a agent econòmic i unitat bàsica de l'economia i la importància que té per a la nostra societat l'adveniment de noves empreses, fins i tot com a alternativa a l'actual situació de crisi i elevat índex de desocupació al nostre país.

Hem destacat la importància clau de la figura de l'emprenedor, aquell que a partir de la idea serà capaç de motivar i de posar en solfa tota l'orquestra d'elements necessaris (capital, factors de producció,...) per a crear i tirar endavant l'empresa.

Hem "jugat" a tenir idees. A partir del coneixement i estudi de les necessitats dels consumidors (piràmide de Maslow), i de l'observació de l'entorn he proposat als estudiants que fossin capaços de generar alguna idea empresarial; pensant en un nou producte o nova necessitat, una necessitat insuficientment satisfeta o millorable, un producte o servei que satisfaci una nova necessitat de la societat... pensar en el consumidor objectiu, el tipus de presentació i comercialització del producte o servei, les possibles fonts de finançament, el tipus d'empresa que crearien, les dificultats que creuen que tindrien...

Els resultats han estat espectaculars i motivadors pels alumnes i amb algunes excepcions per part d'alguns i algunes que malgrat la seva edat encara es creuen el que surt a la sèrie de Doraemon, el gat còsmic; hem obtingut tot un reguitzell d'idees que podrien ben bé ser llabors de noves iniciatives empresarials en un entorn on sovint ens lamentem de la manca d'iniciatives del jovent de la generació bombolla... de la necessitat d'introduir la cultura d'empresa en el currículum escolar, en donar a conèixer l'alternativa laboral de creació de la pròpia empresa...

Des del XUCLET el nou xiclet amb els possibles gustos i els efectes dels tradicionals combinats alcohòlics o long drinks dels bars de copes i discoteques; fins el CHOKMINT o introducció i comercialització al nostre país dels xiclets amb gust a xocolata i menta que varen descobrir en un altre país; passant pel KOPO o "navalleta" multifuncional amb forquilla, ganivet i cullereta, raspall de dents i escuradents per menjar al camp, camping, muntanya, amb la carmanyola; l'IWATCH o versió dels nous telèfons multifunció per dur a la munyeca; la VERTICALBATH o banyera vertical per a prendre un bany ràpid de cos sencer i drets; la WHITESHARK o discoteca-bar musical sota l'aigua (a l'estil d'un aquarim gegant, envoltat de peixos) i amb possibilitat de fer submarinisme; un BOWGOLF o centre d'oci que barreja les bitlles i el minigolf per a un poble mitjà; el FASTFAST FOOD o menjar ràpid a l'estil català per a implementar en poblacions mitjanes de casa nostra; la BICISOL o bicicleta amb un petit motor elèctric alimentat per energia solar; un nou servei de prèstec d'I-BOOKS amb uns certs llibres pre-carregats, la versió moderna de les biblioteques de prèstec; l'AUTOLOCKER o servei de guardarropia i guixetes personals per a festes majors, discoteques, festes populars, concerts...; el PERSONNEL DOMESTIC SHOPPER o assistent personal per a fer la compra domèstica en un món on no tenim ni temps per anar a fer la compra...; el MASCOBOT o mascota robot que no cal treure a passejar ni a fer caca ni pipí...; l'ESCOLA A CASA o servei de tele-professor virtual per a alumnes que per motius de salut o altres han de restar a casa sense poder anar a l'escola; un servei de recollida d'escombraries soterrani per buit per a ciutats modernes; i acabant amb l'ESPAI VIG un centre comercial i de serveis innovador i dimensionat per a ciutats mitjanes.

Déu n'hi dó ! no creieu ?

Bon estiu

2010-07-27T06:41:00.003-04:00

Bon estiu

Fent un tomb per Ripoll veurem aquests dies obres públiques a dojo: tota la carretera de Sant Joan i la plaça de l'Ajuntament, la plaça Abat Arnulf i el carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina, els edificis annexos a la nova Biblioteca Lambert Mata i l'edifici de la biblioteca vella, la sala soterrània polivalent de la plaça de La Lira, les naus de lloguer del polígon empresarial La Barricona, el centre de tecnificació esportiva annexe al nou pavelló d'esports, han acabat d'acabar les obres de la residència d'avis de la Fundació Guifré, han tornat a reparar fa pocs dies el terra de la plaça Gran i plaça Sant Eudald, les obres de la capella de la Congregació i l'església de Sant Pere que acollirà el projecte Terra de Comtes i Abats, el nou Centre d'Acollida Turística, neteja de l'antiga oficina de la Policia Local, ... talment sembla que la inversió pública a la nostra vila no es ressenteixi d'aquesta crisi que patim i que ha descapitalitzat bona part del teixit empresarial de Catalunya i ha deixat sense accés al crèdit a la major part de la població, reduint el consum i provocant la major escalada d'atur de la història recent del país.

No, a Ripoll el ritme inversor no decreix malgrat l'estat redueix la seva aportació als municipis, pren mesures de reducció dràstica de la despesa i els salaris públics, incrementant la contribució de l'IRPF i congelant les pensions... i la Generalitat està començant a restringir pagaments (per exemple a la sanitat concertada) i reduir sous públics i concertats, postposar obres... En aquests moments el "cash" de la Generalitat està en nombres vermells, tal i com publica la premsa està negociant a marxes forçades un prèstec o col.locació de deute públic per 2.000 milions d'euros !!!

No, a Ripoll el pressupost per al 2010 continua mantenint un ritme de despesa i d'inversió envejables per a altres municipis. Evidentment -com deia Keynes i aplicava el president del Govern durant aquests dos anys anteriors...- tota aquesta obra pública genera despesa i genera ocupació i moviment econòmic... però la podrem pagar tota ? podrà l'ajuntament fer front a tota la despesa i retorn de crèdits els anys veniders ? es podrà mantenir tot plegat ? no hi ha el perill que acabi tot "deixat de la mà..." com passa en els programes de manteniment i neteja de barris ? com passa al Parc Botànic de la Devesa ? com ja comença a brutejar la nova plaça ?

Un altre aspecte a considerar seria l'oportunitat i la gestió de tota aquesta obra que s'executa a Ripoll. Era necessària i estratègica l'elevadíssima inversió a la plaça de La Lira, la passera i la sala soterrània ? era oportuna en aquests moments l'obra i l'aplicació de contribucions als veïns al carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina ? ha estat el millor moment per a "tancar" tot l'accés al rovell de l'ou turístic de Ripoll (plaça Cívica, plaça Abat Oliba i entorn del Monestir) durant uns dels mesos de major afluència de turisme exterior a la nostra vila i afectant un munt de negocis i comerços que en aquesta època "fan l'agost" ? podrem mantenir el personal, despesa i instal.lacions d'un Centre de Tecnificació Esportiu amb la previsió pressupostària i de retorn de crèdits els anys que venen ? és suficient l'oferta d'aparcaments al centre comercial i històric després de la reconversió de les places ? sabeu que a Vic la primera i principal inversió de la seva Llei de Barris ha estat fer un aparcament ?

No volem ser pessimistes, però sí crítics amb la manca de visió estratègica global i la manca de lideratge que hem observat els darrers anys i des de la revisió del Pla General. Cap a on volem portar Ripoll ? Nosaltres estem convençuts que només l'aposta ferma per donar el màxim suport a un teixit empresarial potent i diversificat és la clau per a mantenir i generar llocs de de treball. Si la gent es guanya la vida al poble això sí que genera "vida" en el comerç, l'hostaleria, els habitatges, els equipaments esportius i culturals, i es pot complementar amb una bona oferta turística i de serveis; però no a l'inrevés.

L'arribada del desdoblament de la C-17 i la reconducció de certes actituds contràries al món de l'empresa i la indústria són oportunitats que l'any 2011 no podem deixar perdre els ripollesos: l'horitzó de Ripoll Capital de la Cultura Catalana el 2013 ha de ser un estímul per posar "en solfa" tota la nostra orquestra i aprofitar de veritat tota la inversió en equipaments que actualment s'està gestant.

Bon estiu i bones vacances d'estiu als que tingueu la sort de fer-ne aquestes dies.

Jordi Munell
Portaveu del Grup Municipal de CiU

Ralli dels Volcans 2010

2010-06-01T05:55:00.003-04:00

El Ralli dels Volans 2010 va servir de test de la preparació i reparacions efectuades sobre el Seat 600 E de l'equip Rallyraid Services. La prova disputada per les carreteres de La Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany i Ripollès al llarg del dissabte dia 29 de maig tenia un recorregut d'uns 350km que el vehicle va superar amb escreix, sense cap problema mecànic.

Tots els vehicles participants de l'equip RallyRaid Services varen acabar la prova sense cap incidència. Podeu veure les classificacions al blog http://rallyraidservices.blogspot.com/

Davant les mesures adoptades pel govern "Zapatero"

2010-05-19T16:30:00.002-04:00

Tard i a remolc...

Aquesta seria el resum i en poques paraules de les mesures anuciades per Zapatero i el seu executiu aquests darrers dies.

Tard per que arriben després de mesos sencers de negar primer l'evidència de la crisi i de dos anys seguits d'inoperància i indecisió sobre les mesures a adoptar, i a remolc per que ara s'ha vist forçat per la pressió de la Unió Europea i els organismes internacionals. És preocupant d'altra banda que les primeres mesures proposades comencin per retallar els drets socials: reduir les pensions, reduir els recursos destinats a les polítiques de dependència, I cal tenir clar que si ara s’han de prendre mesures dràstiques és perquè no s’han gestionat bé fins aquests moments els recursos públics. El cost addicional de la situació actual és que l’Estat espanyol genera desconfiança internacional: el seu president Zapatero no té gens de credibilitat.

En la situació conjuntural actual és quan més esperem -en teoria- del governant; és ell el que ha de donar confiança a tots, aportant el convenciment que només amb l'aportació del millor de cadascú i de l'esforç de cadascú en el seu lloc ens en sortirem; i aquest lideratge ha fallat, continua fallant. De fet, les mesures anunciades només seran una petita mínima part d'un conjunt de canvis estructurals i reformes que caldrà implementar per als propers anys. Només un govern fort, amb credibilitat, que infereixi seguretat, solvència i lideratge podrà "capejar" aquesta situació.

En Zapatero, inspirant-me en les paraules d'un empresari gironí en un fòrum universitari de fa pocs dies-, ha actuat pensant en el curt termini, pensant que d'aquí a dos anys hi haurà eleccions. I hauria d'haver actuat essent conscient que condueix el timó d'una empresa -Espanya- de capital intensiu, els beneficis del qual cal esperar a llarg termini i no d'aquí a dos anys. Ha tingut poca valentia i poc lideratge per afrontar mesures segurament impopulars i que tindrien un cost electoral a curt termini però que haurien garantit a mitjà i llarg termini una millor sortida i reacció a la crisi. En símils nàutics i ara que recentment varis ripollesos s'han examinat del títol de patró d'embarcacions, diríem que no es pot executar per igual una maniobra amb una petita llanxa a motor que amb un mercant de 190 metres d'eslora... aquest darrer trigarà molt més a reaccionar fruit de la seva pròpia inèrcia i per tant el bon capità sap anticipar-se i iniciar les instruccions de maniobrar amb suficient prudència. La maniobra actual del president Zapatero arribarà a temps o el nostre mercant xocarà amb els escolls inevitablement com a conseqüència d'haver trigat tant ?

Començant per actuar per generar confiança i per mantenir i crear ocupació (finançament parcial de la reducció de jornada; reducció cotitzacions; reforma de les bonificacions; regulació agències privades d’ocupació per dinamitzar la recol·locació), abordar la reforma laboral i l’austeritat de l’administració I donar suport a l’economia productiva: infraestructures que serveixin a l’economia com l'eix o corredor mediterrani reclamat fa pocs dies a València; impuls a la I+D+i; política energètica; política industrial... i aquesta darrera no vol dir només donar suport al cotxe elèctric, sinó impulsar la indústria agroalimentària, la química, la de la sanitat...

És evident que per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica, calen reformes, i per fer-les, el Govern espanyol ha d’actuar, i això vol dir, assumir riscos i possiblement assumir mesures impopulars. Un govern amb por no pot governar. És una constatació que Zapatero fins a dia d’avui ha demostrat que no estava disposat a governar, a assumir riscos i a prendre les decisions que calien. El Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes.

Per acabar -i prenent paraules d'un prestigiós economista que vesteix americanes de colors- en Zapatero s'ha cregut tres de les teories equivocades de John Maynard Keynes : en primer lloc creure en el curt termini i generar un dèficit públic desmesurat (per exemple amb actuacions com el Pla E, que ha renovat les voreres de mig país); en segon lloc menystenir les empreses i els empresaris (deia Keynes que els empresaris no prenen decisions de manera racional sinó per instint animal) i per això s'ha passat els dos darrers anys amagant l'evidència de la crisi amb un fals optimisme i minimitzant les males noticies econòmiques i informes d'analistes nacionals i internacionals... pensant que amb el seu optimisme i l'euforia les empreses ens traurien de la crisi... i finalment en tercer lloc creure que substituint la caiguda de la demanda privada per la demanda pública seria suficient per sortir de la crisi, tot negligint la productivitat i les mesures que permetin a empreses i treballadors produir més i créixer.

17 de maig de 2010; CIM !!!

2010-05-17T07:44:00.001-04:00

Avui a les 7h de matí aprox. l'Albert Bosch ha assolit el cim de l'Everest, culminant l'odissea de coronar els 7 cims dels 7 continents del món. Un premi a la tenacitat, l'esforç, la il.lusió, la iniciativa i la perseverància que també aplica l'Albert a les iniciatives empresarials.

Des d'aquí m'afegeixo a les mostres generals de felicitació que li estan arribant a la web : http://www.7cims.com/

Variants territorials o destrossa de territori ?

2010-05-15T04:57:00.005-04:00

Devoradors de sòl ?

Sovint ens critiquen als de CiU de Ripoll, per una injusta etiqueta de devastadors o especuladors del sòl, en un territori com Ripoll i el Ripollès on el sòl útil és escàs.

De fet el nostre únic afany -i parlo en primera persona, vinculat a la política local- ha estat el de substituir cap als nous polígons la tradicional activitat empresarial industrial de Ripoll, que sovint ha quedat encaixonada pel propi creixement urbà i per unes normatives -completament justes per altra banda- de nous requeriments de seguretat i higiene laboral, ergonomia dels llocs de treball, redimensionat de les instal.lacions, accessibilitat dels transports pesats... i unes normes urbanístiques que impedien -per exemple- que en les antigues colonies industrials que van quedant desocupades s'hi encabeixin noves o diverses activitats empresarials...

La finalitat : preservar o incrementar el nombre de llocs de treball i -per tant- preservar la riquesa social que en el territori generen les activitats empresarials. Això és el que jo entenc per sostenibilitat d'un territori, que la gent hi pugui viure i guanyar-s'hi la vida treballant.

Ningú racionalment imaginaria hores d'ara continuar activitats industrials semipesants que comporten càrrega i descàrrega a zones del centre, amb sorolls i molesties veïnals o del mateix barri de l'estació (C/ Indústria, C/ Progrés) que fou una reeixida zona industrial amb l'arribada del ferrocarril; recordem els sectors de Matrix, el sector de la tèxtil Filpur, la tèxtil Colorfil, la Preparación Textil, i moltes altres empreses del sector alimentació, fusteria, electricitat, metall... que han pogut ocupar naus i millorar la seva activitat als sectors de Pintors i Mas d'en Bosch.

En tenim força exemples d'aquest efecte al sector de Mas de'n Bosch i Pintors, o fins i tot a les planes de La Rodona; només us demano l'esforç de recomptar el nombre de treballadors i el nombre de llocs de treball indirectes que estan vinculats a cadascuna de les activitats que s'hi han establert. Quedareu sorpresos, com jo mateix.

Una altra cosa, ben certa, és que aquesta actuació urbanística cal fer-la ben feta, sovint amb inversions més grans i més amables amb el territori que les que requeriria un polígon al Vallès o a Osona o al Bages, però a la vegada oferint-la a un preu més competitiu que aquelles comarques per compensar la llunyania -a vegades més psicològica que física- als centres consumidors i de logística metropolitans.

Però, qui és més devastador ? quan veig els projectes en curs de variant territorial supernord per darrera la muntanya de Sant Roc, travessant la -encara verge- Vall de Maiols i Baups, o la variant de la riera de Caganell cap a la C-26 de Vallfogona o la variant est de Ripoll de Can Villaura i fins La Marinyosa se'm posen els pèls de punta ! o la mateixa proposta de resituar la futura estació de ferrocarril de doble via i intermodalitat Berguedà-Garrotxa a la Plana d'Ordina.

Projectes d'altra banda signats i defensats des de les posicions polítiques de persones que fins fa uns anys enrera encara signaven informes, mocions i al.legacions contra les propostes d'ocupar territoris -altrament ja ocupats històricament per activitats empresarials- com el sector de la Crta. de Les Llosses... quins interessos els mouen ? la preservació del territori que deien abans ? com és que ara ja no el volen preservar i permeten aquestes aberracions ?

Aquesta imatge, idíl.lica certament, de la Vall de Maiols presa des de prop del cim de Sant Amand, em fa corprendre i agafar un calfred només de pensar que es permeti que sigui travessada -i destrossada materialment- per una futura supervariant que justifica no sé quina elevada intensitat de trànsit que enllaça a diari des de Sant Joan cap a Campdevànol i la N-260; els heu comptat mai ? us ho proposo també. Quedareu segur sorpresos i -com jo- tindreu seriosos dubtes de la racionalitat d'una proposta com aquesta.

30 anys, 30 cims

2010-05-10T03:52:00.002-04:00

Dissabte 8 de maig, 30è aniversari de la JNC

La Joventut Nacionalista de Catalunya va celebrar els 30 anys aquest dissabte 8 de maig amb 30 ascensions a 30 cims de diferents comarques i contrades de Catalunya. A Ripoll ens hi hem volgut afegir amb un cim "assequible" i alhora simbòlic de la nostra vila, el cim de Sant Bartomeu.

Membres de l'actual col.lectiu de la JNC a Ripoll varem fer el cim a mitja tarda i varem plantar la senyera estelada símbol de la sobirania nacional. Un acte simbòlic però a la vegada plè d'emotivitat en recordar el primer col.lectiu de la JNC de Ripoll, ara farà uns 21 anys amb companys com l'Antoni Yusta i la Sandra Suades, en Jordi Cos i la Núria Pons, en Josep Ceamanos,... més endavant en Lluis Orri, l'Albert Clotet, en Xavier Cima, el Xavier Ardite... i fins l'actualitat !

Cap al cim !!!

2010-05-08T10:00:00.002-04:00

Albert Bosch comença l'ascens de l'Everest

Després d'unes setmanes de "climatització" en alçada i de procedir a equipar alguns dels camps base i uns dies de descans a Dimboche, l'Albert Bosch iniciarà la darrera etapa de l'ascens al cim de l'Everest a partir d'avui i demà.

Podeu seguir els comentaris de l'Albert i la seva posició en directe durant l'ascensió des del dispositiu racetracker de la web http://www.7cims.com/

A new conception for XXIth Century transportation

2010-05-05T10:39:00.004-04:00

A new concept for XXIth Century leisure.
El bicitren, un nou concepte en transport sostenible ?

Inspirat en els existents taxis urbans a pedals coneguts com trixis, vull presentar un nou concepte en transport per a persones que es caracteritza per :

Ser Ecològic (no contamina, no gasta, silenciós...).
Un mètode de transport cooperatiu, divertit, simpàtic...
Planteja una Solució al transport públic barat en països subdesenvolupats.
Una novetat per al turisme escolar, familiar, de grups, convencions,...
La solució al Turisme temàtic ecològic (visita parcs, botànica, fauna...).
Potencial de Desenvolupament de les “vies verdes” en turisme de grups.
Permet el desenvolupament tecnològic perquè implementa Noves tecnologies (emmagatzamament energètic (bateries d'alt rendiment), energia solar per làmina flexible, motors de baixa inèrcia i baix consum, electrònica de control i seguretat (qui pedala, seat-belts...) nous materials (composites, fibres...).
Una solució sostenible al Turisme de descoberta i al transport urbà en ciutats grans i mitjanes.
Fomenta un estil de vida saludable : "Esport i salut".
Seguretat en el transport col.lectiu.
Capacitat flexible : 2+4+4+4+4+4+... passatgers. Limitada pel radi de gir màxim a implementar (5 vagons + conductor = 22 places adultes).
Noves concepcions de outdoor Marketing : permet incorparar imatge corporativa de ciutat, de marques comercials, de patrocinadors...
Fomenta l'Esport i la competició : es poden organitzar curses per equips (universitaris, escolars, per empreses, per barris....) en bicitren en circuit urbà, en carretera, al circuit de Montmeló...
Permet noves variant nominatives sense límits : Cycletrain, Pédalotrain, Tren-a-pédalo, Le train-sans-chemin,...

Al.legacions a la variant est de Ripoll

2010-03-24T17:48:00.005-04:00

Aquest dilluns 22 de març hem presentat a l'ajuntament les al.legacions a l'estudi informatiu de la variant est de Ripoll Tal i com ja argumentavem en el moment de l'estudi i aprovació del POUM de Ripoll des de CiU Ripoll pensem que les carreteres en tant que infrastructures que afecten fortament al territori i el condicionen de cara al futur han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. Es pot justificar l’arribada fins el Ripollès de carreteres potents, però donat que la circulació viària es bifurca a Ripoll vers les valls de Camprodon i Ribes de Freser, aquest fet aconsella que els vials vers aquestes valls originin menys impacte i estiguin acomodats a l’orografia d’un territori prepirinenc.

Creiem que s’ha d’evitar l’ocupació de terrenys per a infrastructures sobreres tenint en compte les característiques de Ripoll dins d'una comarca de muntanya i la manca de planes i extensions útils per a activitats. En aquest sentit pensem primerament que de l'actual model presentat en l'estudi informatiu caldria evitar i eliminar l’afectació d’empreses a la zona del Pla de Sant Quintí i evitar duplicar sistemes viaris existents com el tram final de la ronda dels Pintors-Mas de’n Bosch.

La proposta global de l'estudi informatiu presentat per la Generalitat, aporta poca o nul.la connectivitat amb l’interior del sistema comercial, turístic i de serveis de la vila; essent una inversió molt elevada que serà molt poc aprofitada directament per la vila de Ripoll i a costa d'un elevadíssim impacte paisatgístic. S’hauria d’evitar l’impacte visual i sonor que ocasionarà la variant de Can Villaura fins a la riera de Caganell per La Marinyosa així com també la seva continuació futura prevista en forma de variant super-nord cap a les planes de La Barricona i la Vall de Maiols, doncs aquesta darrera zona està qualificada en el propi POUM com a espai natural a protegir.

La proposta de l'estudi informatiu també contradiu el planejament vigent a Ripoll afectant la zona de la riera de Caganell, definida en el POUM com una zona o espai natural a preservar; recordem el que diu : i el mateix POUM en la seva MEMÒRIA AMBIENTAL recollida explícitament la necessitat de preservar les planes agricoles de Sant Quintí : ES PROPOSA :

Davant aquesta situació des del grup municipal de CiU es creu convenient replantejar la nova variant territorial de Ripoll des del futur NUS viari de Can Villaura i fins la zona coneguda com a La Marinyosa per entrar en túnel fins a la riera de Caganell. Pel fort impacte visual i sonor -tenint en compte la presència en front d'un equipament turístic privat (hotel, camping)- que suposarà el seu encaixonament entre el riu Ter, la línea de Ferrocarril i la muntanya a tota la zona del solei de la finca La Marinyosa i adjacents riu avall i riu amunt, similar a l’impacte que va suposar històricament tant la variant de Castelladral com la variant damunt la zona d’Ordina i Cal Ganiveter. Cal tenir en compte que el poc espai disponible entre la casa de la Marinyosa, la línea de ferrocarri i el riu, obliguen a una monumental actuació sobre el riu o encaixonada a la muntanya.

També cal considerar desproporcionat el plantejament de l'estudi informatiu d'una macro rotonda i la necessària construcció d’un costós escalextric amb diferents accessos i un immens pont per travessar el riu Ter al sector de Can Villaura, amb l’afectació i necessària expropiació d’edificacions amb ocupació de negocis i empreses en aquell sector.

També defensem que caldria eliminar la minivariant presentada per connectar amb la carretera N-260-II de Ripoll a Olot per Vallfogona. Aquesta connexió que es veu obligada a salvar diferents dificultats (construcció en una zona altament obaga i una pendent del 9%) que a criteri de CiU la converteixen en poc viable des d'un de vista de seguretat i vialitat hivernal i per l’impacte ecològic que suposarà tancar el corredor biològic de la muntanya de Sant Antoni i el seu massís cap al riu Ter i la plana de Can Franquesa, i cap a la riera de Caganell. Aquesta minivariant suposaria un fort impacte visual, paisatgístic i naturalístic pel seu encaixonament en una petita vall de naturalesa pràcticament verge i intacta, de les poques que resten a l'entorn inmediat de Ripoll i esmentada com a paratge d'interés natural en el POUM

Demanem que es tinguin també en compte com a AL.LEGACIONS i consideracions a l'estudi informatiu els següents documents
1.- Els resultats del procés de participació ciutadana durant l'elaboració del POUM pel que fa a l'ocupació de les planes agrícoles de Sant Quintí i de La Marinyosa i Caganell.
2.- L´Agenda 21 comarcal, el PDTR, el PERUSNU.
3.- L´estudi de medi físic i natural inclós en el vigent POUM de Ripoll.
4.- L´informe de sostenibilitat ambiental del POUM de Ripoll.
5.- El document X d'auditoria ambiental del POUM de Ripoll, en el qual textualment s'esmenta que : Que es reconsideri l'estudi informatiu amb una tercera proposta de menor impacte, menor cost i més urbana, entre la C-17 per Castelladral i la N-260 antiga C-26 al sector de Pintors Sud de doble utilitat per als ripollesos i els passants, que permeti incrementar la interconnectivitat local entre els barris extrems de Ripoll i tenint en compte l'actual i futur desdoblament del trànsit des de la C17 i comarques d'Osona i del sud cap a la Garrotxa nord pel túnel de Bracons i la futura variant d'Olot.

Que en aquesta tercera proposta es reconsideri, es reestudiï i el millori la proposta anterior de l'any 2002-2003 d'una mini-variant de la muntanya de Sant Roc que permetés la interconnectivitat entre la N-260-I (anteriorment C-26) i la N-260 cap a Campdevànol i Puigcerdà per l'eix Pirinenc i que serviria per interconnectar els barris de Ripoll Estamariu, Pintors amb els barris de Crta. de Ribes, Rocafiguera, sector Mas Torrents, Noguera i els barris del sud de la vila per l'actual variant de la C-17.

Més La Lira

2010-02-19T04:25:00.005-04:00

Comencen les obres de la passera peatonal a la Lira...

Segons va declarar el regidor d'urbanisme de l'ajuntament la instal·lació de la passera serà ràpida. "Es tracta d'una obra de taller que un cop feta la seva col·locació serà senzilla".
La passera de la Lira ha estat dissenyada pels equips RCR Aranda Pigem Vilalta (Olot), i Puigcorbé Arquitectes (Ripoll). L'estructura té uns 35 metres de llargada i costarà uns 463.000 euros, dels quals diuen que només un 20% seran finançats íntegrament per l'Ajuntament, és a dir uns 93.000 euros.

En un passat plenari l'Ajuntament va aprovar l'acceptació de 120.000 euros provinents del Pla Únic d'Obres i també també d'un ajut de 240.000 euros de la Diputació de Girona. Aquesta subvenció no es destinarà integrament a la passera: 73.000 euros aniran a la construcció de l'espai polivalent. A banda de les subvencions acceptades pel ple, la construcció de la passera compta amb aportacions del PUOSC del 2008 (120.000 euros), del PUOSC del 2007 (80.000 euros), i de la Diputació de Girona, 166.000 euros.

En el plenari, el grup municipal de CiU va votar en contra de l'acord per considerar-se en disconformitat amb la totalitat del projecte. Considerem la passera innecessària.
Les obres de la Lira estan a la recta final. El projecte consta d'un espai lliure, amb una sala d'art polivalent soterrada i la passera per a vianants.

No trobeu que l'ajuntament es gasta els diners dels ripollesos i les subvencions de forma molt alegre ??

Cal fer un nou pont peatonal a 15 metres del Pont d'Olot amb aquesta inversió ??

En época de crisi, no caldria fer inversions més "productives" per a generar o salvar llocs de treball, AJUDANT a les empreses i al comerç ??

I què hi podem fer ? hores d'ara

explicar-ho a tothom, veins, comerciants, amics, als bars i cafès...
explicar-ho a l'entorn del lloc de treball, als companys/es la vostra empresa...
generar estat d'opinió...
reenviar aquesta notícia als vostres coneguts...

Nova implantació empresarial a Ripoll

2010-02-12T11:36:00.004-04:00

Sodeca ampliarà les seves instal·lacions a Ripoll
Segons va avançar ahir El Ripollès i avui acaben de publicar els diferents mitjans de la premsa comarcal, ja s'ha conegut que l’empresa de Sant Quirze de Besora, Sodeca, ampliarà la seva indústria a Ripoll. L’acord es va tancar tot just aquest dimecres després d’una reunió en la que hi van ser presents representants de l’empresa i diferents regidors de l’ajuntament de Ripoll i membres dels serveis tècnics.

El primer contacte amb els responsables de l'empresa es va produir ja fa alguns mesos arran de la visita que hi va efectuar l'Artur Mas acompanyat de Jordi Munell, Eudald Casadesús i Xavier Cima; amb posterioritat els contactes s’haurien reproduït a través del grup municipal de Convergència i Unió, en la persona de Jordi Munell, fins a iniciar les consultes per veure si el projecte de Sodeca era viable per poder-lo ubicar a la capital del Ripollès.

L’acord final permetrà a Sodeca construir al Polígon de la Barricona una nau d’entre 3000 i 4000 metres quadrats en una primera fase; i amb possibilitats futures de creixement. Sodeca és una empresa dedicada al món de la ventilació.

Recollida selectiva

2010-02-12T11:10:00.006-04:00

Ripoll, la taxa d'escombraries i la recollida selectiva...
La taxa d'escombraries a Ripoll, ha augmentat gairebé un 180% en els darrers 7 anys, mentres que l'IPC o cost del nivell de vida ho ha fet un 30% de promig.

Imports de la Taxa municipal d'escombraries per a un domicili familiar de Ripoll, per anys :

(* noteu que al 2006, fruit de la pressió exercida pel grup municipal de CiU es va descomptar com a retorn de l'increment aplicat el 2005 per les previsions d'anar a abocar les deixalles a l'abocador d'Orís, la qual cosa no es va complir fins un any més tard)

A partir de les dades que disposem i que elabora el Consell Comarcal del Ripollès el darrer trimestre de l'any per tal d'aprovar en el Consell d'Alcaldes aquestes xifres i posteriorment que serveixin de base per a la revisió de les ordenances municipals de cada poble, hem elaborat unes taules que són altament significatives.

Si a més les acompanyem dels centenars de fotografies que tenim, algunes d'elaboració pròpia i altres que ens han fet arribar veïns d'arreu de Ripoll els darrers anys, podriem concloure que :
Més imatges visibles a :

http://www.slideshare.net/jordimunell/ripoll-la-gesti-poltica-de-la-recollida

quant més reciclem més paguem
encara que paguem més el servei no millora
els responsables polítics han fracassat en la seva gestió
paguem per un servei que no es presta amb eficàcia i els polítics callen o diuen falsetats :

Entrevista a El 9 Nou del dia 8 Feb 2010

2010-02-10T17:47:00.003-04:00

Greus mancances en la política de barris a Ripoll

2010-02-06T13:45:00.004-04:00

“si fos l'alcalde de Ripoll em faria vergonya penjar aquests llistats tant llargs d’incidències pendents a tots els barris de la vila”

Acompanyat de varis regidors del grup de CiU a l'ajuntament de Ripoll, hem efectuat la visita als barris de Ciutat Jardí i Engordans aquesta setmana. La veritat es tractava de comprovar que els llistats d’incidències pendents als barris que l’equip de govern penja a la pàgina web de l’Ajuntament de Ripoll demostren la pèssima gestió que el bipartit i la regidoria responsable està fent de les necessitats dels barris de la vila.

En aquest sentit, he explicat a la premsa i al president de l'AAVV del barri que “és impropi d’un ajuntament que vulgui prestar un bon servei al ciutadà tenir aquestes llistes d’incidències als barris interminables, la majoria encara per planificar i algunes pendents des de l’any 2007. Com a alcalde em faria vergonya tenir i penjar aquests llistats d’incidències pendents a tots els barris de Ripoll”.

Com a portaveu convergent he continuat explicant durant la visita del grup municipal que “el tarannà que ha adoptat el bipartit de Ripoll (ERC i PSC) de no escoltar les peticions dels veïns ens preocupa molt, no serveix de res tenir unes llistes interminables si després no fas res per a solucionar els seus problemes”. I ha afegit: “A banda de la mala gestió i la pèssima empatia de l’equip de govern envers les necessitats dels ripollesos i ripolleses, aquestes llistes també demostren la poca capacitat econòmica de l’Ajuntament de Ripoll. No pot ser que l’ampliació d’una vorera al carrer Milany del barri d’Engordans estigui pendent d’execució des de l’octubre del 2007. És senzillament, vergonyós”. Recollint el “testimoni” llançat pel president de l'Associació veïnal de Ciutat Jardí i Engordans, he volgut recordat que des de CiU ja es va denunciar al Plenari municipal -durant l'aprovació del pressupost per al 2010- la retallada espectacular del 50% de la partida d'inversions destinada a millores als barris que passa de 60.000 euros el 2009 a 30.000 per al 2010, a totes insuficient vist les demandes i necessitats de les diferents entitats veïnals.

Des de CiU de Ripoll hem realitzat un estudi d’aquests llistats i han detectat que en el llistat de desembre de 2009, l’últim del que disposen, hi ha un 89% d’incidències pendents per executar des de l’any 2007. El fet encara més preocupant és que “un 89% és una xifra d’inactivitat i passivitat política elevadíssima, però encara ens preocupa més que les incidències no planificades a dia d’avui superen el 50%. L’equip de govern es passa tot el dia pensant com fer-se publicitat i auto bombo, però no perden ni un segon en veure com solucionar els problemes reals de les persones de Ripoll ni dels seus barris”

He continuat dient que creuen fermament -des de CiU- en el lema ARA ÉS L'HORA DELS BARRIS que varen llançar durant la campanya electoral del 2007, els ripollesos i ripolleses han de trobar-se a gust i bé al seu barri, al seu carrer i això no ha de significar una lluita constant contra la regidoria de barris davant el seu incompliment reiterat dels compromisos i la manca de planificació.

Aquestes mancances i deixadesa als barris així com la manca de resposta de l'equip de govern a les queixes veïnals demostra que no es governa a favor de les necessitats dels ripollesos i ripolleses sinó a favor de les ambicions del bipartit; exemples com l'elevat endeutament de l'ajuntament que haurà tornat uns 1.360.0000 euros l'any 2009 d'interessos i deute als bancs i caixes, o els més de 3.600.000 euros de cost de l'obra-mausoleo de La Lira que està acaparant bona part de la inversió municipal dels darrers anys, no deixen gairebé marge per a les actuacions de manteniment i millora dels barris i carrers de Ripoll.

En finalitzar la visita he recordat que l'actual regidor de barris ha incomplert reiteradament les promeses que va signar per escrit en una carta adreçada a tots els barris de la vila en data 12 de setembre de 2007 de respondre en un màxim de 15 dies tots els escrits, queixes i demandes que arriben a l'ajuntament així com de visitar cada setmana un barri de la vila per conèixer -deia- de més a prop la realitat de cada indret i comentar amb els veïns les actuacions a realitzar a cada barri.

“no esperarem que Ripoll esdevingui una vila oblidada i desendreçada. Volem treballar conjuntament amb la gent dels barris per a trobar una solució a aquesta deixadesa municipal i des d’aquí poso CiU a disposició de tothom per tal de pressionar a l’equip de govern a resoldre els problemes del dia a dia. Perquè són els que més ens afecten, i perquè a CiU tenim una altra manera de fer.”

La Lira de Ripoll, el que ja no serà...

2010-01-23T05:19:00.005-04:00

La Lira, un projecte ferragós (i II)

El projecte alternatiu a la plaça ferragosa i mausoleïca de La Lira contemplava la rehabilitació i el que és més important la rehabitació del casc antic de Ripoll, aportava un granet de sorra al desenvolupament de petits comerços, amb una plaça pública, un mirador sobre el Ter i fins a 24 places d'aparcament soterrat. Donava continuïtat a més al projecte de rehabilitació i reforma de les façanes que donen sobre el riu, amb el característic color vermellós.

Aquest projecte, preveïa el retorn de la major part de la inversió històrica acumulada per l'ajuntament de Ripoll en la compra, expropiacions i enderrocs del sector La Lira, amb la venda dels pisos -alguns de protecció oficial-, els aparcaments i locals comercials fins a generar un petit dèficit de poc menys de 60.000 euros, en front de l'actual cost desmesurat d'uns 3.670.000 euros.

Una imatge utòpica del que ja no serà La Lira ......

La Lira, un projecte ferragós...

2010-01-16T04:49:00.004-04:00

La Lira una gàbia de Faraday ?

Cada vegada més, i a mida que va prenent forma, el projecte-mausoleu (o faraònic pel seu descomunal cost) de la plaça coberta de La Lira em fa pensar en el que en física d'anomena una gàbia o caixa de Faraday.

Segons l'enciclòpèdia una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. De manera que la presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte estigui en equilibri i sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs.

El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen té una important aplicació pràctica en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques com per exemple el disc dur de l'ordinador, repetidors remots de televisió i ràdio, ...

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini o una caixa o malla metàl.lica no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.

El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps.

Ara la pregunta que ens podem fer serà si els ripollesos estarem dins de La Lira preservats de la gran quantitat d'ones electromagnétiques que ens afecten a diari per les places i els carrers i fins i tot a casa, començant per les de la telefonia mòbil i acabant per les de la TDT o les dels microones domèstics...

Proposo que preveient el mal funcionament dels aparells electrònics dins La Lira, es proposi que sigui declarat un espai lliure -el primer- d'ones electromagnètiques i de telèfons mòbils...

La Ruta del ferro, es podrà arreglar ?

2010-01-16T04:38:00.005-04:00

Les preguntes de CiU de Ripoll forcen l'equip de govern a defensar el compliment dels procediments legals El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.

Uns dies després, des del grup municipal de CiU de l'Ajuntament de Ripoll es va adreçar per escrit un conjunt de preguntes en relació a les obres que s'hi estaven executant i al compliment del que preveu el catàleg de béns protegits que recull el nou Pla General (POUM). En el cataleg s'hi recull que estan protegides totes les "obres de fàbrica" i edificacions al llarg del recorregut de la ruta del ferro o antic traçat del ferrocarril de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses

Ara hem pogut saber, que just el mateix dia de l'entrada de l'escrit de CiU, el 10 de desembre, es va emetre un informe de l'arquitecte municipal i seguidament en data 18 de desembre el regidor d'urbanisme va signar un decret per incoar un procediment de protecció de la legalitat urbanística en relació a les obres del mur que resulta que es realitzaven SENSE LLICÈNCIA per part del Consorci Vies Verdes de Girona, del qual el propi regidor d'urbanisme n'és membre en representació de l'ajuntament.

El mateix decret va donar un termini de 10 dies al Consorci Vies Verdes per a fer al.legacions i justificar els treballs que es realitzaven sense haver fet comunicació prèvia a l'Ajuntament de Ripoll i en un espai inclós en el catàleg municipal de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanístic. Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.

Millor 2010

2009-12-31T09:36:00.006-04:00

Deixar enrera el 2009... feliç 2010 !!!

Tots, uns amb més valor i desig que altres, volem deixar enrera el 2009... per la crisi, per les dificultats laborals, per no arribar a final de mes, per deixar enrera dissorts familiars, per la dificultat de fer front als pagaments d'alguns productes bancaris mal recomenats, ... i de ben segur per mil i un motius més.

El 2010 és a la porta que avui a les 24h s'obrirà; l'esperança, els desitjos, les il.lusions, ... apareixeran al darrera ?

L'Ajuntament de Ripoll acaba d'aprovar amb només els vots a favor del 53% del consistori (els 9 regidors d'ERC+PSC dels 17 que el composen) un pressupost per al 2010 de 15,17 milions d'euros, un 9,3% per cent més que l'any 2009. Sort que estem en una época de contenció de la despesa pública que si no....

Les principals inversions previstes en el pressupost de l'Ajuntament de Ripoll suposen un increment de la partida d'inversions respecte el 2009 d'un 72%. La llista de les principals inversions previstes (2010):
Pavelló (2a fase): 1.236.340 euros
Museu (projecte museogràfic): 1.034.048 euros
Actuacions d'esponjament i millora del Barri Vell: 888.600 euros
Reforma carrer Pirineus i adjacents: 682.791 euros
Actuacions equipaments culturals: 118.000 euros
Millores al pont de Calatrava: 110.000 euros
Finalització naus de transició de la Barricona: 101.372 euros
Millores i actuacions als barris 31.600 euros (50% menys que l'any 2009)

D'aquest pressupost, cal preveure una nova operació de crèdit per import de 520.000 euros amb la qual cosa l'endeutament de l'Ajuntament de Ripoll està al límit, especialment en una situació de risc descontrolat en cas que es produís un previsible repuntament de l'Euribor per les expectatives econòmiques de la zona euro tal i com ha apuntat el Sr. Trichet, dient que el Banc Central Europeu defensaria la puja de tipus davant la recuperació econòmica de la majoria d'economies europees el 2010 i a desgrat de països com Espanya en què la crisi no acaba de fer fons.

Actualment la situació de retorn del deute de l'ajuntament de Ripoll presenta el següent horitzó :

En aquesta imatge cal fer les següents consideracions :

L'afectació dels previsibles nous prèstecs -no previstos en el moment d'aprovació del pressupost- que es poguessin formalitzar al llarg del 2010 (com ja va passar al 2009 amb un prèstec de 1.100.000 euros per fer front a la manca d'ingressos per les parcel.les de La Barricona); i els nous prèstecs que es puguin preveure encara en el pressupost per al 2011 que estaran encara sota la responsabilitat dels actuals gestors del bipartit. Ens hem de preguntar si seran prudents pel que respecta a les noves inversions en l'any d'eleccions municipals ?

Els prèstecs del pressupost 2011 apujaran -si es formalitzen com els darrers amb dos anys de carència de retorn del principal- les columnes dels anys 2014 i 2015 que es quan hores d'ara comença a baixar l'import segons es veu a la imatge.

Es veu clarament com les anualitats més afectades pel retorn del deute són 2012, 2013, 2014 amb la qual cosa s'està reafermant el que des del grup municipal de CiU veníem alertant des de fa varis anys : que la propera, i les properes, legislatures es veien fortament compromeses per les inversions que estava comprometen l'actual equip de govern ERC-PSC.

De totes les inversions, la majoria improductives (és a dir, que la inversió no retorna directament en forma de llocs de treball. impostos, o despesa agregada), la que s'emporta el primer lloc és la desproporcionada actuació a la plaça de La Lira. El resum de la despesa acumulada presenta el següent quadre :

A la vista de la descomunal inversió acumulada, apareixen algunes qüestions en veu alta ?

És un cost desorbitat i desencertat en una època de crisi ?

Servirà per atreure gent i rendibilitzar-lo ? (efecte Guggenheim)

L'arquitectura s'ha d'adaptar a les possibilitats reals dels pobles o ha de servir per a endeutar-los a costa de l'espectacularitat ?

Els vilatans hem de pagar els deliris de grandesa d'alguns polítics, plasmats en els projectes arquitectònics ?

Encara em venen al cap altres reflexions, especialment pensant en la manca de nova vivenda de protecció acomesa en les darreres dues legislatures i malgrat de disposar de sòl de propietat pública per a construir-la. Som una de les poblacions de la demarcació de Girona que menys habitatge social ha construit tot i les promeses electorals dels partits que estan al govern municipal.

S'ha posat el mateix èmfasi en aconseguir recursos per La Lira que en promoure i ofertar sòl industrial (clarament una inversió productiva, doncs genera llocs de treball, riquesa social, riquesa pública per la devolució d'inversió en forma d'impostos (IAE, IBI, ...) i demanda agregada per la repercussió de la inversió i de la despesa en l'entorn econòmic) ? En época de crisi no caldria pensar estratègies de captació d'inversions productives més enllà d'esperar que vinguin i mantenir el preu per sobre dels 120 euros/m2 ? no caldria preveure una estratègia davant la inminent arribada del doble carril a Ripoll ? des de CiU hem plantejat idees com l'Àrea Empresarial Estratègica (A.E.E), la implicació de l'Incasòl en l'oferta de sòl empresarial públic, cedir terrenys de forma gratuïta durant un termini d'anys a canvi de la implantació d'una empresa ( no es pert la propietat del sòl i és un al.licient respecte altres comarques més ben situades en comunicacions i serveis, com Osona; una espècie de Pla Renove sobre el sòl empresarial )... d'idees n'hi ha moltes però cal la capacitat operativa de governar i posar-hi un mínim de recursos per tirar-ho endavant.

En aquest sentit -i per acabar- recordem algún dels imcompliments, per no dir mentides, més emblemàtics de la legislatura

Malgrat tot, bon any 2010. Estic segur que des de Ripoll ens en sortirem. T'apuntes al canvi ?

Ripoll, Independence Day 2009

2009-12-05T19:43:00.004-04:00

En el marc de la celebració de l'INDEPENDENCE DAY 2009 a Ripoll

Avui s'ha presentat el llibre POLITICA I VALORS, com restaurar els valors en la política ? de l'economista i filòsof Daniel Ortiz.

L'acte ha tingut lloc a la Sala Abat Senjust de l'Ajuntament de Ripoll, després de l'ofrena a la tomba del Comte Guifré realitzada pels representants de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya de diferents comarques que s'han aplegat avui a Ripoll amb motiu de l'Independence Day. Hi han participat una cinquantena de persones. Durant l'ofrena, el president de les JNC a Ripoll, Sr. Eudald Grima ha fet referència al simbolisme de la data triada, doncs fou un 5 de desembre del 1705 quan es celebraren les darreres Corts Generals a Barcelona, convocades per Carles III.

Aquesta institucíó democràtica -que va tenir els seus precedents en les Corts de Barcelona de l'any 1000 i les assamblees de Pau i Treva convocades per primera vegada per Oliba el 1021- varen desaparèixer amb l'arribada de Felip V i la guerra de successió de 1714.

Daniel Ortiz, és economista i filòsof, és un polític actiu, que ha estat membre del Comité de Govern d'UDC i vicepresident de Política Sectorial d'aquesta formació política, fou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i a les eleccions al Parlament Europeu el 2007; és professor associat del Dept. de Ciències Socials d'ESADE i exerceix de Director de Responsabilitat Social Corporativa en una empresa d'una grup químic farmacèutic català internacional.

Daniel Ortíz ha estat presentat per Jordi Munell, i Eudald Grima ha realitzat la introducció de l'acte en el marc de l'Indepence Day.

La celebració ha acabat amb un multitudinari concert del grup local de renom nacional, Virus, que aprofitava el marc per celebrar també la gala final de la seva gira 2009 a la Sala Eudald Graells.

Nous programes

2009-11-22T16:06:00.002-04:00

Davant de la crisi... baixar preus, reduir costos ? o generar nous programes innovadors i creatius ?

A "caçar" bolets...

2009-10-25T14:44:00.003-04:00

Avui una matinal divertida, a "caçar" bolets amb l'Artur Mas a Ripoll, convidats per la Rosa de la FontViva

Un diumenge al matí divertit i distés collint tota mena de bolets de tardor pels boscos de Ripoll, i guiats per l'experta boletaire la Rosa de la fontviva.

Hem collit llanegues (brumoses), camagrocs (russinyols de tardor), cames de perdiu, rovellons, i altres espècies micològiques i hem acabat esmorzant embotits artesanals casolans, coca de forner amb xocolata i truita de bolets, a la Font d'en Jordana, un paratge sensacional a tocar de la vila de Ripoll.

S.O.S.

2009-10-09T03:43:00.002-04:00

Cobrament dels rescats en muntanya

Torna a estar d'actualitat un article meu publicat per allà l'any 1997 (?) a l'aleshores setmanari La Marxa, quan la Generalitat va començar a insinuar per primera vegada la possibilitat de fer pagar pels rescats en muntanya...

4 d'octubre 2009

2009-10-06T08:16:00.004-04:00

Celebració del 40è aniversari de l'agermanament entre les viles de Ripoll i Prada de Conflent

Una delegació de l'ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal del Ripollès varem assistir a Prada de Conflent a la commemoració dels 40 anys d'agermanament Ripoll-Prada, el proppassat dissabte dia 4 d'octubre.

Una trobada amb els alcaldes dels pobles de la mancomunitat del Conflent i els regidors de Prada de Conflent amb el seu batlle al capdavant, el director general de La Bressola, el prior de Cuixà i altres autoritats locals fou el marc principal d'una jornada durant la qual es va visitar també el mercat artesanals de Prada, el centre cultural Pau Casals, els pobles de Rya i el castell on va néixer Guifré el Pilós i la vila de Vilafranca de Conflent i la seva fortalesa; també varem gaudir d'un dinar de germanor prop del cenobi de Sant Miquel de Cuixà.

Abans de tornar cap a Ripoll, varem assistir finalment a la festa de la "Comfraria d'amics del tast de la butifarra" una entitat que aplega als comerciants productors xarcuters de la zona per a promocionar i posar en valor els seus productes artesanals.

El conjunt d'alcaldes d'aquesta zona del Conflent han format recentment una mancomunitat de pobles que tenen intenció d'estrenyer els lligams culturals, socials i econòmics amb el conjunt del Ripollès seguint la iniciativa endegada per Ripoll fa 40anys. A la vegada volen prendre com a referència el conjunt de serveis que el Consell Comarcal del Ripollès presta al conjunt de pobles del Ripollès.

En el meu cas personal, la trobada fou encara més emotiva en recordar que el meu pare, l'Eladi Munell, fou un dels impulsors de l'agermanament quan aleshores ell era regidor dins el consistori ripollès presidit per Miquel Nardi l'any 1969; fet que vaig viure en primera persona des d'aquella época de la infantesa amb les periòdiques visites i intercanvis que es feien entre les delegacions municipals i d'entitats ciutadanes de Prada i Ripoll.

En aquest sentit des del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Ripoll, en els darrers anys he vingut denunciant el ralentiment de les relacions i intercanvis entre ambdues viles pirinenques, axií com amb la també vila agermanada de Capranica (Itàlia) i reivindicant la necessitat de donar un nou impuls a l'agermanament des de les vessants cultural, esportiva, social, juvenil i econòmica. La trobada mantinguda aquest passat dissabte a Prada i la commemoració del 40è aniversari del "jumelage", haurà de servir de referent per impulsar de nou aquestes relacions.

manca d'autoritat ?

2009-08-26T07:14:00.002-04:00

aprofitament lúdic i esportiu del riu Ter

2009-07-30T17:47:00.005-04:00

En barca pel riu Ter...

Aquestes imatges valen més que mil paraules. Són un nou testimoni en relació al vell somni iniciat pel Club Nàutic Ripoll (http://www.clubnauticripoll.org/) el 1986 de retornar la vida als nostres rius com a lloc d'esplai i esbarjo i també d'esport i gaudi de la natura.

Són imatges de la baixada en barca celebrada a finals de maig de 2009, al sector urbà del Riu Ter a Ripoll. Quan deixaran de ser excepcionals i passaran a ser habituals ???

El Crit de l'empresariat gironí

2009-06-09T06:46:00.002-04:00

El Crit de l'empresariat gironí

L'empresari gironí també va cridar ahir a Girona al Palau de congressos, també va alçar la veu i reivindicar solucions i mesures que ens facin sortir de la crisi.

El crit, la reivindicació, sempre ha anat molt lligada als moviments obrers, sindicals, d'esquerra... De la mateixa manera que la dreta no feia manifestacions, els empresaris no cridaven. Però d'un temps ençà la dreta es manifesta, de fet es manifesta molt omplint carrers, places i avingudes, portant pancatres i lemes i cridant i cantant consignes... I ara, d'un temps ençà, l'empresari també crida i reinvindica... i ben fet que fa!...

L'empresari gironí, l'empresari en general, sempre s'ha explicat, ha exposat les seves opinions, punts de vista, propostes i decisions. Però en aquesta agònica crisi que afecta a l'agònica situació de les empreses, l'empresari gironí, també l'empresari en general, però ara específicament el gironí, crida. I crida, suposo, per ser escoltat, per fer-se sentir si és que algú no l'escolta...

L'empresari gironí cridava ahir al vespre, dilluns 8 de juny a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, per boca de la FOEG en la jornada CRiT de l'empresari gironí, on el seu president va presentar el seu decàleg de reivindicacions per fer front a la crisi:

1.- Execusió de les infraestructures compromeses
2.- Injecció de diner en el mercat. Facilitar el finançament a les empreses i famílies
3.- Nou model del sistema fiscal. Reducció d'impostos
4.- Reforma del mercat laboral
5.- Simplificació dels tràmits burocràtics
6.- Reforma estructural del funcionament de l'administració local, autonòmica i estatal
7.- Finaçament just per Catalunya
8.- Eficàcia del sistema judicial, garantint la seguretat jurídica
9.- Potenciar la formació
10.- Aposta per l'educació i la cultura del treball i l'esforç, patrimoni de la nostra identitat

Des de Ripoll i el Ripollès, una representació empresarial de la UIER i l'AIJER, varem ser presents a l'acte, varem cridar i varem subscriure el decàleg. Els empresaris del Ripollès també cridem !!!!

Eleccions europees

2009-06-05T04:13:00.002-04:00

Sant Eudald i el forat de Ripoll

2009-05-07T07:39:00.003-04:00

Sant Eudald i el forat de Ripoll

Ja farà alguns anys -cap el 1997- vaig escriure un article a la premsa recordant el "El Forat" de Ripoll (the hole), aquell tuguri deliciós i fosc, enfonsat als baixos de la casa de Can Perla -a la Plaça Gran o del General Mola- on diverses fornades de joves ripollesos hi haviem passat els diumenges a la tarda i festes de guardar, incloses algunes nits de festa major i festes de final de curs. L'oportunitat d'aquell escrit va venir en fer referència a un altre forat, l'econòmic que tenia l'ajuntament de Ripoll en aquells moments per haver-se gastat diners dels pressupostos municipals que corresponien a ingressos de dubtós cobrament amb la qual cosa s'estirava més el braç que la màniga com es diu popularment... Recordava en aquell article als disc jockeys -que ara avui en diríem residents al forat : l'Albert, en Pere Jordi, en Rocky... als cambrers, els porters (en Forment i en Parramon (d.e.p)), i tots els que ens hi trobavem ballant, bevent, conversant... o fins i tot al privé del pis superior.

Enguany aprofitant les dates, vull tornar a parlar i recordar El Forat. A partir d'aquest any, segons diu l'equip de govern municipal, es preveu que molts dels actes de la festa major de Sant Eudald es puguin concentrar a la nova plaça coberta de La Lira, per tal d'estalviar el lloguer de l'envelat i restar a la vegada protegits de les inclemències sempre esperades de la meteorologia de maig. La plaça coberta de La Lira, amaga a sota un altre espai de grans dimensions pendent d'acabar i previst com a futur nou espai polivalent, cultural (sala d'art) i festiu. Aquest espai que s'intueix també una mica com un "forat" sota la plaça i vora el riu, em porta a fer una proposta pública de perpetuar la memòria d'aquella boite o discoteca El Forat per similituds i per proximitat.
La proposta que llenço és la d'anomenar al nou espai soterrani com El Forat en recordança d'aquella incipient discoteca-boite a 36 graons sota terra i que ja forma part de la història -i gairebé del llegendari- del jovent i de l'oci local de fa un grapat d'anys, i en memòria de tots els que hi varen ser (promotors, treballadors...) i de tots els que hi varem passar-hi hores i hores i hi varem viure moltes de les nostres primeres experiències de joventut (el primer cubata, el primer petó, la primera cigarrera, la primera farra, el primer ball lent, el primer........).

Les MATES també poden ser divertides

2009-04-26T05:08:00.002-04:00

Les Mates també poden ser divertides...

Exercicis de matemàtiques de programació lineal, de 2n de Batxillerat

Endeutament

2009-04-17T15:26:00.004-04:00

Endeutament a Ripoll

Quadre comparatiu de l'evolució del deute financer de l'ajuntament de Ripoll els darrers 5 anys.

La formalització de nous crèdits cada any, incrementa la quantitat de diners a retornar als bancs i caixes en concepte d'interessos i devolució del capital. En conseqüència la pressió fiscal en forma d'impostos directes que patim i paguem els ripollesos també va augmentant per poder fer front als pagaments del deute.

Malhaurament a tanta inversió i tanta pressió impositiva, els ripollesos no notem una millora substancial en els serveis, gairebé al contrari s'han anat degradant alguns com el servei de recollida d'escombraries :

Imatge dels contenidors a la reformada Pl. Sant Eudald, i al centre aquests dies passats.

Falses imatges

2009-04-07T10:46:00.002-04:00

Falses imatges pirinenques

A la nostra comarca trobo que ha tingut molt poc ressò i transcendència el bluff en la utilització frívola i falsa d'imatges “de recurs” (adquirides a agències de fotografies) per a utilitzar-les en les campanyes promocionals en folletons i posters de la Costa Brava i el Pirineu de Girona i també en la pròpìa pàgina web del Patronat de Turisme de Girona.

I trobo que ha tingut poc ressò davant l'enganyifa garrafal que això pot suposar de cara als turistes i de cara als mercats emisors i per que al Ripollès -comarca del Pirineu de Girona- també ens hi juguem les garrofes en això. Com ha estat possible, doncs, que malgrat uns paratges excepcionals d'alta muntanya que aquí tenim, gaudim i oferim, ens hagin “colat” el gol de mostrar imatges fraudulentes de paratges canadencs en lloc des del Ripollès ? Que no va estar atent el representant actual del Ripollès al Patronat de Turisme de Girona quan li varen presentar la campanya ? Que no va estar amatent a preocupar-se per quins paratges del Ripollès s'hi reproduïen ? O a defensar aquesta o aquella imatge de tal o qual racó idíl.lic del nostre Pirineu nevat o verd ?

I tot aquest descomunal pastís mediàtic s'ha tancat sense dimissions ni vergonya, ni demanant perdó al sector, ni perdó a les comarques... recordo encara una campanya del partit del president que presideix el Patronat de Turisme de Girona que deia “som com som” ... i un “cap de turc”, una persona d'origen ripollès que n'ha acabat pagant les conseqüències o l'excusa perfecte per fer fora algú que no agradava al president del Patronat... en Francesc Lopez de Ribes de Freser.

I puc parlar-ne amb coneixement de causa. Vaig treballar al costat de'n Francesc Lopez, primer quan ell era conseller comarcal del Ripollès i jo com a secretari i gerent del Patronat de Turisme del Ripollès, després jo com a representant del Ripollès al Patronat de Turisme de Costa Brava – Pirineu de Girona, i del qual ella n'era aleshores el gerent. I conec per tant la seva excepcional pulcritud i el seu caràcter primmirat en el moment de confegir campanyes, elaborar folletons i material imprés, preparar la decoració i la imatge de l'estand del Ripollès o del Patronat al les fires de turisme : Saló de Turisme de Catalunya o al Fitur de Madrid, a Expovacaciones de Bilbao, a Toulouse, a València... amb quina delicadesa es preocupava de confegir un fons o banc de fotografies originals, amb quina delicadesa les mostrava per tal que entre tots els implicats triessim, amb arguments, defensant criteris tècnics i de representativitat de tots els sectors i les valls (de Ribes i de Camprodon),... les setmanes senceres que esmerçàvem a repassar i tornar a repassar aquest material per tal que ningú es pogués sentir ofés ni menystingut.... i ara paradoxalment ell ha estat la víctima laboral d'un gran frau o enganyifa fotogràfica del Patronat de Turisme de Girona, pel qual tants anys ha treballat.

Des d'aquí, permeteu-me la meva humil aportació a fer un homenatge al Francesc Lopez per la seva constant autosuperació en formació i en implicació al capdavant d'un tema que l'apassionava i pel qual va donar mitja vida.

I un suspens -de nota baixa- per la seva frivolitat i poca professionalitat començant pel president de la institució i acabant per l'actual gerent, i tots els que li permeten que s'aferri a un càrrec de tanta responsabilitat social -no només política- al capdavant de l'ens responsable en primera línia de la promoció i estímul d'un dels principals sectors econòmics de les comarques gironines, com és el turisme des del Pirineu fins a la Costa Brava.

L'Escola Vedruna Ripoll participa al PROJECTE GNOMON

2009-03-30T10:20:00.005-04:00

Des de l'Escola Vedruna Ripoll participem al PROJECTE GNOMON

Amb els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Vedruna Ripoll participem al projecte Gnomon de reproducció de l'experiènica de mesura del radi de la terra portada a terme per primera vegada pel matemàtic i astrònom grec Eratòstenes fa més de 2000 anys.

L'activitat s'emmarca dins l'assignatura de matemàtiques i pretèn posar en evidència una de les utilitats de la trigonometria com a eina de mesura a escala astronòmica dins l'any internacional de l'astronomia 2009; es complementa així altres activitats dutes a terme dins l'assignatura com una introducció al funcionament dels GPS pel sistema de triangulació i una pràctica realitzada a través d'un joc de geocatching.

L'activitat de mesura del radi de la terra s'ha desenvolupat el dijous dia 26 de març conjuntament amb altres 900 escoles a nivell estatal, que hauran pres cadascuna les seves mesures de l'ombra que projecte un gnomon o indicador vertical; a partir de la mesura de l'ombra i l'angle d'inclinació solar obtingut es podrà calcular per triangulació una mesura indirecta del radi de la terra. L'experiència es desenvoluparà al pati de l'escola Vedruna Ripoll a partir de les 11h i fins el migdia.

La mesura obtinguda d'enviarà per via telemàtica a l'equip de coordinació estatal del projecte Gnomon per a ser publicada a la web de l'any internacional de l'astronomia 2009 : www.astronomia2009.es i a partir de la mesura presa per un altre observador de referència, en aquest cas situat al paral.lel 40º es deduirà la mesura del radi terrestre.

L'Are de Ripoll, alternatives

2009-02-22T06:32:00.002-04:00

L'ARE de Ripoll i les alternatives
Plantejament d'altres propostes d'intervenció pública per part de l'Incasòl a Ripoll

Des del grup municipal de CiU hem adreçat un escrit al Conseller Nadal, en qualitat de màxim representant del DPTOP de la Generalitat de Catalunya en relació a la proposta d'ARE de Ripoll recentment rebatuda pel Plenari municipal per unanimitat des de tots els grups polítics.

Adjunto la transcripció de l'escrit.

Honorable Conseller,

Com ja sabreu, el resultat del procés de participació ciutadana celebrat el passat dissabte 24 de gener d’enguany a Ripoll va estar clarament contrari al projecte d'Àrea Residencial Estratègica: un 70,6% dels 875 votants es van pronunciar pel vot negatiu, mentre que només un 27,8% van votar-hi a favor. La participació va quedar fixada en el 10,1%, superant el llindar dels 450 vots establerts per donar validesa a la mateixa per acord dels partits polítics amb representació al consistori. El resultat va estar de 618 vots en contra, 244 a favor, 11 de blancs i 2 de nuls.

Després del clar resultat de la consulta, els tres grups municipals del consistori de Ripoll vàrem complir amb allò que havíem anunciat i vàrem aprovar en sessió plenària de 27 de gener, una al·legació per excloure Ripoll del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Àrees Residencials Estratègiques. Amb la decisió del Plenari per unanimitat, i a l'espera que el Departament de Política Territorial l'accepti i la respecti, voldríem posar punt i final al procés per a desenvolupar una Àrea Residencial Estratègica a la capital ripollesa.

El motiu d'aquest escrit, és que davant de l'exposat, als membres del grup municipal de CiU a Ripoll ens varen sobtar les seves declaracions posteriors a la consulta i a la decisió del plenari municipal, on textualment deia que s’ha de tenir en compte que hi ha un Decret Llei que empara l’actuació del govern, i que els municipis haurem de negociar les característiques d’aquestes Àrees Residencials Estratègiques perquè siguin possibles.
Si bé és cert que el Decret Llei al que Vostè es refereix dóna la potestat a la Generalitat de Catalunya per a actuar de forma supramunicipal, també és cert que enlloc del mateix s'esmenta la possibilitat d’actuar en sentit contrari a la voluntat de la ciutadania. En aquest cas, gosem demanar-li que, en un acte de responsabilitat política i de qualitat democràtica, vulgui retirar aquestes declaracions i accepti la voluntat del poble de Ripoll de no tirar endavant amb l’Àrea Residencial Estratègica.

Però el nostre grup municipal encara vol anar més enllà de forma positiva i constructiva, i veient que tant el Departament que encapçaleu com l'Institut Català del Sòl estan en tan bona predisposició per a impulsar mesures i inversions a la capital ripollesa, estem disposats a negociar amb el govern de la Generalitat una sèrie de mesures que creiem que poden ser viables de forma immediata, i el que és més important, que serien acceptades de bon grat per la majoria de la ciutadania.

Per un costat, l'INCASÒL ja és propietari d'unes parcel.les al nou sector de Ripoll anomenat Can Guetes i ja urbanitzat en la seva primera fase; pensem que hauria de ser prioritari començar la construcció i oferta d'habitatge protegit o de lloguer en funció de la demanda que es recull a l'oficina municipal d'habitatge.

Per un altre costat, l'Ajuntament de Ripoll ha adquirit recentment unes parcel.les al mig del barri vell, al Carrer Vinyes, que pensem podrien ser ofertades o cedides a l'Incasòl amb el compromís de construir nous habitatges de protecció oficial, atenent a la tipologia demandada i recollida a l'esmentada oficina municipal d'habitatge.

Un tercer element en joc hauria ser la negociació per part del Departament que presidiu i el mateix Incasòl, amb el Govern Central el traspàs de l'actual edifici i terrenys de la caserna de la Guàrdia Civil atenent la realitat actual del nombre d'agents que hi resideixen i la seva sobredimensió. Aquest espai ja està qualificat en el vigent nou POUM com a habitatge dotacional i per tant considerem també estratègica la intermediació i intervenció de l'institut Català del Sòl per a iniciar la seva construcció i oferta al més aviat possible.

Un quart aspecte podria ser la intervenció de l'INCASÒL en la construcció i promoció de l'habitatge protegit -o en els terrenys objecte de cessió a l'ajuntament- en les noves àrees en desenvolupament a partir del nou POUM com ara el sector de l'antiga empresa tèxtil Filpur, la zona de La Torre, el Carrer 27 de maig...

En cinquè lloc caldria esmentar la possible intervenció pública en la conversió a habitatges de protecció oficial d'alguna de les fins a 31 noves promocions d'habitatges a Ripoll que estan en construcció o aturades degut a la manca de finançament per a finalitzar-les o la manca d'expectatives de venda. Hem comptabilitzat projectes de fins a prop de 170 habitatges en aquesta situació.

En sisè lloc, també ens sembla coherent demanar la intervenció de l'INCASÒL atesa la bona predisposició a actuar a Ripoll, al nou sector industrial de La Barricona, on en aquests moments amb la urbanització ja acabada, hi ha unes 12 parcel.les disponibles; amb l'agreujant que l'ajuntament de Ripoll havia fet previsions de venda en el pressupost municipal del 2008 contemplant els pertinents ingressos que no s'han materialitzat però que en canvi sí que s'han gastat com a despeses. La compra i promoció d'aquests terrenys per part de l'Incasòl podria ajudar a l'ajuntament a solventar una situació financera dificil en aquests moments.

En darrer lloc, també ens atrevim a proposar una nova actuació en l'àmbit de la promoció pública de sòl empresarial o industrial. El sector de la Carretera de Les Llosses, al sud de Ripoll, ja fou objecte de defensa durant el procés d'exposició i aprovació inicial del POUM per part del nostre grup municipal, que fou rebatuda amb els arguments de ser un sector inundable; de fet els mateixos arguments d'inundabilitat que afecten la zona de La Preparación Textil, SA i on malgrat aquest fet i imposant mesures correctores s'hi havia previst la promoció de l'Àrea Residencial Estratègica per part del Departament que presidiu.

Per tant, pensem en un projecte de nova Àrea Empresarial Estratègica que amb les mesures correctores adients i necessàries podria situar en el mercat d'oferta pública de sòl empresarial i industrial un sector on ja tradicionalment des de fa anys s'hi han ubicat algunes activitats empresarials, normalitzant a la vegada l'activitat de les empreses existents i en una situació estratègica davant l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll i de baix impacte paisatgístic.

Els membres del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Ripoll som conscients que la vostra tasca al capdavant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques no és fàcil, però volem incidir en la necessitat que des del govern de la Generalitat es desenvolupin les mesures concretes, racionals i correctes per a cada municipi.

Entenem que les Àrees Residencials Estratègiques puguin esdevenir una solució acceptable a la manca de vivenda assequible en algunes ciutats catalanes, però li podem assegurar que aquest no és el cas de Ripoll, on fa pocs mesos es va aprovar definitivament el nou planejament urbanístic que ja preveu d'acord amb la legislació vigent suficients bosses d'habitatge protegit en les noves zones a desenvolupar i que s'han d'afegir al que s'ubica en les zones actualment en desenvolupament.

A l’espera de la seva comprensió i col·laboració us saluda molt cordialment,

Jordi Munell i Garcia
Portaveu del grup municipal de CiU

L'encís del desert...

2009-02-14T07:58:00.003-04:00

L'encís del desert...

Amb el company Pep Busquets oferim per aquest 2009 una nova proposta per oferir a tots els afeccionats al 4x4, però també a tots aquells que alguna vegada han somniat -com nosaltres mateixos- passar uns dies al mig de l'espectacle sublim i meravellós del desert magrebí, a tocar de la frontera amb Argèlia, en mig d'un mar de dunes, recorrent paisatges de civilitzacions antigues, vestigis d'un passat que es perllonga encara en el present d'uns pobles nòmades, perduts de la pressa i l'estrés de la nostra civilització.... oblidar-es uns dies de la crisi en mig del silenci del vent del desert... en mig d'una gent que ens acullirà com si fossim de la seva família a les haimes i a casa seva, perdre's per uns mercats de productes locals encisadors...

Un programa assequible en preu i assequible a tots, amb la dificultat controlada, amb guies locals que ens acompanyaran i ens ajudaran, amb ajuda mecànica puntual si cal, gaudint d'uns bons serveis hotelers i ajudant, també perquè no, als autòctons amb la nostra aportació al desenvolupament d'un sector turístic.

Us hi volem convidar.

Suport al sector empresarial del metall

2009-02-14T07:33:00.002-04:00

Suport al sector empresarial del metall català

Aquesta setmana, el dia 10 de febrer, s'ha celebrat a Barcelona l'acte reivindicatiu de tot el sector empresarial del metall a Catalunya davant la situació econòmica que patim. En el marc d'aquest acte, vaig demanar la presència simbòlica de l'alcaldia de Ripoll tenint en compte el pes històric de la nostra vila en la proto-industrialització de Catalunya i el pes específic que hi va tenir -i que encara té en el present- el sector del metall (les fargues, la fabricació d'armes i claus...).

Ho vaig fer de forma solemne, a través d'una moció a l'ajuntament per a donar-li més rellevància i formalisme. Sóc conscient que és una demanda plena de simbolisme i que no volia amagar un fort reconeixement a tots els empresaris d'un dels sectors que actualment estan creant el major nombre de llocs de treball a Ripoll i el Ripollès i donant el major percentatge de producte interior brut de la nostra vila i comarca. També em vaig oferir personalment per a acompanyar l'alcaldia en aquest acte de suport i representació, per fer pinya al voltant d'una situació que ens preocupa a tots els representants polítics municipals.

El contingut de la moció es transcriu així :

Actualment el sector del metall a Catalunya concentra uns 300.000 treballadors i genera el 12% del PIB català; aquest sector travessa una situació de crisi sense precedents. Des de la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona han cregut que davant la situació en que les administracions públiques no prenen ni compleixen mesures d'actuació efectives per fer front a això només els resta manifestar-se públicament.

Amb aquesta finalitat, la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona, ha convocat una CRIDA DEL METALL CATALÀ amb un acte a celebrar a Barcelona el proper dia 10 de febrer. Amb aquest acte públic es vol demostrar la unió del metall, reivindicar la seva importància en l'economia i exigir mesures urgents de suport al sector. L'acte tindrà lloc el dia 10 de febrer de 2009, de 18:00 a 20:00 hores, al PALAU DE CONGRESSOS DE CATALUNYA a Barcelona (Av. Diagonal, núm. 661-671), amb el següent guió :

Lectura i signatura d'un document reivindicatiu, que es lliurarà posteriorment a autoritats, entitats empresarials i mitjans de comunicació.

Presentació de ponències de 4 empresaris representatius del sector.

Davant de l'exposat, des del Grup Municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem :

Que l’alcaldessa de Ripoll o el regidor en qui delegui i en nom de l’Ajuntament de Ripoll, com a institució i en representació del poble “bressol de la industrialització de Catalunya” i com a capital d’una comarca industrial que sempre ha estat pionera i capdavantera en el sector del metall i que concentra encara bona part de la seva activitat industrial i empresarial en aquest sector, s’assisteixi en aquest acte de suport al sector del metall català.

La resposta ha estat d'aquelles que fan història, segellada el mateix dia 10 per a no poder tenir rèplica, m'explica llargament que no se l'hi escau com a alcaldessa participar en un acte dirigit i per a empresaris de Catalunya, que per assistir a la convocatòria li cal omplenar un full de registre per internet on ha de constar l'empresa que representa, que la moció no s'escau per que quan es discuteixi ja s'haurà celebrat l'acte, que ara no és hora de cercar culpables a la crisi, que és hora de deixar de banda absurdes diatribes sobre qui pot tenir més culpa de la crisi, que és hora de fer front units a les dificultats sorgides en moments de crisi, que...

Jordi Munell

Febrer 2009

Are de Ripoll, i la consula popular

2009-01-22T08:42:00.002-04:00

Extracte de la intervenció de Jordi Munell al programa Taula Oberta de Televisió del Ripollès en relació a la consulta popular sobre el projecte d'ARE al sector de la Preparación Textil.

Canvi climàtic còsmic

2009-01-16T15:59:00.004-04:00

Canvi climàtic còsmic

Amb motiu de la celebració de l'any internacional de l'astronomia 2009, torna a ser notícia d'actualitat tota una teoria alternativa -o si més no complementària- a l'explicació del canvi climàtic com a conseqüència de les emissions de CO2 producte de l'increment de l'activitat tecnològica humana sobre la terra.

Aquesta teoria explica l'increment de la temperatura mitjana del planeta terra per l'acció dels raigs còsmics formats per les explosions de supernoves galàctiques i que penetren a la nostra atmostera terrestre i actuen en la formació dels núvols baixos. Els núvols baixos són els responsables de refredar la superfície de la terra per reflexió de la llum solar; a més núvols baixos, major reflexió i menys calor solar arriba fins a la superfície. A més raigs còsmics és més gran la formació de núvols baixos.

En aquest anys actuals, l'arribada de raigs còsmics és menor que en dècades precedents de principis del S. XX i per tant s'observa un increment progressiu de la temperatura de la terra. El paper del Sol, és principal en aquest fet, doncs l'anomenat vent solar -proposat pel físic Eugene Parker els anys 50 del segle XX- és l'agent regulador de la quantitat de raigs còsmics que penetren a travès de l'escut magnètic terrestre; a part de la seva acció tèrmica directa.

Aquesta teoria explica i interpreta perfectament les époques històriques i a escala còsmica de glaciació i calentament de la terra a partir del deambular del Sol i el sistema planetari dins la galaxia en els darrers mil milions d'anys (més de 20 voltes respecte el centre de la Via làctea). La teoria no desestima en cap cas el paper de l'acciò humana contribuint al calentament global, en tot cas posa en dubte quina de les dues causes és la més important.

Per tal de recabar informació i contrastar aquesta teoria, la NASA des de fa uns anys va posar en marxa els instruments del programa CERES -Clouds and the Earth Radiant Energy System- (els núvols i el sistema d'energia radiant terrestre), embarcats en els satèl.lits AQUA i TERRA. Els CERES medeixen la quantitat de calor i de llum solar en els sensors per comparació en àrees ennuvolades o clares del planeta. Aquestes mesures permeten als científics determinar com actuen els núvols en el calentament i refredament de la supertície terrestre, i com estant canviant els núvols per acció de l'activitat humana a la terra.

El programa CERES es complementa des de fa 12 anys amb les observacions anomenades Verdaderes, des de terra, fent coincidir l'observació visual amb el pas dels satèl.lits; aquestes observacions terrestres es varen popularitzar a través del programa participatiu S'COOL (Students Cloud Observations On-Line – observacions estudiantils dels núvols-). Aquest passat dia 13 de gener s'ha celebrat el dia mundial d'observació.

Des de la meva vessant educativa, vaig promoure que el grup d'alumnes de 4t d'ESO del curs 2007-2008 de l'Escola Vedruna Ripoll, dins de l'assignatura de Meteorologia, s'impliqués en el programa S'COOL de la Nasa realitzant observacions verdaderes des de terra durant els mesos de gener i febrer del 2008, i reportant les dades obtingudes al programa CERES de la NASA a través de la web interactiva. Una petita i modesta contribució a l'estudi d'aquesta teoria còsmica, però a la vegada una gran oportunitat per a conscienciar els nostres joves de les evidències i conseqüències del canvi climàtic o calentament global que estem patint.

No juguem amb les coses de menjar !!!

2008-12-19T05:09:00.001-04:00

No juguem amb les coses de menjar !!!

Cap a l'Argentina

2008-11-29T08:53:00.002-04:00

El camió de RallyRaid Services embarca cap a Argentina

El Man 6x6 de l'empresa ripollesa RallyRaid Services va embarcar aquest dijous a la nit des del port francès de Le Havre en direcció cap a Argentina, després de superar satisfactòriament les verificacions tècniques i administratives com a vehicle d'assistència T5 de l'equip TRIORACING, de Nantes. El camió porta el dorsal 757.
El camió, que ha estat cedit per a aquesta prova a l'equip del conegut pilot Jean Noel Cournuaille (JNCO organisation) , serà pilotat per Pascal Patureau, qui va estar a Ripoll fa unes setmanes per familiaritzar-se amb el vehicle, amb el qual disputarà aquesta cursa que substitueix el tradicional Rally Dakar, organitzat per ASO.
Es pot seguir el dia a dia de l'equip a través de la web : http://www.trioracing.com/

Entrevista a Jordi Munell

2008-11-29T08:38:00.003-04:00

'Pagarem els projectes d'aquest consistori -com La Lira- durant les cinc properes legislatures'

El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) de Ripoll, Jordi Munell, suspèn en una videoentrevista concedida a ElRipollès.info la gestió de l'equip de govern. En aquest sentit censura que 'caldran cinc legislatures per pagar els projectes de l'actual consistori', especialment el cas de la Lira. També reafirma la crítica a Teresa Jordà, una alcaldessa que segons Munell, es 'continua amagant i depèn totalment del PSC'. Respecte a la situació econòmica recorda que si la Barricona s'hagués impulsat el 2003 actualment hi hauria una cinquantena de llocs de treball més i que el lideratge de Jordà en el cas de les inversions de Comforsa va ser fruit d'una 'saccejada' per part de CiU.

http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=7187

L'ARE de Ripoll

2008-11-09T14:53:00.001-04:00

L'Area Residencial Estratègica (ARE) de Ripoll; procés participatiu ?

Estem dins el període l’exposició al públic del projecte d’ARE que preveu la Generalitat a través de l'INCASOL als terrenys del Pla (antiga Preparación Textil) ; des del 20 d'octubre i durant 45 dies.

Des del grup municipal de CiU, ja varem alertar al llarg del llarg procés de l’aprovació del POUM que el conveni que aleshores es preveia no s’havia adjuntat en la documentació entregada als vilatans que sol.licitaven una còpia del POUM, ni tampoc era accessible des de la informació publicada a la web. Aquell conveni i la proposta del POUM no es varen discutir en cap fase de la participació ciutadana malgrat la importància que la reforma d’aquest sector de 5,5 Ha. suposa per al futur immediat de la nostra vila; havent-se perdut oportunitats per a altres propostes alternatives i de ben segur molt interessants per aprofitar aquesta zona.

Aquesta mateixa argumentació serveix en aquests moments de període d’exposició al púbic del projecte d’ARE.

La solució proposada en el POUM amb 420 nous habitatges suposava densificar i massificar la zona de l’eixample urbà de Ripoll de l’anomenat barri de la crta. de Barcelona sense preveure les necessàries solucions complementàries de serveis, equipaments i aparcaments. Es podria pensar en que es planteja crear una nova “ciutat” de 420 habitatges dins el barri. La proposta actual de l’ARE amb 489 habitatges incrementa encara aquestes sensacions.

El model del POUM recent aprovat i vigent - tant en l’anàlisi socioeconòmic com en la definició de criteris i objectius generals de planejament- no justifiquen la necessitat de creació d’aquest sector de creixement amb 489 nous habitatges en un curt termini de temps; ni el període de vigència del Planejament actual.

Extret del document 1, anàlisi socio-econòmic per al POUM 2006 de Ripoll

A més a més, la proposta de l’ARE pot comportar un perill de monopoli : La creació d’un poligon com el de la Preparació Tèxtil pot generar la concentració en unes soles mans del 80% del creixement futur de Ripoll i en uns dels terrenys de millor situació de la població; així com de la seva gènesi de construcció posant en perill la competitivitat de les empreses locals constructores i de serveis complementaris (enguixadors, llauners, fusters, instal.ladors...)

Si la proposta del POUM ja plantejava una sobre-elevada densitat : 85,5 Hab/Ha la proposta de l’ARE actual sobrepassa aquesta i la situa en 91 hab/Ha.

Davant de tot l’exposat des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem que s’obri un procés participatiu obert a entitats, col.lectius i professionals de la vila per a debatre el model que es consideri millor pel sector del Pla, que s’obri una exposició al públic amb el projecte que ha presentat la Generalitat, i que s’obri una consulta popular sobre la conveniència d’aprovar o al.legar la proposta presentada d’actuació en aquesta ARE.

Ripoll, novembre de 2008
.

Tornasol Aventura

2008-11-02T09:07:00.002-04:00

Tornasol Aventura en la llista per rebre turistes xinesos

L´empresa ripollesa Tornasol Aventura torna a aperèixer per tercer any a l´actualització de la llista d´agències de viatges de la Comunitat Europea per a la recepció de grups de turistes xinesos.
Recordem que s´ha acabat el procés d´actualització del llista i que aquest ja es a mans del Govern xinès, de la delegació de la Comissió Europea a Pekin, i dels consulats de l´Estat espanyol a Pekin i Shangai.

Nau de transició

2008-10-27T09:42:00.001-04:00

Així volen promoure el creixement i creació d'empreses ?

CiU de Ripoll denuncia en aquesta al.legació que Ripollès Desenvolupament pretengui fer negoci a costa dels emprenedors i empresaris en un moment com aquest en què caldria estimular la creació i consolidació d'empreses a casa nostra.

En data 20 d’octubre de 2008 va sortir publicat al BOP núm. 202 l’anunci del Consorci Ripollès Desenvolupament sobre aprovació del plec de clàusules administratives i convocatòria per a la concertació d’arrendament de la nau de transició amb opció a compra; i en data 21 d’octubre de 2008 ha sortit publicat al DOGC núm. 5240 el mateix anunci.

Segons especifica el mencionat anunci, per mitjà d’aquell s’exposa al públic el plec de clàusules administratives particulars per un termini de 20 dies naturals per tal que les persones interessades formulin les al·legacions i reclamacions que estimin pertinents.

En aquest sentit, des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll ens plau exposar que davant la delicada situació econòmica i social que vivim a la comarca del Ripollès afectada per la crisi global però amb situacions locals com l’ARE i l’acomiadament de treballadors a la firma Casals, el recent tancament de la tèxtil Colorfil, la no renovació de contractes a la tèxtil Fil Genesis, la manca d’inversions productives a Comforsa denunciada pels sindicats, l’endarreriment de la implantació d’iniciatives empresarials al sector de La Barricona i les dificultats d’accedir a finançament actual amb què es troben les empreses i emprenedors, l’endarreriment sense previsió de l’arribada del doble carril de la C-17 a Ripoll, i altres incidències que afecten de ple a la socio-economia de Ripoll i de la comarca, considerem imprescindible que des del Consorci públic-privat Ripollès Desenvolupament es promogui l’accés a naus per a noves iniciatives empresarials i el creixement o transició d’iniciatives ja endegades.

Considerem que aquesta promoció s’ha d`efectuar –especialment en aquests moments de situació econòmica delicada- de la forma més accessible i facil possible per als empresaris; en aquest sentit i davant el Pressupost base de licitació estipulat per a la nau de transició situada al Poligon de Niubó per un Import total del preu de lloguer de 3,5€/m2 construïts més l’IVA i el preu d’adquisició de la Nau fixat en 580.000,00€ és sobredimensionat tenint en compte :

· el preu al que Ripollès Desenvolupament va comprar la nau (500.000 €) i que no es tracta d’obtenir beneficis a costa de les iniciatives empresarials.
· la funció social que podria efectuar el Consorci oferint aquesta nau a un preu altament competitiu respecte els preus de mercat d’altres comarques per tal de fomentar la implantació o ajudar a la consolidació i creixement (transició) d’iniciatves empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia.

En aquest sentit ens plau AL.LEGAR :

Que des del Consorci Ripollès Desenvolupament es reconsideri el preu de lloguer i de venda a la baixa de la nau de transició del Pla de Niubó estipulant unes condicions d’accés preferents a la licitació per a aquelles iniciatives empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia local i comarcal.

Ripoll, octubre de 2008

La Lira

2008-10-24T09:19:00.004-04:00

La Lira, i encara 96.000 euros més !!!

Aquest octubre l'equip de govern per resolució de l'alcaldia de data 13 d'octubre va aprovar l'enèssima actualització de preus de la plaça coberta i espai públic La Lira, per uns 96.000 euros més.

L'històric d'inversions en aquest projecte, hores d'ara és el següent :

Detall Euros costos a LA LIRA

Compra 48.000
Expropiacions 252.000
Indemnitzacions 107.124
Enderroc 345.073
Projecte habitatges 1999 26.375
Despeses 10.169
Tractament lateral 91.900
ASMITEC 9.471
Projecte tractament lateral 5.247
Espai públic La Lira 842.588
Sala polivalent 1 320.450
Increment cost sala polivalent 1 65.130
Sala polivalent 2 332.500
Mobiliari Sala polival. 255.271
Passera peatonal 367.429
Projectes 70.782
Indemnitzacions veïnals 6.140

Aquí hi cal afegir :

l’obra que es va contractar d’urgència el novembre-desembre 2007 per a consolidar el formigó a La Lira per abandó de l'empresa constructora. Per import de aprox. 70.000 euros.

PLENARI de Març de 2008 : actualitzacio dels preus del que falta per executar a La Lira :
Aprox. + 330.000 euros més.

Resolució d’alcaldia de 13 octubre 2008, actualització de preus de la PASSERA PEATONAL LA LIRA per + 96.117 euros més

La vida a Ripoll, nova tira còmica

2008-10-17T09:51:00.005-04:00

La Vida a Ripoll, nova tira còmica del grup de CiU a l'ajuntament.

Ripoll, cost d'oportunitat

2008-10-13T10:58:00.004-04:00

Ripoll, costos d’oportunitat

S’anomena en economia, ara que se’n parla a diari arrel de la crisi global i els seus efectes locals i familiars, el COST D’OPORTUNITAT el valor o cost monetari -o no- que té o tindria allò que no es tria quan es pren una determinada decisió econòmica.

A tall d’exemple proper, si tenim un euro per esmorzar i podem escollir entre un donut (0,75 eur) o un croissant (0,90 eur), a l’escollir el donut deixem de comprar i de menjar el croissant, és a dir que el fet de triar el donut ha tingut un cost d’oportunitat de 0,90; per que un cop hem triat el donut ja no podrem comprar el croissant.

Si aquest concepte simple però ple de significat l’apliquem a l’economia local de Ripoll podriem reflexionar sobre alguns dels costos d’oportunitat que han tingut decisions de la política local dels darrers 5 anys.

Per exemple, quan es va decidir l’any 2003 endarrerir el projecte d’urbanització del C/ 27 de maig (el Sr. Terradellas (aleshores regidor d’urbanisme) en un Plenari municipal va dir textualment, que ho tenia "parat" per que no ho veia clar...) té el cost d’oportunitat d’allò que ara no es podrà fer –ara mateix és un mal moment per a edificar pisos i vendre’ls- i per tant els qui han suportat les contribucions d’urbanització no les podran materialitzar d’immediat, o els que han fet el projecte de les cases no els podran materialitzar. També es deixaran d'ingressar durant aquest temps per part de l'ajuntament les contribucions (els IBI) de tot el conjunt de nous pisos de la zona que ara no s'han construit.

Continuant amb els exemples. Quan es va decidir el 2003 paralitzar el polígon del sector La Barricona (amb els arguments que calia refer el projecte dels accessos que ha acabat essent semblant al que hi havia, o per que l’Agència Catalana de l’Aigua encara no havia engegat les obres dels col.lectors en alta previstos en el Pla de Sanejament Urbà de Catalunya del 2002, o per que no es posaven d'acord amb la voluntat del grup de IC-Verds de preservar les planes agricoles i no "malmetre-les" amb més poligons generadors de llocs de treball) això ha tingut per Ripoll un cost d’oportunitat de les empreses que no hauran pogut instal.lar-s’hi en aquests anys que han passat i que per tant han deixat de crear llocs de treball, han deixat de pagar els impostos (IBI, IAE si facturen més d'un milió d'euros…), i han deixat de crear riquesa en el teixit socio-econòmic, o han deixat d'invertir en la construcció de les naus, diners que han "perdut" els hipotètics constructors d'aquelles... o també són cost d'oportunitat els diners de subvencions Leader Plus que haurien tingut les empreses que s'hi hauríen instal.lat (recordem que Ripollès Desenvolupament ha retornat recentment uns 150.000 euros per manca de justificació o de projectes a subvencionar).

Pensem ara, finalment en :

1.- el cost d’oportunitat d’escollir tirar endavant el projecte de plaça coberta a La Lira amb un cost superior als 4 milions d’euros. Quin cost d’oportunitat té ? tot allò que s’ha deixat de fer a Ripoll per haver invertit aquests milions a La Lira. Hi pensem una mica entre tots ?
2.- el cost d'oportunitat d'escollir tirar endavant el projecte d'Àrea Residencial Estratègica als terrenys de la Preparación Textil. Quines actuacions es deixen de fer ? el nou Centre d'Assistència Primària, un recinte firal permanent, naus per a emprenedors, serveis per a la gent gran i els infants del barri de la Crta. de Barcelona ?

CiU Ripoll i la fundació Eduard Soler

2008-10-13T10:32:00.006-04:00

La Fundació Eduard Soler, la postura de CiU Ripoll

El grup municipal de Convergència i Unió a l’ajuntament de Ripoll varem sol.lcitar formalment per escrit a principis d’agost informació a l'alcaldessa de Ripoll en qualitat de videpresidenta, en relació a la darrera reunió del Consell Econòmic i Social de la Fundació, per a conèixer els projectes en curs i futurs que s’acometien.

A principis de setembre i davant el caire de "in crescendo" que estaven agafant les coses davant les declaracions reiterades a la premsa del dimissionari director general de la Fundació, la inclussió formal d’un punt a l’ordre del dia Plenari municipal de setembre, en el qual l’alcaldessa en quailitat de vicepresidenta de la fundació informés al Plenari sobre la situació actual i rebatés públicament les declaracions publicades en el sentit que s’estaven malversant els fons i la memòria del fundador.

De la mateixa manera, vàrem adreçar-nos per escrit al president de la Fundació, demanant-li una entrevista formal per a conèixer de primera mà el posicionament davant el que estava passant i a la vegada tenir informació sobre el funcionament, projectes en curs i futurs.

La reunió amb el president Sr. Solà la varem mantenir el dia 26 de setembre; en el Plenari del 30 de setembre es va incloure el punt en l’ordre del dia sol.licitat. En aquest punt, l’alcaldessa va llegir el manifest fet públic per la Fundació Eduard Soler i subscrit pels seus patrons actuals i fundadors, així com pels organismes i ents que formen el seu Consell Econòmic i Social, desmentint de forma pública i oficial (el Plenari municipal és el màxim òrgan de representació de l’ajuntament) les afirmacions i informacions publicades de boca del dimissionari director de l’Escola de Treball del Ripollès.

El grup municipal de Convergència i Unió va subscriure en el Plenari aquest manifest llegit per l’alcaldessa, després d’escoltar les explicacions i informacions facilitades pel president de la Fundació, i després d’un intens debat intern sobre la nostra posició. En aquesta decisió va primar més –una vegada més- el nostre sentit de la responsabilitat com a força política majoritària i que va rebre un major nombre de vots a les eleccions del 2007, que no l’erosió puntual i aquesta vegada facil –una vegada més- de l’equip de govern bipartit i la seva alcaldessa. Va primar més pensar en el futur de Ripoll i en el futur del llegat del Sr. Eduard Soler que els interessos merament polítics o partidistes. Va primar més un tarannà de corresponsabilitat política en el futur de Ripoll, en els projectes en curs, en els projectes que s’obren als nostres fills i nets, que no el sentiment de revenja o de resentiment que inspiraven moltes de les declaracions llegides a la premsa i que després es varen poder escoltar al Plenari.

També cal reconèixer que ens va saber greu que ens acusessin o titllessin des del públic assistent i de forma indiscrimida de polítics deshonestos per aquest nostre posicionament i malgrat la manca d'informació que hem patit com a representants municipals. Nogensmenys els nostres militants, simpatitzants i persones integrants de la candidatura de CiU a les eleccions municipals del 2007 que tenen facilitat el seu email al grup municipal varen rebre amb puntualitat una còpia del manifest fet públic per la Fundació Soler. Els demés militants de CDC i UDC interessats en el tema varen poder assistir a la reunió mensual del passat dia 9 d'octubre i encara podran tenir major informació de mà del patró fundador, cosignant del manifest i ex-alcalde de Ripoll, Eudald Casadesús en el transcurs de l'assemblea local de CDC que celebrarem el proper dia 30 d'octubre.

Des del grup de Convergència i Unió varem aprofitar, però, per a reclamar major informació en relació a la gestió de la Fundació Eduard Soler, que malgrat reconèixer el seu caràcter privat, té 3 patrons nomenats des de l’administració pública local; que malgrat acceptar el seu caràcter privat suscita i suscitarà reaccions populars entre els vilatans que sentim com a nostre aquell llegat; tal i com ho mostrava la sala de plens plena de gom a gom de ripollesos inquiets.
Varem també recordar que al Plenari de desembre de 2004 la pròpia alcaldessa va comprometre’s a crear una comissió de portaveus dels grups polítics municipals per a informar periòdicament sobre la gestió i projectes de la Fundació i que no s’ha acomplert.

Varem recordar que ja el passat mes de novembre de 2007, varem sol.licitar informació al Plenari sobre la reestructuració del Centre Tecnològic Eduard Soler rebent una minsa i pobre resposta. En definitiva varem reclamar un compromís a prendre en aquest mateix Plenari de setembre per a evitar que en el futur es puguin repetir situacions com la que ara estem visquent per la manca d’informació institucional.

CiU de Ripoll demana prudència en la despesa

2008-08-22T10:43:00.002-04:00

CiU de Ripoll demana prudència i contenció en la despesa pública de Ripoll

El grup municipal de CiU ha fet arribar a l'alcaldia de Ripoll la seva preocupació davant les noticies econòmiques locals i recordar-li el principi de prudencia en l’execució del que resta de pressupost municipal per als mesos que venen; intentant maximitzar l’estalvi en la despesa.

No és cap secret que el ritme de llicències de construcció i obra ha baixat considerablement respecte els anteriors exercicis i malgrat aquest fet que a principis d’any ja s’intuïa i era previsible, en el projecte de pressupost municipal per al 2008 es va continuar dotant amb el mateix nivell d’ingressos per aquest concepte.

Així mateix en el Capítol 1 del pressupost, el que correspon als ingressos per impostos directes es va incrementar respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals un puja del 8,5%. Ja varem alertar que semblava un increment poc racional o fiable dels ingressos, més pensat com una formula per senzillament ajustar els ingressos a les despeses previstes per l’acció de govern.

Com ja varem alertar també amb motiu de la discussió del pressupost 2008 la no contenció de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, que superava l’estabilitat pressupostaria pel 2008, establerta en 707.000 € ha provocat una forta carrega financera que fa que s’hagi de retallar considerablement les despeses ordinàries i que això es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble i del mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, … I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció (museu, biblioteca, La lira, nou pavelló, …) tindran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir.

CiU de Ripoll davant la situació de l'economia

2008-08-22T10:18:00.003-04:00

Mesures davant la situació de l'economia a Ripoll

El grup municipal de CiU a fet arribar la seva preocupació a l'alcaldessa davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila en els mesos precedents; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

CiU ha recordat a l'alcaldessa que quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb l'acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002 i que hores d'ara encara no és operatiu ni sembla que ho sigui a curt termini. Serà massa tard ?

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer :

o quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil,
o en quina situació es troba el polígon industrial comarcal
o altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.
o precisar les necessitats d’inversió a Comforsa i garantir la seva viabilitat industrial futura.

El grup municipal de Convergència i Unió també ha volgut plantejar com sempre en positiu i amb ànim constructiu a alcaldessa algunes mesures excepcionals a nivell local com ara :

· oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; si cal amb cessió a termini, sense inversió inicial a canvi d’unes condicions de permanència o de creació de llocs de treball.

· valorar la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors al secor La Barricona, completant el 100% del projecte. Si cal es pot buscar finançament alienant la parcela de cessió municipal del sector de Castelladral o altres béns patrimonials per a invertir en les naus per a emprenedors.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les 2+1 naus de transició que promou el Consell Comarcal i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als empresaris-emprenedors.

· Demanar a l’alcaldessa –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte fundacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

· A nivell turístic activar el projecte de connexió de la Ruta del ferro i la Ruta del Carrilet, redactat per la Diputació, i que es troba només pendent de la cessió dels terrenys per part dels ajuntaments de Sant Joan i de Sant Pau. Aquest fet permetria dinamitzar un element singular i d’alta potencialitat turística com la via verda mês llarga d’Europa, que connecta els Pirineus amb el Mar. Situar a l’interior de Ripoll el punt d’atenció i servei d’aquesta ruta (per exemple proposta presentada a les antigues cotxeres del ferrocarril).

· Contribuir a dinamitzar el sector comercial i de serveis turístics posant en marxa noves iniciatives que a similitud del Mercadal del Comte Guifré engegat el 1999, aportin de forma periòdica (per exemple cada 2 mesos) una gran afluencia de visitants : per exemple es podria parlar del mercat del rovelló i del bolet de tardor, la fira de vehicles d’ocasió (de la qual se’n va fer una primera ocasió), la fira-mercat d’ocasió de material d’esquí i muntanya, la fira d’embotits i productes artesanals del Ripollès i el Pirineu (mel, mató, formatges, embotits, patates…), …

Carta Montilla

2008-07-25T07:58:00.000-04:00

Carta al President Josep Montilla

Hble. Sr.,

El grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila. Per un costat la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina. En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara s’ha presentat un ERO de Tallers Casals Herramientas; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

L’expedient presentat per part de Tallers Casals Herramientas afecta a 79 treballadors que ja estaven inclosos en un expedient anterior del passat mes d’abril i la deslocalització de la producció d’aquesta empresa comportarà l’afectació també d’una xarxa important de petits tallers auxiliars.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la seva recent visita presidencial a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses

En época del president Maragall quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va mantenir conjuntament amb l’alcaldia una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé demanant-li el compromís del Govern per oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.

Des del grup municipal de CiU pensem que una aposta únicament turística de la vila amb els projectes que s’estan gestant com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials i ens condemnen a la descapitalització humana i cultural d’aquesta vila i comarca bressol de Catalunya.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar el compromís del Govern que presidiu també amb els projectes “productius” com el polígon industrial comarcal i prendre altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila i comarca, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard. Una bona mesura seria seguir l’exemple recent de la vostra entrevista amb els responsables de la firma Pirelli; doncs el màxim accionista de Tallers Casals Herramientas és l’empresari italià Sr. Pozzo.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar de prendre mesures excepcionals davant el recent ERO de Tallers Casals Herramientas, tant pel que fa al seu estudi acurat i la seva justificació per part del Departament de Treball, com també oferir a les noves iniciatives empresarials el sòl industrial o naus de Ripoll i el Ripollès (algunes promogudes per organismes públics locals com l’ajuntament de Ripoll o el consorci Ripollès Desenvolupament per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

Jordi Munell

Ripoll, 23 de juliol de 2008
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Ajuntament de Ripoll

Carta a l'alcaldessa

2008-07-25T07:56:00.001-04:00

Carta a l'alcaldessa de Ripoll

Il.ltre. Sra.,

El grup municipal de CiU us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

Com bé recordareu quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb aquesta acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil, en quina situació es troba el polígon industrial comarcal i altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tracicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar com a alcaldessa mesures excepcionals a nivell local com ara : oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; fins i tot valorant la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

També us proposem de prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors i de transició que promou l’ajuntament i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als emprenedors.

Finalment també –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- us demanem de treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte funcacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

Jordi Munell
23 de juliol de 2008

Oportunitats perdudes ??

2008-07-21T09:35:00.002-04:00

Més oportunitats perdudes per Ripoll ??

Ja farà alguns mesos, durant les reunions de discussió del POUM entre la seva aprovació provisional i la inicial, el regidor d’urbanisme Sr. Eudald Casas va comentar que hi havien alguns contactes amb una empresa del sector forestal possiblement interessada en adquirir terrenys a Ripoll o rodalies i que podria arribar a generar entre 30 i 40 llocs de treball. També s’ens va informar que per la seva activitat podria emplaçar-se en sòl rústic i que necessitava prop de 100.000 m2 de superfície.

Atès l’interès que aquest tema suposa per Ripoll i comarca en uns moments de recessió de l’activitat econòmica industrial més tradicional; atès que aquesta implantació d’una empresa en un sector que contribueix a diversificar l’economia suposaria la potenciació del sector primari comarcal, i vista la resposta que el Consorci Ripollès Desenvolupament va efectuar recentment en relació a que s’havia fet tot el possible en diferents municipis de la comarca però que no s’havia pogut trobar cap propietari interessat a vendre sòl per a la instal.lació d’aquesta empresa.

En aquest sentit, des del Grup Municipal de Convergència i Unió hem demanat a l'alcaldia com a responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament quines gestions, reunions, visites... i per part de qui i en quines dates; s’han efectuat des de l’Ajuntament de Ripoll amb la finalitat de poder col.laborar a localitzar terrenys i facilitar la implantació d’aquesta empresa forestal a Ripoll o en algún municipi de les rodalies.

En el mateix ordre de coses, hem demanat a través del grup comarcal de CiU al Consell Comarcal quines previsions hi ha pel que fa al famós polígon comarcal de la Colonia Llaudet, en quina situació urbanística es troba, quan es té previst de començar a urbanitzar, quan s'hi podran ublicar les primeres empreses i quin tipus de gestió comarcal tindrà.

Viatge al futur

2008-07-08T16:53:00.002-04:00

Viatge al futur

La recent arribada del f e r r o c a r r i l d'alta velocitat a Catalunya i la mês tard o d’hora imminent connexió amb Europa són una bona i esperada notícia. L'alta velocitat en les comunicacions és sempre sinònim de prosperitat i benestar; en un món cada vegada més global es fa necessària la reducció dels temps emprats per salvar les distàncies: en un món. de telecomunicacions sense fronteres i sistemes telemàtics que transmeten imatges i sons a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), se'ns fan encara imprescindibles els viatges físics a velocitats que no arriben als 100 metres per segon.

Els viatges en l'AVE suposaran una enorme contradicció entre dos móns físics reals i propers; mentre uns viatjaran a velocitats de 350 km/h, els altres encara ho fem a mitjanes de 40 i 50 km/h com el ferrocarril de Vic a Ripoll i Puigcerdà. Un dels efectes més coneguts de la teoria de la relativitat d'Einstein -la dilatació del temps i la contracció de longituds- pot arribar fins i tot a ser significatiu entre els viatgers d'ambdós sistemes, que conviuran en móns temporals diferents.

Efectivament, l'any 1971 es varen poder comprovar les prediccions de la dilatació temporal amb la velocitat formulades per Einstein, una veritable revolució científica de la seva època en considerar que el temps no és una constant universal, sinó que depèn de la velocitat del sistema en què es mesura.

Mitjançant l'ús de rellotges atòmics -que compten els cicles d'oscil·lació d'un àtom entre dos dels seus estats d'energia- els físics Hafele i Keatin varen enregistrar variacions en la marxa de dos rellotges, un viatjant a bord d'un avió a més de 900 km/h i l'altre en repòs a terra. El desfasament temporal acumulat fou d'uns 10 nanosegons; és a dir, que en tomar del viatge, el rellotge i els passatgers de l'avió s'havien endarrerit 0,00000001 segons respecte al temps de la Terra. Havien viatjat al futur respecte del seu temps.

Evidentment aquest efecte és només notori a velocitats properes a la de la llum, com és el cas dels experiments en acceleradors de partícules o amb les partículas elementals (neutrins, rajos còsmics, muons...) que viatgen pel cosmos. Mercès en aquest fenòmen, partícules de vida curta poden travessar regions molt llunyanes de l'univers i arribar fins a la Terra on són detectades.

A la velocitat de creuer de l'AVE (aprox. uns 350 km/h) l'efecte de dilatació del temps seria aproximadament de l'ordre de dècimes de picosegons (10-12 segons), mentre que a la velocitat de la línea de ferrocarril transpirinenca el desfasament temporal seria només de l'ordre de femtosegons (10-15 segons), uns cent ordres de magnitud de diferència.

Un viatger molt habitual i freqüent de l'alta velocitat -un auxiliar de bord, o el revisor- arribaria a acumular un desfasament d'un minut al cap d'uns 5.550.000.000 trajectes d'unes 4 hores de durada, cosa altrament impossible ja que li caldrien més de 3 milions d'anys de vida laboral incessant a raó de quatre trajectes diaris.

Bromes a part; la bona nova de l'arribada de l'AVE ha de significar una revolució de la mobilitat i de les comunicacions físiques -a velocitats no relativistes- per a tot el territori. Això vol dir un canvi de filosofia política per a les properes legislatures dels diferents governs, una veritable i definitiva aposta pel ferrocarril com a mitjà vertebrador del país, com a mitjà àgil, no contaminant, intermodal, segur i de ferma vocació transpirinenca.

Aparcaments a Ripoll

2008-04-11T02:13:00.000-04:00

Aparcaments al centre de Ripoll

Aquests darrers dies torna a estar al mig de l’actualitat municipal la necessitat i la demanda d’aparcaments en nombre suficient i propers al centre comercial i històric de Ripoll; un tema que es planteja just en el moment crític en què s’està executant el projecte de peatonalització de les places de Sant Eudald i Gran sense haver previst prèviament alternatives a la pèrdua de les places d’aparcaments existents.

De fet en els darrers 5 anys, la política d’aparcaments del govern municipal primer tripartit i ara bipartit ha estat més aviat nul.la; aquesta s’ha limitat a continuar les obres i els projectes de Can Guetes i del Passeig del Ferro en la seva 2a i 3a fases sense de generar noves previsions de cara al futur ni a curt ni a mitjà termini.

Així, el novembre del 2006 davant la proposta del projecte del nou POUM que plantejava el tripartit; des del grup municipal de CiU ja es va llençar un crit d’alerta en forma l’al.legació reclamant la previsió d’aparcaments.

L’al.legació de CIU esmentava que davant del projecte d’una anella de circumval·lació urbana que estava pensada per a descongestionar el trànsit del centre i millorar la comunicació entre barris, i es basa en un conjunt de nous vials i infrastructures de connexió viària. Textualment, el projecte de POUM analitzava i defineix aquesta proposta exposant :

Aquesta proposta del tripartit a l’entendre del grup municipal de CiU comporta un conjunt de problemes que no es resolen com ara el de l’aparcament. No es proposen solucions a l’aparcament per accedir al centre comercial i històric des de l’anella que es planteja; ni tampoc en nombre suficients per al barri de Sant Pere, el barri de la carretera de Barcelona, l’entorn turístic del Monestir o els centres escolars.

I la proposta de CiU –recordem al novembre del 2006- era que es plantegessin en el POUM propostes de dotar de zones noves d’aparcament gratuït en zones properes, internes o perimetrals del centre comercial i històric i s’analitzin les necessitats en aquest sentit dels diferents barris de Ripoll, per a efectuar propostes de solucions.

Mercés en aquesta pressió i argumentació política avui es tenen sobre la taula, com a mínim algunes propostes de futur : s’ha recuperat el projecte d’aprofitament del subsòl de l’espai de la rectoria, es torna a parlar de l’aparcament soterrani del pati dels Salesians plantejat durant la legislatura 1999-2003, s’han improvitzat les darreres setmanes propostes amb convenis al sector de fustes Carreres i l’antiga fàbrica de Plaster i al barri del carrer Progrés i Fuensanta al costat de la riera Caganell. Es parla també d’aprofitar temporalment els accessos a la zona de la Preparación Textil i ampliar el nombre d’aparcaments del sector Passeig Ragull. La veritat és que d’aquestes propostes cap ha estat operativa en el moment de començar les obres de les places Sant Eudald i en el moment de tancar al trànsit la Pl. Gran.

La lògica, i la demanda veïnal i dels sectors comercial i hostaler del centre fa que haguem de pensar en noves i millors alternatives als projectes esmentats. Cal insistir encara en possibles alternatives com reconduir el projecte de la desorbitada inversió a la plaça coberta de La Lira cap a un espai d’aparcaments en vertical ? cal plantejar una opció similar davant els projectes de rehabilitació d’algún edifici –privat- com l’antic hotel Monestir ? la tercera planta del soterrani de l’edifici Casino actualment en desús ? un aparcament soterrani en bateria al Passeig de Sant Joan ? i el futur aprofitament dels terrenys on s’ubica l’actual ambulatori un cop l’ICS hagi construït el nou CAP previ conveni amb la propietat (INSS) ?

Jordi Munell 65è a la VII Nocturna Clàssic Rally

2008-03-18T09:52:00.001-04:00

Jordi Munell i Moisés Taboda, 65ens a la VII Nocturna Clàssic Rally

Els ripollesos Jordi Munell i Moisés Taboada varen acabar la setena edició del rally de regularitat Nocturna Classic que va tenir lloc a l’Esquirol, celebrada aquest passat dissabte dia 15 i sota l’organització del Classic Motor Club del Bages.
Munell i Taboada al volant d’un Lancia Beta 2000 de l’any 1979 varen aconseguir la 65ª posició dels 100 inscrits, en una prova considerara la més llarga i dura de les edicions realitzades. Varen comptar amb l’assistència de Xavier Esclusa dins l’estructura de rallyraidservices.com

Amb un recorregut d’uns 350 km, els pilots varen circular per trams mítics del món dels rallys com la Costa dels Gats, la pujada de la Trona, el Coll de Ravell, el Coll de Bracons o Fontfreda entre d’altres, plens de trams de corbes i on es feia molt difícil mantenir el promig de 50 km/h que s’imposava.

Munell i Taboada, varen mostrar-se molt satisfets del resultat, tenint en compte que competien en la categoria de sense instrumentació, comptant només amb el comptaquilòmetres del vehicle si un cronòmetre per als càlculs del promig i la velocitat mitjana.

El Pla General de Ripoll, a febrer de 2008

2008-02-12T16:04:00.000-04:00

La situació del Pla General de Ripoll, a febrer de 2008

Jordi Munell en nom de CiU de Ripoll demana que es responguin les al.legacions i que s'obri un nou període d'exposició al públic davant els nous convenis urbanístics i els canvis incorporats en temes de mobilitat, medi ambient, mesures contra les inundabilitats; així com permetre la participació ciutadana en temes com l'ús dels terrenys de la Preparación Textil.

Ara farà 15 mesos, més de 450 dies, que va acabar el termini per a presentar al.legacions al nou POUM per part dels ripollesos, persones i entitats interessades. Hores d’ara prácticament ningú ha rebut encara resposta a les seves al.legacions des del 28 de novembre de 2006.

Des del grup municipal de CiU a Ripoll, li volem fer arribar la nostra preocupació i ens sentim legitimats a recollir i expressar la inquietud i la desinformació de tots els ripollesos, persones, entitats, associacions, empreses… que varen presentar al.legacions i que no han obtingut encara resposta.

Fa poques setmanes, fins i tot el grup municipal del PSC –que forma part de l’equip de govern municipal- expressava el seu desig de “Arribar a un consens pel que fa al nou pla urbanístic de Ripoll i fer un pas endavant en matèria d’habitatge protegit a la població” i presentava una nova proposta –fora del termini per a presentar i acceptar al.legacions- en el sentit d’incloure en el sector de la Preparación Textil una àrea residencial estratègica. Aquest fet és un senyal inequívoc d’insatisfacció respecte el POUM malgrat que el PSC hi va votar a favor en la seva aprovació inicial. Aquesta proposta deixaria probablement sense validesa -per que modifica els acords- el conveni signat entre l’alcaldessa de Ripoll i la propietat de La Preparación Textil l’agost de 2006.

Des del grup municipal de CiU ja hem denunciat repetidament que temes tan importants per al planejament futur de Ripoll com són :
· el conveni urbanístic amb la Preparación Textil de l’agost de 2006.
· el conveni urbanístic amb Filpur de gener de 2008.
· l’estudi de mobilitat publicat el juliol de 2007.
· la futura ubicació del nou centre de salud (CAP Centre d’Assistència Primària).
· futur ús dels terrenys de l’actual CAP, propietat de l’INSS.
· l’ampliació de l’estudi d’inundabilitat requerit per l’Agència Catalana de l’Aigua al llarg del 2007.
· l’ampliació de l’informe ambiental requerit pel Departament de Medi Ambient al llarg del 2007.
· la resposta d’ADIF-Renfe a la proposta de reserva de sòl del POUM.

no varen formar part del procés de PARTICIPACIÓ CIUTADANA, previ a l’elaboració del POUM ni tampoc han estat exposats al públic ni facilitats als interessats durant el període corresponent i dins el termini per a presentar al.legacions.

Per tot l’exposat, des del grup municipal de CiU demanem públicament a l'equip de govern :

· Que l’ajuntament respongui de forma inmediata i personalitzada totes i cadascuna de les al.legacions presentades al POUM.

· Que previament a l’aprovació provisional del POUM s’obri un nou període d’exposició pública per a donar a conèixer i permetre l’opinió veïnal i ciutadana en relació als documents i convenis esmentats així com els canvis produïts amb la incorporació de les al.legacions acceptades i respecte a la nova proposta d’incloure als terrenys del PLA una àrea residencial estratègica.

Ripoll, febrer de 2008

PRESSUPOST RIPOLL 2008

2008-02-04T16:02:00.000-04:00

El pressupost municipal de Ripoll 2008 i la posició del grup de CiU

El Grup Municipal de CiU no estem d’acord amb el pressupost municipal que presenta l’equip de govern per al 2008, i votarem en contra pel següents motius que a continuació detallem :

1.- La nul·la participació del nostre Grup municipal, el majoritari a l’ajuntament i el que va rebre major suport popular a les eleccions del maig passat, en l’elaboració dels pressupostos municipals, sense possibilitat de poder fer-hi aportacions. Malgrat les paraules de l’alcaldessa a l’inici del nou mandat dient que volia ser l’alcaldessa de tots els Ripollesos. En aquest sentit, i davant d’un tema tan important com és el pressupost municipal ens sap molt greu haver de reconèixer que no ens sentim representats. El nostre Grup Municipal tenia l’esperança que aquests primers pressupostos d’aquesta nova legislatura trencarien amb el passat i tindrien per primera vegada la possibilitat de fer-hi aportacions des del govern a l’oposició i dins el nostre tarannà constructiu i de sumar per Ripoll.

2.- L’elevat i descontrolat endeutament, que obliga a fer veritables equilibris per ajustar el pressupost ordinari. Recordem que dintre del pressupost ordinari es paguen els interessos i les amortitzacions dels préstecs demanats.
Si analitzem dels pressupostos en el seu contingut comptable, sense tenir en compte ni la política, ni la demagògia; mirant els números i els tant per cents s’observa que l’endeutament consignat en els pressupostos es mol elevat i a la vegada descontrolat, pel fort increment produït en els últims dos anys.
Des de 2.006 i fins a 2.008 els interessos a pagar han passat de 196.500 €, a 457.100 €, un increment en dos anys del 132%, no degut a la puja dels tipus d’interès, si no al major endeutament dels últims tres anys.
El deute públic compost de la suma de interessos, més amortitzacions de préstecs ha passat de 679.300 € el 2.006 a 1.165.000 € el 2.008, un increment del 71,40%, l’any 2.010 serà de 1.260.000 €, arribant a un increment del 85%.

Estem rallant el màxim permès d’endeutament, el 2.008 es del 101,37 %. Això condiciona totalment el pressupost ordinari. En 4 anys s’han constituït nous préstecs per valor de 5.477.000 € (910 milions de les antigues pessetes), tots ells a 20 anys, amb dos anys de carència, pagant interessos, lo qual condiciona totalment les properes legislatures.
Falta una programació controlada i racional de les inversions i de les despeses, fa evident al nostre entendre, un reflex d’una mala gestió econòmica en els últims quatre anys.

3.- La no contenció en el present pressupost de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, import que supera l’estabilitat pressupostaria pel 2.008, establerta en 707.000 €.
Aquesta forta carrega financera fa que s’hagi de retallar considerablement les despeses ordinàries i que això es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja, que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble, mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, manca de més policia municipal, problemes en la circulació, etc.
I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció, tindran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir.

4.- L’increment considerable i poc racional o fiable dels ingressos, com una formula per senzillament ajustar-los a les despeses; ingressos per exemple per impostos de noves construccions que son difícilment assumibles durant l’any 2.008. En el Capítol 1, impostos directes s’incrementa respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals un puja del 8,5%.

No s’ha fet servir el principi comptable de prudència, i en lloc de contenir l’endeutament, es formalitza un nou crèdit que supera l’estabilitat crediticia pressupostària, incrementant encara més el deute total.

El 61% d’aquest increment d’impostos directes va totalment a fer front al increment de la deute pública, lo que produeix un doble efecte negatiu, en primer lloc un increment d’impost a pagar cada vilatà, el 2005 cada Ripollès pagava 270,95 €, en el 2.008 haurà de pagar 357,59 €, un increment del 32,10%.

Observem que l’increment considerable dels ingressos, no segueix al nostre entendre cap criteri, consignant uns ingressos per sobre de la realitat. En segon lloc que aquest diferencia que el vilatà ha de pagar de més no pot ser destinada a millorar els serveis municipals, neteja, manteniment urbà, esports, cultura, si no que el 61% l’hem de destinar a interessos i amortització de crèdits, l’únic beneficiat son les Entitats Bancàries.

També trobem a faltar en el pressupostos, una partida destinada a provisió de despeses, que molt probablement es tindran de suportar, per tornar a iniciar les obres de La Lira i La Biblioteca, i que de produir-se segur que es tindran de finançar, ja que no es podran assumir en el pressupost ordinari.

El nostre Grup Municipal no vol assumir cap responsabilitat per les conseqüències que aquesta situació por comportar, ni per hipotecar futurs Ajuntaments.

5.- Els pressupostos no contemplen els compromisos adquirits en el programa electoral, pel nostre Grup Municipal. No compleixen els nostres 18 reptes, 18 compromisos que ens varen comprometre a portar a terme amb tots el Ripollesos, com són entre d’altres un Ripoll més net i endreçat, la Congelació fiscal, més seguretat amb més dotació de policia municipal, dotació de partides pressupostaries per solucionar punts d’inaccessibilitat, beques pels millors en estudis superiors, gratuïtat de la llar d’infants, ......

El Dakar 2008, suspés

2008-01-26T14:28:00.000-04:00

Lisboa Dakar 2008; el darrer "dakar"

El dia 4 de gener rebiem amb incredulitat la notícia de la suspensió del Dakar 2008; darrera quedaven molts mesos de treball, recerca de finançament, il.lusió, temors, nervis.... i un projecte ambiciós truncat.

Efectivament per davant de tot hi ha la seguretat de les persones; però ens sap greu que la suspensió hagi estat per que l'amenaça terrorista dels integristes ha superat la força de l'esport i de la cultura, del turisme i de l'aventura, de la solidaritat i la descoberta... us imagineu l'efecte que tindrà en els poblets mauritans pels quals circulava la caravana del Dakar, amb la gran quantitat de turistes i seguidors que portàvem ? i al sud de Marroc les cancel.lacions hoteleres ? i al Senegal ? i l'ajuda humanitària que portàvem per a l'Associació Som-hi de l'est del Senegal ?

L'efecte és comparable en termes propers com si a la Costa Brava el proper estiu no vinguessin turistes...

Tornem a ser a Ripoll però des de Rally Raid Services continuem treballant per a ofertar l'aventura en el continent africà, en BTT, en Quad, en Buggy, en 4x4...

http://www.rallyraidservices.com/

Presentació equip DAKAR 2008 FUHNPAIN

2007-09-14T12:45:00.001-04:00

Dakar 2008 – Presentación del Equipo FUHNPAIIN-Quixote-Dakar

El día 13 de septiembre de 2007, con la asistencia del Presidente de Castilla-La Mancha, José María Barreda, el consejero de Sanidad, Roberto Sabrido, y el Director del Hospital Nacional de parapléjicos, Miguel Ángel Carrasco, en las instalaciones del Hospital Nacional de Parapléjicos, se realizó la presentación oficial del equipo FUHNPAIIN-Quixote-Dakar.

El camió de Rally Raid Services amb bona part de l’equip humà del proper Dakar 2008, 30 aniversari, i les autoritats en el moment de la presentació oficial de l’equip

Comenzó el acto con la intervención del Director del Hospital Nacional de Parapléjicos, Miguel Ángel Carrasco, que explicó los objetivos del equipo: fundamentalmente, servir de ejemplo a la sociedad y cambiar la imagen de los lesionados medulares por otra “nueva, positiva, que demuestra que querer es poder y que discapacidad no significa incapacidad”. En paralelo a este objetivo principal, la unidad de Biomecánica y Ergonomía del Hospital desarrollará los proyectos de I+D+I relativos al puesto del conductor que ocuparán los miembros del equipo con lesión medular. También se realizarán acciones humanitarias junto a la fundación Dakar Solidario, que consistirán en la entrega de sillas de ruedas, fármacos y material ortoprotésico en zonas deprimidas, concretamente al Hospital Nacional de Nouakchott Sengetti en Mauritania.

El Director del Hospital presentó el anuncio promocional que se emitirá en televisión y se mostrará en las salas de proyección, y a continuación comentó la razón del nombre “Quixote” en este equipo. Dijo: “Del Quijote nos identificamos de su espíritu soñador y nobles gestas. La participación del equipo en el Dakar 2008 homenajeará a todos aquellos aventureros que han perdido la vida o han tenido una discapacidad intentando alcanzar sus sueños”.

A continuación intervino Antonio Rodríguez “Toñejo”, miembro del equipo y piloto del camión Man One. Después de agradecer a las autoridades y patrocinadores su apoyo para hacer posible este proyecto, comentó que cuando le ofrecieron formar parte del equipo pensó que era algo imposible, “es difícil tener la suerte y los medios para hacer esto”. Manifestó que se siente privilegiado no sólo por la oportunidad de poder vivir esta experiencia al volante de un camión de competición, “sino por poderme sentir una persona normal”. Terminó su intervención con el compromiso de que el primer brindis del equipo en Dakar irá dedicado a todas aquellas personas que están en silla de ruedas.

Cerrando el acto, el presidente de Castilla-La Mancha y a la vez presidente de la Fundación del Hospital Nacional de Parapléjicos para la integración y la investigación, José María Barreda, manifestó que el equipo FUHNPAIIN-Quixote-Dakar es un ejemplo de superación y que “todos los hombres y mujeres, independientemente de su circunstancia, cuando quieren, pueden conseguir cosas que aparentemente parecen imposibles o inalcanzables”, y valoró la sola participación del equipo en el Dakar “porque ya es sinónimo de conseguir los objetivos de superación, capacidad de esfuerzo y superar las dificultades”. El presidente consideró este equipo como de “auténticos aventureros” y les hizo participes de “todo su aliento y apoyo”, y se mostró convencido de que “seréis capaces de llegar a Dakar”.

Outdoor training, más allá de la formación

2007-08-10T04:46:00.000-04:00

Outdoor Training : Más allá de la formación

El Outdoor Training es la combinación de la formación tradicional a medida para las empresas, con ejercicios al aire libre y con una metodología eminentemente vivencial que está basada en el aprendizaje a través de la experiencia directa.

Ello se desarrolla bajo un clima distendido, realizándose actividades que combinan la competitividad deportiva, la diversión y el trabajo en equipo, abordándose aquellos aspectos que resultan cruciales para la gestión de los Recursos Humanos en toda organización. El elemento diferenciador serà la realización de los ejercicios en un entorno fuera del confort de su medio habitual -las oficinas, talleres,...-; donde se buscará potenciar en el personal una serie de habilidades y comportamientos que les serán muy útiles en el trabajo diario y en las relaciones laborales.

El Outdoor Training es una herramienta alternativa y complementaria a la formación en aula que resulta altamente motivante, práctica y bastante divertida-gratificante y en la que se trabajan principalmente las conductas de los alumnos.

Los programas de formación de Outdoor Training nunca son estandarizados, ya que para su elaboración se tendrán en cuenta las necesidades de la empresa cliente. En primer lugar se identifican las necesidades para las cuales se quiere aplicar este tipo de formación y se determinan los objetivos pedagógicos.

Durante la formación outdoor, los alumnos participan en las distintas actividades preparadas y en las que de forma vivencial se verán inmersos en los casos planteados, siempre a desarrollar por equipos. Las actividades serán muy diversas, consistiendo en una combinación de juegos y pseudo-deportes estimulados bajo la coordinación de los monitores–trainers.

En Tornasol Aventura diseñamos y llevamos a la práctica actividades que van desde la superación de montajes de cordadas (tirolina, rappel, puentes...), juegos de equipo, juegos de orientación, construcción de balsas o de puentes, hasta programas multideportivos,... todo ello en diversos entornos y formatos (montaña, acuáticos ó de ciudad).

Utilizando este método, las empresas buscan que el alumno desarrolle las siguientes capacidades o habilidades :

- Potenciar el trabajo en equipo, para lograr que los miembros de un
grupo cooperen y se complementen.
- Motivación para enfrentarse a los compromisos diarios y afrontarlos
de manera positiva.
- Fomentar la comunicación entre el personal.
- Desarrollar el liderazgo hacia un grupo.
- Aumentar la resistencia a la presión del trabajo diario.
- Potenciar y desarrollar la toma de decisiones.
- Mejorar la reacción ante cualquier situación extrema del trabajo.
- Aumentar la confianza entre compañeros.

También se utilizan este tipo de programas en los procesos de selección, promoción y en la evaluación individual o por equipos de trabajadores de todos los niveles de la estructura empresarial.

Aunque parezca que no son más que juegos, al tratarse de la práctica de actividades lúdicas, esta técnica es muy efectiva para trabajar actitudes que no se pueden transmitir únicamente por medio de la formación tradicional; puesto que predisponen a la participación activa y complicitiva, ilusionada de los alumnos.

La evaluación de un programa de Outdoor Training se diferencia de las convencionales en el feedback o recuerdo que permanece en los alumnos al finalizar las actividades. Al ser grupos reducidos, acompañados en cada actividad por un monitor-trainer, existe la posibilidad de ser grabados en vídeo, para complementar la jornada con una sesión tutorizada de feedback en la que se ofrecerá un análisis individual o por equipos de los participantes. De esta forma el alumno ve, analiza y reflexiona sobre sus reacciones y corrige sus conductas.

Las actividades de Outdoor Training, son siempre motivantes y aumentan considerablemente la cohesión y “espíritu positivo” en las organizaciones, favoreciendo entre los participantes las relaciones y comunicaciones verticales y horizontales dentro de la estructura corporativa de la empresa.

Discurs de Jordi Munell, juny 2007

2007-08-07T09:07:00.000-04:00

Discurs d'investidura Ajuntament de Ripoll, juny de 2007

Alcaldessa, senyores regidores i senyors regidors, Sra. Secretària, funcionaris i personal de l’ajuntament, senyores i senyors, amigues i amics

1- En primer lloc en nom propi i del grup municipal de CiU vull desitjar sort i encert en el seu segon mandat a la re-escollida alcaldessa Sra. Teresa Jordà.
També vull agrair públicament l’ampli suport rebut per la nostra candidatura per part dels ripollesos i ripolleses en les eleccions del passat dia 27.
I felicitar tant als regidors i regidores que avui ens deixen després d’aquest mandat com als que s’incorporen de nou, als quals donem la benvinguda.

2- Aquesta nova elecció que s’acaba de produir és un acte del tot legal d’acord amb la legislació vigent, però des de CiU estem convençuts que torna a NO ser moralment legítim d’acord al que una gran majoria de ripollesos volia; com ja va passar fa quatre anys, i que es desprèn dels resultats electorals.

3- Com tots els presents coneixen; el resultat de les eleccions va donar com a força guanyadora CiU però sense la majoria suficient per a governar en solitari per molts pocs vots.

Si fem un anàlisi dels resultats electorals del passat dia 27 de maig cal ressaltar que :

a) CiU ha guanyat les eleccions per que
· va ser la força més votada, amb 2433 vots, 760 més que la segona força; i per tant amb molta evidència és l’opció preferida per la majoria de ripollesos, amb un 44,6 % dels vots vàlids emesos; i amb un increment del 5,7% del vot vàlid respecte els resultats obtinguts el 2003.

b) CiU va guanyar les eleccions per que
Davant la reducció del cens electoral en 372 votants; l’increment d’abstenció en 535 vots i un total de vots en blanc o nuls fins a 196; CiU va ser la força que menys vots percentualment va perdre en comparació amb els altres partits :
· CIU -9,1%
· ERC -10,5%
· PSC -17,8%
· ICV -49,7%
· PP -14,9%
Per tant cal interpretar-ho com que CiU és l’opció política menys castigada o la més recompensada per la trajectòria seguida durant l’actual legislatura. Per tan novament hem d’afirmar que davant aquesta comparació CIU ha guanyat aquestes eleccions municipals.

c) CiU ha guanyat les eleccions per que
· Respecte el 2003, CiU va ser la força que més ha incrementat en percentatge de vots respecte el total de votants ;
i. CIU : +3,4%
ii. ERC : +2,2%
iii. PSC : -4,8%
iv. ICV : -41,3%
v. PP : -0,7%

· i també cal remarcar que la tercera força política municipal que ha acabat essent decisiva en l’elecció d’alcalde i la formació de govern municipal ha disminuït en gairebé un 18% el seu pes polític en nombre de vots passant de 1030 a 847; amb el recolzament popular més baix de la seva història a Ripoll.
· Segons paraules preses d’un reconegut i valorat ex alcalde de Ripoll, ERC i PSC entren en l’esquema de la piràmide invertida : molt poder a la cúspide i cada vegada menys suport democràtic a la base; ERC amb prop de 200 vots menys té un regidor més. I el PSC amb 847 vots menys conserva els 3 regidors.

d) CiU ha guanyat les eleccions per que
va guanyar en vots a 11 taules de les 13 que hi ha a Ripoll; configurant un mapa polític ripollès on clarament es manifesta quina és l’opció més desitjada per la població votant.

4- Per això i en coherència amb els resultats esmentats, vull recordar que des del dia 28 –amb un dia de reflexió pel mig- varem iniciar i liderar la proposta d’un govern municipal presidit per la força més votada amb diferents possibilitats : des d’un govern d’unitat inèdit a la història recent de Ripoll, fins a un govern de pacte o un govern en minoria; parlant amb tots i amb tothom qui ho va voler, buscant la fòrmula que millor possibilités la participació activa i còmode de tots els grups polítics amb representació municipal.

Por tots aquests motius referenciats, des de CiU hem presentat la candidatura del nostre cap de llista –jo mateix- com a alcalde de Ripoll. De fet no podríem prendre cap altra opció com a força guanyadora de les eleccions municipals a Ripoll.

Tornem a creure que majoritàriament el poble de Ripoll no volia de nou l’anomenat pacte d’esquerres que avui es torna a institucionalitzar amb el nomenament de la Sra. Jordà com a alcaldessa; doncs si els vilatans ho haguessin volgut així, així ho haguessin reflectit els resultats electorals que abans he esmentat. De fet ja han tingut els vilatans 4 anys per a valorar el govern encapçalat per la Sra. Jordà i els resultats electorals han parlat.

Al menys JO, personalment li he de confessar que no gosaria ni tindria valor moral per a instituir-me com alcalde del meu poble si no em sentís escollit i volgut per una majoria suficient i evident dels ripollesos i que així ho reflectissin els resultats electorals. Tampoc tindria el valor suficient per atribuir-me –com va fer la Sra. Jordà- ja a la mateixa nit electoral el suport dels votants del PSC de Ripoll que s’il.lusionaven –suposo- amb el missatge del Sr. ENRIC PEREZ : “vull ser l’alcalde de Ripoll, però sobretot em proposo ser l’alcalde de la gent de Ripoll”, i que aparexia en la seva campanya.

No vull entrar a valorar els acords i pactes previs que ERC i PSC podien tenir i que es podien entreveure de les declaracions a la premsa de la Sra. Jordà el mateix dia de les eleccions a la nit o a la premsa escrita dels dies immediatament posteriors. Tampoc vull entrar a valorar els acords entre ambdues formacions polítiques –reconeguts pels alts càrrecs provincials dels seus partits- que vinculen la formació de govern a Ripoll amb els pactes per governar la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Ripollès, avantposant de nou els interessos de partit als interessos de Ripoll i als interessos dels ripollesos manifestats a les urnes el passat dia 27.

Sí que puc valorar la sensació de carrer. La sensació de que s’està contribuint a dividir Ripoll i els ripollesos en lloc de sumar i fer pinya per a fer un poble més potent, més orgullós i més competitiu. Dividint entre els que van anar a votar i els que creuen, desencisats que no paga la pena anar a votar per que el seu vot acaba servint per fer que una altra força política diferent assumeixi l’alcaldia. Dividint entre els que defensen els pactes de perdedors i els que defensen assegurar un recolzament democràtic majoritari al guanyador de les eleccions.

Dit això, permetint-me que reafirmi que des de CiU continuarem treballant des de l’oposició per avançar cap el model de poble que hem anat defensant aquests darrers quatre anys i continuant el llegat que es va gestar els anteriors 8 anys de govern de CiU, buscant una vila econòmicament diversificada on tothom s’hi pugui guanyar la vida, on s’hi visqui bé, amb els rius com a eix vertebrador i amb més i millors serveis per a les persones.

El nostre programa electoral, el que major suport ha rebut per part dels vilatans a les eleccions, el que és el nostre compromís amb els ripollesos i ripolleses continua evidentment en ferm. Un programa que varem articular en 18 reptes de progrés que per nosaltres eren 18 compromisos de govern. Aquests seran la nostra fita de treball, des d’una oposició constructiva i positiva, ferma i valenta; sempre al costat –o fins i tot per davant- de l’equip de govern per defensar Ripoll i aquest model de poble.

Des de CiU volem treballar per continuar aquells projectes que ara fa 4 anys ja anunciàvem amb satisfacció i orgull, com la nova biblioteca central comarcal, el nou pavelló d’esports, continuar els aparcaments de Can Guetes i el punt d’acollida de la via verda, continuar el passeig del mestre Guich i el passeig del ferro, acabar el sector del carrer 27 de maig, construir habitatges per a joves i socials al sector de Can Guetes, finalitzar la zona industrial de La Barricona, el Museu Etnogràfic, la rehabilitació del centre històric o el col.lector de Pintors i Mas de’n Bosch... entre d’altres.

També podem assegurar que aquests darrers 4 anys l’equip de CiU ha treballat molt, des de l’oposició amb honestedat i rigor, fent allò que en tot moment hem cregut que era millor per a Ripoll i amb fidelitat al nostre programa electoral.

Malgrat en nombroses ocasions la sensació que hem tingut és de no comptar per a res, de no tenir informació en temes claus com el planejament urbanístic, de no tenir en compte la nostra aportació com a força majoritària i més representativa, sense poder tenir presència en la publicitat institucional; fins i tot en algún Plenari se’ns va arribar a afirmar que ja podíem anar fent i anar dient per que Vostès teníen 9 vots i nosaltres 8 i que al votar sempre guanyaven Vostès. Confiem i esperem que situacions lamentables de prepotència com aquestes no es reprodueixen en aquesta nova legislatura.

Sàpiga que la nostra tornarà a ser una oposició constructiva pensant sempre en el progrés de Ripoll,
· defensant i treballant per a tenir un bon i millor pla d’ordenació urbanística que doni resposta i reculli al màxim les al.legacions dels ripollesos, que eviti la solució del vial de circumval.lació pel mig del barri de Sant Pere, que reconsideri el conveni signat amb la Preparación Textil, que prevegi sól per a activitats empresarials i industrials, interconnectivitats amb les variants, sòl d’equipaments per a usos estratègics des d’un punt de vista socioeconòmic, aparcaments perimetrals a les zones comercials, ...

· una vila neta i endreçada, amb uns barris millors i i més ben mantinguts, amb equipaments veïnals.
· Lluitarem per facilitar la creació de 400 nous llocs de treball a Ripoll, donant suport a l’ampliació i consolidació de les empreses locals i de noves iniciatives.
· Estarem al costat dels joves defensant l’accés a l’habitatge i al treball digne, defensant l’oferta d’oci juvenil.
· Al costat de les entitats esportives, culturals i socials fomentant la seva participació en la gestió municipal i oferint suport a les seves iniciatives, espais de reunió gratuïts.
· Estarem al costat de les families defensant l’accés a l’habitatge, exigint la gratuïtat de la llar d’infants, un parc infantil i ajuts al lloguer de pisos per a parelles joves.
· Al costat d’un comerç potent, amb una nova oferta firal, més aparcaments de proximitat,
· Traballant per tenir una oferta cultural atractiva i suggerent al llarg de tot l’any amb la participació i implicació de les entitats culturals
· Potenciant i diversificant l’oferta turística
· Al costat de les persones, amb nous serveis d’atenció de proximitat.
· Al costat d’una policia de proximitat, implicada i compromesa amb els vilatans, amb els barris, amb el comerç.
· Defensant projectes de futur i de sostenibilitat com la xarxa wifi, el foment de les energies alternatives i el reciclatge, l’estalvi d’aigua,...
· L’atenció a la gent gran, la solució de les barreres d’inaccessibilitat, l’atenció i prevenció a les víctimes de la violència domèstica, els infants en situació de risc, prevenció de la drogodependència i la pre-delinqüència, combatre el mobbing inmobiliari...
· Defensant la butxaca dels ripollesos, promovent la congelació fiscal, el control de l’increment de la taxa d’escombraries, reducció d’impostos a les families amb pocs ingressos, la reducció de l’IBI a les hipoteques inverses.
· Defensant que l’ajuntament sigui una administració que els vilatans sentin propera; que els vilatans rebin resposta SEMPRE i no silenci a les seves demandes, propostes, queixes.

Gràcies, i novament reitero el meu desig de sort i encert a la Sra. Alcaldessa i el seu equip de govern en aquesta legislatura que avui comença.

Ripoll, 16 de juny de 2007

El nou POUM de Ripoll després d'eleccions

2007-08-07T09:05:00.000-04:00

Què passarà amb el Pla General després del 28 de maig ?

Fa quatre anys, en vigílies de les eleccions municipals, el govern de CiU havia deixat pràcticament enllestida la revisió del nou Pla General de Ripoll (el que ara es coneix com a Pla d’Ordenació Urbana Municipal, POUM). Una feina acabada, entregada ala Comissió Provincial d’Urbanisme que dibuixava com havia de ser el Ripoll del futur.

Només d’entrar, el govern del tripartit va aturar el procés, argumentant que no estaven satisfets amb la proposta, i que volien fer-hi canvis. El resultat és que han passat quatre anys i Ripoll continua sense tenir un Pla General que defineixi com ha de ser la vila en el futur, on han d’anar els equipaments i les vies de comunicació, o quin sòl es destina a ús residencial i a ús industrial. De moment, però, l’intent de canviar el POUM ja ha costat 60 milions de les antigues pessetes, que paguem els ciutadans de Ripoll. La incertesa, a més, paralitza al llarg de 4 anys com a mínim moltes iniciatives particulars i empresarials. El nou Pla no precisa la ubicació de nous equipaments com el nou ambulatori, ni planifica la futura ubicació de la ITV, ni destina nous usos als terrenys de l’actual ambulatori…

El nou POUM que intenta tirar endavant el tripartit s’ha quedat en el primer tràmit, el de l’aprovació inicial, que es va fer el novembre de l’any passat amb 9 vots a favor i 8 vots en contra. Les presses de l’equip de govern van passar per sobre de tot allò que hauria estat raonable: arribar a un consens entre tots els grups polítics municipals, en una qüestió tan important per Ripoll, i obrir la participació dels ciutadans sobre algunes de les propostes més importants del POUM: la massiva urbanització del sector de La Preparación Textil (el Pla), el trasllat de l’estació al Pla d’Ordina o l’”anella de cirvumvalació” pel Pla de Sant Pere.

El grup de CiU va oferir consens, si es revisaven aquestes qüestions, però no hi va haver voluntat de diàleg.

A les portes de les eleccions municipals, el tripartit ha optat per aturar el procés del POUM, evitant per exemple, contestar les al·legacions presentades per ciutadans, empreses i entitats. Si arriben al govern, és previsible que es torni a posar en marxa, i que s’aprovi tal com està. No hi ha cap garantia escrita i signada –malgrat el que hagin insinuat- de que es puguin arreglar alguns despropòsits, com l’anella de circumvalació.

Aquest és un dels punts del Pla General que CiU vol rectificar, si torna a governar. La famosa “anella” implica convertir tot el centre de Ripoll en una illa de vianants, però això és realment possible? Abans cal preguntar-se, per exemple, “què provoca el tràfec al centre de Ripoll i quin volum de tràfec hi ha entre els barris”, explica l’alcaldable de CiU, Jordi Munell. “Com es va a l’Ajuntament, les Monges o els Salesians, des del barri de l’Estació o des de la Carretera de Barcelona?”, qüestiona Munell. La proposta de l’equip de govern es justifica per millorar la comunicació entre els barris, però no farà més que entrebancar-la.

L’altre gran error d’aquesta anella seria el de portar tot el trànsit a un barri residencial, com és el Pla de Sant Pere. El pas a prop de l’Escola Tomàs Raguer i l’Escola Ramon Surinyach no es pot resoldre, d’altra banda, si no és amb grans murs, a causa del pendent. I finalment, Jordi Munell es pregunta si “és necessari fer un altre pont a la Rectoria”?

Tornar a fer marxa enrere en el POUM no seria bo, perquè CiU no vol que es tornin a perdre quatre anys més. Però sí que es poden revisar les al·legacions, tant com sigui tècnicament possible, reunir-se buscant l’entesa i el consens amb els afectats i buscar la millor ordenació urbanística per a Ripoll, que s’hi juga el futur dels pròxims 20 anys. Un Ripoll on s’ha de poder viure i treballar bé, un Ripoll capital de comarca i referent del Pirineu oriental.

Sobre el tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà (juliol 2005)

2007-08-07T08:58:00.001-04:00

Quatre motors per a un tren

Sempre he cregut que recordar ajuda a pensar millor en el futur. Precisament aquests dies de tancament i nova i enèsima reivindicació des dels estaments públics davant la deixadesa de la línia de ferrocarril que travessa la nostra comarca, em venen al cap records relatius a accions i situacions viscudes.

Farà uns sis anys que una delegació de la Vª zona de Renfe varen visitar el Consell Comarcal del Ripollès -i em consta que també els altres consells comarcals de la cua de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol- anunciant la lloable intenció de l'empresa d'estudi de noves formules de comercialització turística d'aquesta línia. Encara guardo les targes de visita d'aquella delegació de prohoms, tot i que ignoro si hores d'ara encara ostenten aquells càrrecs i responsabilitats.

Davant tan bona nova, amb molta il.lusió tot i que amb una certa reserva d'incredulitat, des del Consell Comarcal del Ripollès vaig tenir l'oportunitat de col.laborar en l'elaboració d'una proposta a partir de la meva experiència política i professional en el camp del turisme de muntanya.

La proposta es basava en donar contingut temàtic a l'oferta de viatges en tren cap a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya; oferint possibilitats de viatges de jornada, de cap de setmana i de setmana sencera. Es tractava de poder captar a un públic potencial ampli a partir d'inquietuds i possibilitats diverses. Una certa promoció i comercialització inicials semblaven garantides a priori per mitjà de la xarxa d'agències d'Iberrail.

Les propostes temàtiques eren exactament quatre : tren natura, tren cultura, tren aventura i tren sensacional. Quatre noms pensats en bilingüisme per a una empresa de vinculació i difusió estatal, fàcilment traduïbles per a una promoció europea d'aquesta línia transfronterera.

Els programes Tren natura consistien en una oferta de propostes de descoberta dels nostres espais i muntanyes, rius i valls; des dels paratges de Sau i Collsacabra, fins el Parc Natural del Castell de Montesquiu o els espais d'interès natural de la serra de Milany, Montgrony, Ull de Ter o Vall de Núria. Una combinació d'accés en tren, aproximació en vehicles de servei turístic (taxis, bus, 4x4) si calia i rutes de senderisme, paisatgisme i excursionisme. D'un dia a dos o més, amb o sense allotjaments i menjars.

Tren cultura volia englobar l'oferta del nostre ric patrimoni arquitectònic, museístic i cultural en el seu sentit ampli. Des de visites a santuaris, als monestirs i esglésies romàniques, la ruta modernista, ruta verdagueriana, ruta del Comte Arnau, visites als museus i elements singulars fins a recorreguts gastronòmics, assistència a festivals de música, universitat d'estiu…

Tren aventura incidia en el turisme actiu. Una combinació d'arribada en tren amb la pràctica d'esports i activitats per a tots els públics : nàutics a l'embassament de Sau, rutes en bicicleta de muntanya -inclosa la Ruta del Ferro o via verda de Ripoll a Toralles- i els Centres BTT, escalada, vol en globus, descens d'engorjats, senderisme d'alta muntanya, excursions a cavall, caça, rutes en 4x4, pesca, tir amb arc, l'esquí… tot estructurant la rica oferta de les nostres comarques.

Finalment, Tren sensacional oferia un turisme de sensacions : es basava en l'oferta excepcional d'activitats singulars que es celebren a les nostres comarques : fires, mercats, festes, … al llarg de tot l'any. Conscient que no les podré esmentar totes es poden citar des del Mercat de Música Viva o el Festival de Cantonigrós, fins la setmana d'art al Castell de Montesquiu, el concurs de gossos d'atura a Ribes de Freser, el mercat medieval de Vic, el Mercadal del Comte Guifrè a Ripoll, la Tria dels Mulats d'Espinavell, la Fira Catalana de l'Ovella o la Festa Nacional de la llana i Casament a pagès, el cicle Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, el Carnaval de terra endins de Torelló, la final de la cursa Pirena a La Molina o les festes majors estiuenques…

En definitiva, quatre blocs de programes desestacionalitzats que es complementaven amb l'oferta de restauració i allotjament hoteler, camping i rural de les nostres comarques i a gust del potencial consumidor. Un tren al servei del turisme i uns serveis turístics que podien veure en el tren l'arribada de milers de nous visitants.

Malhauradament aquesta proposta d'ús del nostre ferrocarril com a element vertebrador d'una oferta de turisme d'interior deu haver quedat en un paper; doncs sis anys més tard continuem essent espectadors d'excepció d'una mala gestió, d'un negligent manteniment i d'una nul.la visió comercial i de servei d'aquesta línia.

Gener 2007, 29é Rally Lisboa Dakar

2007-08-07T08:51:00.001-04:00

Bon viatge !!!

Ara quan llegiu aquest escrit, els meus companys de l’equip Dakar 2007 Saunier Duval estaran ja enllestint les verificacions tècniques i administratives i preparant-se per a la sortida del dia 6. Hauran superat ja la primera part de la cursa : aconseguir estar a la sortida. Una primera part carregada de tensions i nervis : la preparació tècnica i mecànica dels vehicles en els terminis previstos, tota la documentació d’aquests (fitxes d’homologació o passaport federatiu del vehicles, fitxa tècnica, carta verda, …) i la documentació personal (passaport, visats, vacunacions tropicals, llicencies federatives…), els entrenaments a Marroc, les presentacions a la premsa i als patrocinadors (a Erfoud, a Barcelona, a Girona i a Madrid)… i per culminar les estrictes i complexes verificacions dels vehicles per part dels comisaris de la FIA –federació internacional d’automobilisme esportiu-.

Com sempre diu l’Albert Bosch “preparar les grans ocasions també forma part important de la manera de gaudir-les”. Els darrers dies abans d’un gran esdeveniment; sigui un viatge important, una aventura, una cursa, un casament o unes eleccions, per exemple, estan marcats per l’excitació, la impaciència i algunes angoixes necessàries. Amb el Dakar per davant, te n’adones que és així; i veus que, en realitat, l’aventura interior ja fa temps que ha començat... i ara només resta donar-li cos.

L’any passat el company Pep Busquets va estar a punt d’abandonar al Km.20 de la primera etapa per culpa d’una peça defectuosa al seu cotxe... Imagineu-vos-ho: fracassar al cap de 20 minuts de començar, després de tants mesos de preparació… Però això pot passar perfectament aquest any i sempre. Sempre que es comença un gran repte es fa per assolir l’èxit segons els objectius que cadascú s’ha marcat. Al Dakar uns volen només acabar, com nosaltres l’any 2005, uns altres guanyar, … enguany l’equip Saunier Duval vol quedar entre els 20 o 30 primers; però sempre s’ha de tenir en compte que l’Èxit és germà bessó del Fracàs... i qui no està disposat a assumir un Fracàs, difícilment podrà afrontar grans empreses.

Aquest és el setè Dakar de l’Albert Bosch, el qual dels sis anteriors n’ha acabat quatre : un en moto (de dos participacions), dos de copilot i un de pilot de cotxes (de dos participacions). Serà el tercer per en Pep Busquet, dels anteriors n’ha acabat un (l’any 2001) i es va retirar l’any passat; i serà el segon de’n Josep Ma. Prat com a copilot. Però el problema és que aquest any ja no en tenen prou amb acabar; s’han fixat un objectiu ambiciós : volen intentar acabar endavant de la classificació.

Evidentment estar dins dels 10 primers és del tot impossible per pilotatge i per mitjans (hi ha els millors pilots i equips del món). El seu lloc natural al final de cursa estaria entre el 20è i el 30è; sense descartar lluitar per estar entre el 10è i el 20è. L’experiència, uns bons cotxes i un equip compenetrat i complet (un camió en cursa, i un cotxe i un camió d’assistència) ho avalen. Per a això s’ha de córrer molt, arriscar més, també saber administrar bé la cursa i no voler estar massa endavant al principi,... però tots aquests son també els factors que incrementen les possibilitats de tornar a casa abans d’hora o de tenir algún problema que els deixi al darrera del tot de la classificació. Posar-se objectius concrets sempre suposa tenir més pressió, però això també forma part del joc.

Sigui com sigui, dins les properes setmanes, les paraules i reflexions deixaran de tenir sentit i manaran des del dia 6 els 5 dits del Comisari de cursa que assenyalaran el 5-4-3-2-1 del compte enrera per començar la cursa cada dia. Els desitjo que tot vagi bé i si assoleixen els seus objectius personals i d’equip, millor; però el més important és passar-s’ho d’allò més bé. Passi el què passi, només el fet d’estar ara a punt de prendre la sortida del Dakar, sé que ja els fa molt feliços i els fa sentir del tot afortunats.

I recordeu que el millor seguiment diari el podreu fer a través de la WEB de l’equip: www.saunierduval-dakar.com on a més podreu gaudir de les fotos de la preparació i dels entrenaments d’aquesta aventura del motor, i de les dues participacions anteriors de l’equip.

LA TAXA D'ESCOMBRARIES A RIPOLL

2007-08-06T15:18:00.001-04:00

LA TAXA D’ESCOMBRARIES A RIPOLL
En el quatrienni 2004-2007

¨ La puja de la taxa per a la recollida i tractament de les escombraries durant el quatrienni del Tripartit a Ripoll haurà estat del 138,7 %.

¨ La tardor de l’any 2006 varen retornar o descomptar per a la taxa domèstica l’import de 13,75 euros corresponent a la desviació pels càlculs previstos per anar a abocar a Orís tot l’any 2005 i a l’hora de la veritat no s’hi va anar.

¨ El cas és que per a l’any 2007 en lloc de retornar o descomptar de manera específica, ja rebaixen de l’import del rebut de la taxa la quantitat a retornar -de 5,93 euros- per que no es va anar a abocar a Orís fins a l’octubre del 2006 malgrat estava pressupostat i ho cobraven durant tot l’any. De fet tenim una resposta oficial del Consell Comarcal que fins i tot el novembre del 2006 alguns camions hi abocaven encara !!! això ho pagarem a preu d'Oris o a preu de Les LLosses quan liquidin l'exercici 2006 ??

¨ El preocupant és que sense el descompte, el rebut per al 2007 seria de 87,50 € i aquest és per tant el preu consolidat del servei, a partir del qual es faran els càlculs d’augment per al 2008 quan es tingui tancat l’exercici 2007 !!!

¨ És a dir, al 2008 ja no hi haurà descompte per que al 2007 sí que les previsions semblen haver-se fet més o menys bé i ja s’aboca tot l’any a Orís.

En aquests moments no tinc a mà el descompte proporcional que s’aplica en el rebut del 2007 a la taxa d’escombraries dels establiments professionals. En qualsevol cas el preu base de la taxa s’apuja com tots en un 10% a partir de l’estudi que ha fet el Consell Comarcal i que fou aprovat preceptivament per l’alcaldessa en el Consell d’Alcaldes.

RESPOSTA DE JORDI MUNELL A UN VILATÀ, maig 2007

2007-08-06T14:59:00.000-04:00

Preocupats pels llocs de treball i la feina pels joves a Ripoll

Hola,

En primer lloc, gràcies per contactar amb el grup de CiU a Ripoll, i perdoni els dies que he trigat a respondre.

En relació al tema empresarial i de l’oferta de treball, és una preocupació constant del grup municipal de CiU a Ripoll i que desitjo que Vostè comparteixi plenament; i és el nostre principal argument per a canviar Ripoll. Doncs en el nou model de Pla General que ha elaborat el tripartit i en fase d’Aprovació Provisional es redueix el sòl empresarial i industrial de Ripoll i no se’n crea de nou.

En els anteriors 8 anys (1995-2003) durant el mandat de CiU a Ripoll varem fer un esforç considerable per a posar al mercat empresarial tot el nou sector de sòl industrial de Pintors Nord (per cooperació propietaris – ajuntament) i el de Mas d’en Bosch (iniciativa municipal pública) primera i segona fases. I també varem engegar tot el projecte del nou sector La Barricona I (ubicació de la nova planta de Matriz) i La Barricona II que malauradament han endarrerit durant més de 3 anys. En aquestes zones s’hi van poder instal.lar empreses que necessitaven estratègicament ampliar per a ser competitives i algunes empreses noves, en total varem comptabilitzar prop d’uns nous 300 llocs de treball.

En aquests darrers 4 anys, -com deia- la dinàmica s’ha paralitzat i s’ha endarrerit el sector La Barricona II i hores d’ara encara està pendent del trasl.lat de la línea d’alta tensió i cap empresa adjudicatària de parcel.les ha formalitzat la compra ni ha engegat la inversió per què en les bases d’adjudicació no s’acceptava ni la hipoteca ni el leasing com a fòrmules de finançar la inversió en la compra del terreny.

El tema de creació d’un poligon comarcal també s’ha endarrerit durant 4 anys, i finalment sembla que el volen fer a la Colonia LLaudet, 15 quilómetres més amunt de Ripoll, i pendent de la modificació i aprovació del Pla General de Sant Joan de les Abadesses i de la definició de la futura variant de la C-26 per Sant Joan de les Abadesses; va per llarg. Aquesta zona, a més ha d’encabir segons el conveni signat amb la familia Llaudet un museu del textil i per a ser plenament operatiu encara cal adquirir 10.000 m2 més de sòl que queden al costat de la fàbrica coneguda com “el pagès”.

Precisament en l’article publicat al Ripollès del dijous 21 d’abril vaig tractar aquest tema. Li envio adjunt.

Jo estic en contacte amb vàries empreses que volen instal.lar-se a Ripoll.

Una d’elles –de noves tecnologies de la impressió digital industrial- hem aconseguit que s’hi instal.li, per tossuderia del seu promotor i per que l’hem ajudat a contactar amb Fil Genesis i poder aprofitar el sector de l’antiga escola de Saphil. En cas contrari poder hauria optat per invertir fora de Ripoll.

2 iniciatives més amb les quals estic en contacte, estan pendents de que es solucioni el tema de La Barricona i puguin escriturar i començar a invertir, esperem que la llarga espera des que se’ls va adjudicar la parcel.la (juny del 2006) fins ?... no les faci desdir. Una d’aquestes és un trasl.lat d’una empresa de Castellar del Vallès, i l’altre és una iniciativa italiana amb un soci local de Ripoll, que actualment està a Sant Quirze de Besora i a Sora.

Encara aquesta mateixa setmana he estat realitzant contactes amb una important empresa que vol ampliar la seva actual planta situada a Osona, i ha pensat en la possibilitat de Ripoll, amb la possibilitat que vinguessin 100 llocs de treball. Malhauradament, l’oferta actual
Inmediata de sòl no permet encabir-la i optarà segurament per St. Quirze, St Pere de torelló o Tona.
Des de CiU, ens hem posat a la total disposició d’aquesta empresa i li hem ofert els actuals terrenys disponibles :

SAPHIL NORD. 10.000m2 segons pla general de 1984, afectat per reserva de domini de RENFE-ADIF
COLONIA NOGUERA : 10000 m2 segons pla general de 1984, sense possible ampliació de sostre edificable
ROCAFIGUERA SUPERIOR : en construcció 40.000 m2 segons Pla. General de 1984
Possibilitats de nou sector Rocafiguera superior sud : a modificar el nou pla General

Estic d’acord amb Vostè, si no hi ha llocs de treball, i dignes amb bona remuneració, ben qualificats, estem abocats a un procés de despoblament i descapitalització del jovent i dels ripollesos de mitja edat. Per tant, facilitar i ajudar a la creació d’empreses i llocs de treball ha de ser la primera fita de tot govern; després l’habitatge, i més tard tot el que és oci. Els serveis i el comerç es desenvolupen de forma paral.lela als llocs de treball. Si la gent té bona feina, compra, arregla el pis, viatja, gasta…. Primer de tot la feina !

Agrait per haver-me expressat les seves preocupacions, resto a la seva disposició.

JORDI MUNELL
Maig de 2007

QUE VOL SER RIPOLL ?

2007-08-06T14:58:00.001-04:00

Què vol ser Ripoll ?

Entre els anys 1997 i 2002, el sector industrial de Ripoll va créixer un 6 per cent. La xifra no és gens menyspreable, tenint en compte que el Ripollès és una de les comarques de Catalunya amb un índex més baix de creixement (1). I això va ser possible -per cert, sota govern de CiU- gràcies al treball conjunt que van dur a terme l’Ajuntament de Ripoll i altres institucions, des del consorci Ripollès Desenvolupament a la Fundació Soler o la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès.
La creació de sòl industrial explica també aquesta evolució positiva. Els polígons de Mas d’en Bosch, els Pintors i l’inici de la Barricona, promoguts en aquells anys, han fet possible la modernització de les empreses de Ripoll i n’han atret de fora. La pregunta és si serà possible continuar això en el futur. Les previsions que està fent l’equip de govern tripartit en el futur Pla General ho fan dubtar. Aquestes són algunes:

La reducció de sòl industrial a la Casa Nova de Dalt, al sector del Pla (La Preparación Textil) i a l’antiga nau de Filpur (can Serra i Balet). En total, s’”esborren” més de 75.000 metres quadrats.
La supressió de 12.000 metres quadrats més de sòl industrial al carrer Progrés, que es convertirien en sòl residencial en cas que pleguin les empreses que actualment hi treballen (Colorfil, per exemple).
Cap proposta de nou polígon industrial. Les empreses hauran d’anar, en tot cas, al polígon comarcal de la Colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses), a 14 quilòmetres de Ripoll, del ferrocarril i de la C-17 desdoblada.
Cap proposta –al menys fins que responguin les al.legacions presentades per CiU en aquest sentit- perquè pugui haver-hi més densitat d’ocupació en els polígons que ja estan fets; per tal d’aprofitar més el poc sòl industrial romanent.
Explícitament, en els Objectius i Criteris Generals de Planejament es diu que es proposa aturar l’expansió empresarial i limitar el sòl per a activitats econòmiques i que les futures necessitats s’hauran de desviar cap als municipis de l’entorn (St. Joan, St. Quirze, Torelló, Manlleu…)

El grup de CiU es pregunta si aquesta és la política que convé a Ripoll, quan tots els estudis aconsellen de continuar amb la política que s’havia seguit fins ara? S’està en camí de crear i consolidar un “cluster” (concentració d’empreses del mateix ram) al voltant del metall-mecànic i la metrònica. Una bona part del creixement dels últims anys és degut a les empreses d’aquest sector, en el que s’han produït iniciatives importants per fomentar la investigació, la formació i el suport a nous emprenedors. El grup de CiU ha demanat a l’equip de govern que revisi aquestes previsions, i que les replantegi.

(1) Informació extreta de l’estudi sòcioeconòmic del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Ripoll.

El cas de la Barricona

L’exemple de l’única zona industrial que s’està desenvolupant en aquests moments, el polígon de la Barricona, no convida a l’optimisme sobre l’actitud de l’equip de govern en relació a la indústria. Una part del projecte, el sanejament (col·lectors d’aigües residuals) es va adjudicar el passat mes de febrer, i tindrà un cost final de 380.000 euros. Inicialment, s’havia calculat que en valdria uns 600.000. També es va rebre, al principi, un ajut important del Ministeri d’Indústria (1,5 milions d’euros).

CiU va proposar que tot aquest estalvi s’utilitzés per rebaixar el preu per metre quadrat de les parcel·les d’aquest polígon, tenint en compte la important subvenció del Ministeri i en lloc de destinar els beneficis dels ingressos de venda a La Lira, entre d’altres projectes. Aquest preu resulta ara força elevat, i poc competitiu comparant altres pobles com Ripoll (Berga, Solsona, Mollerussa, St. Jaume de Llierca…) i la prova és que cap de les empreses que s’havien adjudicat les parcel·les no n’ha formalitzat la compra ni l’escriptura de propietat. Una rebaixa en el preu del terreny podria ajudar a acabar-les de decidir ?

Val a dir, que l’endarreriment experimentat en l’execució d’aquesta zona d’activitats empresarials -ja prevista pel govern municipal de CiU el 2003-, ha comportat que cap de les empreses que s’esperaven i les que han estat adjudicatàries podrà beneficiar-se dels importants ajuts del programa Leader II Plus que ha gestionat Ripollès Desenvolupament i que ja es va exhaurir a finals del 2005.

LA PREDICCIÓ SÍSMICA

2007-08-03T14:44:00.000-04:00

La predicció sísmica

Els terratrèmols percebuts aquest darrer mes a la nostra comarca ens varen alertar novament als ripollesos de que vivim en una zona amb un risc sísmic gens negligible; i de que no podem oblidar l'evidència històrica dels terratrèmols del S.XV.

El risc sísmic d'una zona és un paràmetre que ens dóna la probabilitat de que es produeixi un sisme d'una determinada magnitud o intensitat en un determinat període de temps. Per caracteritzar el risc sísmic d'un territori s'utilitzen mètodes estadístics basats en els períodes de retorn de sismes a la zona, a partir de l'acumulació de dades històriques i a partir del coneixement de la tectònica (estructura del subsòl) local.

Malgrat tenir mesurat el risc sísmic, catàstrofes com l'esdevinguda més recentment al Japó són difícils d'evitar per la dificultat científica d'efectuar previsions exactes. És en el camp de la previsió i detecció de sismes que les comunitats científiques internacionals de geòlegs, geofísics i estudiosos del tema estan intentant avançar des de fa dècades.

Entre les diferents teories i mètodes experimentals proposats els darrers anys per a la predicció sísmica, alguns ja s'han aplicat amb èxit relatiu en diferents països i regions d'elevada sismicitat. Cal esmentar els models matemàtics que proposen equacions i lleis algorítmiques per interpretar els anomenats precursors sísmics, o els mètodes físics que es basen en detectar variacions de nivell en aqüífers subterranis o variacions de la concentració de gasos com el radó o l'heli. També el mètode VAN de detecció de corrents tel·lúrics i distorsions electromagnètiques -detectables fins i tot per satèl.lit- o els mètodes que es basen en l'extrapolació de resultats d'experiències de compressió de roques al laboratori.

D'entre tots ells, el mètode VAN (Varotsos, Alexopoulos, Nomikos, 1981) basat en la detecció de les variacions del camp elèctric de l'escorça terrestre quan s'apropa un moviment sísmic ha permès en repetides ocasions la predicció temporal i geogràfica de diversos terratrèmols a les regions on s'ha aplicat. La seva teoria ja preveu fins i tot les possibles errades i defectes d'un mètode que encara no és reconegut universalment.

El mètode VAN parteix de les deteccions experimentals d'emissions ràdio-elèctriques o de variacions de corrents tel·lúrics (del subsòl) que precedeixen a un sisme. La causa d'aquestes emissions originades en produir-se compressions de les roques del subsòl és un fenòmen físic ja conegut de fa temps basat en l'efecte piezoelèctric, pel qual un cristall de quars en ésser sotmès a una pressió crea un camp elèctric al seu voltant. La suma de diversos camps pot provocar variacions detectables dels corrents elèctrics que circulen per l'interior de la terra (tel·lúrics).

La conclusió axiomàtica del mètode VAN estableix que tot sisme de magnitud superior a 3,5 està precedit per un senyal electrosísmic, i tot senyal electrosísmic va seguit per un sisme la magnitud i l'epicentre del qual es poden predir amb precisió. Amb tot, però, les interpretacions del mètode VAN per a una zona concreta només seran fiables un cop contrastats els senyals obtinguts per primera vegada en aquest indret.

Els corrents tel·lúrics es veuen afectats i alterats per les discontinuïtats geològiques, conveccions subterrànies de fluids, presència de minerals metal·lífers, variacions del camp magnètic terrestre, tempestes atmosfèriques, activitats industrials o l'electrificació dels ferrocarrils amb corrent continu. Aquestes pertorbacions són sovint difícils de distingir de les degudes a fenòmens sísmics i que podrien interpretar-se com a precursores.

A causa d'això, l'èxit del mètode VAN es basa en una xarxa de telemesures de corrents tel·lúrics en diferents direccions creuades, la qual cosa permet interpretar un veritable senyal sísmic detectat en diverses estacions a la vegada i distingir-lo d'un senyal paràsit, per les causes abans esmentades, i que només seria detectat localment.

El mètode VAN encara té pendents qüestions com la detecció a distància d'aquestes variacions dels corrents tel·lúrics deguts als senyals electrosísmics, la propagació d'aquestes senyals, la influència de paràmetres com la porositat del subsòl, la presència d'aigua, la heterogeneïtat dels materials… i les crítiques al subjectivisme interpretatiu d'aquest mètode i a l'incompliment de certes previsions anunciades.

Al llarg dels anys noranta -anomenada la dècada internacional per a la reducció dels desastres naturals- es va intensificar la tasca científica encaminada a determinar un llistat internacionalment reconegut i acceptat de precursors significatius dels moviments sísmics. Malgrat tot encara no podrem predir el proper sisme !

LA CRISI DEL TEXTIL I LES INVERSIONS AL RIPOLLES

2007-08-03T14:42:00.000-04:00

Reflexions al voltant de la crisi del tèxtil (II)

La setmana passada, la premsa catalana es va fer ressò de la nota feta pública per la conselleria de treball i indústria presidida per l’Hble. Josep Ma. Rañé. La nota informava que a Catalunya s’han captat inversions per un valor de 141 milions d'euros els darrers setze mesos, i que L'Agència Catalana d'Inversions ha intervingut en la captació de 33 nous projectes, la majoria industrials. Preocupat per la situació del tèxtil a casa nostra, pensant justament en la recent reunió mantinguda entre l’Hble. Conseller Rañé i els representants de la nostra comarca (Consell Comarcal, Ripollès Desenvolupament, Fundació Soler i Ajuntament de Ripoll) i per la necessitat d’incentivar inversions cap al Ripollès em vaig disposar a llegir amb interés la notícia.
Especificava la informació que l'Agència Catalana d'Inversions és un organisme creat l´abril de 2004 pel Departament de Treball i Indústria per tal d´implantar noves indústries, que té la seu a Barcelona, i compta amb delegacions a Madrid, Tòquio i Nova York, i que ha captat en setze mesos de vida inversions industrials per un valor de 140,93 milions d'euros, que han permès la creació de 2.018 llocs de treball directes i el manteniment de 982 llocs de treball més també directes. Actualment, l'Agència manté oberts 70 projectes d'inversió que podrien arribar a implantar-se a Catalunya – dins els sectors de l'automoció, la química fina, el sector farmacèutic, l'energètic, l'agroalimentari i les TIC-. Pot ser una oportunitat per contribuir a la reindustrialització del Ripollès ?
El pressupost de l'Agència per al 2005 és de 4,4 milions d'euros, i entre l'abril i el desembre del 2004 es van captar disset projectes diferents i només entre gener i agost d'aquest any ja se n'han captat setze més. Tot i que en el 65% dels casos, les empreses estudiaven altres emplaçaments, finalment es van decantar per Catalunya. El govern té obertes dues línies de subvenció de fins a 2,5 milions d'euros per la generació de llocs de treball i de 0,5 milions per l'atracció de seus socials amb un període d'amortització de cinc anys com a mínim i una clàusula que obliga el retorn de la subvenció en cas de marxar del territori.
Segons la informació el 76% dels projectes captats eren inversions industrials i la resta (24%), del sector serveis. El 34% provenien de països de la Unió Europea, el 30% dels Estats Units, el Canadà i Mèxic i el 18% del Japó. Quant als sectors, destaquen el químic (28%), el farmacèutic i mèdic (24%) i l'automoció (16%). En el 40% dels projectes estudiats i finalment implantats a Catalunya, l'existència d'una línia de subvenció va ser un factor necessari per a la decisió final de l'empresa, però en cap cas han estat un factor determinant; i precisament en un 40% dels projectes finalment ubicats a Catalunya hi ha hagut ajuts o subvencions. El conseller valorava de manera molt positiva els 16 mesos de recorregut de l'Agència; i deia que s'ha convertit en un instrument eficaç, competitiu i rendible, “perquè per cada milió d'euros de despesa real de l'Agència s'atreuen 58,7 milions d'euros d'inversió privada a Catalunya i la despesa total de l´Agència per lloc de treball directe creat o mantingut és inferior als 800 euros”.

Em va sobtar negativament dins la informació difosa per la Conselleria, que Girona és la demarcació catalana que menys ha notat les sinèrgies creades per l´Agència Catalana d´Inversions (ACI). Segons les dades fetes públiques per la Generalitat, només un dels projectes industrials s´ubicarà a les comarques gironines.

El conseller de Treball i Indústria va destacar que la tasca de l'Agència no se centra a atorgar subvencions a les empreses, sinó a assessorar-les sobre com trobar terrenys, mà d'obra, establir contactes amb socis locals o amb proveïdors, a més de mostrar els avantatges que en matèria de logística o de serveis a les empreses ofereix Catalunya. L´Agència manté com a sectors d´actuació estratègica per a 2005-2006 el de l´automoció, la química fina, el sector farmacèutic, el sector energètic en el seu conjunt, el sector agroalimentari i el de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Davant d’aquesta informació tant estimulant per al nostre país i la nostra comarca, i davant les declaracions recents del diputat Boada i del mateix conseller Rañé al Ripollès, des del grup comarcal de CiU vàrem decidir presentar una moció d’urgència al Plenari comarcal del passat dimarts dia 13 de setembre, en la qual es demanava a l’AGENCIA CATALANA D’INVERSIONS depenent de la Conselleria de Treball i Indústria la seva sensibilitat i el seu compromís per a realitzar esforços suplementaris que permetin orientar alguna de les properes inversions empresarials captades des d’aquest organisme públic cap a la comarca del Ripollès en atenció a les necessitats urgents de reindustrialització i de manteniment de llocs de treball derivades de la crisi que està afectant a les industries tèxtils en general i en particular a les implantades a la nostra comarca.

SI A RIPOLL

2007-08-03T14:40:00.000-04:00

Sí a l’estatut. Sí a Catalunya. Sí al futur. Sí a Ripoll.

En termes generals estem convençuts i defensem que l'Estatut de 2006 -que es sotmet a referèndum aquest proper dia 18- recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb l'objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. Catalunya està vivint, doncs, uns moments històrics. L’Estatut suposa un gran avenç per l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya i té per objectiu la millora del benestar de totes les persones que vivim i treballem a Catalunya.
És l'eina bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita, en el marc d'un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Des de Convergència i Unió defensem que el municipalisme català també ha de ser partícip d’aquest moment de la història del nostre país i ha de donar suport al text estatutari aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat. De fet, la proposta de reforma de l’Estatut reconeix, també, el paper cabdal dels municipis com a administració més propera a la ciutadania, reforçant el seu paper institucional, garantint més autonomia municipal i incrementant les seves competències.
Què hi guanyem doncs des de Ripoll ? Mirant-nos-ho des del Bressol de Catalunya a resguard del sepulcre del Comte Guifrè –fundador de la dinastia nacional catalana- pren importància el fet del reconeixement dels drets històrics del poble de Catalunya : es reconeix que el nostre dret a l’autogovern no neix de la Constitució sinó que és anterior; i el fet que per primer cop una Llei aprovada per l’Estat reconeix que som una nació.
Si ens ho mirem des de la perspectiva del finançament també és important el pla de xoc en infraestructures que suposarà la inversió anual equivalent al Producte Interior Brut català respecte l’Estat Espanyol xifrat en un 18,5% per als propers 7 anys com a mínim. Això servirà per pal.liar el dèficit històric llargament reivindicat d’inversió estatal : la millora de la línea de ferrocarril Montcada – Puigcerdà afegit al traspàs de competències a la Generalitat dels ferrocarrils regionals i de rodalies, la millora de les carreteres de l’Estat : l’eix pirinenc N-260, el quart cinturó situarà tres recursos de primer ordre internacional (port i aeroport-AVE) a una hora de Ripoll amb les avantatges empresarials, turístiques i socials que això suposa; la millora de l’eix transversal i el túnel de Toses, ...
Des del municipalisme es millora també amb la creació del Consell de Governs Locals, un òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El consell haurà de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afectin de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries.
També milloren els nostres ajuntaments per que aquest Estatut reconeix que el municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. L’Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han de d’ésser exercides amb plena autonomia; i també s’estableix que la Generalitat haurà de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Es preveu que en cap cas es puguin minorar o reduir els recursos econòmics traspassats als ajuntaments amb l’entrada en vigor de l’Estatut; i que s’establiran els mecanismes financers per compensar els ajuntaments per la financiació de despeses que les lleis no els atribueixen però que desenvolupen atenent a les necessitats socials locals i no ateses per les administracions superiors.
Per això diem ben alt Sí a l’Estatut, Sí a Catalunya, Sí al futur, Sí a Ripoll.