Gairebé
tots els pobles i ciutats tenen la seva llista de personatges
insignes, persones que s'han distingit en qualsevol tipus d'àmbit i
que formen part del seu llegat immaterial. Aquest mes de gener hem
commemorat el setzè aniversari de la mort d'un d'aquests personatges
importants per a la nostra vila i la nostra història recent,
l'Eduard Soler. Aquestes són part de les reflexions en veu alta
adreçades als assistents a l'acte celebrat el passar dia 12 de
gener a la Sala d'actes de la Fundació Soler.
Si
féssim una llista de les persones que més han contribuït al
benestar de la vila, de ben segur hi trobaríem l'Eduard Soler en
algun dels primers llocs, ell és una de les persones que més valor
afegit ha aportat a Ripoll. Una de les indústries que més han
beneficiat el nostre poble ha estat Soler & Palau. Totes les
famílies de Ripoll han tingut o tenen algú que ha treballat o
treballa en aquesta empresa des que es fa fundar en la dècada dels
anys cinquanta per part dels socis Eduard Soler i Josep Palau.
Però
independentment de la faceta que va jugar com a industrial, visionari
en temes de certificació de la qualitat, registre de patents, suport
a la intra-emprenedoria, innovació de productes.... em sembla que
hi ha encara altres àmbits en els quals es va distingir especialment
el Sr. Soler. Es pot dir sense cap mena de dubte que tenia una ment
preclara que el feia anticipar-se a la seva època.
Evidentment com a
emprenedor que era, una de les seves fites era fer progressar
l'empresa que havia creat, i altres empreses que també va fundar, cofundar o
impulsar (Rodin, Matrix, TMI, Some); però a banda d'això si hi ha algun
tret que distingeix l'Eduard Soler de molts emprenedors i empresaris
de la seva època, és la clara visió de futur, ell ja tenia en
compte la importància de la formació de les persones com a base
essencial per al creixement econòmic i social del territori.
Eduard
Soler va fer una cosa que no s'acostumava ni encara avui s'acostuma a
fer als països del sud, el retenir talent. Podríem dir que tenia
una ment anglosaxona, i per tant va veure clar que com més talents
locals fos capaç de formar, més bé li aniria a l'empresa i de
retruc també a la vila que tant estimava. Als anys 60, quan la
formació professional al nostre país estava gairebé a les
beceroles, ell va crear una escola fer formar bons professionals, els
quals després si treballaven a la seva empresa tenien una altíssima
productivitat. La seva generositat en aquest camp de l'educació va
fer que molts joves es beneficiessin del seu ajut fins i tot si calia pagar
estudis superiors. Evidentment això ho va impulsar al costat d'un grup de
professors excel.lents i bons professionals.
Actualment
ja són vàries les generacions que li devem agraïment; l'Eduard
Soler era un visionari, però sobretot era una gran persona, de
caràcter tímid i discret, va viure sempre amb seriositat i
integritat. A la seva mort va deixar la seva herència a la Fundació
que porta el seu nom, per assegurar que es pogués continuar amb
l'autèntica i veritable obra de la seva vida, la formació
professional d'excel.lència. Avui l'escola del Treball del Ripollès
és un centre de referència pels seus resultats en la formació de
professionals de qualitat i en la implantació al nostre país de la
formació dual. Un centre també innovador en la creació del primer
cicle superior en Mecatrònica, de tres anys, i que té continuïtat
en un grau universitari que s'imparteix a la Universitat de Vic –
Catalunya Central. Una vegada més un “visionari” : la mecànica
i l'electrònica havien de ser disciplines inseparables en les tecnologies
industrials del S.XXI.
En
una època en que l'atur juvenil és un dels grans problemes de la
nostra societat, els nois i noies formats a l'Escola del Treball del
Ripollès, tenen pràcticament assegurat un lloc de treball en acabar
els seus estudis. Han passat setze anys des de la mort de l'Eduard Soler,
però no està de més recordar tot allò que ell ens va ensenyar, la
importància de la formació per a l'assoliment d'una bona
productivitat i per garantir un futur creixement econòmic i un
millor nivell de vida.
Seguint
els mandats del llegat del Sr. Soler, encara ens queden reptes. Un
repte clau és encoratjar als joves per tal que també intentin
encetar el camí de l'emprenedoria a la nostra vila i la nostra
comarca, “retenir talent”. Des de la pròpia Fundació i les
institucions ens hem compromès a facilitar la disposició d'espais
adequats per a la instal·lació de noves empreses dels alumnes i
ex-alumnes de l'Escola de Treball a casa nostra. La millora de les
comunicacions i la globalització dels darrers anys ens apropen als
mercats, i el fet d'estar implantats a Ripoll-El Ripollès a 80 milles d'una de les àrees metropolitanes més actives -i a la vegada seductores del món- no és cap
greuge per emprendre i vendre món enllà.
Com
deia el Sr. Eduard Soler si retenim el talent a casa nostra ens
assegurarà un futur de progrés per al nostre poble, la nostra
comarca i el nostre país.
