Aquest 2015 que ja està a les acaballes ens ha portat algunes petites bones notícies en les dades econòmiques : pel que fa a la taxa d'atur hem pogut constatar una reducció de la xifra d'aturats a Ripoll de 780 a 680 de gener a novembre. Després d'uns anys difícils sembla que es comença a albirar una certa millora. No és pas que es puguin tirar les campanes al vol, i hem de continuar treballant en la línia de procurar proporcionar incentius dintre de les nostres possibilitats per tal que l'economia ripollesa pugui remuntar aquesta dura i llarga crisi. Altres paràmetres com la xifra de nadons empadronats, el nombre de transaccions immobiliàries, el nombre de matriculacions de vehicles... apunten cap a aquesta fràgil millora de l'economia local respecte els anys anteriors.
Des de l'ajuntament no tenim cap vara màgica per crear de cop els llocs de treball, però en canvi sí que podem incidir apostant per un climax favorable i amb petits incentius als emprenedors que decideixin començar o instal·lar-se a la vila; així hem pogut facilitar espais empresarials a uns preus competitius a les naus de transició de La Barricona, actualment totes plenes, o a les càpsules d'emprenedoria de Ripollès Desenvolupament. I podem ajudar-los a gestionar la part burocràtica a través dels nostres serveis municipals de finestreta única empresarial i podem fer de pont davant d'altres administracions i entitats implicades en la projecció econòmica per ajudar-los a redactar el pla d'empresa o a tramitar ajuts d'administracions superiors com els Leader Plus, o facilitar dades de sostre i sòl industrial de titularitat privada. El projecte d'emprenedoria en el sector del comerç que estem a punt d'iniciar vol ser també un revulsiu per a dinamitzar el sector, que es complementa amb accions incessants en el camp dels productes de proximitat i alimentaris artesanals que s'impulsa des de l'agència comarcal Ripollès Desenvolupament.
També
hi ha accions que són importants encara que a mitjà i llarg
termini; la millora de les comunicacions (físiques i telemàtiques)
i la posada en valor del nostre potencial com a territori econòmic
actiu és un tema que considerem com a molt prioritari, i per aquest
motiu Ripoll s'ha sumat a la Xarxa de ciutats C17. Un grup que vol
posar en valor i incrementar el PIB del corredor de la C17 i R3 com a
un dels eixos fonamentals de l'economia catalana i clau per al
reequilibri del país. Des del potencial empresarial i de
coneixement, fins el potencial cultural, turístic, patrimonial i
comercial d'aquest corredor que facilita els desplaçaments en sentit
nord-sud, sud-nord i transversals i que ens apropa als grans eixos i
als pols d'economia i població del nostre país, l'àrea
metropolitana, el port, l'aeroport, .... I conscients que per
desenvolupar del tot el nostre territori és prioritari continuar
reclamant la millora de la línia de rodalies R3, tan llargament
oblidada en les inversions estatals. Continuarem reivindicant i
exigint la necessitat de millorar la línia i demanant el seu
desdoblament i un increment de freqüències a ¡'estil d'un “metro”
regional.
Un
altre dels grans objectius és avançar com a ciutat de coneixement;
la formació és vital a l'hora de generar pols d'atracció cap a
Ripoll, i comptem amb especialitzacions en Cicles formatius i
formació dual de renom arreu del país, o una Aula d'Hostaleria
referent de vàries comarques a la rodona, o el Centre de
Tecnificació esportiva que rep alumnes d''elit en el camp de la
bicicleta d'arreu del país, i que també treballem per ampliar en
noves disciplines com el motociclisme de trial o el running. La
vinculació de Ripoll a la Universitat de Vic – Catalunya Central a
menys de trenta minuts i que compta amb la participació activa en
el seu Patronat per part de l'alcaldia de Ripoll i la presidència de
la Fundació Eduard Soler creiem que és un altre actiu de territori
clau per al nostre futur econòmic i per arrelar-hi talent.
Un
altre eix estratègic recau en el sector turístic; Ripoll és un pol
d'atracció turística important; tant pel nostre entorn natural, com
pel nostre patrimoni festiu i pel patrimoni monumental al voltant del
conjunt monàstic i l'art romànic. La intensa promoció de la
Portalada com a element del patrimoni mundial, el referent pirenaic
del museu etnogràfic, la catalogació de la Farga Palau com a Bé
Cultural Nacional o l'Scriptorium així ho testimonien.
Així
doncs, sense pausa, volem anar encaixant diferents peces que
resultaran claus a l'hora de diversificar tots el sectors econòmics
possibles. No podem deixar de treballar per aconseguir que tots els
joves puguin tenir oportunitats laborals al seu lloc d'origen si així
ho desitgen en mig d'aquest món i aquesta economia globals. Així es
produirà la renovació generacional necessària també per a
l'equilibri territorial.
