Jordi Munell, entrevistat per al Diari de la Fira de les 40h 2014 :
•
Balanç
dels tres anys de legislatura.
A
nivell de compliment de compromisos i programa electoral ho valoro en
prop del 75%, i amb perspectives en els propers mesos d'acostar-nos a
completar-ho. No han set uns anys facils de gestionar i l'Ajuntament
ha hagut de fer força contenció de despesa, sense possibilitat de
fer inversions... i partíem amb major despesa ordinària derivada
dels nous equipaments a fer funcionar.
Què
ha canviat a Ripoll en aquests tres anys?
Grans
actuacions i inversions molt visibles no ha estat possible de fer-les
per la situació econòmica i l'elevat endeutament. En tot cas estic
satisfet d'haver pogut mantenir en funcionament i amb rendiment els
nous equipaments que es varen engegar entre el 2010 i el 2011 a la fí
de l'anterior mandat (el nou Museu, el CAT, el Centre de Tecnificació
esportiva, acabar i obrir el Centre d'Interpretació del Monestir, el
nou pavelló de l'Avellaneda); malgrat que tots suposen una major
despesa ordinària sobre el pressupost municipal que ha vist reduïts
els seus ingressos.
En
quant a obra física destacar les petites actuacions de manteniment i
moltes millores barri per barri, així com els nous aparcaments al
barri de la Crta de Barcelona i al Raval de Sant Pere. També
destacar i agrair l'activisme social de persones i entitats que ha
suposat un èxit de la celebració de la Capitalitat de la Cultura
Catalana 2013 i una gran projecció exterior per Ripoll.
Diuen que els petits canvis són poderosos i ha canviat la imatge de Ripoll i la seva presència exterior de forma contínua en mitjans, entrevistes, noticies... (des de les Campanades de TV3, fins la càmera del temps, o el programa El matí de Catalunya Ràdio, la presència de La Lira a la Biennal de Venècia, ...).
Quins
són els reptes per al darrer any de legislatura?
El
principal repte és poder iniciar les obres d'urbanització del
sector de la Preparació Tèxtil, una superfície de 55.000 m2 en el
barri més poblat de Ripoll; això comportarà feina i moviment
econòmic a Ripoll, i permetrà endreçar i posar en valor un espai
que té moltes possibilitats d'actuar com a regenerador d'activitat.
Així mateix poder tramitar i completar algunes modificacions del Pla
d'Urbanisme de Ripoll que permetin desenvolupar sectors i generar
moviment econòmic en el proper i mitjà termini a mida que la
recessió vagi remetent.
• El
Consell municipals d’Esports que
s’estrenava per la fira de l’any passat. Qui en forma part?
Quines funciones està portant a terme?
És
un ens de participació ciutadana en el qual hi ha representades les
entitats esportives de Ripoll; la seva finalitat és debatre i
prendre acords en política esportiva, planificar i coordinar
activitats, innovar, treballar plegats... i aglutinar les opinions,
necessitats, projectes... de les múltiples disciplines esportives
que es practiquen a Ripoll. El regidor d'esports i els tècnics
municipals de l'àrea hi participen conjuntament amb els
representants de les entitats i clubs.
•
Al Ripollès els 19
ajuntaments i el Consell Comarcal s'han sumat al recurs
d'inconstitucionalitat contra la denominada Llei de racionalització
i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) del Govern
Espanyol. Què n’opina d’aquesta nova llei?
És
una acció més del govern estatal per recentralitzar i per reduïr
l'autonomia local; i també -no oblidem- torpedejar la línia de
flotació de la realitat municipal de Catalunya i les nostres pròpies
lleis.
•
A mitjans de març
ha tingut lloc la segona jornada tècnica que reuneix alcaldes del
corredor de la C-17 per començar a debatre projectes. Ens pot
avançar algun dels projectes que ha defensat Ripoll en aquesta
trobada? Quins són els interessos principals que defensa aquest
lobby d’alcaldes?
Ripoll
defensa -com tots els municipis membres- que cal un projecte global
del desdoblament de la línia de ferrocarril des de Montcada fins a
Ripoll per poder reequilibrar el país i dotar-nos d'igualtat
d'oportunitats als ciutadans d'aquestes comarques i del Pirineu; així
com un eix viari de la C17 segur i fiable. També defensa el paper de
les viles i comarques -com la nostra- en l'aportació de valor afegit
a l'economia del conjunt del territori i del país. A la reunió
d'alcaldes vaig citar un exemple entenedor : Al Ripollès els caps de
setmana “importem” milers de persones a gaudir de la muntanya, de
l'esport, la gastronomia, els productes locals, el turisme, el
patrimoni, les festes i tradicions.... però entre setmana “exportem”
tones i tones de peces de forja, aparells de ventilació,
màquina-eina, tripa comestible, malles, xapa i mecanitzats, filats,
aigua embotellada, biomassa, fusta, carn de xai, de vadella, de
cavall, embotits, electrònica, quilowats hidroelèctrics,... però
també treballadors i estudiants universitaris... i tot
majoritàriament pel corredor de la C17 i la R3.
• Quina
feina fa actualment l’Associació de Municipis per la Independència
de la qual Ripoll forma part? Quin paper creu que tindrà
l’Associació en el futur de Catalunya?
Fa
el paper institucional d'ajudar des del municipalisme al Govern i la
societat civil (ANC, Òmnium...) en el procés del nostre país cap a
la independència de forma democràtica i pacífica. Tenir els
ajuntaments com a institució més propera als ciutadans al costat
d'aquest procés és una garantia de seguretat i de convivència en
aquesta transició.
Serveis
• El
Centre de Tecnificació Esportiva de
Ripoll. L’any passat estava en creixement, augmentant el nombre
d’alumnes. I ara?
Haurem
passat de 6 alumnes el curs 2010-11 (fins i tot la Generalitat ens va
reduir la subvenció pel baix rendiment del Centre) als actuals 15
alumnes del curs 2013-14; un increment del 150%. A la vegada els
campus i estades que s'organitzen a l'estiu -des del 2011- al Centre
ja suposen el 68% dels seus ingressos anuals i una forma de
promocionar Ripoll amb la vinguda de turisme esportiu i les bones
opinions que es generen.
En
quin estat es troba el parquet que calia substituir després que
generés varis problemes des de l’entrada en funcionament del
pavelló?
Ja
ha estat substituït per part de l'empresa adjudicatària de les
obres i la seva garantia. Sense cap cost pel municipi. Agraeixo
públicament la bona col.laboració i disposició de les entitats
usuàries del Pavelló durant aquestes setmanes que han afectat el
seu calendari i els seus entrenaments.
• El
Programa “Bon dia” de l’Ajuntament
de Ripoll per acompanyar les persones de més de 75 anys que viuen
soles. Als 6 mesos d’engegar-se, ja té una cinquantena d’usuaris.
Sincerament
crec que és una bona iniciativa que explico sovint a alcaldes
d'altres municipis. Aquestes persones es senten menys soles i es
poden detectar situacions de forma preventiva. Agraeixo als
voluntaris del servei la seva tasca, implicació i il.lusió.
• La
privatització del refugi d’animals del
Ripollès. Quina és la postura de l’Ajuntament? Coneix la Campanya
de l’Associació Animals Vida Digna
perquè sigui l’associació animalista qui segueixi gestionant el
refugi?
Conec
la campanya. L'ajuntament tenim conveniat amb l'Associació Vida
Digna el control de les poblacions gatunes del municipi i fan molt
bona tasca i els felicito públicament.
A
nivell comarcal cal recordar que el Refugi d'animals sempre
ha estat privatitzat per part del Consell Comarcal del Ripollès que
en té la delegació de competències dels municipis per la recollida
i atenció dels gossos abandonats; quan estava a l'antic abocador de
Les Llosses la gestió ja es feia de forma privada des de l'entitat
precursora de l'actual Associació Animals Vida Digna; quan es va
construir la nova gossera-refugi comarcal per a gossos la gestió
-per mitjà d'un concurs públic i obert, en ser un contracte major-
es va atorgar a una empresa privada la qual va acabar fent un conveni
amb l'Associació Animals Vida Digna.
Actualment
aquella concessió va finalitzar passats els quatre anys i ara el
Consell Comarcal va tornar a convocar un concurs públic i obert per
a la gestió de la gossera-refugi, en aquest concurs per import
d'adjudicació de 30.000 euros anuals l'Associació Animals Vida
digna s'hi va presentar i va quedar -per puntuació aconseguida- en
segon lloc. Hores d'ara em consta que també ja s'han reunit per
establir fòrmules de cooperació l'Associació i el nou
concessionari del servei comarcal.
• Segons
les dades de l’IDESCAT, des del 2010 al 2013 el nombre d’habitants
de Ripoll ha anat baixant. Del 2012 al 2013 va perdre més de 100
habitants. El Ripollès va seguir la mateixa tendència. Què està
fent l’Ajuntament per frenar aquesta tendència? A què creu que es
deu aquest descens?
Ripoll: 2010
(10.991) – 2011 (10.913) – 2012 (10.904) – 2013 (10.798)
Ripollès: 2010
(26.580) – 2011 (26.393) – 2012 (26.268) – 2013 (25.995)
El
descens es deu principalment a la recessió econòmica; les empreses
han reduït llocs de treball per la reducció d'activitat i per poder
subsistir, algunes malauradament han acabat tancant. Davant la manca
d'oportunitats laborals moltes persones, especialment joves i les que
havien arribat els darrers anys, busquen treball a fora de la comarca
i això comporta -malgrat la millora de les comunicacions- una
reducció gradual d'habitants. Això s'afegeix a la baixa natalitat
que no relleva l'índex de mortalitat elevat degut a l'envelliment de
població. És un fenòmen comú en diverses comarques de muntanya,
que tenen l'afegit que les despeses del dia a dia (calefacció,
desplaçaments, accés a serveis i oferta) són més elevades.
Com
es frena això ? Reactivant l'economia, el consum, l'accés al crèdit
i tresoreria de les empreses i autònoms, generant confiança en el
mercat i en el consumidor, amb ajudes i incentius a la natalitat,
millorant les comunicacions... i a nivell local per exemple
modificant i desenvolupant urbanísticament algún sector de Ripoll
generador d'economia i que havia quedat bloquejat en el Pla General
d'Urbanisme del 2008 o per manca de sòl per a empreses i activitats
o per la manca del Pla Especial d'infrastructures hidràuliques que
preveia el planejament del 2008 com a previ i necessari a poder
desenvolupar els sectors.
Indústria
• Fa
uns mesos el Grup de Comunicacions del Ripollès es va traslladar del
centre de la Vila de Ripoll cap a la Colònia El Roig. Sap si hi ha
altres projectes per traslladar, ubicar negocis en aquell espai
emblemàtic? Podria esdevenir una incubadora d’empreses de Ripoll
(tipus la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses)?
Conec
que hi ha projectes industrials en moviment expansiu. Això és una
molt bona notícia i serà una reacció positiva en cadena per Ripoll
i comarca. Ara mateix hem recepcionat el final d'obra del polígon Rocafiguera-Paperera Riera superior, i algunes empreses començaran a instal.lar-se.
En
canvi, lamentablement, la zona del Roig està condicionada pel Pla
Especial de les Colonies del Ter (2010), pel Pla urbanístic de
Ripoll del 2008 i pel Pla d'Infrastructures hidràuliques dels rius
Ter i Freser al seu pas per Ripoll -que s'ha fet al 2013 com una
exigència del planejament del 2008-. Aquest Pla Especial condiciona
i limita les actuacions en aquest sector de la colònia de Santa
Maria.
•
A
l’estiu es van rebaixar els preus de les naus de lloguer que
l’Ajuntament tenia disponibles al polígon industrial de La
Barricona per facilitar que noves empreses hi poguessin accedir. A
més es van ampliar els usos disponibles per a aquests espais. Han
donat resultat aquestes gestions?
Actualment
hi ha 5 naus amb activitats i la sisena ha rebut visites de vàries
persones interessades. Hem hagut de situar els preus de lloguer en
els preus de mercat de Ripoll i les comarques de l'entorn per poder
ser captadors d'iniciatives empresarials.
• Fa
més de 3 anys de l’adquisició per part de Sodeca de bona part del
polígon industrial de La Barricona. Però diversos factors han anat
endarrerint la seva implantació en aquest espai. Sap en quin moment
es troba aquesta empresa?
L'empresa
no va poder fer la inversió en construcció quan la tenia prevista a
mitjans del 2010 per l'allargament dels processos administratius de
l'adquisició dels terrenys, i a partir d'aquell moment va començar
de forma més intensa la recessió global. En tot cas, els
responsables de l'empresa m'han reiterat en vàries ocasions la seva
voluntat de mantenir la seva inversió a Ripoll quan la situació
econòmica millori i ho permeti. Hem de ser conscients que les
empreses per expansionar-se necessiten tenir accés tant al crèdit
per inversions, com al crèdit per tresoreria, que el volum de les
vendes els permeti tenir resultats suficients per invertir i
amortitzar ... i confiança en el mercat i en l'economia, factors que
aquests darrers 3 anys no s'han donat.
• Com
va l’urbanització de l’espai de l’antiga fàbrica Preparación
Téxtil a l’espai de la Devesa del Pla? L’any passat vostè
parlava d’un moviment de prop de 8 milions d’euros i un possible
centenar de llocs de treball.
Falta
l'informe preceptiu del Ministeri de Foment – ADIF per aprovar
definitivament el Pla Especial d'infrastructures hidràuliques dels
rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll, ara acabem d'aprovar el Pla
de Millora Urbana del sector, faltarà aprovar el Pla d'urbanització,
que esperem que els promotors de l'actuació ens presentin en breu.
Un cop aprovats ambdòs, primer pel Plenari municipal i després per
la Comissió Territorial d'Urbanisme a Girona la propietat podrà
començar les obres.
Efectivament
entre les obres d'urbanització i les obres dels espais que es
venguin i construeixin pot suposar un moviment econòmic proper als 8
milions d'euros, la qual cosa és importantíssima per Ripoll.
Comerç
• Com
està funcionant la campanya “Fart de fer cua”? Fes un berenar
típic a Ripoll”? de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès
amb el suport de l’Ajuntament.
Va
començar fa quatre setmanes, i és massa aviat per valorar-la del
tot. En tot cas és una acció més per captar l'atenció dels
centenars o milers de vehicles que el cap de setmana circulen amunt i
avall travessant Ripoll per anar a esquiar a l'hivern, i que tindrà continuïtat quan puguin i baixin per a buscar
bolets la tardor, o a gaudir de l'alta muntanya a la primavera i
l'estiu.
• El
centre històric de Ripoll té actualment alguns locals comercials
buits mentre que altres zones de la Vila, dóna la impressió que
s’estan revitalitzant. Com viu l’Ajuntament aquest procés?
La
regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a
promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament també aporta la
tercera part de la inversió del Pla de Dinamització Comercial de
Ripoll que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll. S'han
generat noves activitats firals per a captar visitants tot l'any, un
segon mercadet setmanal per a generar moviment econòmic, facilitar
l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat l'aparcament
gratuït al centre els dissabtes tarda...
Els
darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de
l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció
turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de
9.000.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre
anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres
aportats per l'Ajuntament. La pregunta és si això ha repercutit
suficientment per a potenciar amb moviment, clients i visitants tot
el sector de serveis (comerç, turisme, hostaleria,... i els seus
proveïdors) ?
Sóc
conscient i preocupat per que actualment la recessió del consum, la
fuga comercial, l'envelliment de la població, ... estan afectant
greument el comerç i els serveis a la nostra vila, desplaçant
dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De
ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial
comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis.
Turisme
i cultura
•
Valoració
Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013. Repercussió.
Positiva
des de tots els aspectes, tant per la implicació de les persones i
entitats locals com per la repercussió nacional, pel seguiment en
mitjans de les diferents activitats, per l'atractivitat que han
tingut els diferents actes... i convençut que tindrà rendiment en
visitants i activitats encara al llarg del 2014 i 2015 i següents.
• Un
any de la obertura del Centre d’Interpretació del Monestir de
Ripoll. Valoració? Funcionament de la oficina de turisme als baixos
d’aquest centre?
S'ha
incrementat significativament el nombre de visitants de l'oficina de
turisme fins a superar els 25000 l'any 2013 i hem dotat al Monestir de Ripoll, -el principal focus
d'atenció cultural, patrimonial, turístic i religiós- d'un espai
explicatiu de la seva història, de la seva importància i del seu
significat en el context del nostre país, cultura i fè.
• Coneix
les dades del nombre de visitants que està portant a la comarca del
Ripollès el projecte Terra de Comtes i Abats?
Al llarg dels seus primers 9 mesos de funcionament el 2013 haurà rebut uns 22.200 visitants.
• Com
està funcionant el CAT Ripoll?
L'entitat
que el gestiona, la Fundació MAP, ha plantejat fa poques setmanes
unes millores; sembla bona senyal.
•
La
campanya: La portada del Monestir de Ripoll, Patrimoni Mundial a la
UNESCO, en quin moment es troba?
Estem
acabant la confecció del dossier de candidatura, també amb les
dades de la repercussio social i econòmica que tindria la nominació;
a la vegada estem rebent nombroses mocions i cartes de suport per
part d'ajuntaments, consells comarcal, entitats, institucions... Així
mateix s'ha engegat una campanya de suport popular amb adhesius per
als vehicles i per al material escolar, difusió en vehicles
professionals que viatgen arreu del país, banderoles a la població,
un apartat a la web, la presència en xarxes socials...
A
finals de juny la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de
Catalunya hauria d'aprovar aquesta candidatura per presentar-la a la
tardor a la Comisión Nacional del Ministerio de Cultura, per a
incloure-la a la Lista
Indicativa de monumentos candidatos a patrimonio mundial,
pas previ per a la seva presentació a la UNESCO a París el 2015 o
2016 suposant que els membres de la Comisión Nacional representants
de les diferents comunitats autònomes de l'Estat així ho aprovin.
Fira
de les 40 hores
•
En
aquesta edició, igual que la Universitat de Girona, també la
Universitat de Vic serà present a la Fira de les 40 hores. La
Fundació Eduard Soler ja fa temps que hi porta a terme projectes
conjunts però sembla que darrerament s’han estret les
col·laboracions entre aquesta universitat i la Vila de Ripoll. Com
és la relació amb aquesta entitat, actualment?
Pel
que respecta a la Fundació Eduard Soler la relació és molt bona,
l'alcalde n'és el Vicepresident i en nomena dos patrons, que
actualment són l'economista i auditor Sr. Gaspar Coderch i la
Diputada al Parlament i experta en polítiques educatives comparades,
Sra. Marta Pascal; ambdues persones amb forts vincles amb Ripoll i
comarca.
Amb
la Universitat de Vic, de la qual l'alcalde n'és patró de la
Fundació, la relació també és excel.lent i estem treballant en
diferents camps de col.laboració institucional i educativa : com ara
la programació de la Universitat d'Estiu , amb la dotació d'una
beca universitària a l'excel.lència acadèmica, amb els estudis de
Grau en Mecatrònica i l'Escola de Treball del Ripollès (Fundació
Eduard Soler), amb el nou projecte del SummerTech Campus a Ripoll...
• Enguany
la fira tindran encara més presència que l’any passat els
emprenedors i noves empreses del Ripollès. El futur de la comarca
passa per aquí? I el comerç de la Vila, el veu animat per assistir
a fira? Què més en destacaria de la fira d’enguany? (A veure si
ens pot avançar el titular del seu discurs inaugural)
La
presència i interès d'emprenedors a la Fira és vital. Demostra que
malgrat que hi ha jubilacions i tancaments d'empreses i comerç i
autònoms, malgrat que parlem que el jovent marxa a treballar fora i
que ens envellim i ens descapìtalitzem.... malgrat això hi ha
persones amb empenta, amb il.lusió per començar, per innovar, per
canviar, en definitiva per emprendre a Ripoll i comarca; i això és
VITAL.
