13/7/13

Fer bullir l'olla ?

Una visió transversal de l'equador de legislatura des de l'Àrea de Projecció Econòmica. Juny 2011 - Juny 2013

Malgrat aquesta frase feta de "fer bullir l'olla" no agrada a tothom, especialment a l'oposició, no podem negligir que una  bona part dels esforços de l'acció de l'equip de govern municipal durant aquest bienni s'ha enfocat a la projecció econòmica de Ripoll; entrant en una etapa d'austeritat i eficència en la gestió de l'administració local i després d'uns anys de certs excessos centrats només en grans inversions, sense plans de viabilitat, sense projecció de futur (més personal, més manteniment, més despesa corrent...) ha calgut centrar-se en fer funcionar i treure suc als nous equipaments municipals (biblioteca i annexes, nou pavelló, nou museu, nou espai Terra de Comtes, el Centre d'Acollida Turística, l'espai públic La Lira, el Centre de Tecnificació Esportiva) sense generar més càrrega fiscal als vilatants, comptant amb menys o zero subvencions i fent front a una necessària reducció de les despeses.

Simbòlicament es va voler iniciar el mandat amb la creació d'una àrea específica de Projecció Econòmica (fires, comerç, mercats, empresa, formació...) dins l'estructura tècnica i política de l'ajuntament i coordinada amb la resta de regidories i àrees municipals; i es va establir la coordinació efectiva amb els demés estaments locals i comarcals que treballen en la promoció de l'economia : Ripollès Desenvolupament, la Fundació Eduard Soler, la Cambra de Comerç i Indústria i la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès. Tots junts varem engegar la taula i les jornades de treball sectorial per a la reactivació econòmica del Ripollès que varen presentar fins a 21 propostes concretes per a actuacions estratègiques al nostre territori, que ara s'han d'acometre.

De la transversalitat d'aquesta àrea en dóna fè el resum d'actuacions endegades i algunes ja aprovades, al llarg d'aquests 2 anys :

Des de la perspectiva de l'urbanisme com a element de Projecció Econòmica (el Territori que s'en diu ara), s'ha treballat en solucionar les limitacions que suposava el planejament vigent (el POUM aprovat el 2008) per a l'activitat empresarial :
  • es va aprovar una ampliació dels usos dels poligons industrials per encabir més enllà de les activitats estrictament industrials i manipulatives, les activitats d'oci, restauració, comerç a l'engrós, esport.... que suposarà que es pugui endegar alguna nova iniciativa emprenedora ben aviat.
  • També s'ha modificat la limitació que suposava la dimensió mínima de parcel.la en sectors ja consolidats com Casanova de Baix, per a permetre legalitzar i per tant ubicar noves empreses en les naus actuals.
  • En tercer lloc també s'ha treballat conjuntament amb Direcció General de Carreteres i l'ACA en la proposta presentada per una part dels propietaris del sector de la carretera de Les Llosses que històricament ha acollit i acull activitats econòmiques. La recent presentació (maig 2013) del Pla Especial de Rius i el risc d'inundabilitat d'aquesta zona, fan pensar en que no serà facil la seva habilitació.
  • Finalment en un altre àmbit s'ha presentat a la Direcció general d'urbanisme una proposta per incrementar el nombre d'activitats legalitzables i disminuir la dimensió mínima de parcel.la en zones de colonies industrials com El Roig per a permetre dinamitzar aquest sector amb noves iniciatives empresarials que fins ara queden limitades pel Pla Director Urbanístic de les colonies del Ter que té àmbit supramunicipal per damunt del POUM local vigent.
  • S'ha negociat la modificació del POUM amb rebaixa d'habitabilitat i increment de sòl econòmic per a poder desenvolupar el sector de la Preparación Textil, negociant amb Cultura (eliminació de catalogació), Comerç (increment de Trama Urbana Consolidada), i ACA (Pla Especial de Rius).
  •  S'està treballant el tema administratiu urbanístic al sector de Filatures Noguera per a desenvolupar el sector industrial d'aquest polígon d'actuació. El recent presentat Pla Especial de Rius comporta una seriosa dificultat per poder executar aquest polígon al comprometre la construcció d'una costosa infrastructura.
  • S'ha iniciat el tràmit administratiu urbanístic per poder qualificar el sector de la Crta de les Llosses com a sector d'activitats empresarials, un enclau estratègic a l'arribada del doble carril a Ripoll encarant als propers anys quan l'economia "global" es comenci a moure de nou.
  • S'ha executat l'aval d'obres del poligon Rocafiguera superior per poder acabar la urbanització, recepcionar el polígon i que es puguin començar a donar llicencies d'activitats per a naus de compra o lloguer.

S'han portat a terme altres iniciatives de projecció econòmica :

· l'Ajuntament s'ha adherit a la Xarxa d'ens locals de promoció econòmica i vivers d'empresa que coordina la Diputació de Girona per al territori;

· es va rebaixar el preu de lloguer de les naus de transició i emprenedoria de la Barricona, la qual cosa va permetre omplir dues d'aquestes naus més i hem rebut vàries visites d'empresaris i emprenedors interessats els darrers mesos, la darrera avui mateix.

· Al Juny 2013 davant la continua davallada de preus de lloguer a l'entorn (Osona, Garrotxa) es promou una nova devallada. Això permetrà instal.lar una nova empresa a la nau nº 5.

· s'ha tramitat una subvenció estatal dins el programa Emprender de forma coordinada amb la resta d'ens de promoció.

· S'ha formalitzat un conveni amb l'entitat Microbank per a dotar de crèdit a petites noves iniciatives empresarials

· ens hem adherit a la Fundació Guifi.net per impulsar l'arribada de la fibra òptica a la nostra vila.

· S'ha aconseguit per aquest curs 2011-2012 i pel 2012-2013 dos mòduls de casa d'oficis i de taller d'ocupació amb les modalitats de : pintura, serveis sociosanitaris i atenció al públic, amb un total de 24 persones en formació cada curs, més un Pla d'ocupació de 6 mesos el 2012.

· Hem impulsat amb la UIER el tema de dinamitzar traspassos i locals que tanquen per jubilació.

Des de la perspectiva comercial i firal :

· s'ha treballat conjuntament amb la Unió de Botiguers de Ripoll per a ampliar el suport de l'administració catalana al Pla de Dinamització Comercial de Ripoll amb un major percentatge de dotació econòmica subvencionable el 2012, però menor el 2013 degut al a cojuntura de la Generalitat.

· s'ha endegat un segon mercat local al barri de la Crta. de Barcelona que a més de dinamitzar el comerç i establiments del barri més poblat de la nostra vila, evita la fuga comercial cap a d'altres mercats entre setmana i esdevé element d'atracció per a persones i clients de poblacions veïnes.

· S'han endegat un conjunt de petites fires i mercadets a recer del mercat setmanal dels dissabtes com a argument de dinamització comercial del dia de major afluència comercial a Ripoll i a per generar major capacitat d'atracció i captivació de públic : Fira del disc, fira immobiliària, fira del llibre d'ocasió, fira del cotxe d'ocasió, fira del vehicle 4x4, fira de la Neu (Ripineu), fira del coleccionisme, fira del bolet, el dijous llarder, el Merma, fira de la cervesa i formatges... que es van repartint al llarg de l'any.

· s'ha tirat endavant la iniciativa APARCA I COMPRA per ajudar a la competitivitat del comerç del centre històric amb la gratuïtat de la zona blava els dissabtes tarda, la nova zona d'aparcament de rotació al sector del Passeig del Ferro davant el CAP, i els tiquets de bonificació de temps d'estacionament gratuït inicialment als sectors de la Font Viva i Plaça Santa Maria.

Des de la perspectiva esportiva - turística :

· hem posat molts esforços a dinamitzar el Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll per tal que sigui conegut per diferents federacions esportives de Catalunya i que el puguin utilitzar de referent (Federació d'entitats excursionistes, Federació de ciclisme, Federació de motociclisme-trial, UEFA,...), que sigui conegut pel Centre d'Alt Rendiment de Catalunya, i per altres clubs i entitats d'arreu del país. Aquest centre ja haurà acollit el darrer any diferents entitats i clubs (el Vendrell, el Sabadell, Santa Coloma,...) i aquest estiu 2013 es repetirà l'experiència.

· El curs 2011-2012 ja es va normalitzar la precària ocupació del CTE del curs anterior que va motivar fins i tot una reducció de l'aportació de la Secretaria General de l'Esport "per baix rendiment". Es tracta de "mercantilitzar" aquesta instal.lació, dotar-la de visió econòmica i buscar-li rendabilitat esportiva i social però també econòmica.

· Per al curs 2012-2013 hi ha hagut la consolidació del ciclisme de carretera i el manteniment del bicitrial com a esports en tecnificació.

· El Centre de Tecnificació haurà acollit des del 2011 i fins enguany esdeveniments com : els 33è Jocs Esportius de Persones sordes de Cataluna, les proves d'ingrés als cicles formatius de muntanya, l'Europeu de Futbol Sala sub21, els entrenaments de la Selecció nacional de Moçambic d'hoquei sobre patins, un campus infantil de porters, i varis equips esportius... i Ripoll haurà estat lloc de pas, de control o d'avituallament d'activitats com el Ral.li Costa Brava històric, la ciclomarató de Catalunya, el Rally Montecarlo, la trobada de patinadors de Barcelona, ...

· Es va ubicar una àrea autoritzada d'aparcament d'autocaravanes amb un gran èxit i reconeixement a tots els forums nacionals i internacionals. Hi ha hagut caps de setmana amb 23 autocaravanes que han fet estada a Ripoll i que per tant compren, visiten...

També s'han posat esforços directament o donant suport a entitats locals per a potenciar Ripoll com a lloc de referència d'activitats populars, culturals, festives i tradicionals d'abast nacional com

· el Concurs de cavalls de raça pirinenca, 2011, 2012
· l'Esplaiada 2012,
   el primer concurs de doma vaquera el 2012
· el campionat nacional de patinatge infantil,
· el campionat estatal infantil d'hoquei sobre patins,
· el campionat de Catalunya de cotxes teledirigits 2012
· el campionat d'Espanya de cotxes teledirigits 2012
· un cicle de cinema en català, per la tardor atreu persones d'arreu de la comarca
· els 33ens jocs esportius de Catalunya per a persones sordes
· Un curs internacional de Dansa per al mes de juliol del 2012 i del 2013
· s'ha reinaugurat el CAT després de romandre tancat des de finals d'estiu del 2011, buscant la complicitat amb el sector privat.
· Campionat de CAtalunya de cotxes teledirigits 2013.
· Promocionar els serveis a tercer del Museu de Ripoll : restauració, cambra d'anoxia, ...
· ...

La regidoria de Cultura a part del dia a dia (activitats de sempre, tocs de nit, cooperació amb les entitats que organitzen esdeveniments com el festival de música o el curs d'interpretació musical (més alumnes que mai), la programació de teatre i música,...) ha estat treballant en la preparació de tota la programació d'actes i esdeveniments previstos al llarg del 2013 dins el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana, conjuntament amb una comissio de persones, regidors i regidores i representants d'entitats de la vila. Entre d'altres caldria destacar :
· Campanades de Ripoll per TV3, amb un share de 800.000 persones
· REcuperació del cant de la Sibil.la 24 desembre 2012
. Acte inici Capital de la Cultura 26 de gener
· TRobada nacional de trabucaires (35 colles)
· Campionat de Catalunya ocellaire
· Trobada de geganters (10 colles)
· Trobada de bestiari de foc (15 colles)
· Trobada de puntaires per Santa úrsula
· Festival de cançó de muntanya (400 participants)
· Elecció de la pubilla de Catalunya
· Web 2013 amb milers de visites
· REcercat 2013
· Fòrum Auriga (d'experts en art clàssic)
· Simposi internacional sobre la Portada romànica de Ripoll (octubre 2013)
· Exposició Ramon Casanova al Palau Robert (estimació de +100.000 visitants) i a Terrassa i a Girona...
· ...

El nomenament d'una empresa externa a través del projecte Terra de Comtes amb la responsabilitat d'ajudar a "vendre" tots els equipaments en els àmbits turístic, cultural, esportiu... , és una altra estratègia per "treure suc" de tot el nostre potencial : creació de "paquets", acció comercial, estratègies de difusió i coneixement...

S’ha prestat el suport tècnic (secretaria i intervenció) durant 2012-2013 a Ripollès desenvolupament per a poder aprovar pressupost 2012 i 2013, liquidar pressupost 2011 i 2010 i poder fer front a la renovació i redisseny del projecte comarcal de promoció econòmica (creació de l’agència comarcal de desenvolupament). Suport en la consecució de programes SOC (ocupació) i de garantia social (Ensenyament) per al Consorci Ripollès Desenvolupament i l’ampliació de l’Aula d’Hostaleria.

Des de la Regidoria d'hisenda :
· l'acolliment al Pla d'Ajust del Govern Central ha permés a l'Ajuntament de Ripoll situar-se a pagament de proveïdors a uns 40 dies, la qual cosa també afavoreix el teixit local de proveïdors i subcontratistes municipals i per tant ajuda a fer fluïr els diners.

Les demés regidories completen un ventall d'actuacions que tant des de la perspectiva social, com veïnal, participativa o de seguretat ciutadana faciliten el camí a totes les iniciatives abans referenciades; per exemple la iniciativa de posar flors als carrers, places i ponts de Ripoll, i de demanar als vilatans de posar-ne al balcó, és una acció simpàtica que pretèn dotar d'amabilitat, de colors i olors a la nostra vila, per a gaudi i agradabilitat dels propis vilatans i especialment també per a oferir una bona imatge als nombrosos visitants

Destacar també els esforços en el tema de tenir cura dels barris, carrers i places pel que fa a la neteja, manteniment i reparació, millora, enllumenat, contacte sovintejat amb les entitats veïnals... pensem que bona part del sentiment de sentir-se bé a Ripoll, sentir-se orgullosos/es de ser de Ripoll comença per estar contents del nostre entorn immediat que comença al propi carrer. Tot pensant per a ajudar a FER BULLIR L'OLLA i crear un climax comercial, turístic i econòmic positiu i engrescador.


Resum de les propostes debatudes dins la Comissió de Reactivació Econòmica : L’ajuntament de Ripoll des de la seva àrea de Projecció Econòmica ha impulsat i ha vingut participant a les reunions de l’assemblea per a la reactivació econòmica del Ripollès, que es va constituir el 7 d'octubre del 2011.

La darrera reunió de la Comissió permanent per a la reactivació econòmica del Ripollès es va celebrar el passat dia 1 de març de 2.013 a la seu de la UIER. Aquesta comissió és l'encarregada de fer el seguiment dels acords de l'assemblea, i està formada per representants de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Fundació Eduard Soler (FES), Consorci Ripollès Desenvolupament (CRD), Cercle EURAM del Ripollès, Cambra de comerç de Girona, Ajuntament de Ripoll i Consell Comarcal del Ripollès.

En aquesta reunió es va fer un seguiment de l’evolució dels diferents 21 objectius prioritaris proposats i acordats per l’assemblea de 4 de maig de 2012.  Es va donar compte i es va acordar celebrar de manera explícita les accions desenvolupades amb èxit pel que fa a :

· la comercialització dels productes agraris amb el nou catàleg editat des de Ripollès Desenvolupament.

· la comercialització dels productes turístics (en especial l’acord de gestió del projecte “Terra de comptes i abats”).

· les actuacions dutes a terme amb la Conselleria d’Urbanisme i Territori en favor de l’aprofitament de les colònies industrials, millorant i diversificant els usos potencials.

· S’ha constatat l’èxit del treball conjunt que estan portant a terme l’associació de carnissers i xarcuters de Ripoll, en el que s’ha considerat una experiència d’èxit que la mesa voldria aprofitar per a exemplificar com a model per a altres propostes comercials.

També es va acordar reforçar les actuacions en :

· La millora de la capacitat de comercialització de les petites empreses industrials, reforçant la seva “orientació a la venda”. La UIER ja ha iniciat una formació específica comercial i ha ampliat el seu camp d’idiomes en formació privada, també ha posat en funcionament un servei de cerca de distribuïdors a diferents països i en diferents nivells

· Actuació front les administracions (locals i autonòmiques) per afavorir l’activitat d’instal·ladors i contractistes, proposant una comissió de treball de la mesa amb els gremis per aquesta tasca.

· Des d’una perspectiva turística i en especial per l’elevada afluència de trànsit els caps de setmana, reclamar una actuació decidida a la rotonda de la C-17 (davant l’IES de Ripoll), pel perill d’accident que representa i el col·lapse de trànsit que s’hi genera en determinats moments.

3/7/13

Ripoll, equador de legislatura

Han passat els dos primers anys de la legislatura municipal.

No cal explicar que són moments difícils per a tothom i també per a les administracions locals, amb una reducció forçada de la despesa i una minva de les subvencions. A Ripoll tenim una situació afegida : els nous equipaments oberts o que ha calgut posar en marxa i fer funcionar. Com : el Centre d’Interpretació del Monestir (Terra de Comtes), el nou Casal de Joves, el Pavelló de l’Avellaneda, el nou Museu, el Centre de Tecnificació Esportiva, la Biblioteca, el Centre d’Acollida Turística CAT, tots inaugurats a partir del 2010. I tots comporten més despesa corrent (aigua, llum, electricitat, personal, neteja, manteniment, activitats...).
Cal afegir també la despesa necessària en manteniment d’altres equipaments i barris i carrers que els darrers anys no havia estat la suficient. Malgrat aquesta situació, hem pogut contenir la despesa, elaborar un pla d’austeritat i reduir el deute de l’ajuntament sense haver de renunciar a :

  • potenciar l’activitat del dia a dia que ajuda a dinamitzar la vila i l’economia local o fer bullir l’olla com m’agrada dir (fires, mercats, promoció turística, activitats de la capital de la cultura catalana, exposicions...) i
  • l’activitat que considerem bàsica de neteja i manteniment de carrers, places i barris. Com deiem volem tenir els millors barris, nets i per a viure bé. Sentir-se bé a casa teva és la base del propi orgull i autoestima de poble. La campanya Posa una flor al balcó.
Al llarg d’aquests anys cal també explicar que m’he sentit moltes vegades impotent com alcalde davant les persones que es queden sense feina i les famílies que ho passen malament per fer front a la despesa d’habitatge o la despesa corrent; sort en tenim d’entitats públiques i privades  com el Consorci de Benestar Social, la Creu Roja, Càritas diocesana, el Rebost d’aliments, el Club de la feina de la UIER o el dispositiu d’inserció laboral i els programes de qualificació professional de Ripollès Desenvolupament i la seva Aula d'hostaleria. Vull reconèixer i agrair públicament la seva tasca difícil i compromesa en aquests moments i el suport que reben aquests organismes del conjunt de la població.

Si en legislatures passades es podien plantejar inversions i es vivia amb una certa alegria de projectes i despeses, ara ha estat i és tot el contrari, ara es tracta de ser austers, limitar la despesa pública, administrar al màxim els recursos sense exercir més pressió fiscal sobre els ciutadans i a la vegada, intentar prendre mesures d’estalvi i d’estímul de l’economia local, que es generin iniciatives emprenedores, mesures de suport a les empreses... que tinguem plenes i generant ocupació les naus i locals per a emprenedors, que es generin moltes petites i barates iniciatives que ajudin a fer anar ni que sigui mínimament la roda de l’economia local, que no s’acabi de paralitzar tot. I aquest ha estat l’objectiu de les firetes i del mercadet endegats aquests anys, fer que voltin els euros de calaix en calaix i que no es quedin guardats, que facin venir persones de fora, que els de casa sortim al carrer… tot plegat ajuda com deia a “fer-la bullir”. Exemples com la promoció del centre de tecnificació esportiva que aquest curs ha tingut més alumnes que mai i al llarg de l’estiu de 2012 ha acollit fins a 11 clubs o entitats esportives que han vingut a fer-hi l’estada de pretemporada, la qual cosa ha ajudat a difondre Ripoll i a fer rodar l’economia local, o l’espai d’aparcament d’autocaravanes, o la reobertura del CAT, o la campanya Aparca i Compra, la càmera del temps de TV3...
Des d’un punt de vista d’activació econòmica també s’ha rebaixat el preu del lloguer de les naus de la Barricona per situar-lo a preu de mercat, s’ha ampliat la tipologia d’usos dels polígons a activitats no estrictament industrials manufactureres, rebaixat la dimensió de la parcel·la mínima per poder donar llicència d’activitats a naus que s’han traspassat o negocis que han canviat de propietari i per tant, mantenir i crear llocs de treball.  

També estem treballant conjuntament amb la UIER, la Cambra de Comerç i la Direcció General d’Urbanisme per dinamitzar antigues colònies industrials com El Roig; i hem finalitzat subsidiàriament la urbanització del sector Rocafiguera superior per poder donar sortida a les naus ubicades allà i que es puguin crear llocs de treball. La iniciativa de desenvolupament del sector de la Preparació Textil també ha de ser un bon motor per a l’economia local.
Pel que fa al balanç del programa electoral, el compromís amb què els vilatans de Ripoll ens varen donar la seva confiança a les eleccions del 2011; podem veure que dels 13 apartats que compreníen fins a 87 punts, assolim un compliment promig del 65%.

Però no tot ens fa sentir satisfets, al programa electoral presentavem un punt nº 88 com a central, un gran repte engrescador i dinamitzador de Ripoll i de l’economia local, el desenvolupament urbanístic del Sector La Preparació Tèxtil. Era el centre del nostre programa electoral. El punt de compromís nº 14 però de ben segur el més ambiciós. Varem aconseguir seduïr als propietaris a invertir a Ripoll, es va tramitar la modificació puntual del POUM, s’ha aconseguit l’informe favorable de Cultura, l’informe favorable de Comerç, finalment ens falta només l’informe favorable de l’ACA després d’elaborar el Pla Especial de Rius que no es va incloure en el moment d’aprovar el POUM al 2008; i això ens ha portat 2 anys de reunions, tràmits i algunes emprenyades. Ara després del Plenari de Juny de 2013 l’Ajuntament ha aprovat el Pla Especial de Rius i l’ha enviat a l’ACA i a Urbanisme. Des de l’Ajuntament estem complint el nostre compromís però per tal que es pugui materialitzar no n’hi ha prou, cal també l’agilitat de l’administració superior i que la comissió provincial d’urbanisme ho acabi aprovant. Sap greu que en aquests moments dificils econòmicament i socialment l’administració no sigui una eina àgil, al contrari sembla un escull, davant dels problemes de la ciutadania. Desenvolupar aquest projecte suposa un moviment de diners proper als 8 milions d’euros i un centenar de llocs de treball;  portem gairebé dos anys i encara no hem vist que cap euro pugui arribar a Ripoll ni cap lloc de treball. Evidentment som conscients que si l’administració superior ens encalla o ens impossibilita desenvolupar aquest projecte, o si l’allarga tant que pel camí els inversors es desencisen no podrem cumplir el punt principal i central del nostre compromís electoral.
Malgrat aquesta darrera reflexió, la perspectiva de tot plegat fa que la balança dels dos anys de mandat sigui optimista, com equip de treball amb la responsabilitat de governar Ripoll estem convençuts que ens en sortirem i afrontem amb bones perspectives de tirar endavant Ripoll aquests propers anys.

Agraeixo també la cooperació i treball incansable de tots els regidors, en primer lloc els que conformem l’equip de govern en el dia a dia, a vegades no absent de discussió construciiva i de suma d'opinions. Agrair-los la implicació positiva que ha permés crear un equip de treball efectiu i complementari. Gràcies.
També agrair la tasca dels regidors dels grups municipals de l’oposició, estic content que s’hagin implicat de forma constructiva en les diferents comissions de treball creades : comissió Ripoll 2013, consell municipal de l’esport, comissió per a l’elaboració del pressupost municipal, comissió candidatura Portada de Ripoll a la Unesco, ... i als ens de participació municipal : fundació Guifré, patronat del Museu. Hem respirat un climax polític correcte i cooperatiu, que fins i tot pot sorprendre i que ha portat a l’aprovació per unanimitat de les ordenances fiscals 2013 i el pressupost municipal 2013 o varis plenaris consecutius amb tots els punts aprovats per unanimitat; poc habitual. Celebro haver aconseguit una dinàmica de no votar que no per sistemàtica o per color polític i permetre expressar l'acord o desacord amb els temes que es proposen.

Agraïr a totes les persones de la nostra candidatura electoral, militants i a totes i tots els ripollesos/es de totes les creences polítiques que ens han manifestat, criticat obertament i/o donat el seu suport al llarg d’aquests dos anys; reconeguent també que hi ha hagut moments dificils davant les situacions d’atur o la impotència davant situacions familiars greus causades per la crisi. Especialment vull agraïr també públicament a totes les persones i entitats que s’han implicat amb il.lusió compartida a tenir una gran Capital Cultural Ripoll 2013, un projecte i un repte per a la nostra vila que com ha de ser no té ni ha de tenir color polític.
Finalment demanar també disculpes a aquelles persones a les quals no hem pogut complaure al llarg d’aquests dos anys, moltes vegades no per manca de voluntat sinó per què no tenim els recursos o per les limitacions legals.

Desitjo que aquest optimisme, esperança i il.lusió amb el que treballem també s’encomenanin a tots els ripollesos i ripolleses en aquest equador.