20/5/13

Inauguració al Palau Robert de Barcelona

És un goig avui trobar-nos i retrobar-nos per inaugurar a Barcelona, dins l'oficina de turisme de Catalunya aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”.
Foto : Elripolles.info

Un projecte que pretèn també re-escriure els llibres i els textos de la història de la industrialització, de la ciència i la tecnologia, la tècnica, la història de l'aviònica o de la missilística al nostre país i a Europa i el món a partir de fer-hi constar la tasca fins ara no prou coneguda i reconeguda de Ramon Casanova i el seu entorn social, cultural i de país.

Cal tornar a explicar que tot i que el nom de boig podria encobrir una ofensa: atès que boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau...  cal considerar les altres accepcions de la paraula boig; boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.  Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

Foto: Elripolles.info
En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, un geni:  intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig genial també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors...   Sovint, la conducta una mica excèntrica, diferent, innovadora... d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

Inaugurem avui a Barcelona un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé reivindica el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella i els membres de la comissió organitzadora, sovint rememorem i homenatgem la nostra història ripollesa mil.lenària de monestirs, comtes i fargues i ens oblidem de la important història centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca i al nostre país. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.  L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic del Ripollès i del país.

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i reivindicar, recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Aquesta exposició és també l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de la cofraria de Sant Eloi” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura en majúscula de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

10/5/13

Presentant l'Arnau Puig, premi nacional de cultura 2012 a Ripoll

El Sr. Arnau Puig, sociòleg i filòsof, teòric del grup Dau al Set, premi nacional de cultura 2012 atorgat pel Conca, Creu de Sant Jordi 1992,  entre d'altres distincions, va protagonitzar el Pregó de festa major de Sant Eudald 2013 en el marc de Ripoll Capital Catalana de la Cultura 2013.

Arnau Puig, nascut a Barcelona l'any 1926, va ser un dels fundador del grup Dau al Set i, després de la mort d'Antoni Tàpies, és l'únic integrant viu d'aquest important moviment artístic (curiosament, l'únic que no pintava). Al llarg de la seva trajectòrica com a crític d'art i teòric ha col·laborat en publicacions tant especialitzades com generalistes com Algol, Dau al Set, Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, El País, Revista Europ, Gazeta del Arte, Batik, Avui, BonArt i Artes Plásticas, entre d'altres.


Del 1964 al 1975 Arnau Puig fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a les facultats de Filosofia i Lletres a la UB i a la UAB i també catedràtic d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. També va ser director de l'Institut d'Història i Arqueologia de Roma. Entre els reconeixements destaquen la Creu de Sant Jordi, (1992), el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2003) i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2004). El 2012 el CoNCA li va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de Trajectòria Professional i Artística.

Arnau Puig fa més de  quinze anys que té relació amb Ripoll. El 1997 va presidir el jurat del projecte de colorejar les façanes de les cases del riu Ter, el 1999 va presidir el jurat seleccionador del projecte artístic Open Art que en el marc de la celebració de l'Any Gerbert va seleccionar vint artistes per representar la comarca arreu del país. També va comisariar l'any 2000 l'exposició La mà del poeta i el fons de 21 caplletres d’artistes catalans contemporanis que formen part de l’Scriptorium de Ripoll. Tot plegat, segons va expliocar en el seu pregó, Arnau Puig a partir de la coneixença i intermediació del reconegut artista ripollès Francesc Espigolé.


foto : Arnau urgell