31/12/12

El Ripollès en miniatura

Excepcional el treball artístic del ripollès Toni Colomer i el seu pessebre monumental que aquests dies podem visitar a Ripoll a la mateixa Plaça de l'Ajuntament als baixos de Ca l'Uñó.

Una mostra del romànic, arquitectura tradicional i rural, oficis, la farga... de tot el Ripollès començant per la magnificiència del Reial Monestir de Santa Maria. Molt recomenable per a visitar i la gran afluència de públic durant les festes nadalenques mostra l'apreci que l'obra de Toni Colomer té a Ripoll mateix i entre els nombrosos visitants de fora.

14/12/12

Cloenda Tarragona 2012

Cloenda de la Capital de la Cultura Catalana 2012, Tarragona, 11 de desembre de 2012

Alcalde Josep Felix, regidora de cultura Carme, regidores, regidors, autoritats, ripollesos i ripolleses, tarragonins i tarragonines, senyores i senyors, gràcies en primer lloc per convidar-nos a acompanyar-vos en aquest acte de cloenda de la vostra capitalitat, és un goig i un honor estar aquí.

Al febrer, quan també em vareu convidar a la inauguració us deia que Tarragona, Ripoll, les viles i ciutats nomenades Capital de la Cultura Catalana, sentim que tenim la missió i fins i tot el deure de fer-nos sentir com a país, un país amb una sensibilitat i forma de ser especials i particulars, com és la nostra Cultura pròpia. Cultura és un terme simbòlic de gran importància, que inclou també les experiències i la manera de representar dun poble. I daixò Tarragona n’ha dónat fè al llarg de tot aquest any, i a Ripoll ho volem fer l’any vinent.

Avui ens enduem el vostre testimoni i el relleu cap a Ripoll, bressol de Catalunya, cap al Pirineu, terra freda –avui a -4ºC-, terra de visigots i vàndals, terra de reconquesta, terra de comtes i abats on el Comte Guifrè va sentar les bases de la dinastia nacional catalana, en un primer acte d’independència respecte l’imperi del rei franc.

A Ripoll per conmemorar aquesta capitalitat, una Comissió formada per persones tant a títol individual com en representació del teixit associatiu local de Ripoll han programat tota l’oferta cultural de l’any 2013 a partir de tres grans eixos :

El Patrimoni i la historia serà un dels eixos que vertebraran la Capital de la Cultura Catalana d’aquest 2013.  El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva historia, i la tasca del seu Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’Abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme i Rubió…

La industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, Claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua.  D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la industria textil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.
Finalment tindrem un tercer eix que incideix en l’etnografia i la cultura popular.  A Ripoll tenim un dels museus etnogràfics més antics del país -recent Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les nostres tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.
  
Segur que com  vosaltres, el principal objectiu de la capitalitat serà la MOBILITZACIÓ DE MILERS DE PERSONES CAP A RIPOLL AL LLARG D’AQUEST ANY I ELS PROPERS; EL SEU PRINCIPAL EFECTE ÉS POTENCIAR LA MARCA “RIPOLL” ASSOCIADA A LA CULTURA I AL TURISME D’INQUIETUTS CULTURALS.
 
Mentrestant i avui aquí felicito Tarragona per l’èxit d’aquest any de capitalitat, i per la inauguració d’aquest impressionant nou teatre que desitjo que gaudiu molts anys. I aprofito per a convidar-vos a venir a Ripoll, a conèixer Ripoll, -a menys de 200km i de dues hores d’aquí- al llarg i través de totes les activitats que oferirem al llarg del proper 2013.



 

1/12/12

Consorci del Ter

L’agrupació de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:
L’exemple del Consorci del Ter

Mancomunar serveis, treballar en xarxa i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57 Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies -a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-, el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no hagués pogut mai assolir.
 
La visió inicial, molt encaminada a un projecte d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.

Tota aquesta feina al llarg de més d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant europeu premiat.

Aquests esforços, amb recursos diversos procedents de fons europeus (com  els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu, fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva, tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però, per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.
 
Un bon exemple d’aquestes iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i els nostres paisatges.

És en moments com els actuals quan cal apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica, de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat, implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit les nostres comarques i el nostre país.