Sigueu molt benvinguts/des a Ripoll, bressol de Catalunya
És un goig poder celebrar a la nostra vila aquesta inauguració de la restauració de les mènsules i els paraments del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Una obra que s’ha fet en diferents fases i que va començar l’any 2007.
I tot això s’ha pogut fer gràcies a l’ajut de la Fundació La Caixa, la Conselleria, i la Diputació. Gràcies per invertir a Ripoll. hem de donar les gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, que ha fet una gran feina, i als caps de servei, arqueòlegs, arquitectes, restauradors, tècnics... que ho han coordinat.
De ben segur en el marc d'aquest claustre mil·lenari, aquestes parets que ens envolten ens parlen d’uns “tempos” més relaxats i d’una manera de pensar més serena que la societat actual. Probablement si les parets poguessin parlar ens dirien que no és ni la primera ni la última vegada que aquest claustre s’ha de restaurar i de reinaugurar.
La restauració que avui inaugurem ha donat nova llum al claustre. Quan al segle XIX es va dur a terme la última renovació, tot just es començava a utilitzar el ciment pòrtland a casa nostra, era una novetat només per a les grans obres, i com que la cosa s’ho valia no s’hi van pas posar per poc, així que van col·locar ciment portland a tort i dret, tot simulant carreus. I és clar... potser era molt modern a la seva època, però aquest revestiment va enfosquir el claustre durant més de cent anys. Per sort avui n’hem recuperat la seva lluminositat inicial.
Ara tenim gairebé un nou claustre del qual en podem presumir, però algun dia -i ho dic públicament com alcalde i com a membre del Patronat del Monestir- ens agradaria poder tenir la possibilitat d'exposar també a Ripoll l'extraordinari conjunt de lapidari i capitells i altres troballes relacionades amb el Reial Monestir.
Més enllà del valor patrimonial, avui també sense cap mena de dubte es fa possible una nova lectura de la història del Monestir i del seu Claustre, i per tant obrim de nou la porta a visitants, estudiosos, amants de la cultura i del patrimoni, al turisme... atrets per redescobrir un dels conjunts monumentals cabdals i referent en la història del romànic i de la cultura i civilització europees. I per tant baixant a preocupacions més materials i terrenals -com les que preocupen a un alcalde de poble- ha de ser un nou revitalitzador de l'activitat turística i de serveis per Ripoll i el Ripollès per a fer bullir l'economia local.
Per acabar, demanar també -l'alcalde només fa que demanar- públicament que les intervencions de restauració, manteniment i arqueològiques puguin continuar en el futur immediat, per tal d'anar completant la posada en valor del conjunt monàstic.
Moltes gràcies,
És un goig poder celebrar a la nostra vila aquesta inauguració de la restauració de les mènsules i els paraments del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Una obra que s’ha fet en diferents fases i que va començar l’any 2007.
I tot això s’ha pogut fer gràcies a l’ajut de la Fundació La Caixa, la Conselleria, i la Diputació. Gràcies per invertir a Ripoll. hem de donar les gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, que ha fet una gran feina, i als caps de servei, arqueòlegs, arquitectes, restauradors, tècnics... que ho han coordinat.De ben segur en el marc d'aquest claustre mil·lenari, aquestes parets que ens envolten ens parlen d’uns “tempos” més relaxats i d’una manera de pensar més serena que la societat actual. Probablement si les parets poguessin parlar ens dirien que no és ni la primera ni la última vegada que aquest claustre s’ha de restaurar i de reinaugurar.
La restauració que avui inaugurem ha donat nova llum al claustre. Quan al segle XIX es va dur a terme la última renovació, tot just es començava a utilitzar el ciment pòrtland a casa nostra, era una novetat només per a les grans obres, i com que la cosa s’ho valia no s’hi van pas posar per poc, així que van col·locar ciment portland a tort i dret, tot simulant carreus. I és clar... potser era molt modern a la seva època, però aquest revestiment va enfosquir el claustre durant més de cent anys. Per sort avui n’hem recuperat la seva lluminositat inicial.
Ara tenim gairebé un nou claustre del qual en podem presumir, però algun dia -i ho dic públicament com alcalde i com a membre del Patronat del Monestir- ens agradaria poder tenir la possibilitat d'exposar també a Ripoll l'extraordinari conjunt de lapidari i capitells i altres troballes relacionades amb el Reial Monestir.
Més enllà del valor patrimonial, avui també sense cap mena de dubte es fa possible una nova lectura de la història del Monestir i del seu Claustre, i per tant obrim de nou la porta a visitants, estudiosos, amants de la cultura i del patrimoni, al turisme... atrets per redescobrir un dels conjunts monumentals cabdals i referent en la història del romànic i de la cultura i civilització europees. I per tant baixant a preocupacions més materials i terrenals -com les que preocupen a un alcalde de poble- ha de ser un nou revitalitzador de l'activitat turística i de serveis per Ripoll i el Ripollès per a fer bullir l'economia local.Per acabar, demanar també -l'alcalde només fa que demanar- públicament que les intervencions de restauració, manteniment i arqueològiques puguin continuar en el futur immediat, per tal d'anar completant la posada en valor del conjunt monàstic.
Moltes gràcies,
I és aquí on voldria anar a parar, a parlar de l’esperit de comarca. Sembla que quan es parla de potenciar les comarques es fa tan sols una llista de millora d’infraestructures –que evidentment també s’ha de fer-, però jo voldria anar més enllà. En un món cada vegada més individualista, estic convençut que ens cal urgentment buscar espais de col·laboració, és important crear un projecte comarcal comú, hem de sumar esforços entre pobles per promoure activitats i augmentar la cooperació. I això també s'aconsegueix amb iniciatives com la dels premis Liders del Ripollès.