Aquesta seria el resum i en poques paraules de les mesures anuciades per Zapatero i el seu executiu aquests darrers dies.
Tard per que arriben després de mesos sencers de negar primer l'evidència de la crisi i de dos anys seguits d'inoperància i indecisió sobre les mesures a adoptar, i a remolc per que ara s'ha vist forçat per la pressió de la Unió Europea i els organismes internacionals. És preocupant d'altra banda que les primeres mesures proposades comencin per retallar els drets socials: reduir les pensions, reduir els recursos destinats a les polítiques de dependència, I cal tenir clar que si ara s’han de prendre mesures dràstiques és perquè no s’han gestionat bé fins aquests moments els recursos públics. El cost addicional de la situació actual és que l’Estat espanyol genera desconfiança internacional: el seu president Zapatero no té gens de credibilitat.
En la situació conjuntural actual és quan més esperem -en teoria- del governant; és ell el que ha de donar confiança a tots, aportant el convenciment que només amb l'aportació del millor de cadascú i de l'esforç de cadascú en el seu lloc ens en sortirem; i aquest lideratge ha fallat, continua fallant. De fet, les mesures anunciades només seran una petita mínima part d'un conjunt de canvis estructurals i reformes que caldrà implementar per als propers anys. Només un govern fort, amb credibilitat, que infereixi seguretat, solvència i lideratge podrà "capejar" aquesta situació.
En Zapatero, inspirant-me en les paraules d'un empresari gironí en un fòrum universitari de fa pocs dies-, ha actuat pensant en el curt termini, pensant que d'aquí a dos anys hi haurà eleccions. I hauria d'haver actuat essent conscient que condueix el timó d'una empresa -Espanya- de capital intensiu, els beneficis del qual cal esperar a llarg termini i no d'aquí a dos anys. Ha tingut poca valentia i poc lideratge per afrontar mesures segurament impopulars i que tindrien un cost electoral a curt termini però que haurien garantit a mitjà i llarg termini una millor sortida i reacció a la crisi. En símils nàutics i ara que recentment varis ripollesos s'han examinat del títol de patró d'embarcacions, diríem que no es pot executar per igual una maniobra amb una petita llanxa a motor que amb un mercant de 190 metres d'eslora... aquest darrer trigarà molt més a reaccionar fruit de la seva pròpia inèrcia i per tant el bon capità sap anticipar-se i iniciar les instruccions de maniobrar amb suficient prudència. La maniobra actual del president Zapatero arribarà a temps o el nostre mercant xocarà amb els escolls inevitablement com a conseqüència d'haver trigat tant ?
Començant per actuar per generar confiança i per mantenir i crear ocupació (finançament parcial de la reducció de jornada; reducció cotitzacions; reforma de les bonificacions; regulació agències privades d’ocupació per dinamitzar la recol·locació), abordar la reforma laboral i l’austeritat de l’administració I donar suport a l’economia productiva: infraestructures que serveixin a l’economia com l'eix o corredor mediterrani reclamat fa pocs dies a València; impuls a la I+D+i; política energètica; política industrial... i aquesta darrera no vol dir només donar suport al cotxe elèctric, sinó impulsar la indústria agroalimentària, la química, la de la sanitat...
És evident que per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica, calen reformes, i per fer-les, el Govern espanyol ha d’actuar, i això vol dir, assumir riscos i possiblement assumir mesures impopulars. Un govern amb por no pot governar. És una constatació que Zapatero fins a dia d’avui ha demostrat que no estava disposat a governar, a assumir riscos i a prendre les decisions que calien. El Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes.
Per acabar -i prenent paraules d'un prestigiós economista que vesteix americanes de colors- en Zapatero s'ha cregut tres de les teories equivocades de John Maynard Keynes : en primer lloc creure en el curt termini i generar un dèficit públic desmesurat (per exemple amb actuacions com el Pla E, que ha renovat les voreres de mig país); en segon lloc menystenir les empreses i els empresaris (deia Keynes que els empresaris no prenen decisions de manera racional sinó per instint animal) i per això s'ha passat els dos darrers anys amagant l'evidència de la crisi amb un fals optimisme i minimitzant les males noticies econòmiques i informes d'analistes nacionals i internacionals... pensant que amb el seu optimisme i l'euforia les empreses ens traurien de la crisi... i finalment en tercer lloc creure que substituint la caiguda de la demanda privada per la demanda pública seria suficient per sortir de la crisi, tot negligint la productivitat i les mesures que permetin a empreses i treballadors produir més i créixer.
És evident que per afrontar els problemes derivats de la crisi econòmica, calen reformes, i per fer-les, el Govern espanyol ha d’actuar, i això vol dir, assumir riscos i possiblement assumir mesures impopulars. Un govern amb por no pot governar. És una constatació que Zapatero fins a dia d’avui ha demostrat que no estava disposat a governar, a assumir riscos i a prendre les decisions que calien. El Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes.
Per acabar -i prenent paraules d'un prestigiós economista que vesteix americanes de colors- en Zapatero s'ha cregut tres de les teories equivocades de John Maynard Keynes : en primer lloc creure en el curt termini i generar un dèficit públic desmesurat (per exemple amb actuacions com el Pla E, que ha renovat les voreres de mig país); en segon lloc menystenir les empreses i els empresaris (deia Keynes que els empresaris no prenen decisions de manera racional sinó per instint animal) i per això s'ha passat els dos darrers anys amagant l'evidència de la crisi amb un fals optimisme i minimitzant les males noticies econòmiques i informes d'analistes nacionals i internacionals... pensant que amb el seu optimisme i l'euforia les empreses ens traurien de la crisi... i finalment en tercer lloc creure que substituint la caiguda de la demanda privada per la demanda pública seria suficient per sortir de la crisi, tot negligint la productivitat i les mesures que permetin a empreses i treballadors produir més i créixer.
Inspirat en els existents taxis urbans a pedals coneguts com trixis, vull presentar un nou concepte en transport per a persones que es caracteritza per :