23/1/10

La Lira de Ripoll, el que ja no serà...

La Lira, un projecte ferragós (i II)

El projecte alternatiu a la plaça ferragosa i mausoleïca de La Lira contemplava la rehabilitació i el que és més important la rehabitació del casc antic de Ripoll, aportava un granet de sorra al desenvolupament de petits comerços, amb una plaça pública, un mirador sobre el Ter i fins a 24 places d'aparcament soterrat. Donava continuïtat a més al projecte de rehabilitació i reforma de les façanes que donen sobre el riu, amb el característic color vermellós.

Aquest projecte, preveïa el retorn de la major part de la inversió històrica acumulada per l'ajuntament de Ripoll en la compra, expropiacions i enderrocs del sector La Lira, amb la venda dels pisos -alguns de protecció oficial-, els aparcaments i locals comercials fins a generar un petit dèficit de poc menys de 60.000 euros, en front de l'actual cost desmesurat d'uns 3.670.000 euros.

Una imatge utòpica del que ja no serà La Lira ......

16/1/10

La Lira, un projecte ferragós...

La Lira una gàbia de Faraday ?
Cada vegada més, i a mida que va prenent forma, el projecte-mausoleu (o faraònic pel seu descomunal cost) de la plaça coberta de La Lira em fa pensar en el que en física d'anomena una gàbia o caixa de Faraday.
Segons l'enciclòpèdia una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. De manera que la presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte estigui en equilibri i sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs.
El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen té una important aplicació pràctica en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques com per exemple el disc dur de l'ordinador, repetidors remots de televisió i ràdio, ...

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini o una caixa o malla metàl.lica no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.

El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps.


Ara la pregunta que ens podem fer serà si els ripollesos estarem dins de La Lira preservats de la gran quantitat d'ones electromagnétiques que ens afecten a diari per les places i els carrers i fins i tot a casa, començant per les de la telefonia mòbil i acabant per les de la TDT o les dels microones domèstics...

Proposo que preveient el mal funcionament dels aparells electrònics dins La Lira, es proposi que sigui declarat un espai lliure -el primer- d'ones electromagnètiques i de telèfons mòbils...

La Ruta del ferro, es podrà arreglar ?

Les preguntes de CiU de Ripoll forcen l'equip de govern a defensar el compliment dels procediments legals El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.

Uns dies després, des del grup municipal de CiU de l'Ajuntament de Ripoll es va adreçar per escrit un conjunt de preguntes en relació a les obres que s'hi estaven executant i al compliment del que preveu el catàleg de béns protegits que recull el nou Pla General (POUM). En el cataleg s'hi recull que estan protegides totes les "obres de fàbrica" i edificacions al llarg del recorregut de la ruta del ferro o antic traçat del ferrocarril de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses

Ara hem pogut saber, que just el mateix dia de l'entrada de l'escrit de CiU, el 10 de desembre, es va emetre un informe de l'arquitecte municipal i seguidament en data 18 de desembre el regidor d'urbanisme va signar un decret per incoar un procediment de protecció de la legalitat urbanística en relació a les obres del mur que resulta que es realitzaven SENSE LLICÈNCIA per part del Consorci Vies Verdes de Girona, del qual el propi regidor d'urbanisme n'és membre en representació de l'ajuntament.

El mateix decret va donar un termini de 10 dies al Consorci Vies Verdes per a fer al.legacions i justificar els treballs que es realitzaven sense haver fet comunicació prèvia a l'Ajuntament de Ripoll i en un espai inclós en el catàleg municipal de béns protegits del Pla d'Ordenació Urbanístic. Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.