22/1/09

Are de Ripoll, i la consula popular

Extracte de la intervenció de Jordi Munell al programa Taula Oberta de Televisió del Ripollès en relació a la consulta popular sobre el projecte d'ARE al sector de la Preparación Textil.



16/1/09

Canvi climàtic còsmic

Canvi climàtic còsmic

Amb motiu de la celebració de l'any internacional de l'astronomia 2009, torna a ser notícia d'actualitat tota una teoria alternativa -o si més no complementària- a l'explicació del canvi climàtic com a conseqüència de les emissions de CO2 producte de l'increment de l'activitat tecnològica humana sobre la terra.

Aquesta teoria explica l'increment de la temperatura mitjana del planeta terra per l'acció dels raigs còsmics formats per les explosions de supernoves galàctiques i que penetren a la nostra atmostera terrestre i actuen en la formació dels núvols baixos. Els núvols baixos són els responsables de refredar la superfície de la terra per reflexió de la llum solar; a més núvols baixos, major reflexió i menys calor solar arriba fins a la superfície. A més raigs còsmics és més gran la formació de núvols baixos.

En aquest anys actuals, l'arribada de raigs còsmics és menor que en dècades precedents de principis del S. XX i per tant s'observa un increment progressiu de la temperatura de la terra. El paper del Sol, és principal en aquest fet, doncs l'anomenat vent solar -proposat pel físic Eugene Parker els anys 50 del segle XX- és l'agent regulador de la quantitat de raigs còsmics que penetren a travès de l'escut magnètic terrestre; a part de la seva acció tèrmica directa.

Aquesta teoria explica i interpreta perfectament les époques històriques i a escala còsmica de glaciació i calentament de la terra a partir del deambular del Sol i el sistema planetari dins la galaxia en els darrers mil milions d'anys (més de 20 voltes respecte el centre de la Via làctea). La teoria no desestima en cap cas el paper de l'acciò humana contribuint al calentament global, en tot cas posa en dubte quina de les dues causes és la més important.

Per tal de recabar informació i contrastar aquesta teoria, la NASA des de fa uns anys va posar en marxa els instruments del programa CERES -Clouds and the Earth Radiant Energy System- (els núvols i el sistema d'energia radiant terrestre), embarcats en els satèl.lits AQUA i TERRA. Els CERES medeixen la quantitat de calor i de llum solar en els sensors per comparació en àrees ennuvolades o clares del planeta. Aquestes mesures permeten als científics determinar com actuen els núvols en el calentament i refredament de la supertície terrestre, i com estant canviant els núvols per acció de l'activitat humana a la terra.

El programa CERES es complementa des de fa 12 anys amb les observacions anomenades Verdaderes, des de terra, fent coincidir l'observació visual amb el pas dels satèl.lits; aquestes observacions terrestres es varen popularitzar a través del programa participatiu S'COOL (Students Cloud Observations On-Line – observacions estudiantils dels núvols-). Aquest passat dia 13 de gener s'ha celebrat el dia mundial d'observació.

Des de la meva vessant educativa, vaig promoure que el grup d'alumnes de 4t d'ESO del curs 2007-2008 de l'Escola Vedruna Ripoll, dins de l'assignatura de Meteorologia, s'impliqués en el programa S'COOL de la Nasa realitzant observacions verdaderes des de terra durant els mesos de gener i febrer del 2008, i reportant les dades obtingudes al programa CERES de la NASA a través de la web interactiva. Una petita i modesta contribució a l'estudi d'aquesta teoria còsmica, però a la vegada una gran oportunitat per a conscienciar els nostres joves de les evidències i conseqüències del canvi climàtic o calentament global que estem patint.