25/7/08

Carta Montilla

Carta al President Josep Montilla


Hble. Sr.,

El grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila. Per un costat la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina. En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara s’ha presentat un ERO de Tallers Casals Herramientas; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

L’expedient presentat per part de Tallers Casals Herramientas afecta a 79 treballadors que ja estaven inclosos en un expedient anterior del passat mes d’abril i la deslocalització de la producció d’aquesta empresa comportarà l’afectació també d’una xarxa important de petits tallers auxiliars.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la seva recent visita presidencial a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses

En época del president Maragall quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va mantenir conjuntament amb l’alcaldia una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé demanant-li el compromís del Govern per oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.





Des del grup municipal de CiU pensem que una aposta únicament turística de la vila amb els projectes que s’estan gestant com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials i ens condemnen a la descapitalització humana i cultural d’aquesta vila i comarca bressol de Catalunya.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar el compromís del Govern que presidiu també amb els projectes “productius” com el polígon industrial comarcal i prendre altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila i comarca, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard. Una bona mesura seria seguir l’exemple recent de la vostra entrevista amb els responsables de la firma Pirelli; doncs el màxim accionista de Tallers Casals Herramientas és l’empresari italià Sr. Pozzo.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar de prendre mesures excepcionals davant el recent ERO de Tallers Casals Herramientas, tant pel que fa al seu estudi acurat i la seva justificació per part del Departament de Treball, com també oferir a les noves iniciatives empresarials el sòl industrial o naus de Ripoll i el Ripollès (algunes promogudes per organismes públics locals com l’ajuntament de Ripoll o el consorci Ripollès Desenvolupament per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.



Jordi Munell

Ripoll, 23 de juliol de 2008
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Ajuntament de Ripoll

Carta a l'alcaldessa

Carta a l'alcaldessa de Ripoll

Il.ltre. Sra.,

El grup municipal de CiU us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

Com bé recordareu quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb aquesta acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil, en quina situació es troba el polígon industrial comarcal i altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tracicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar com a alcaldessa mesures excepcionals a nivell local com ara : oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; fins i tot valorant la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

També us proposem de prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors i de transició que promou l’ajuntament i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als emprenedors.

Finalment també –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- us demanem de treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte funcacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

Jordi Munell
23 de juliol de 2008

21/7/08

Oportunitats perdudes ??

Més oportunitats perdudes per Ripoll ??

Ja farà alguns mesos, durant les reunions de discussió del POUM entre la seva aprovació provisional i la inicial, el regidor d’urbanisme Sr. Eudald Casas va comentar que hi havien alguns contactes amb una empresa del sector forestal possiblement interessada en adquirir terrenys a Ripoll o rodalies i que podria arribar a generar entre 30 i 40 llocs de treball. També s’ens va informar que per la seva activitat podria emplaçar-se en sòl rústic i que necessitava prop de 100.000 m2 de superfície.

Atès l’interès que aquest tema suposa per Ripoll i comarca en uns moments de recessió de l’activitat econòmica industrial més tradicional; atès que aquesta implantació d’una empresa en un sector que contribueix a diversificar l’economia suposaria la potenciació del sector primari comarcal, i vista la resposta que el Consorci Ripollès Desenvolupament va efectuar recentment en relació a que s’havia fet tot el possible en diferents municipis de la comarca però que no s’havia pogut trobar cap propietari interessat a vendre sòl per a la instal.lació d’aquesta empresa.

En aquest sentit, des del Grup Municipal de Convergència i Unió hem demanat a l'alcaldia com a responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament quines gestions, reunions, visites... i per part de qui i en quines dates; s’han efectuat des de l’Ajuntament de Ripoll amb la finalitat de poder col.laborar a localitzar terrenys i facilitar la implantació d’aquesta empresa forestal a Ripoll o en algún municipi de les rodalies.

En el mateix ordre de coses, hem demanat a través del grup comarcal de CiU al Consell Comarcal quines previsions hi ha pel que fa al famós polígon comarcal de la Colonia Llaudet, en quina situació urbanística es troba, quan es té previst de començar a urbanitzar, quan s'hi podran ublicar les primeres empreses i quin tipus de gestió comarcal tindrà.

8/7/08

Viatge al futur

Viatge al futur

La recent arribada del f e r r o c a r r i l d'alta velocitat a Catalunya i la mês tard o d’hora imminent connexió amb Europa són una bona i esperada notícia. L'alta velocitat en les comunicacions és sempre sinònim de prosperitat i benestar; en un món cada vegada més global es fa necessària la reducció dels temps emprats per salvar les distàncies: en un món. de telecomunicacions sense fronteres i sistemes telemàtics que transmeten imatges i sons a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), se'ns fan encara imprescindibles els viatges físics a velocitats que no arriben als 100 metres per segon.

Els viatges en l'AVE suposaran una enorme contradicció entre dos móns físics reals i propers; mentre uns viatjaran a velocitats de 350 km/h, els altres encara ho fem a mitjanes de 40 i 50 km/h com el ferrocarril de Vic a Ripoll i Puigcerdà. Un dels efectes més coneguts de la teoria de la relativitat d'Einstein -la dilatació del temps i la contracció de longituds- pot arribar fins i tot a ser significatiu entre els viatgers d'ambdós sistemes, que conviuran en móns temporals diferents.

Efectivament, l'any 1971 es varen poder comprovar les prediccions de la dilatació temporal amb la velocitat formulades per Einstein, una veritable revolució científica de la seva època en considerar que el temps no és una constant universal, sinó que depèn de la velocitat del sistema en què es mesura.

Mitjançant l'ús de rellotges atòmics -que compten els cicles d'oscil·lació d'un àtom entre dos dels seus estats d'energia- els físics Hafele i Keatin varen enregistrar variacions en la marxa de dos rellotges, un viatjant a bord d'un avió a més de 900 km/h i l'altre en repòs a terra. El desfasament temporal acumulat fou d'uns 10 nanosegons; és a dir, que en tomar del viatge, el rellotge i els passatgers de l'avió s'havien endarrerit 0,00000001 segons respecte al temps de la Terra. Havien viatjat al futur respecte del seu temps.

Evidentment aquest efecte és només notori a velocitats properes a la de la llum, com és el cas dels experiments en acceleradors de partícules o amb les partículas elementals (neutrins, rajos còsmics, muons...) que viatgen pel cosmos. Mercès en aquest fenòmen, partícules de vida curta poden travessar regions molt llunyanes de l'univers i arribar fins a la Terra on són detectades.

A la velocitat de creuer de l'AVE (aprox. uns 350 km/h) l'efecte de dilatació del temps seria aproximadament de l'ordre de dècimes de picosegons (10-12 segons), mentre que a la velocitat de la línea de ferrocarril transpirinenca el desfasament temporal seria només de l'ordre de femtosegons (10-15 segons), uns cent ordres de magnitud de diferència.

Un viatger molt habitual i freqüent de l'alta velocitat -un auxiliar de bord, o el revisor- arribaria a acumular un desfasament d'un minut al cap d'uns 5.550.000.000 trajectes d'unes 4 hores de durada, cosa altrament impossible ja que li caldrien més de 3 milions d'anys de vida laboral incessant a raó de quatre trajectes diaris.

Bromes a part; la bona nova de l'arribada de l'AVE ha de significar una revolució de la mobilitat i de les comunicacions físiques -a velocitats no relativistes- per a tot el territori. Això vol dir un canvi de filosofia política per a les properes legislatures dels diferents governs, una veritable i definitiva aposta pel ferrocarril com a mitjà vertebrador del país, com a mitjà àgil, no contaminant, intermodal, segur i de ferma vocació transpirinenca.